SIMPOSI D’ART MEDIEVAL

Una vintena de ponents 

al simposi Art Fugitiu

Centelles. El III simposi que organitza el grup d’investigadors Emac, dedicat a l’art medieval dispers pel món, va escalfant motors. Ara ja sabem que una vintena d’historiadors de l’art provinents de diferents indrets participaran a la trobada que es celebrarà  entre el 2 i el 6 de maig. Noms com Olivier Poisson, historiador de l’art, arquitecte i actualment Conservateur géneral du Patrimoine a França; el flamant director del MNAC, Pepe Serra; Xavier Barral, professor de les universitats de Rennes 2 i Venezia Ca’Foscari; Pilar Vélez, directora del Museu Marés, Susanne Wittekind, professora del Kunsthistorisches Institut der Universität zu Köln o Montserrat Pagès, Conservadora del Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Rosa Alcoy, directora de l’Emac comenta que la participació d’aquesta nòmina d’investigadors és possible gràcies al fet que és la tercera edició, el simposi s’ha fet un nom entre els historiadors i a més, acaba amb la publicació de les ponències. L’hi he preguntat si li semblava que el públic català en general desconeixia les obres “fugitives” com les que es parlaran al simposi, però Alcoy contesta que “s’han fet moltes publicacions des d’aquí i que no és un tema tant desconegut”. El simposi ha de servir per continuar aprofundint, situar en el seu context i geogràficament les obres que avui es troben en altres indrets. Analitzar com són i quin és el seu passat. Per Alcoy “l’objectiu principal no és aquest però no menystenim pas aquest debat que pot encarnar de diferents maneres en el Simposi i els debats. D’altra banda, no cal ser polític per interessar-se per aquest tema, encara que negociar i aconseguir el retorn d’algunes obres pot passar sovint per la política”.
Els interessa més aprofundir en els detalls, que aixecar pols. Per Alcoy “també està bé que hi hagi obra catalana a museus d’altres països perquè així ens coneixen”. Podeu consultar més coses sobre el simposi al web: http://artfugitiu.wordpress.com/

EXTRA: ENTREVISTA

Sara Puig [ ] directora de la Fundació FranciscoGodia
“Barcelona Col·lecciona anirà a Oviedo i afegirà fons asturians”
Centelles. Actualment la Fundació FranciscoGodia té en exposició temporal una “col·lecció de col·leccions”. S’han seleccionat cinquanta-vuit obres de fons particulars de Barcelona i s’ha organitzat una exposició d’art contemporani: “Barcelona Col·lecciona”. Grans noms de l’art actual integren la mostra, que obeeix sobretot a la voluntat de subratllar el col·leccionisme d’art recent a la Ciutat Comtal. La Fundació FranciscoGodia sempre ha destacat els fons particulars propis o aliens, però l’exposició d’ara representa una proposta ambiciosa. Els organitzadors de la mostra han detectat un increment de les persones interessades en adquirir art contemporani i calia reflectir-ho. Però com s’ha observat aquesta tendència? Com són aquests col·leccionistes? Preguntem aquestes i altres qüestions a la Sara Puig, directora de la Fundació FranciscoGodia i comissaria de l’exposició.
Aleix Mataró.- Com vas detectar que el col·leccionisme a Barcelona d’art havia millorat?
Sara Puig.- Més que millorat jo diria evolucionat cap a un interès més contemporani. He anat visitant moltes col·leccions privades durant molts anys.
A.A.- Parlem d’un major interès per l’art contemporani o per l’art en general?
S.P.- Primer cap a l’art contemporani i aquest després du a un interès sobre l’art en general.
A.M.- Com expliques aquest augment?
S.P.- Les fires d’art, en concret ARCO a Espanya, els nous museus d’art contemporani, les biennals, han anat popularitzant l’art, que fins fa uns anys semblava més inaccessible. I ara està de moda.
A.M.- Com i perquè has escollit aquests col·leccionistes?
S.P.- Col·leccionistes que són senyera dins el col·leccionisme a Barcelona junt amb altres que fa menys temps que han començat. Tots tenen en comú la verdadera passió i estimació per l’art.
A.M.- Ha estat difícils involucrar-los en l’exposició?
S.P.- La majoria no, però alguns sí.
A.M.- Es tracta de col·leccionistes inversors o de grans amants de l’art contemporani?
S.P.- M’ha agradat seleccionar els amants de l’art. Alguns d’ells tenen peces que ara es veu que han estat bones inversions.
A.M.- Heu parlat de si fa falta una plataforma firal d’art contemporani a Barcelona? Què en penses?
S.P.- Tenim Swab a Barcelona que anirà prenent més empemta. Però crec que encara falta augmentar l’interès per a que hi hagi més i bons col.leccionistes.
A.M.- Heu parlat de si fan falta més oferta de galeries dedicades a l’art actual? Com ho veus?
S.P.- Crec que fa falta més oferta de qualitat internacional a Barcelona.
A.M.- Quin criteri de selecció has seguit amb les peces?
S.P.- La qualitat, el seu valor estètic i la seva capacitat de transmissió de sensacions.
A.M. – A les acaballes de l’exposició com la valores? Creus que ha servit per posicionar el col·leccionisme d’art contemporani a Bcn?
S.P. – La valoro molt positivament, més del que em pogués imaginar quan l’organitzava. Per una banda, em sorprenc de que ha sorprès la gran representació de tendències contemporànies internacionals que hi ha a la ciutat, ha sorprès el plantejament estètic i visual de la selecció realitzada, i s’ha agraït molt, des del punt de vista dels mitjans, del galerisme i del col.leccionista privat que es reconegués el valor de la feina del col.leccionista.
L’exposició ha estat demanada per la Fundació Banc Sabadell per ser duta a les sales del Banco Herrero a Oviedo per celebrar el seu Centenari. L’interès en recolzar a la figura del col.leccionista es vol traslladar allà, a on sumarem obres de col.leccionistes d’Astúries i l’exposició es transformarà en “Col.lecciona. Art contemporani en les col.leccions privades”.
A.M.- Darrerament la Fundació Godia ha adquirit obres d’art contemporani. Teniu la intenció d’anar cobrint buits d’artistes o èpoques?
S.P.- Sempre ha estat aquest el nostre objectiu i ho continuarà sent.
A.M. Hi ha alguna adquisició en perspectiva?
S.P.- Alguna hi ha.
A.M.- Seria viable amb el vostre fons plantejar una espècia de comperativa entre art antic i contemporani?
S.P.- Sí, hem fet exposicions dins del Festival Loop de Videoart en que l’art contemporani fet amb video es contrastava amb la nostra col.lecció d’art antic. Però encara no hem contrastat peces dins la nostra mateixa col.lecció d’art antic i contemporani que es podria fer.
A.M.- Quines exposicions prepareu? 
S.P.- La propera és dins de la celebració del 10 Aniversari de Loop. Consisteix en la presentació per primer cop a Espanya de la col•lecció de videoart del matrimoni francès Lamaître. Ell, Jean Conrad,  ha estat un dels pares espirituals de Loop, entusiasta recolzador i president del comité de invitacions internacionals per Loop. Hi ha molta il•lusió dins de Loop de presentar ara la seva col•lecció celebrant el 10 Aniversari de Loop. L’exposició inaugurarà el Festival Loop el pròxim mes de maig.

PRÈVIA EXPOSICIÓ

Art analògic a l’era digital

Centelles. Els divendres i dissabtes a la tarda i els diumenges i festius al matí obra la sala Ciutat del Centre Cultural de Granollers, gestionat pel museu d’aquesta ciutat. La sala està dedicada a exposicions i  posa una especial incidència als artistes del territori. L’exposició que inauguren aquest dijous a les 8 del vespre reuneix a dos artistes de Caldes de Montbui i un de Barcelona. Parlem de Jaume Parera (Barcelona, 1970), Ferran Vidal (Caldes de Montbui, 1974) i Helena Pielias (Caldes, 1982), artista aquesta última que vam conèixer en una exposició a una sala de la seva vila pel pont de la Puríssima.
El tema de l’exposició no està en el contingut de les obres sino en la pertinença d’aquests artistes a unes coordenades generacionals concretes que fan que el seu treball tingui unes constants comunes, a parer de Pere Báscones, comissari de la proposta. Ens referim a que són artistes que no són emergents i es troben en una fase de consolidació de la seva carrera i discurs. I en segon lloc són artistes que, en plena era digital continuen apostant per tècniques que el comissari defineix com “manuals”, “tradicionals” i que des d’aquest blog no puc deixar de constatar de plena vigència. La mostra posa en relació la seva obra amb el mòn actual, tot i que hem de dir que tenen mòbil i compte de Facebook.  
Dibuix i fotogrames

 En quan al contingut físic de l’exposició també trobem dues característiques comunes: es tracta d’obra molt fresca, recent sortida dels forns i d’obra que forma part d’una sèrie o projecte concret. Jaume Parera i Ferran Vidal presenten dibuixos. La mare de totes les arts. Parera crea narratives i qüestiona la realitat. Es fixa amb l’arquitectura industrial, amb espais perduts de la infància. Presenta les sèries “7 variacions” i “Contranatura”. Vidal també parla de la seva vida, la quotidianitat. Ha fet un sèrie de dibuixos, que al final constarà de 365 peces, cada un sobre un paper de 100×50 cm, explicant el dia a dia i fent com una novel·la. Parla de la vida i també de la història de l’art. El seu projecte es titula “365” i serà l’origen d’un llibre.

Helena Pielias no mostra dibuixos sinó les seves fotografies i un vídeo. Les imatges filmades de “L’observatori” es fixen amb els turistes que retraten realitats idealitzades. A Prisma Sociològic utilitza el seu ull clínic per escodrinyar en la realitat urbana que l’envolta. Una visita a l’exposició permetrà entendre millor el què he descrit i decidir si darrera de l’exposició “trending utòpics” s’hi troba un grup de despenjats de la vida moderna o, tot al contrari, unes persones lliures i connectades amb el seu món.  La Sala Ciutat està al carrer Joan Camps, 1 de Granollers. Web: www.centreculturaldegranollers.cat

EXPOSICIÓ DE PINTURA

Els pensaments pictòrics 
de Salat en un pis

Centelles. La cita és al carrer Petritxol. Entro a l’estret carreró per Porta Ferrissa i passo per les granges que queden, les noves botigues i la Sala Parès. Ara a l’espai on hi havia la galeria Trama hi han posat una botiga, crec que és de pastissos. Una mica més avall, abans d’arribar a la llibreria d’excursionisme trobo el número 4, un immoble on havia passat els últims dies de la seva vida Àngel Guimerà. Pico al 2n pis, primera porta i m’obren sense dilacions. Són les dues tocades i segurament la gana apreta a tothom. Pujo per una escala estreta i sinuosa: principal, primer i segon. La porta ja està oberta i de seguida es desfan els misteris.
Carmina Gaudes i la seva sòcia Sílvia Gonzàlez, responsables de la galeria nòmada Cis Art Lodgers esperen per ensenyar l’exposició que fa poc han obert dedicada a Elisabet Salat. En aquesta ocasió les dues galeristes han aconseguit un pis buit d’estructura laberíntica, parets blanques i erosionades pel temps, centrat per un pati interior amb finestres lluminoses.
Reordanar

Les pintures de la mostra “Dos a dos” de Salat s’ordenen per les diferents sales. Cada obra és una “ruta” –així es titulen-, a un món pictòric que, segons m’explica Gaudes, reflecteix una experiència traumàtica. Però no descriu aquest moment, sinó que fa una conceptualització del procés viscut i a partir d’aquí es construeix la sèrie que centra l’exposició. Una primera visió dels acrílics suggereix una artista interessada en tapar, netejar i emblanquinar. Les capes es situen sobre elaboracions pictòriques prèvies i es farceixen de retalls i collages, així com de paraules escrites i destacades, que evoquen conceptes. En una de les obres, un retall de diari em dóna una paraula que em serveix per intuir el rumb de l’artista en aquestes obres: deconstrucció. El fet de desmuntar un concepte, una idea i també una pintura i tornar-la a muntar però de forma diferent. Salat remena i destria conceptes, pinzellades, etc.
Gaudes em fa adonar que Salat repeteix uns xifres i m’explica que vol parlar de les forces positives i negatives que es combinen per donar lloc a l’equilibri. Una mica Salat expressa plàsticament la consciència que en el curs d’un procés de crisi, a vegades s’arriba a estadis d’equilibri emocional, fruit de reflexió i lluita interna.

L’exposició reuneix aquesta sèrie d’obres emblanquinades, però dintre aquestes n’hi ha dues que són una mica diferents: tenen un major contrast de colors –entre foscos i clars. I un aire més dramàtic. Gaudes aclareix que una és la peça inicial i l’altra la que tanca el cicle. També hi ha una sèrie de quadres en que l’artista explora moments d’incertesa. Finalment hi ha una sala cèntrica on Salat hi ha col·locat un conjunt d’obres sobre paper fetes amb les sobres de retalls i materials utilitzats per les altres pintures. Són com una síntesis de la seva obra. Un d’aquests papers s’exposava a la mostra del concurs Joan Vilanova de Manresa. L’exposició del carrer Petritxol de Barcelona es podrà veure fins el 29 de març. Podeu trobar més informació al web: http://www.cisartlodgers.com