EXPOSICIÓ

El millor art del Cau Ferrat

Centelles. El Cau Ferrat està en obres de restauració i actualització. Està tancat des del 2010 fins a finals d’any. L’afecta del mar i els nous temps obliguen a posar al dia aquest entranyable museu de Sitges. Per això el Consorci del Patrimoni de Sitges ha organitzat una exposició especial en que es seleccionen unes cent cinquanta obres d’art del fonts del museu. La “créme de la créme” de la col·lecció formada per Santiago Rusiñol que inclou obres dels seus amics artistes i també les d’ell mateix que formaven el seu fons particular. De fet el gruix de la mostra són Rusiñols, amb un total de 28 peces. Però Casas també n’hi té moltes: 22. Després trobem obres d’artistes com Picasso, Nonell, Casagemes, Pichot, Zuloaga i també els dos Grecos que Rusiñol va portar al Cau Ferrat quan es va instal·lar a Sitges i que va passejar en processó pel poble mariner, com a tòtems de l’art que eren. Parlem d’un dels artistes més importants del modernisme català. Finals del segle XIX, principis del XX. A més de pintor va ser escriptor i col·leccionista.
Obres clau
Entre les obres exposades, trobem la pintura que van fer a mitges Rusiñol i Casas, que es retraten pintant. De Rusiñol hi ha diversos retrats: Carles Mani, el gravador Canudas, Pere Ferran. També hi ha l’important quadre que Rusiñol va fer a París de “la Casa de Préstecs”, en que la dona que s’acosta posa l’adjectiu que es mereix la gent que necessita anar en aquell negoci.  O la pintura “Morfina”. De Casas també trobem obres parisines com una peça dedicada a l’interior d’un cabaret. També hi ha un retrat del senyor del Cau Ferrat, en edat madura.
Trobem també obres d’artistes contemporànis a Rusiñol, com són les obres de Joaquim de Miró o d’altres artistes més joves, com Isidre Nonell, exactament deu anys més jove. També escultures de Manolo Hugué, com una maternitat, crec que és de guix o d’un material moldejable i que per tant ens situa als estadis més propers a les mans de l’artista.  La presència d’una obra de Casagemes ens porta a la memòria el trist record del seu final tràgic, ja que estant a París amb Picasso, es va suïcidar per un rollo amorós.
L’exposició “L’art modern, obres mestres del Cau Ferrat” es pot veure a l’edifici Miramar de Sitges fins el 25 de novembre. Una ubicació ben propera al mar, també al costat d’altres museus i que és una bona excusa per apropar-se a la vila del Garraf.

EXPOSICIÓ D’ART GÒTIC CATALÀ

El MNAC resitua 
el gòtic internacional

Centelles. Mentre a baix de la muntanya de Montjuïc, domina l’obra de Goya i Delacroix, a la part alta hi trobem una proposta que toca encara més de prop al patrimoni català: l’exposició del Museu Nacional d’art de Catalunya, dedicada al gòtic internacional català del 1400. Grans retaules pictòrics dels millors artistes conviuen durant uns dies amb obres d’orfebreria, brodats o miniatures que posen de manifest la potència creativa dels artistes de l’època.
La mostra, comissariada per Rafael Cornudella, cap de l’àrea de gòtic del MNAC, es fixa en el període artístic sorgit a principis del segle XV, en que Catalunya recull un estil imperant a Europa, caracteritzat per els contrastos, les filigranes, l’observació de la naturalesa, l’elegància i el luxe de materials. És l’època del regnat dels Valois al tron de París i la seva influència es fa sentir a tots els nivells i també en l’artístic. Aquest art fusiona elements del Nord de França, els Països Baixos i de la Toscana. Catalunyano resta al marge i l’exposició recolze la idea que artistes com Lluís Borrassà, Joan Mates o Bernat Martorell es van endur l’estil al seu terreny i li van donar un impuls original propi. La mostra reuneix retaules complets i també fragments com les quatre taules del retaule de Sant Jordi, de Bernat Martorell, procedents del Louvre, que sembla ser procedeixen originalment de la capella del Palau de la Generalitat.
En el terreny de la miniatura, l’exposició recorda que en el 1400 va viure una nova època daurada i, per això, es reuneixen dues peces cabdals: el Missal de Santa Eulàlia, del 1403, de Rafel Destorrents, conservat a la Catedral de Barcelona i el Saltiri ferial i llibre d’Hores de Bernat Martorell, datat d’entre 1430 i 35, conservat a l’Arxiu Històric de la Ciutat. La visita a l’exposició es pot completar amb la sala de la col·lecció de gòtic en la que es podrà tenir una visió general de tota l’època. La mostra del 1400 es podrà veure fins el 15 de juliol.  

SIMPOSI D’ART MEDIEVAL

Una vintena de ponents 

al simposi Art Fugitiu

Centelles. El III simposi que organitza el grup d’investigadors Emac, dedicat a l’art medieval dispers pel món, va escalfant motors. Ara ja sabem que una vintena d’historiadors de l’art provinents de diferents indrets participaran a la trobada que es celebrarà  entre el 2 i el 6 de maig. Noms com Olivier Poisson, historiador de l’art, arquitecte i actualment Conservateur géneral du Patrimoine a França; el flamant director del MNAC, Pepe Serra; Xavier Barral, professor de les universitats de Rennes 2 i Venezia Ca’Foscari; Pilar Vélez, directora del Museu Marés, Susanne Wittekind, professora del Kunsthistorisches Institut der Universität zu Köln o Montserrat Pagès, Conservadora del Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Rosa Alcoy, directora de l’Emac comenta que la participació d’aquesta nòmina d’investigadors és possible gràcies al fet que és la tercera edició, el simposi s’ha fet un nom entre els historiadors i a més, acaba amb la publicació de les ponències. L’hi he preguntat si li semblava que el públic català en general desconeixia les obres “fugitives” com les que es parlaran al simposi, però Alcoy contesta que “s’han fet moltes publicacions des d’aquí i que no és un tema tant desconegut”. El simposi ha de servir per continuar aprofundint, situar en el seu context i geogràficament les obres que avui es troben en altres indrets. Analitzar com són i quin és el seu passat. Per Alcoy “l’objectiu principal no és aquest però no menystenim pas aquest debat que pot encarnar de diferents maneres en el Simposi i els debats. D’altra banda, no cal ser polític per interessar-se per aquest tema, encara que negociar i aconseguir el retorn d’algunes obres pot passar sovint per la política”.
Els interessa més aprofundir en els detalls, que aixecar pols. Per Alcoy “també està bé que hi hagi obra catalana a museus d’altres països perquè així ens coneixen”. Podeu consultar més coses sobre el simposi al web: http://artfugitiu.wordpress.com/

EXTRA: ENTREVISTA

Sara Puig [ ] directora de la Fundació FranciscoGodia
“Barcelona Col·lecciona anirà a Oviedo i afegirà fons asturians”
Centelles. Actualment la Fundació FranciscoGodia té en exposició temporal una “col·lecció de col·leccions”. S’han seleccionat cinquanta-vuit obres de fons particulars de Barcelona i s’ha organitzat una exposició d’art contemporani: “Barcelona Col·lecciona”. Grans noms de l’art actual integren la mostra, que obeeix sobretot a la voluntat de subratllar el col·leccionisme d’art recent a la Ciutat Comtal. La Fundació FranciscoGodia sempre ha destacat els fons particulars propis o aliens, però l’exposició d’ara representa una proposta ambiciosa. Els organitzadors de la mostra han detectat un increment de les persones interessades en adquirir art contemporani i calia reflectir-ho. Però com s’ha observat aquesta tendència? Com són aquests col·leccionistes? Preguntem aquestes i altres qüestions a la Sara Puig, directora de la Fundació FranciscoGodia i comissaria de l’exposició.
Aleix Mataró.- Com vas detectar que el col·leccionisme a Barcelona d’art havia millorat?
Sara Puig.- Més que millorat jo diria evolucionat cap a un interès més contemporani. He anat visitant moltes col·leccions privades durant molts anys.
A.A.- Parlem d’un major interès per l’art contemporani o per l’art en general?
S.P.- Primer cap a l’art contemporani i aquest després du a un interès sobre l’art en general.
A.M.- Com expliques aquest augment?
S.P.- Les fires d’art, en concret ARCO a Espanya, els nous museus d’art contemporani, les biennals, han anat popularitzant l’art, que fins fa uns anys semblava més inaccessible. I ara està de moda.
A.M.- Com i perquè has escollit aquests col·leccionistes?
S.P.- Col·leccionistes que són senyera dins el col·leccionisme a Barcelona junt amb altres que fa menys temps que han començat. Tots tenen en comú la verdadera passió i estimació per l’art.
A.M.- Ha estat difícils involucrar-los en l’exposició?
S.P.- La majoria no, però alguns sí.
A.M.- Es tracta de col·leccionistes inversors o de grans amants de l’art contemporani?
S.P.- M’ha agradat seleccionar els amants de l’art. Alguns d’ells tenen peces que ara es veu que han estat bones inversions.
A.M.- Heu parlat de si fa falta una plataforma firal d’art contemporani a Barcelona? Què en penses?
S.P.- Tenim Swab a Barcelona que anirà prenent més empemta. Però crec que encara falta augmentar l’interès per a que hi hagi més i bons col.leccionistes.
A.M.- Heu parlat de si fan falta més oferta de galeries dedicades a l’art actual? Com ho veus?
S.P.- Crec que fa falta més oferta de qualitat internacional a Barcelona.
A.M.- Quin criteri de selecció has seguit amb les peces?
S.P.- La qualitat, el seu valor estètic i la seva capacitat de transmissió de sensacions.
A.M. – A les acaballes de l’exposició com la valores? Creus que ha servit per posicionar el col·leccionisme d’art contemporani a Bcn?
S.P. – La valoro molt positivament, més del que em pogués imaginar quan l’organitzava. Per una banda, em sorprenc de que ha sorprès la gran representació de tendències contemporànies internacionals que hi ha a la ciutat, ha sorprès el plantejament estètic i visual de la selecció realitzada, i s’ha agraït molt, des del punt de vista dels mitjans, del galerisme i del col.leccionista privat que es reconegués el valor de la feina del col.leccionista.
L’exposició ha estat demanada per la Fundació Banc Sabadell per ser duta a les sales del Banco Herrero a Oviedo per celebrar el seu Centenari. L’interès en recolzar a la figura del col.leccionista es vol traslladar allà, a on sumarem obres de col.leccionistes d’Astúries i l’exposició es transformarà en “Col.lecciona. Art contemporani en les col.leccions privades”.
A.M.- Darrerament la Fundació Godia ha adquirit obres d’art contemporani. Teniu la intenció d’anar cobrint buits d’artistes o èpoques?
S.P.- Sempre ha estat aquest el nostre objectiu i ho continuarà sent.
A.M. Hi ha alguna adquisició en perspectiva?
S.P.- Alguna hi ha.
A.M.- Seria viable amb el vostre fons plantejar una espècia de comperativa entre art antic i contemporani?
S.P.- Sí, hem fet exposicions dins del Festival Loop de Videoart en que l’art contemporani fet amb video es contrastava amb la nostra col.lecció d’art antic. Però encara no hem contrastat peces dins la nostra mateixa col.lecció d’art antic i contemporani que es podria fer.
A.M.- Quines exposicions prepareu? 
S.P.- La propera és dins de la celebració del 10 Aniversari de Loop. Consisteix en la presentació per primer cop a Espanya de la col•lecció de videoart del matrimoni francès Lamaître. Ell, Jean Conrad,  ha estat un dels pares espirituals de Loop, entusiasta recolzador i president del comité de invitacions internacionals per Loop. Hi ha molta il•lusió dins de Loop de presentar ara la seva col•lecció celebrant el 10 Aniversari de Loop. L’exposició inaugurarà el Festival Loop el pròxim mes de maig.