SIMPOSI D’ART MEDIEVAL

Comença el simposi Art Fugitiu

Centelles. Són quarts de vuit i el sol es pont lentament darrera el Puigsagordi. A Aquesta hora, falta uns trenta minuts perquè acabi la primera jornada del simposi Art Fugitiu que avui tocava desgranar-lo a l’aula magna de la Facultatde Geografia i Història de la UB, a Barcelona. Avui tocava una sessió inaugural amb presentacions i conferències a càrrec de Rosa Alcoy, Aleix Cort, Eduard Riu-Barrera i Eva Tarrida, Olivier Poisson, Gaspar Coll, Pere Baseran i Laura Palumbo. Des de quarts de set és el torn de les comunicacions i els debats. Entre les conferències d’avui em cridava una especial atenció les aportacions de Eduard Riu-Barrera i Eva Tarrida: “la reconfiguració de l’absis major de Sant Climent de Taüll amb vestigis d’art fugitiu” i també la conferència de Poisson sobre el claustre de Cuixà. Però segur que a totes s’han dit coses interessants. Així ho creu Montserrat Pagès, conservadora de romànic del MNAC, a qui li vaig demanar si esperava assistir en alguna conferència en especial. Però per ella “Totes prometen ser interessants, perquè sempre s’hi pot aprendre”. Però per saber com ha anat avui hem de contactar amb una col·laboradora, ben introduïda en el simposi, l’Alba Barceló. Dissabte em farà un resum del què s’ha dit. De moment ha explicat que són uns vint matriculats, i a més d’aquests hi ha hagut uns quaranta assistents, entre professors i altres interessats. Una xifra que no està malament per un simposi de tema tant específic. Segons Barceló en termes similars s’ha expressat Gaspar Coll, cap d’estudis del Departament d’Història de l’art, qui ha reconegut l’esforç de fer investigació i organitzar simposis en temps de crisi. Dissabte tindré més informació i imatges. Aquell dia hi ha una visita comentada a l’exposició del 1400, al MNAC. El simposi Art Fugitiu ho organitza el grup d’investigació Emac Romànic i Gòtic. Les conferències es celebraran fins divendres i el cap de setmana hi ha les visites. Podeu consultar el programa i més informació a http://artfugitiu.wordpress.com/

ACTIVITAT ARTÍSTICA

Retir al monestir de Montserrat 
per parlar d’art i espiritualitat


Centelles. La relació entre art i espiritualitat és un tema que no sempre es té present –almenys en la pràctica de l’art contemporani- però té la seva importància en la tradició occidental, en tota la història de l’art inclús en l’art contemporani. En aquest sentit recordo els articles que fa alguns anys vaig dedicar als ingredients d’espiritualitat en l’obra de Kandinsky i Schonberg i el grau d’importància que això havia tingut en el desenvolupament de les avantguardes i l’art abstracte. Un amic de batalles artístiques m’ha fet arribar la convocatòria d’un retir de tres dies al monestir de Montserrat per parlar precisament d’aquest vincle entre art i espiritualitat. Serà dels dies 18 al 20 de maig. Un cap de setmana. La idea és allotjar-se a les cel·les de l’Hostatgeria, seguir el ritme dels monjos i entremig fer xerrades, tallers, exercicis de meditació i música amb aquest tema. Participaran diferents especialistes que faran aquestes activitats. Les places de les cel·les estan limitades a trenta cinc, però també es pot assistir a les activitats sense allotjar-se a l’Hostatgeria i inclús puntualment a l’activitat que es vulgui, abonant les despeses corresponents. Aquest Primer retir d’art i espiritualitat l’organitza Zamdart, on hi trobem al capdavant l’artista Eduard Duran. L’hi he plantejat tres preguntes perquè expliqui una mica l’origen d’aquest retir i el què s’hi farà.
Aleix Mataró .- Perquè organitzes un retir?
Eduard Duran.- Un retir comporta una certa distància, no tan sols física, sinó també psicològica i espiritual de l’entorn habitual on la persona que el realitza, està acostumat a freqüentar. I això implica algunes avantatges.  És més difícil quedar atrapat per estímuls quotidians com la feina, la llar, els amics…. i l’atenció pot estar més centrada en l’objecte del retir. Normalment, això implica més profunditat i una perspectiva més àmplia. 
A. M.- Com combinareu l’art i l’espiritualitat?
E.D.-Pel que fa al significat de la combinació entre art i espiritualitat, l’art és una forma de contemplació que gràcies a les tècniques particulars de cada disciplina, dona límit a l’objecte contemplat. Inicialment, aquest objecte contemplat és abstracte, intangible.. molt difícil de captar. És una lleu insinuació que ve de l’incommensurable i que d’alguna manera necessita expressar-se, necessita pes i mesura. I les arts estan aquí per a donar-li forma. En aquest sentit, la creació espiritual també comença per una manifestació intangible, que en ser recollida dins la matriu adequada, genera el cos d’immortalitat venerat per totes les tradicions.
 Les arts podrien prendre model del gran art de la regeneració espiritual. Concretament, en el retir, intentarem combinar l’art i l’espiritualitat amb exercicis d’expressió plàstica i corporal, precedits dels de Meditació, Chi Kung i Tai-txi. Pel diumenge dia 20 tenim previst el Taller Creatiu: Paraules que relliguen. Explora la teva creativitat a través de conceptes espirituals significatius. Aquests son exercicis que tenen per finalitat donar pes i mesura als conceptes espirituals  apresos en el retir. 
 A.M.-Què fareu d’art i què fareu d’espiritualitat?
 E.D.-Hi ha dos aspectes principals: Els comentaris a propòsit de les tradicions, en aquest cas, jueva, cristiana i shivaita. I les activitats pròpiament artístiques. Bàsicament es tracta de que els assistents al retir facin l’exercici de relacionar els conceptes espirituals exposats, amb les capacitats corporals i artístiques. Es tracta de donar forma, color i expressió a conceptes que normalment, i de forma potser més remarcada a occident, queden sempre en un pla teòric i mental. L’espiritualitat també és corporal, i en aquest sentit les arts tenen el seu paper. Històricament ha estat així fins el Renaixement. Des de aquesta perspectiva, l’exercici de l’art és una forma de meditació i d’accés a la contemplació i realització espiritual. Per més informació us podeu posar amb contacte amb els organitzadors al mail zamdart@zamdart.com
           

Comença la XVIII Biennal d’art català

Centelles. Aquest dijous s’inaugura al Museu del Tapís Contemporani de Sant Cugat del Vallès la XVIII Biennal d’art contemporani català. L’activitat reuneix obra de nou creadors plàstic residents a Catalunya i menors de trenta-cinc anys. La Biennal es podrà veure desprès a altres localitats catalanes. La Biennal es va presentar ahir en una roda de premsa a la seu d’Omnium Cultural de Barcelona. 
La mostra d’art català jove l’organitza, des del 1977, Josep Canals, director de la galeria del mateix nom de Sant Cugat, amb el suport de la Generalitat i de diverses institucions. En la XVIII edició el jurat ha valorat cent quinze dossiers dels que n’han sortit la desena de seleccionats: Lúa Coderch, Loretta Firmani, Ayuko Hoshino, Laura López, Clàudia Pagès, Francesc Ruiz, Joan Saló, Sergi Serra Mir i Mireia Terrado.
La Biennal vol ser una manifestació de saba artística jove contra el temps de crisi i retallades que corre. Canals planteja també una espècia de pol de força contra l’hegemonia de Barcelona i en aquest punt la Biennalés una manifestació de la potència territorial. De fet, la mostra es podrà veure a dotze poblacions catalanes, desprès de Sant Cugat: Cambrils(juliol i agost), Lleida (setembre), Tortosa (novembre), Cadaqués (desembre), Reus (gener i febrer 2013), Rubí (març 2013), Olesa deMontserrat (abril 2013), Tarragona (maig 2013),  Les Borgues Blanques (juny 2013), Mollet (setembre-octubre 2013) i Sant Boi de Llobregat (desembre 2013 i gener 2014). Dos anys dura. De moment es pot veure a Sant Cugat, a la Casa Aymat fins el juny. Informaré més acuradament del contingut de la mostra.

EXPOSICIÓ

Grisos de ciment i negres de quitrà


Centelles. A finals de l’estiu passat feien a Sant Cugat una mostra que prometia: Núria Guinovart havia penjat una sèrie de peces fetes amb ciment i quitrà. M’atreia la idea de treballar amb materials diferents i sobretot restringir la paleta de tonalitats: nomes grisos i negres. Un exercici que però al final no vaig anar a veure i va faltar temps per publicar una nota al blog.
Ara la Núria fa dues exposicions i  mitja: una a Tossa de Mar, l’altra a Figueres i demà es podrà veure obra seva a la fira del llibre d’art que es fa durant quatre dies al Santa Mònica de Barcelona. A mitjans de maig inaugura una quarta exposició a Barcelona. Fins ara el contacte amb l’artista ha estat a través del Facebook on he pogut xatejar amb ella i veure la seva obra. També té un blog: http://n-guinovart.blogspot.com.
M’imagino el treball de la Núriacom el de qui escampa mantega per una torrada, però ella ho fa amb ciment. Diu que fa superfícies de pocs mil·límetres, que no pesen. Però el suficient perquè abans no sequi fer-hi incisions. I ho ennegreix, no amb carborúndum, ni amb pols negre, sino amb quitrà. Diu que les seves mans queden aspres pel contacte amb el ciment. Fa uns set anys que aplica aquesta tècnica i li dóna moltes possibilitats plàstiques i expressives.
La qualitat poètica resideix, per exemple, en l’escala de diferents tonalitats dintre el gris i el negre, les textures i el joc de relleus. el llenguatge de les incisions. No li he demanat amb quina finalitat ho feia, però darrera d’aquesta obra veig que no cal cercar més que una voluntat abstracte, purament artística. No calen cercar altres significats, encara que la limitació de materials poden ser un elogi de la vida simple. Una vida rica no té perquè ser complicada. Pot ser senzilla i, com totes està emmarcada per situacions com les que defineixen les incisions.
Per cert, l’exposició de Tossa de Mar es fa a la galeria Joan Planells fins el 26 d’abril. A Figueres, Guinovart exposa a la galeria Dolors Ventós fins el 2 de maig. A la tercera edició de la Fira del Llibre d’art trobem les seves obres a l’stand de Setba zona d’art, en el claustre del Centre d’Arts Santa Mònica, Barcelona.