SEMINARIS D’ART

Els arxius d’art, tema de tres seminaris
Centelles. La casualitat ha fet que tres seminaris que es celebraran a partir de la setmana vinent toquin el tema, en general, dels arxius d’art. El dimarts dia 13 hi ha una jornada sobre digitalització de dibuixos al Museu Nacional d’art de Catalunya. Un certamen que reunirà experts de diversos museus, com el Prado, el Picasso o el Miró per parlar de la seva experiència en la conservació del seus fons de dibuixos. La jornada del MNAC es fa en motiu dels cent anys de l’ingrés del fons de Raimon Casellas, col·leccionista de l’època modernista de qui van ingressar quatre mil obres al museu. Hi participen, entre altres l’historiador de l’art Bonaventura Bassegoda i el conservador del gabinet de dibuixos i gravats del MNAC, Francesc Quílez.
Dimecres agafa el relleu la Facultat d’Història i Geografia de la Universitat, concretament el departament d’Història de l’Art. Anna Maria Guasch ha estat la organitzadora local d’un seminari muntat amb col·laboració amb l’Institut National d’Histoire de l’Art de París. El títol: “Documentaring Global Art: Theories, databases and experimental Researching tools”. Una trobada dedicada a reflexionar sobre el paper dels grans centres de documentació d’artcontemporani, com poden ser els museus i les universitats. Participen persones de la Facultat, l’institut francès i museus com el MACBA.
Girona
Finalment, m’ha arribat la convocatòria d’un tercer seminari a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona: “Polítiques d’arxiu: La noció d’arxiu i les pràctiques artístiques contemporànies”. És un mòn saber com s’ha de preservar el testimoni de part de l’art actual, que es basa en activitats performatives i instal·lacions. Aquestes i altres qüestions les abordaran diferents experts els dies 19, 20 i 21 de desembre. Hi trobem la participació, en l’acte inaugural del fotògraf Joan Fontcuberta i una conferència, per exemple, de Carlos Guerra, conservador en cap del MACBA.

EXPOSICIÓ

Miró, Dalí i Juli Gonzàlez en disc
Centelles. Si la setmana passada parlàvem de l’exposició de Granollers que recorda el pas de Tàpies per aquella ciutat, el novembre de 1977, avui hem de parlar de la mostra inaugurada aquest dimecres al Museu Picasso de Barcelona, dedicada a recordar l’exposició de l’artista malagueny celebrada a la Sala Esteve de Barcelona, el 1936. Però no es tracta d’una exposició d’obres d’art. Com diuen en el museu “no és una exposició amb documents, sinó de documents”. Presentat de forma interactiva, els materials reunits són invitacions, retalls de premsa, fotografies i discos. Concretament onze discos, del 1935, que es van enregistrar per a la inauguració de Barcelona, que va ser el 13 de gener del 36, amb parlaments de Salvador Dalí, Joan Miró, Juli González i Luis Fernández, organitzador de la mostra picassiana, que era un projecte de l’associació ADLAN (Amics de l’art Nou). L’exposició mostrava obra realitzada entre el 1905 i el 1935. Luis Fernández i la galeria parisina Pierre havien comptat amb l’aval de Picasso, per fer la selecció, que a més els hi havia deixat la majoria d’obres. Aquesta exposició de la Sala Esteve, es va fer després a Bilbao i Madrid. A la capital espanyola, la persona encarregada de la mostra era Àngel Ferrant i quan es va inaugurar allà, es va fundar la secció madrilenya de ADLAN.

Posada al dia

L’exposició documental que ha obert el Picasso es mostra dintre les sales de la col·lecció permanent i és el primer projecte sortit del refundat Centre de Coneixement i Recerca, ubicat a les parts noves del museu. Aquest centre engloba la biblioteca, l’arxiu i els espais educatius. Són departaments que ja existien al museu, però que, dintre el projecte del Museu del 2007, s’han revaloritzat i s’han dotat de noves funcions. Aquest Centre està dedicat a documentar i difondre la vida i l’obra de Picasso. Entre els seus projectes destaca un arxiu oral dedicat a preservar la memòria del museu, a través de testimonis verbals. L’espai que ocupa el Centre és un edifici de nova construcció que s’estén cap a la zona de la plaça Sabartés, darrera el carrer Montcada. Espais i centre són una de les aportacions del projecte generat sota la supervisió de Josep Serra, que pròximament deixarà la direcció del museu.

EXPOSICIONS

Trio de pintors a la Marlborough
Centelles. La seu barcelonina de la galeria Marlborough presenta actualment tres mostres monogràfiques de tres pintors amb edats inferiors als quaranta anys. Es tracta de la primera part de la série expositiva “3 under 40”, un projecte dedicat a aquesta generació, que acull a artistes que no estan en cartera de la galeria. Des de mitjans de novembre es poden veure les obres del peruà Miguel Aguirre (Lima, 1973) i dels sevillans Rubén Guerrero (1976) i Miki Leal (1974).
Aguirre parteix d’imatges periodístiques o cinematogràfiques. De circumstàncies reals com la Guerra del Golf o la dictadura militar argentina. Es mou pel terreny del realisme i presenta obres sobre paper.
Guerrero explora més la superposició de matèries, plans, tons. Fa com una deconstrucció de la composició pictòrica. Il·lustrem l’article amb una obra seva en la que contraposa dos plans frontals similiars sobreposats. Dos cels o línies marítimes de l’horitzò amb espais despintats, com si es tractés d’antics anuncis arrencats i menjats pel temps. Però les lletres “new pictures” ens recorda que ens trobem davant d’una nova proposta.
Leal parteix com Aguirre de la iconografia contemporània per recrear-la des de la seva visió i estil, però enlloc de paisatges fa intervenir més la figura o personatges de transfons més narratiu. Com fragments d’escenes de cine, teatre o carrer, perquè no.
Tres propostes artístiques que ens acosten el pols de la pintura d’artistes d’una mateixa generació, dos d’ells pròxims geogràficament, i de proposta ben diferent. L’exposició “3 under 40” es pot veure fins el 18 de gener de 2012. El 26 de gener s’inaugurarà la segona part de l’exposició. La galeria Marlborough és al carrer València, 284, 1r,  2a A. 

EMPRESES D’ART

La galeria nòmada
Centelles. Fa pocs dies, vaig rebre la notícia de que la galeria de Paqui Delgado, de Sant Sadurní d’Anoia, tancava. I al mateix temps rebo l’anunci de que es presenta un nou projecte galerístic en societat: CIS Art Lodgers. Delgado tanca “perquè no pot més”. La crisi. Però aquesta crisi té esquerdes d’esperança: l’altra carta la signen la Carmina Gaudes i la Sílvia González, una biòloga i una enginyera que els agrada molt l’art, han fet un màster de gestió i analisis d’art contemporani i han ajuntat esforços per crear CIS Art Lodgers.   
La seva idea és pionera a l’estat: no tenen local i pensen limitar-se a promocionar un màxim de sis artistes. Cerquen l’espai d’exposició d’acord amb les característiques de l’obra. Això vol dir que lloguen o cerquen la cessió d’espais a mida. Han començat amb una exposició a Barcelona, però el seu pla és també anar a exposar a l’estranger. Segons Gaudes “iniciatives com aquestes se n’han fet entre artistes que busquen espais d’exposició, però com a concepte de galeria no existeix a l’estat”. 
3 de 6
Actualment tenen en cartera a l’Anna Taratiel, amb qui han inaugurat la primera exposició, l’Elisabet Salat  i la parella d’artistes suecs Bigert & Bergström, que segons Gaudes són els més consolidats que tenen. La galerista ens explica que cerquen artistes que “L’obra i el propi artista ens provoqui una reacció visceral,  i el nostre interès per la seva obra el puguem comunicar a d’altres”.  La seva idea de promoció, ens explica Gaudes que inclou cerca “d’exposicions, projectes, projecció internacional”.
Actualment exposen -fins divendres-, l’obra de Taratiel a les Corts de Barcelona, al carrer Morales, on hi havia l’antiga colònia Castells. “Fugim del cub blanc”, ens diu Gaudes. El local havia estat un estudi d’assaig de dansa contemporània.. Taratiel treballa sobre tela i ha creat una instal·lació per intervenir a l’espai. A CIS Art Lodgers els hi interessa molt la relació de l’artista amb l’espai i és aquest el criteri que segueixen per treballar i introduir artistes a la seva cartera.
Gaudes ens explica que col·laboren amb una immobiliària que els ajuda a trobar llocs. Els de la immobiliària es serveixen de que l’espai llogat per la galeria és visitat, per promocionar-lo entre possibles compradors. La primera experiència al local de les Corts ha estat bona. Gaudes ens explica que “vam tenir unes 150 persones el dia de la inauguració, han anat passant visitants i hem venut tres obres”. Diu que no han venut tot el què voldrien, però es mostra satisfeta del resultat. El local està en tràmit de lloguer per un client nou. La propera exposició, a mitjans de mes de març, serà la de l’Elisabet Salat. Primer l’artista ha de treballar i trobar el fil de la seva obra. Un cop estigui més definit cercaran l’espai. Us mantindré informats. De moment podeu consultar el link: www.cisartlodgers.com

Tornant al principi: en una carta d’última hora, Paqui Delgado confirma que tanca la galeria, però que continuarà tenint un despatx obert per dedicar-se a la difusió i gestió d’artistes.