ACTIVITATS ARTÍSTIQUES

Alart 2011, Nit d’art a Alaró

Centelles. Ens traslladem a Mallorca, a la vila d’Alaró, per parlar d’un festival de les arts que té el seu nucli fort el divendres 5 d’agost, entre dos quarts de 10 i més enllà de les 12. Exposicions, videoprojeccions, dansa i sessions de dj formen part del programa en el que participen entitats artístiques del poble, però també bars, cafès i la paret de l’església que cedeixen les seves pantalles i parets per projectar-hi alguns dels vídeos. És la cinquena edició de l’Alart que organitza Addaya-Centre d’art Contemporani, el Casal Son Tugores i l’ajuntament local i compte amb nombrosos col·laboradors del poble mallorquí. Les exposicions s’inauguren el dia 5 a la nit, però es podran veure en horari de vespre i nit fins el 16 del present mes.
Art total
El certamen reuneix artistes illencs i forans. El francès Xavier de Kepper presentarà el projecte “Se vende”. Margalida Mayol presentarà la temporada de la tardor del seu taller. A l’Addaya Centre d’art hi exposaran les fotografies de la sèrie “Dessets” de Chico Guitiérrez. Entre els artistes participants destaca la presència de Andrea Sunder-Plassmann, berlinesa. Entre els mallorquins trobem Bartomeu Sastre, Arantxa Boyero, Joan Àvila, creadors que presentaran obra nova. Alart posa èmfasis en la obra de videocreació, però també trobem obres de pintura i escultura, fotografia i poesia. Concretament a la porxada de l’ajuntament hi exposaran obra d’aquestes disciplines, artistes com Lola Gómez, Diego Delgado, Eduardo Suárez del Real o els artistes del col·lectiu Taller d’art Henry-Wagner and Henry-Picó. Al hall de l’ajuntament també hi haurà lloc pels llibres d’artistes i gravats amb obra de Sandra Lehnis i Biel Mesquida. Així mateix trobem espais on es faran intervencions murals, com al primer pis de la Portectora Cafè, al carrer Alexandre Rosselló. En conjunt un bona excusa per apropar-se a Alaró. La imatge, cedida pels organitzadors d’Alart, pertany a l’obra de l’Andrea  Sunder-Plassmann.

MUSEUS

El MNAC adquireix una obra de Feliu Elias

Centelles. Tornem a referir-nos al Museu Nacional d’Art de Catalunya, perquè dimarts passat, 26 de juliol, van anunciar l’adquisició de l’oli “El barret nou” de Feliu Elias. Aquest artista va ser un prolífic pintor català de la primera meitat del segle XX, a més de caricaturista i crític d’art. És el que signava “Apa” en les seves caricatures.
El MNAC disposava de set pintures ja: sis natures mortes i la pintura “La Galeria” amb presència de la figura humana. Aquest tema Elias el va practicar bastant durant els anys 20 i 30 i és l’etapa a la que pertany l’oli adquirit. “El barret nou” mostra una noia nua, tapada en els punts més provocatius, emprovant-se un barret. Pintura d’estil clar i lluminosa. Aquest tipus de pintura connecta amb els llenguatges europeus de l’època de retorn a l’ordre. La nova pintura es podrà veure a la col·lecció permanent d’art modern, a partir del setembre.

OBITUARI

Ens deixa Lucien Freud
Centelles. El passat dimecres, 20 de juliol, va morir a Londres, Lucien Freud, pintor alemany, resident a Angleterra, considerat un dels màxims representants de la pintura realista. És el mestre per molts artistes, amb la seva pintura alhora descriptiva i expressiva. Un dels seus temes més característics són els retrats. La seva obra és de les més cotitzades al mercat.
Era net de Sigmund Freud, el pare del psicoanàlisi. Nascut a Berlín, el 1922, la seva família va emigrar el 1933 cap al Regne Unit, empesos pel nazisme. Comença a la dècada dels 40 els estudis d’art a la Central School of Art de Londres i después a la Escola de Pintura i dibuix Cedric Morris’s East Anglian, a Dedham. El 1943 il·lustra ja el llibre de poemes de Nicholas Moore, “The Glass Tower”. El 1944 ja fa la primera exposició individual, a la Lefevre Gallery. Posteriorment viatge a París i Itàlia. S’ha casat tres vagades, una amb Kathleen Garman Epstein, el 1953 amb Caroline Blackwood i finalment amb Bernardine Coverley. En total té 4 filles.
Pictòricament començà a moures en un estil amb connexions amb el surrealisme. Més tard començà a realitzar retrats. Tambés solia pintar animals o mascotes. Fa uns anys hi va haver una important exposició de Lucian Freud, crec que era a Caixaforum de Barcelona. Tenia 88 anys.

EXPOSICIÓ

Revisió de Català-Roca a La Pedrera
Centelles. Es pot veure a La Pedrera de Barcelona una exposició dedicada al fotògraf Francesc Català-Roca (Valls, 1922-Barcelona, 1998). Imatges dels anys cinquanta i seixanta. La mostra organitza centenars i centenars d’imatges positivades que fan referència a temes com la memòria de la societat, l’arquitectura, l’art i els artistes. L’exposició s’ha pogut veure ja a Vigo i Valladolid i en l’etapa catalana afegeix les imatges d’arquitectura, que va ser un tema constant en la carrera de Català-Roca. Segons deia, per fotografiar una construcció “cal visitar el lloc, després pensar-hi i, finalment, buscar-lo de nou i trobar-hi un angle o la visió que el resumeixi”. Català-Roca cercava l’instant decisiu per captar la imatge. Una recerca en la que llum hi tenia un paper molt important.
Instant decisiu
Català-Roca va començar molt aviat la seva carrera fotogràfica: amb 14 anys, al costat del seu pare, va preparar un fotomuntatge per l’estrena de la pel·lícula “Somni d’una nit d’estiu” de Reinhardt. Amb 15 anys ja era responsable de l’arxiu i ajudant en la impremta del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya. Parlem del temps de la Guerra. En aquell 1937 fa, juntament amb el seu pare, el cartell “d’Aixafem el feixisme”. Després va treballar de fotògraf de cadàvers, però de mica en mica va anar derivant cap a camps més rics com retrat d’obres d’art d’artistes de renom. Va anar derivant cap als temes i treballs, com les fotografies de Dalí al Parc Güell o les imatges de la corrida de toros de Carrascoso del Campo, un poble prop de Cuenca, que donen crèdit de la seva obra. L’exposició de La Pedrera, seu de la Fundació Catalunya Caixa, es podrà veure fins el 25 de setembre. La imatge que il·lustra aquest article ha estat cedida per aquesta institució.