EXPOSICIONS

Grau Garriga, Rodri i Cabanas a Sant Cugat
Centelles. L’artista Carles Vergés ens ha parlat sovint de la Casa Aymat on va treballar fent els dibuixos per les catifes d’aquella mítica empresa. Un dels altres responsables de la fàbrica va ser Josep Grau Garriga, que va ser organitzador de la secció de tapissos. Cap al final de la seva etapa professional, Grau Garriga es va endinsar cap a la creació de tapissos propis que l’hi han donat gran nomenada i han significat un avenç important pel tapís contemporani català. Grau Garriga ens va deixar fa quinze dies. Havia d’anar a Sant Cugat a inaugurar les diverses exposicions que se l’hi obrien a la ciutat on va néixer el 1929. Una era itinerant i l’altre l’obria la galeria Canals.
L’exposició itinerant, en la seva escala a Sant Cugat, es divideix en dos apartats: a la Casa Aymat hi ha uns quants tapissos i alguna pintura amb objectes enganxats. Molts marcs.  I a la sala capitular del museu del monestir –amb el bell claustre- hi ha tres tapissos de gran format, principalment un de grans dimensions i de tons blaus i blancs. Grau Garriga treballa bastant la gradació de tons i centre les obres amb un esclat de color distint, en fort contrast. A la Casa Aymat també hi ha tapissos bastant grans: un amb fils negres i vermells. És molt matèric el seu treball. Barreja fils de diferents materials i treballa les diferents textures i possibilitats d’enredar el fil, ja sigui un sol cap o tot un grapat. Estripa el tapís. A la galeria Canals es mostren sobretot dibuixos i pintures. Obres de petit format.
Objecte i imatge
A Sant Cugat hi ha altres cites artístiques: al carrer Balmes hi trobem el Pou d’art. Un espai on hi fan exposicions i tallers per la mainada i els més grans. La mostra actual la protagonitza Jaume Rodri, escultura, i Jordi Cabanas, fotografia. Les obres són complementàries: primer es van haver de fer les escultures de Rodri. Formes antropomòrfiques o eines reinterpretades. Ferro i diferents tipus de pedra tallada i treballada. Les fotografien capten un aspecte de les escultures i en potencien el seu material, els tons del ferro i les llums. L’exposició de Rodri i Cabanas es podrà veure fins el 26 d’octubre. La de Grau Garriga té diferents temps d’acabada: al museu del claustre, fins el 9 d’octubre, a la Casa Aymat fins l’11 de desembre i a la galeria Canals, fins el novembre.

EXPOSICIONS

L’art essencial de Borrell i Fulla arriba als Espais Volart
Centelles. Una manera divertida de fer monotips és agafar una planxa, per exemple de linòleum, entintar-la i passar-li el drap de forma aleatòria o mig atzarosa. Els resultats estampats són sempre suggerents. Una pintura d’Alfons Borrell ens recorda aquests matisos pictòrics, on es crea profunditat i espais fantàstics, tot amb l’ajuda d’un sol color. A Borrell li interessa molt el color dintre d’un enfoc abstracte, però també aborda aspectes més geomètrics. Es tracta d’un vetarà de la guerra de l’art contemporani, que ha complert ja els 80 anys. És vuit anys més jove que Tàpies. Ha format part del Grup de Sabadell. Des del dijous 22 de setembre, l’Espai Volart 2 li dedica una exposició amb obra del període que va des de l’any 1993 fins l’actualitat. En el treball de Borrell hi veiem l’experimentació amb materials i una tendència a simplificar el treball amb els colors.

L’altre Espai Volart està ocupat per l’obra gran i petita de Jordi Fulla. L’última exposició que havíem vist de Fulla va ser a la galeria Trama. Allà presentava una sèrie de pintures de gran format que presentaven formes arbòries o de filigranes simètriques, fetes amb aerògraf. A l’Espai Volart canviem totalment de registre: la pintura continua sent nítida i com de qualitat fotogràfica, però les composicions ens traslladen a paisatges polars, terres erosionades i altres espais ubicats dintre xarxes que es deformen, lupes amplificadores i formes seriades. Tant l’obra com la seva creació s’envolten d’una important petjada oriental. De fet Borrell i Fulla, si bé tenen apostes estilístiques dispars comparteixen la recerca de les essències. Ambdues exposicions es podran veure fins a mitjans de desembre. L’Espai Violart i l’Espai Volart 2 són dues de les sales d’exposicions de la Fundació Vila Casas. Estan ubicades al carrer Ausiàs Marc, 22 de Barcelona.

Lucio Muñoz
El mateix dijous 22 de setembre s’inaugura una altra exposició a la galeria Marlborough de Barcelona –C/València, 284, 1r, 2a- dedicada a l’obra sobre paper de Lucio Muñoz, important representant espanyol de l’abstracció que va viure entre el 1929 i el 1998. Muñoz treballa el paper sobre la fusta, i com en el cas de Borrell i Fulla cerca les simplificació. Fins el 9 de novembre.

EXPOSICIÓ

De Goya a Clavé al Museu Diocesà
Centelles. L’estil i els temes de Goya han inspirat a molts artistes. En el cas dels gran artistes no és que l’hagin copiat, sino que l’han absorbit per on han volgut. La nova exposició del Museu Diocesà de Barcelona –situat a la plaça de la catedral de Barcelona- ens convida a revisar la pintura i l’escultura espanyoles dels últims tres-cents anys. La mostra arriba gràcies a la col·laboració i el fons d’Ibercaja.
Goya és un dels artistes estel·lars, però també hi trobem altres artistes del seu temps amb els que hi hagué influències mútues o contactes puntuals, com és el cas de Bayeu i Maella. La mostra ha portat obres importants de Goya, o almenys emblemàtiques. Comencem per la pintura “El dos de maig de 1808 a Madrid”. Però també presenta gravats de les sèries dels “Caprichos”, “Los Desastres” o de la Tauromàquia.  Alguns dels aspectes de crítica social o d’estil podem intentar-los rastrejar en l’obra d’Antoni Clavé, per exemple. En el Museu Diocesà se’ns mostra una pintura de tons blaus amb uns músics, que podrien fer pensar amb temes innocents dels tapissos de Goya. Clavé es cercaria qui més qüestions pictòriques: volums, tons, formes, etc. A part de Clavé també trobem altres artistes del segle XX com Gargallo, Saura o Guinovart. L’exposició es podrà veure a partir de dijous 15 fins el 8 de gener. L’obra que il·lustra l’article correspon a l’obra de Clavé. La imatge ha estat cedida pel Museu Diocesà

PRÈVIA EXPOSICIÓ

El museu més petit
Centelles. L’any 2009 l’artista Marina Berdalet ens va dir que havia donat un dibuix petit a un museu de Davis Lisboa. Era el ingrés número 17 de la col·lecció permanent d’aquest museu amb adreça física a un pis de Barcelona, visita virtual al youtube i un petit estand cúbic que viatja pel món exposant les obres del fons. Es tracta del museu d’art més petit del mòn . Actualment el Davis Lisboa Museum of Contamporany Art in Barcelona compte amb 172 peces. L’última incorporació va ser feta el passat 5 de setembre amb un acrílic de Dani Montlleó, de Mataró. Representa a artistes nacionals i internacionals, noms com Jeff Roland, Cecil Touchon o el tailandesa  Sarawut Chutiwongpeti. Les obres solen ser de petit format o de format electrònic com és el cas del vídeo que va ser la peça fundacional de la col·lecció, obra de María Cañas, el febrer del 2009.
El museu de Davis fa exposicions a diferents llocs i inclús n’ha fet en un museu de Second Life. El proper 24 de setembre una tria del fons de Davis Lisboa  participarà en una “exposició de museus” al museu Arnolfini de Bristol, a Angleterra. Es tracta d’una mostra organitzada per explicar el fenomen dels museus creats per artistes. Ja que hi ha moltes institucions d’aquest tipus que comparteixen una iniciativa privada, un origen artístic i econòmicament modest, però amb moltes ganes de difondre l’art d’un grup o d’una zona. És el cas del Museum of Contemporany African Art o del Musée d’Art Modern, Départament des Aigles creat per Marcel Broodthaers. Aquests dos també participaran al Museum Show de Bristol. Aquesta exposició es divideix en dues parts separades per dates. La imatge que il·lustra el text correspon a l’exposició del Davis Museum al museu Karura Art Centre de Second Life. Ha estat cedida per l’artista. L’adreça virtual del museu és http://www.youtube.com/davismuseumbarcelona. Altres enllaços: http://www.davislisboa.com/ i http://www.davismuseum.com/