EXPOSICIÓ

Urbon recapitula al Temple Romà
Centelles. Fins el 16 d’octubre es pot veure al Temple Romà de Vic l’exposició “Delirium” amb obres de Jordi Urbon. Es tracta d’uns deu fotomuntatges digitals de gran format dedicats al tema de la bogeria. El protagonista de les peces és el propi Urbon retratat i vestit com a boig que experimenta diferents situacions, des de les quals pot parlar de la societat o dels seus temors. Els fotomuntatges són molt ben fets i la presentació recorda les pintures flamenques del segle XV. Urbon havia practicat altres àrees de l’art com la pintura, però actualment s’ha concentrat en aquest tipus de treball fotogràfic, que tot i utilitzar

mitjans electrònics demanen també temps per aconseguir bons objectius. En les obres hi veiem referències al seus temors, a la religió i als dogmes.

EXPOSICIONS

Grau Garriga, Rodri i Cabanas a Sant Cugat
Centelles. L’artista Carles Vergés ens ha parlat sovint de la Casa Aymat on va treballar fent els dibuixos per les catifes d’aquella mítica empresa. Un dels altres responsables de la fàbrica va ser Josep Grau Garriga, que va ser organitzador de la secció de tapissos. Cap al final de la seva etapa professional, Grau Garriga es va endinsar cap a la creació de tapissos propis que l’hi han donat gran nomenada i han significat un avenç important pel tapís contemporani català. Grau Garriga ens va deixar fa quinze dies. Havia d’anar a Sant Cugat a inaugurar les diverses exposicions que se l’hi obrien a la ciutat on va néixer el 1929. Una era itinerant i l’altre l’obria la galeria Canals.
L’exposició itinerant, en la seva escala a Sant Cugat, es divideix en dos apartats: a la Casa Aymat hi ha uns quants tapissos i alguna pintura amb objectes enganxats. Molts marcs.  I a la sala capitular del museu del monestir –amb el bell claustre- hi ha tres tapissos de gran format, principalment un de grans dimensions i de tons blaus i blancs. Grau Garriga treballa bastant la gradació de tons i centre les obres amb un esclat de color distint, en fort contrast. A la Casa Aymat també hi ha tapissos bastant grans: un amb fils negres i vermells. És molt matèric el seu treball. Barreja fils de diferents materials i treballa les diferents textures i possibilitats d’enredar el fil, ja sigui un sol cap o tot un grapat. Estripa el tapís. A la galeria Canals es mostren sobretot dibuixos i pintures. Obres de petit format.
Objecte i imatge
A Sant Cugat hi ha altres cites artístiques: al carrer Balmes hi trobem el Pou d’art. Un espai on hi fan exposicions i tallers per la mainada i els més grans. La mostra actual la protagonitza Jaume Rodri, escultura, i Jordi Cabanas, fotografia. Les obres són complementàries: primer es van haver de fer les escultures de Rodri. Formes antropomòrfiques o eines reinterpretades. Ferro i diferents tipus de pedra tallada i treballada. Les fotografien capten un aspecte de les escultures i en potencien el seu material, els tons del ferro i les llums. L’exposició de Rodri i Cabanas es podrà veure fins el 26 d’octubre. La de Grau Garriga té diferents temps d’acabada: al museu del claustre, fins el 9 d’octubre, a la Casa Aymat fins l’11 de desembre i a la galeria Canals, fins el novembre.

EXPOSICIONS

L’art essencial de Borrell i Fulla arriba als Espais Volart
Centelles. Una manera divertida de fer monotips és agafar una planxa, per exemple de linòleum, entintar-la i passar-li el drap de forma aleatòria o mig atzarosa. Els resultats estampats són sempre suggerents. Una pintura d’Alfons Borrell ens recorda aquests matisos pictòrics, on es crea profunditat i espais fantàstics, tot amb l’ajuda d’un sol color. A Borrell li interessa molt el color dintre d’un enfoc abstracte, però també aborda aspectes més geomètrics. Es tracta d’un vetarà de la guerra de l’art contemporani, que ha complert ja els 80 anys. És vuit anys més jove que Tàpies. Ha format part del Grup de Sabadell. Des del dijous 22 de setembre, l’Espai Volart 2 li dedica una exposició amb obra del període que va des de l’any 1993 fins l’actualitat. En el treball de Borrell hi veiem l’experimentació amb materials i una tendència a simplificar el treball amb els colors.

L’altre Espai Volart està ocupat per l’obra gran i petita de Jordi Fulla. L’última exposició que havíem vist de Fulla va ser a la galeria Trama. Allà presentava una sèrie de pintures de gran format que presentaven formes arbòries o de filigranes simètriques, fetes amb aerògraf. A l’Espai Volart canviem totalment de registre: la pintura continua sent nítida i com de qualitat fotogràfica, però les composicions ens traslladen a paisatges polars, terres erosionades i altres espais ubicats dintre xarxes que es deformen, lupes amplificadores i formes seriades. Tant l’obra com la seva creació s’envolten d’una important petjada oriental. De fet Borrell i Fulla, si bé tenen apostes estilístiques dispars comparteixen la recerca de les essències. Ambdues exposicions es podran veure fins a mitjans de desembre. L’Espai Violart i l’Espai Volart 2 són dues de les sales d’exposicions de la Fundació Vila Casas. Estan ubicades al carrer Ausiàs Marc, 22 de Barcelona.

Lucio Muñoz
El mateix dijous 22 de setembre s’inaugura una altra exposició a la galeria Marlborough de Barcelona –C/València, 284, 1r, 2a- dedicada a l’obra sobre paper de Lucio Muñoz, important representant espanyol de l’abstracció que va viure entre el 1929 i el 1998. Muñoz treballa el paper sobre la fusta, i com en el cas de Borrell i Fulla cerca les simplificació. Fins el 9 de novembre.

EXPOSICIÓ

De Goya a Clavé al Museu Diocesà
Centelles. L’estil i els temes de Goya han inspirat a molts artistes. En el cas dels gran artistes no és que l’hagin copiat, sino que l’han absorbit per on han volgut. La nova exposició del Museu Diocesà de Barcelona –situat a la plaça de la catedral de Barcelona- ens convida a revisar la pintura i l’escultura espanyoles dels últims tres-cents anys. La mostra arriba gràcies a la col·laboració i el fons d’Ibercaja.
Goya és un dels artistes estel·lars, però també hi trobem altres artistes del seu temps amb els que hi hagué influències mútues o contactes puntuals, com és el cas de Bayeu i Maella. La mostra ha portat obres importants de Goya, o almenys emblemàtiques. Comencem per la pintura “El dos de maig de 1808 a Madrid”. Però també presenta gravats de les sèries dels “Caprichos”, “Los Desastres” o de la Tauromàquia.  Alguns dels aspectes de crítica social o d’estil podem intentar-los rastrejar en l’obra d’Antoni Clavé, per exemple. En el Museu Diocesà se’ns mostra una pintura de tons blaus amb uns músics, que podrien fer pensar amb temes innocents dels tapissos de Goya. Clavé es cercaria qui més qüestions pictòriques: volums, tons, formes, etc. A part de Clavé també trobem altres artistes del segle XX com Gargallo, Saura o Guinovart. L’exposició es podrà veure a partir de dijous 15 fins el 8 de gener. L’obra que il·lustra l’article correspon a l’obra de Clavé. La imatge ha estat cedida pel Museu Diocesà