OBITUARI

Ens deixa Lucien Freud
Centelles. El passat dimecres, 20 de juliol, va morir a Londres, Lucien Freud, pintor alemany, resident a Angleterra, considerat un dels màxims representants de la pintura realista. És el mestre per molts artistes, amb la seva pintura alhora descriptiva i expressiva. Un dels seus temes més característics són els retrats. La seva obra és de les més cotitzades al mercat.
Era net de Sigmund Freud, el pare del psicoanàlisi. Nascut a Berlín, el 1922, la seva família va emigrar el 1933 cap al Regne Unit, empesos pel nazisme. Comença a la dècada dels 40 els estudis d’art a la Central School of Art de Londres i después a la Escola de Pintura i dibuix Cedric Morris’s East Anglian, a Dedham. El 1943 il·lustra ja el llibre de poemes de Nicholas Moore, “The Glass Tower”. El 1944 ja fa la primera exposició individual, a la Lefevre Gallery. Posteriorment viatge a París i Itàlia. S’ha casat tres vagades, una amb Kathleen Garman Epstein, el 1953 amb Caroline Blackwood i finalment amb Bernardine Coverley. En total té 4 filles.
Pictòricament començà a moures en un estil amb connexions amb el surrealisme. Més tard començà a realitzar retrats. Tambés solia pintar animals o mascotes. Fa uns anys hi va haver una important exposició de Lucian Freud, crec que era a Caixaforum de Barcelona. Tenia 88 anys.

EXPOSICIÓ

Revisió de Català-Roca a La Pedrera
Centelles. Es pot veure a La Pedrera de Barcelona una exposició dedicada al fotògraf Francesc Català-Roca (Valls, 1922-Barcelona, 1998). Imatges dels anys cinquanta i seixanta. La mostra organitza centenars i centenars d’imatges positivades que fan referència a temes com la memòria de la societat, l’arquitectura, l’art i els artistes. L’exposició s’ha pogut veure ja a Vigo i Valladolid i en l’etapa catalana afegeix les imatges d’arquitectura, que va ser un tema constant en la carrera de Català-Roca. Segons deia, per fotografiar una construcció “cal visitar el lloc, després pensar-hi i, finalment, buscar-lo de nou i trobar-hi un angle o la visió que el resumeixi”. Català-Roca cercava l’instant decisiu per captar la imatge. Una recerca en la que llum hi tenia un paper molt important.
Instant decisiu
Català-Roca va començar molt aviat la seva carrera fotogràfica: amb 14 anys, al costat del seu pare, va preparar un fotomuntatge per l’estrena de la pel·lícula “Somni d’una nit d’estiu” de Reinhardt. Amb 15 anys ja era responsable de l’arxiu i ajudant en la impremta del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya. Parlem del temps de la Guerra. En aquell 1937 fa, juntament amb el seu pare, el cartell “d’Aixafem el feixisme”. Després va treballar de fotògraf de cadàvers, però de mica en mica va anar derivant cap a camps més rics com retrat d’obres d’art d’artistes de renom. Va anar derivant cap als temes i treballs, com les fotografies de Dalí al Parc Güell o les imatges de la corrida de toros de Carrascoso del Campo, un poble prop de Cuenca, que donen crèdit de la seva obra. L’exposició de La Pedrera, seu de la Fundació Catalunya Caixa, es podrà veure fins el 25 de setembre. La imatge que il·lustra aquest article ha estat cedida per aquesta institució.

MUSEUS

La Fundació Antoni Tàpies regira la Col·lecció
Centelles. La fundació dedicada a l’artista Antoni Tàpies, permetrà veure, a partir de dijous, una nova selecció d’obres. s’hi podran veure reproduccions de cobertes de llibres, un dibuix nou titulat “L’art i els seus llocs”, així com altres pintures i dibuixos creats al llarg de la seva carrera.
El dibuix nou esta protagonitzat per dues línies de gest energètic que l’artista ha fet per la portadella del llibre Collected Essays (Complete Writings Volume II) que s’està preparant. També formaven part d’un antic projecte editorial una altra sèrie de sis dibuixos amb signes simbòlics, del 1993. També es mostra un autoretrat de l’artista del 1947, amb l’estil de dibuix de línia clara i d’aires surrealistes que practicava en aquella època.
Una obra interessant és una porta metàl·lica amb un violí i una gran X, del 1956. Una obra matèrica total i valenta. No menys matèrica és l’obra “Terra i pintura”, del 1956 i “Matèria en forma de peu”, del 1965. Totes aquestes obres es poden veure ja a l’espai de la col·lecció permanent de la Fundació Antoni Tàpies, al carrer Aragó, 255, Barcelona. La imatge que il·lustra l’article correspon a “L’art i els seus llocs” i ha estat cedida per la Fundació. © Fundació Antoni Tàpies, Barcelona / Vegap, 2011.

ARQUITECTURA

El COAC revisa la reconstrucció de Bòsnia
Centelles. La guerra va acabar fa setze anys. Un panorama de desolació feia evidents uns anys foscos de la història recent d’Europa. Hi havia molta feina a fer per refer la vida humana i també la de les ciutats i pobles. Els arquitectes i constructors havien de treballar de valent. Per l’editor Hans Ibelings, començar de zero és una il·lusió, perquè el passat no es pot oblidar, però “es poden recollir les peces i començar a constuir de nou”. I segons ell ha estat molt important la feina de reconstrucció que s’ha dut a terme al país balcànic.
El dijous 14 inaugura a la seu barcelonina del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya –COAC- una exposició que mostra alguns dels projectes més significatius de la reconstrucció arquitectònica de Bòsnia-Herzegovina, entre 1995 i el 2010. Ibelings ha estat l’encarregat de seleccionar els 380 projectes de 100 equips de dissenyadors, triats per diferencies d’orientació, origen i diferencies generacionals. Sarajevo és protagonista, però també altres viles de Bòsnia. A la capital es parla, per exemple de les intervencions a carrers com Zmaja od Bosne, que uneix la part Austro-hungar amb la part nova, i s’hi troben edificis com el Museu de Bòsnia-Herzegovina o el Museu d’Art Contemporani. L’exposició es podrà veure a la Plaça Nova, 5 de Barcelona, fins al 3 de setembre. La imatge, cedida per un dels organitzadors de la mostra, correspon al cartell.