EXPOSICIÓ D’ART GÒTIC CATALÀ

El MNAC resitua 
el gòtic internacional

Centelles. Mentre a baix de la muntanya de Montjuïc, domina l’obra de Goya i Delacroix, a la part alta hi trobem una proposta que toca encara més de prop al patrimoni català: l’exposició del Museu Nacional d’art de Catalunya, dedicada al gòtic internacional català del 1400. Grans retaules pictòrics dels millors artistes conviuen durant uns dies amb obres d’orfebreria, brodats o miniatures que posen de manifest la potència creativa dels artistes de l’època.
La mostra, comissariada per Rafael Cornudella, cap de l’àrea de gòtic del MNAC, es fixa en el període artístic sorgit a principis del segle XV, en que Catalunya recull un estil imperant a Europa, caracteritzat per els contrastos, les filigranes, l’observació de la naturalesa, l’elegància i el luxe de materials. És l’època del regnat dels Valois al tron de París i la seva influència es fa sentir a tots els nivells i també en l’artístic. Aquest art fusiona elements del Nord de França, els Països Baixos i de la Toscana. Catalunyano resta al marge i l’exposició recolze la idea que artistes com Lluís Borrassà, Joan Mates o Bernat Martorell es van endur l’estil al seu terreny i li van donar un impuls original propi. La mostra reuneix retaules complets i també fragments com les quatre taules del retaule de Sant Jordi, de Bernat Martorell, procedents del Louvre, que sembla ser procedeixen originalment de la capella del Palau de la Generalitat.
En el terreny de la miniatura, l’exposició recorda que en el 1400 va viure una nova època daurada i, per això, es reuneixen dues peces cabdals: el Missal de Santa Eulàlia, del 1403, de Rafel Destorrents, conservat a la Catedral de Barcelona i el Saltiri ferial i llibre d’Hores de Bernat Martorell, datat d’entre 1430 i 35, conservat a l’Arxiu Històric de la Ciutat. La visita a l’exposició es pot completar amb la sala de la col·lecció de gòtic en la que es podrà tenir una visió general de tota l’època. La mostra del 1400 es podrà veure fins el 15 de juliol.  

SIMPOSI D’ART MEDIEVAL

Una vintena de ponents 

al simposi Art Fugitiu

Centelles. El III simposi que organitza el grup d’investigadors Emac, dedicat a l’art medieval dispers pel món, va escalfant motors. Ara ja sabem que una vintena d’historiadors de l’art provinents de diferents indrets participaran a la trobada que es celebrarà  entre el 2 i el 6 de maig. Noms com Olivier Poisson, historiador de l’art, arquitecte i actualment Conservateur géneral du Patrimoine a França; el flamant director del MNAC, Pepe Serra; Xavier Barral, professor de les universitats de Rennes 2 i Venezia Ca’Foscari; Pilar Vélez, directora del Museu Marés, Susanne Wittekind, professora del Kunsthistorisches Institut der Universität zu Köln o Montserrat Pagès, Conservadora del Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Rosa Alcoy, directora de l’Emac comenta que la participació d’aquesta nòmina d’investigadors és possible gràcies al fet que és la tercera edició, el simposi s’ha fet un nom entre els historiadors i a més, acaba amb la publicació de les ponències. L’hi he preguntat si li semblava que el públic català en general desconeixia les obres “fugitives” com les que es parlaran al simposi, però Alcoy contesta que “s’han fet moltes publicacions des d’aquí i que no és un tema tant desconegut”. El simposi ha de servir per continuar aprofundint, situar en el seu context i geogràficament les obres que avui es troben en altres indrets. Analitzar com són i quin és el seu passat. Per Alcoy “l’objectiu principal no és aquest però no menystenim pas aquest debat que pot encarnar de diferents maneres en el Simposi i els debats. D’altra banda, no cal ser polític per interessar-se per aquest tema, encara que negociar i aconseguir el retorn d’algunes obres pot passar sovint per la política”.
Els interessa més aprofundir en els detalls, que aixecar pols. Per Alcoy “també està bé que hi hagi obra catalana a museus d’altres països perquè així ens coneixen”. Podeu consultar més coses sobre el simposi al web: http://artfugitiu.wordpress.com/

EXTRA: ENTREVISTA

Sara Puig [ ] directora de la Fundació FranciscoGodia
“Barcelona Col·lecciona anirà a Oviedo i afegirà fons asturians”
Centelles. Actualment la Fundació FranciscoGodia té en exposició temporal una “col·lecció de col·leccions”. S’han seleccionat cinquanta-vuit obres de fons particulars de Barcelona i s’ha organitzat una exposició d’art contemporani: “Barcelona Col·lecciona”. Grans noms de l’art actual integren la mostra, que obeeix sobretot a la voluntat de subratllar el col·leccionisme d’art recent a la Ciutat Comtal. La Fundació FranciscoGodia sempre ha destacat els fons particulars propis o aliens, però l’exposició d’ara representa una proposta ambiciosa. Els organitzadors de la mostra han detectat un increment de les persones interessades en adquirir art contemporani i calia reflectir-ho. Però com s’ha observat aquesta tendència? Com són aquests col·leccionistes? Preguntem aquestes i altres qüestions a la Sara Puig, directora de la Fundació FranciscoGodia i comissaria de l’exposició.
Aleix Mataró.- Com vas detectar que el col·leccionisme a Barcelona d’art havia millorat?
Sara Puig.- Més que millorat jo diria evolucionat cap a un interès més contemporani. He anat visitant moltes col·leccions privades durant molts anys.
A.A.- Parlem d’un major interès per l’art contemporani o per l’art en general?
S.P.- Primer cap a l’art contemporani i aquest després du a un interès sobre l’art en general.
A.M.- Com expliques aquest augment?
S.P.- Les fires d’art, en concret ARCO a Espanya, els nous museus d’art contemporani, les biennals, han anat popularitzant l’art, que fins fa uns anys semblava més inaccessible. I ara està de moda.
A.M.- Com i perquè has escollit aquests col·leccionistes?
S.P.- Col·leccionistes que són senyera dins el col·leccionisme a Barcelona junt amb altres que fa menys temps que han començat. Tots tenen en comú la verdadera passió i estimació per l’art.
A.M.- Ha estat difícils involucrar-los en l’exposició?
S.P.- La majoria no, però alguns sí.
A.M.- Es tracta de col·leccionistes inversors o de grans amants de l’art contemporani?
S.P.- M’ha agradat seleccionar els amants de l’art. Alguns d’ells tenen peces que ara es veu que han estat bones inversions.
A.M.- Heu parlat de si fa falta una plataforma firal d’art contemporani a Barcelona? Què en penses?
S.P.- Tenim Swab a Barcelona que anirà prenent més empemta. Però crec que encara falta augmentar l’interès per a que hi hagi més i bons col.leccionistes.
A.M.- Heu parlat de si fan falta més oferta de galeries dedicades a l’art actual? Com ho veus?
S.P.- Crec que fa falta més oferta de qualitat internacional a Barcelona.
A.M.- Quin criteri de selecció has seguit amb les peces?
S.P.- La qualitat, el seu valor estètic i la seva capacitat de transmissió de sensacions.
A.M. – A les acaballes de l’exposició com la valores? Creus que ha servit per posicionar el col·leccionisme d’art contemporani a Bcn?
S.P. – La valoro molt positivament, més del que em pogués imaginar quan l’organitzava. Per una banda, em sorprenc de que ha sorprès la gran representació de tendències contemporànies internacionals que hi ha a la ciutat, ha sorprès el plantejament estètic i visual de la selecció realitzada, i s’ha agraït molt, des del punt de vista dels mitjans, del galerisme i del col.leccionista privat que es reconegués el valor de la feina del col.leccionista.
L’exposició ha estat demanada per la Fundació Banc Sabadell per ser duta a les sales del Banco Herrero a Oviedo per celebrar el seu Centenari. L’interès en recolzar a la figura del col.leccionista es vol traslladar allà, a on sumarem obres de col.leccionistes d’Astúries i l’exposició es transformarà en “Col.lecciona. Art contemporani en les col.leccions privades”.
A.M.- Darrerament la Fundació Godia ha adquirit obres d’art contemporani. Teniu la intenció d’anar cobrint buits d’artistes o èpoques?
S.P.- Sempre ha estat aquest el nostre objectiu i ho continuarà sent.
A.M. Hi ha alguna adquisició en perspectiva?
S.P.- Alguna hi ha.
A.M.- Seria viable amb el vostre fons plantejar una espècia de comperativa entre art antic i contemporani?
S.P.- Sí, hem fet exposicions dins del Festival Loop de Videoart en que l’art contemporani fet amb video es contrastava amb la nostra col.lecció d’art antic. Però encara no hem contrastat peces dins la nostra mateixa col.lecció d’art antic i contemporani que es podria fer.
A.M.- Quines exposicions prepareu? 
S.P.- La propera és dins de la celebració del 10 Aniversari de Loop. Consisteix en la presentació per primer cop a Espanya de la col•lecció de videoart del matrimoni francès Lamaître. Ell, Jean Conrad,  ha estat un dels pares espirituals de Loop, entusiasta recolzador i president del comité de invitacions internacionals per Loop. Hi ha molta il•lusió dins de Loop de presentar ara la seva col•lecció celebrant el 10 Aniversari de Loop. L’exposició inaugurarà el Festival Loop el pròxim mes de maig.

PRÈVIA EXPOSICIÓ

Art analògic a l’era digital

Centelles. Els divendres i dissabtes a la tarda i els diumenges i festius al matí obra la sala Ciutat del Centre Cultural de Granollers, gestionat pel museu d’aquesta ciutat. La sala està dedicada a exposicions i  posa una especial incidència als artistes del territori. L’exposició que inauguren aquest dijous a les 8 del vespre reuneix a dos artistes de Caldes de Montbui i un de Barcelona. Parlem de Jaume Parera (Barcelona, 1970), Ferran Vidal (Caldes de Montbui, 1974) i Helena Pielias (Caldes, 1982), artista aquesta última que vam conèixer en una exposició a una sala de la seva vila pel pont de la Puríssima.
El tema de l’exposició no està en el contingut de les obres sino en la pertinença d’aquests artistes a unes coordenades generacionals concretes que fan que el seu treball tingui unes constants comunes, a parer de Pere Báscones, comissari de la proposta. Ens referim a que són artistes que no són emergents i es troben en una fase de consolidació de la seva carrera i discurs. I en segon lloc són artistes que, en plena era digital continuen apostant per tècniques que el comissari defineix com “manuals”, “tradicionals” i que des d’aquest blog no puc deixar de constatar de plena vigència. La mostra posa en relació la seva obra amb el mòn actual, tot i que hem de dir que tenen mòbil i compte de Facebook.  
Dibuix i fotogrames

 En quan al contingut físic de l’exposició també trobem dues característiques comunes: es tracta d’obra molt fresca, recent sortida dels forns i d’obra que forma part d’una sèrie o projecte concret. Jaume Parera i Ferran Vidal presenten dibuixos. La mare de totes les arts. Parera crea narratives i qüestiona la realitat. Es fixa amb l’arquitectura industrial, amb espais perduts de la infància. Presenta les sèries “7 variacions” i “Contranatura”. Vidal també parla de la seva vida, la quotidianitat. Ha fet un sèrie de dibuixos, que al final constarà de 365 peces, cada un sobre un paper de 100×50 cm, explicant el dia a dia i fent com una novel·la. Parla de la vida i també de la història de l’art. El seu projecte es titula “365” i serà l’origen d’un llibre.

Helena Pielias no mostra dibuixos sinó les seves fotografies i un vídeo. Les imatges filmades de “L’observatori” es fixen amb els turistes que retraten realitats idealitzades. A Prisma Sociològic utilitza el seu ull clínic per escodrinyar en la realitat urbana que l’envolta. Una visita a l’exposició permetrà entendre millor el què he descrit i decidir si darrera de l’exposició “trending utòpics” s’hi troba un grup de despenjats de la vida moderna o, tot al contrari, unes persones lliures i connectades amb el seu món.  La Sala Ciutat està al carrer Joan Camps, 1 de Granollers. Web: www.centreculturaldegranollers.cat