Clam colombià per cuidar la Terra

Tercera proposta d’Acciones Creativas de Intercambio que presenta vint-i-un artistes colombians que reflexionen sobre la Terra

Centelles. Fa uns mesos, el juliol del 2020, vam presentar la iniciativa Acciones Creativas de Intercambio, vehiculada a través d’Instagram i de la pàgina web i que coordina Jaime Moroldo i el seu fill Endgork Moroldo. Jaime proposa un tema o un treball, els artistes responen amb obra i a través  d’Acciones es dóna a conèixer per la xarxa d’internet. Ja porten algunes accions i ara n’estan presentant una tercera en la que han implicat  vint-i-un artistes colombians a reflexionar sobre la Terra.

Cada dia des de dijous passat i fins que acabin aniran presentant una obra, amb la  informació de l’artista, la fitxa tècnica i també s’inclou una breu explicació que l’artista fa de la seva obra. 

Aquest dies el país  sud-americà és notícia per les protestes socials contra unes reformes fiscals i per la  resposta del govern que ha acabat treien els militars als carrers.

Colòmbia és un país amb casi cinquanta milions d’habitants. Terra d’antigues cultures indígenes, conquerida i “esborrades del mapa” pels espanyols. Oficialment la llengua és el castellà però encara s’hi parlen una seixantena de  llengües autòctones. Econòmicament es considera com un estat emergent.

Parlem d’un país que representa un amalgama cultural i segurament els trets culturals distintius també es destil·laran d’alguna manera en els artistes d’avui, connectats també amb el món.

Els  artistes  participants són Fidel Castro (@fidelumen), Natalia Manzo (@_nataliamanzo), Danny Sánchez  (@dajasaba), Bibiana Camargo (@bibicamargoart), Jean Barbato (@jean.barbato), Santiago El Cortés (@santiago.elcortes), Fabio Castrillon (@artist.fabiocastrillon), David Cornelia (@davidcorneliart), Mari Menez (@mari.menez), Iván Acevedo (@ivan_acevedo2717), Adrián Preciado (@art.preciado), Giscard (@mrgisLucía), Diego Pérez  Moreno (@diegoperezfotografo), Santiago Orozco (@santiagoorozcorivera), Miguel Arias (@miguelarias_cuadros), Héctor Diaz de la Hoz (@diazdelahozart), Isabella Arenas (@isabella_arenas), Daniela Barbosa (@danibarbosa30), Juan Fuentes (@pinky180_art), Lucia Carvajal (@art.lulucarvajal) i Angélica Ramírez (@angelicaramirezarte).

Tota mena d’art

Les acciones han començat per la Bibiana  Camargo, artista de Bogotà que presenta “Raíces”, una oli de 35×35 cm, que inclou brodats sobre la tela. Aborda la relació de nosaltres amb l’entorn que hem de cuidar a través de la representació d’un retrat femení –no estic segur sigui autoretrat- i un magnífic colibrí brodat.

A l’acció hi participen tot tipus d’obres. Aquesta és una escultura de Álvaro Iván Acevedo Foto: Acciones Creativas

L’artista de nom Fidel Castro Cabello és de  Bucaramanga i va ser el segon en ser presentat. Ell aporta un altre oli de 40×40, titulat  “Llave”, que reflexiona sobre la nostra relació amb el  món a partir  del budisme, a través de la representació simbòlica d’una clau, d’un pany i la  fricció d’unes mans de Buda. Una obra interessant que amb la  forma circular i les textures que inclou també evoca al planeta.

Per l’article ens han passat imatges d’un treball encara per presentar: la pintura de Fabio Castrillón, que embolica una persona que porta una  màscara antigàs amb la bandera colombiana. 

Hem anat referint-nos a pintures però el projecte “Tierra” està oberta a totes  les disciplines: escultura, fotografia, etc i també inclou, fins i tot, graffity: Juan Felipe Fuentes Maza és  l’autor d’un gran mural sota un pont que posa “Hogar”, dedicada a les  persones que malviuen pels carrers.

Però perquè una  “Acción Creativa” dedicada  a artistes colombians? Jaime Moroldo ens explica que una cadena de contactes el van portar a establir aquest lligam internacional. I que a mitjà termini es farà una exposició d’intercanvi entre artistes catalans i artistes colombians. Potser no seran  tots els mateixos artistes  dels de la “Accción”, però n’hi haurà dotze i es  podran veure a la sales de la Rectoria de Sant Pere de Vilamajor. I a Colòmbia l’exposició “catalana” s’està planificant i es preveu que sigui itinerant: Bogotà i Bucaramanga, que ja hem mencionat. Moroldo ha col·laborat en l’organització d’altres exposicions d’intercanvi internacional, amb Suècia i Japó. La pandèmia en va minar una però ara  les  coses es tornen a posar en marxa. Però tot això és el futur: ara toca presentar l’acció “Tierra” a Instagram i a la web.

Imma Parés, en colors i en blanc i negre

EXTRA DIA DEL TREBALLADOR

L’artista tonenca exposa els seus temes de natura a l’Espai Muriel Casals i a Can Sebastià, en color i  en blanc i negre, respectivament

En altres obres Imma Parés varia més els colors, però en aquesta com en un altre grup hi ha més aviat degradació de gammes tonals. Treball que es dóna sobretot en el treball en grisos. Foto: Aleix Art

Tona/ Centelles. Avancem material perquè preveig una mica d’embús ara que tot sembla  que es reactivarà amb la desescalada final i la intensa campanya de vacunació. Aquí considerem als artistes com uns treballadors incansables. Els amos d’un ofici ancestral amb les seves normes, pegues i obligacions fiscals. Cada artista és un món. No són tots els que poden viure només de l’ofici. Molts fan tàndem amb la docència o un altre camp. Però avui també és el seu dia.

Fa una setmana que tenim nova exposició a l’Espai Muriel Casals de Tona –Carrer Jaume Balmes, 51. Hi vam anar pel Carles Vergés al desembre i ara hi hem tornat per una exposició de l’artista tonenca Imma Parés: pintura acrílica, aquarel·la, gravat i dibuix. I apunts. I també material de treball. Tot són obres en color.

I hi ha una segona part expositiva amb obra amb blanc i negre (i grisos) a la sala de Can Sebastià, ubicada al centre de la vila, al carrer Major, 12. En aquest cas també hi ha aquarel·la, dibuixos a llapis i gravat. Hem visitat les dues exposicions en dies separats perquè a la Muriel Casals tenen obert durant els dies laborables i, en canvi, a Can Sebastià es reserven més els divendres i els caps de setmana.

Ambdues exposicions reuneixen obra nova i de la reserva. Ambdues parts es multipliquen els temes dedicats a la naturalesa: paisatges i racons marins o de interior i també fulles, com les del gingo que es multipliquen per gravats i en pintures. Ho podem veure, per exemple a la tela amb que l’artista va ser seleccionada a un Premi Centelles, fa uns anys.

En el terreny del gravat hi ha calcografies –com unes puntes seques acolorides- però també abundants monotips amb els que Parés  va experimentant. A la mostra en colors també  hi ha aquarel·les de gran format. La naturalesa que l’artista representa a vegades és inventada i a vegades es basa en apunts.

La força del negre

Personalment m’agrada més l’exposició dels negres, a Can Sebastià. L’exercici que ha de fer per graduar les intensitats dels grisos en dibuixos a llapis i en les aquarel·les em sembla més complicat i ric en resultats. Com dèiem també acull paisatges. Imma Parés es fixa en entorns de la comarca i en dies amb boira baixa, element que intenta reflectir en els seus dibuixos. Una de les aquarel·les feta amb “gris payne” de gran format, amb tota la gama de grisos possibles, va participar i va ser seleccionat  fa uns anys, en una de les edicions del Premi Ynglada-Guillot.

La màgia del negre i del contrast amb el blanc juga en aquests monotips de format mitjà que es poden gaudir a Can Sebastià. Foto: Aleix Art

L’exposició de Can Sebastià també acull alguns del dibuixos representats en composicions circulars –els tondos-, que es van poder veure a Centelles, fa uns anys. I sobretot també hi ha una sèrie interessantíssima de monotips, que també enriqueixen aquesta part expositiva: aquestes obres paisatgístiques semblen estar fetes tacant la planxa amb negre i fent el dibuix esborrant, donant lloc a paisatges i a efectes plàstics molt expressius.    

La Imma Parés també ha notat els efectes de la pandèmia. Ella és professora a l’Aula Oberta de Tona i Sant Miquel de Balenyà i alumna de gravat a l’escola d’art de la Farinera a Vic. A vegades ni una cosa ni l’altra ha pogut fer aquests mesos. Per això va començar a gravar-se –amb ajuda d’una de les filles- uns vídeos que penja a Youtube, en que ensenyava tècniques, com a pintar amb aquarel·la o com pintar una natura morta. Els artistes també han necessitat reinventar-se, ja sigui en colors o en blanc i negre! L’exposició a la Muriel Casals s’allargarà fins el 28 de maig, però la de Can Sebastià hi serà fins el 9 de maig.

Els rostres geomètrics d’Oriol Capella a Centelles

L’artista del Vallès exposa  set “geometries  interiors” a les Finestres d’El Trabuc

Centelles. Cada diumenge hi ha mercat a Centelles. Es va interrompre fa un temps per culpa de la pandèmia, però ja fa moltes setmanes que s’ha reprès. Ara que s’ha aixecat el confinament comarcal potser tornarà a haver-hi gent com abans. També vam deixar de fer exposicions a les Finestres del Trabuc quan la situació de la restauració no era l’òptima. Però tot això ho anem deixant endarrere i ha arribat l’hora de disfrutar del mercat i també de gaudir de les petites exposicions que es poden veure a les finestres de la cafeteria del carrer Socós.

El mercat el fan els paradistes i la gent que compra i passeja i cadascú, tothom, és un món. Qui ho havia de dir que darrera d’una de les parades de roba hi hauria un artista!

Efectivament la parada de roba de davant de Ca l’Esteve hi trobem a l’Oriol Capella que a les hores que no s’ocupa dels  mercats o dels afers familiars, es dedica a dibuixar i pintar. Capella ens explica que la vena artística li ve de família. El seu pare ja es mou per aquest terreny. I també per la banda paterna l’Oriol és cosí de la Núria Manent Capella, l’artista veïna de Centelles, d’estil abstracte d’accent marroquí, que també va passar per les Finestres, i que malauradament, fa uns anys, un càncer se la va emportar.

Angles humans

Una de les imatges de la mostra. Foto: Oriol Capella

L’Oriol podríem dir que té diferents  vies artístiques obertes. Actualment, ens explica  que està ocupat  fent una  sèrie  de dibuixos dedicats al interior de Mallorca. Aquesta col·lecció que, ens assegura està recollint bons èxits, ve després d’un altre grup de dibuixos dedicats a monuments i  llocs del Camí de Santiago. Tant en una com en altra sèrie, els dibuixos estan acabats amb punta fina, són d’un gran nivell de detall i molt precisos respecte la imatge o referent en  que es basa. Podeu veure aquests dibuixos al compte d’Oriol Capella a Instagram, on publica amb el nom de “@petitsmonsenunpaper”.

Però la presentació a les Finestres d’El Trabuc es fa a través d’una altra sèrie de peces, on hi representa  cares i cossos, utilitzant com a tècnica l’aerògraf. Això vol dir una pistola d’aire carregada de pintura.  En aquest cas utilitza tant sols pintura negre i tapant parts i pintant formes anguloses, Capella, va experimentant i dóna forma a rostres i figures, amb parts més  clares, amb menys pintura, i d’altres més fosques, amb més matèria, donant lloc a ombres, forma i expressió. No ho és ben bé, però les obres tenen un aire cubista. A Instagram, Capella descriu aquestes obres com “geometries emocionals”, però per a l’exposició a Centelles ho ha redefinit com “geometries interiors”. Perquè, com  diem són formes geomètriques que sobreposades i amb més o menys pintura projectada fan les formes. Formes que poden ser rostres o també màscares i que tenen una  dimensió psicològica.   

Una obra de dimensions més grans i amb més colors, però seguint el mateix esquema, és la que  Capella, juntament amb Xavier Puig, van fer  per participar a les  Parelles Artístiques de La Garriga, fa dos anys.

Les propostes amb aerògraf de l’Oriol Capella tenen un aire misteriós i al mateix temps un impacte estètic potent.

Quan volíem ser moderns

La Fundació Joan Miró revisa el paper d’ADLAN a partir de documents conservats de l’associació activa entre 1932 i 1936 i l’aportació que hi va fer el mateix  Joan Miró

Centelles. Tots sabem que la seu de la Fundació Joan Miró de Barcelona és un edifici obra de l’arquitecte Josep Lluís Sert. Tot i que construït a finals dels anys setanta,  conceptualment podríem dir que es remunta a molts anys abans. D’abans de la dictadura i de la guerra, de quan a Barcelona hi havia gent amb un especial neguit per connectar amb els corrents artístics  moderns i introduir-los al país.  Sert era membre del grup d’arquitectes GATCPAC i també d’una associació que es va dir ADLAN. GATCPAC I ADLAN compartien moltes coses, com membres o la seu, al Passeig de Gràcia 99. Des de  la plataforma d’arquitectes defensaven l’arquitectura racionalista i des de l’associació es movien per introduir els nous corrents culturals a la capital.  

ADLAN  vol dir Amics de l’Art Nou i va ser una associació creada  el novembre de 1932, en plena República, expressament per fer activitats i introduir obres i idees noves en camps  culturals tant diversos com la pintura, l’arquitectura, la literatura, la música, el circ, el  cinema, la dansa.

Com a particularitat  tenien que les activitats que van fer, anaven dirigides exclusivament al seus socis. La premsa es cuidava de donar ressò de les activitats. L’impulsor d’ADLAN va ser Joan Prats i eren complices de la mateixa sensibilitat artística, personalitats com Ángel Ferrant, J.V. Foix,  Sebastià Gasch, Robert Gerhard, Josep Torres Clavé i Joan Miró. En el terreny expositiu van mostrar obra  d’artistes com Alexander  Calder, Man Ray, Hans  Arp, Remedios  Varo, Picasso, Dalí.

Guardar papers

Les vicissituds d’ADLAN haurien caigut de la memòria  si  no fos que a la  seva època la  tresorera, secretària i membre del grup Adelita Lobo no hagués anat guardant papers, actes i tota mena de documentació a  través de la qual es pot reviure la història de l’associació. Aquests documents, juntament amb d’altres  que amb la mateixa visió va guardar Joan Miró, han permès revisar la història i muntar l’exposició documental que ofereix actualment la  Fundació Joan Miró de Barcelona, comissariada per Muriel Gómez, Jordana Mendelson i Joan M. Minguet.

Obra de Joan Miró “Figures davant el mar”, del 1934, exemple de la col·laboració amb l’assocació ADLAN. Foto: Fundació Joan Miró, Barcelona. c Successió Miró, 2021

Miró es va implicar a fons amb aquesta associació i a  més d’assessorar i de servir d’enllaç amb altres artistes, va organitzar fins  a cinc exposicions d’obra pròpia. Obres que  després anaven cap al circuit internacional –París, Nova York, Zuric-, primer es veien a Barcelona, només pels socis d’ADLAN. Les exposicions  duraven poques hores i es feien a llocs  com a casa de l’artista o a les galeries Syra i Catalònia. L’exposició de la fundació reuniex alguna  d’aquestes obres  mironianes dels  anys trenta.      

Un altre  capítol destacat de la col·laboració entre Miró i ADLAN  va ser en el disseny i continguts del número especial d’hivern del 1934, de la revista “D’Ací i d’Allà”. Aquesta revista no era pas l’orgue de comunicació de l’associació, però en aquest cas  es  van  ocupar d’escriure i il·lustrar un número monogràfic dedicat a l’art contemporani. Miró hi va participar en la  portada  i en imatges del interior. Aquest número del “D’Ací i d’allà”  va esdevenir una referència per artistes posteriors, especialment als crescuts durant la postguerra i avui és un objecte de col·leccionisme.

ADLAN  va projectar una revista pròpia  de l’associació que es deia “Síntesi”, però el 1936 va acabar amb el projecte, el grup i molts somnis. El 1936 es va dissoldre l’associació, però no les amistats. I la flaire  dels amics de l’art nou  es va sentir encara en el pavelló espanyol de la República, a la fira de París, del 1937. I segur que ha inspirat altres projectes moderns entre els  seus antics membres i els seus hereus.