La cuina de l’àvia

Centelles. Ja fa uns anys a una parada de llibres vells que hi havia al mercat de Centelles, hi vaig trobar un llibre de cuina amb il·lustracions de Francesc Artigau. Aquests dies de confinament dóna temps de repassar-lo, si bé solen ser receptes bastant sofisticades i sempre acabo fent el lluç a la Maître d’hôtel.

En aquests dies que la salut de la gent gran ens té tots tant preocupats, fem una ullada a aquest llibre, titulat “La cuina de l’àvia”. Es va editar per primer cop el desembre de 1979. Tinc un exemplar de la segona edició, tant sols d’uns mesos després, del març de 1980. L’àvia era l’Empar Sabata i Roca, nascuda a Barcelona el 1878. O sigui que casi cent anys després del seu naixement, el seu nét es va decidir a compartir el receptari. L’original estava escrit en castellà, apuntant com podia noms en francès i en català quan la recepta era massa casolana. Les receptes les anotava sobre llibres ratllats que feia el seu marit, Miquel Horta i Ferrer (aquest era el seu ofici).

L’editor del llibre, el periodista i gastrònom Llorenç Torrado parla de la vida de petits burgesos de la parella i de que el receptari el devia fer l’Empar per acontentar el paladar sibarita de l’espòs (i també dels tres fills). I amb seguretat era una de les aficions més estimades per l’Empar.

Descobrim que per millorar el  coneixement, l’Empar Sabata assistia als cursos de cuina que feien a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, fundat per Francesca Bonnemaison. L’Empar hi va assistir almenys deu anys, entre 1913 i 1923, quan tenia una trentena d’anys i segur que va rebre classes del cuiner d’origen italià Josep Rondissoni.

Aquest personatge, arribat a Barcelona el 1914, havia passat pels fogons del Majestic, del Círculo del Liceo i va ser xef del Casino de l’Arrabassada.  Les classes de l’Institut anaven dirigides tant a dones de classe alta, com la mitjana burgesia, com a les minyones que cuinaven per les altres i s’entenien com una eina de millora personal, per a tothom.

El llibre s’estructura per tipus de plats: sopes; arrossos; pastes i verdures; ous; peix; carns; i aviram i caça.  Torrado en destaca la quantitat de receptes estrangeres, que segons ell respon a la moda per les coses europees entre la burgesia. I dintre de les receptes abunden les dedicades a la vedella, així com el bacallà (i de peix, en general), segurament per respecte a la moral catòlica.

Davant de cada apartat hi ha una il·lustració en color de Francesc Artigau, dedicada a l’ingredient principal de la secció. Però com ambient no hi veiem a l’àvia feinejant a la cuina, sinó vistes de cuines de restaurants amb els cuiners i xefs vestits amb la bata blanca i el típic barret de cuiner. Aixís es subratlla l’origen de les receptes en l’alta cuina. Al costat de les receptes també hi ha dibuixos més petits i només de línia dels aliments. El retrat de l’àvia, però més aviat en edat jove, està a la portada.

Artigau ens diu que aquest va ser el primer cop tocava el tema del menjar, però no era el primer cop que il·lustrava llibres. Havia completat les obres de Robin Crusoe, Moll Flanders i Manon Lescaut per l’editorial Nauta i per La Magrana encara va il·lustrar L’illa del doctor Moreau i L’home invisible. Ens diu que hi havia un pòster amb les il·lustracions del receptari.

 

Aniversari del blog

Centelles. La setmana vinent el blog complirà 9 anys. Tot i que en fa quatre que ha canviat de nom i format. El 26 de març del 2011 es va estrenar com Aleix Art a blogspot. Uns anys més tard es va desdoblar amb un segon blog Crònica de Centelles. A l’estiu del 2016 ho vaig tornar a agrupar tot en el nou blog Badaluc dintre wordpress. Actualment en total s’acumulen 584 publicacions de tots els anys.

Una cosa divertida de fer i que us pot entretenir si esteu confinats és llegir articles antic. Si aneu a baix de tot del blog hi ha una pestanya que posa Arxius i dintre d’aquesta podeu seleccionar els  posts per mesos i anys anteriors.

Aquí us deixo el recull del març del 2011.

https://badalucblog.wordpress.com/2011/03/

Contes sobre antiquaris

Centelles. Artur Ramon Navarro ha publicat bastants llibres sobre art. Sol tenir una escriptura amena. L’útima entrega es llegeix amb un santiamen. “Art trobat” (Comanegra)  està dedicat al que més coneix professionalment, que és el món dels antiquaris. Ell pertany a la quarta generació del negoci familiar que actualment continua batallant des del carrer Bailèn de Barcelona.

A través de 180 pàgines “Art trobat” es dedica a treure la pols a l’ofici i a rescatar-lo de la imatge tòpica i de prejudicis que a vegades s’ha guanyat. Explica històries possibles, que ha inventat, viscut o ha sentit i en una dosis més o  menys necessària, ha passat pel sedàs de la imaginació. Són com contes que no és tant important si són verídics com l’aspecte de fons que ens vol explicar. Aprenem coses sobre la seva professió, ja sigui vist com una mena de cacera, com a negoci, com a ofici familiar, com a ofici d’intuïcions, de sort, d’operacions exitoses i fallides. També explica anècdotes sobre les subhastes i la història de peces que els antiquaris rescaten de l’oblit. El llibre es completa amb una sèrie de fotografies de Jordi Baron.

 

Musach pinta els carrers de Centelles

Una de les pintures de Musach. Els quadres petits del costat volen ser ampliacions de les pintures per crear mirades abstractes.

Centelles. El Cau de Bruixes ja ha passat. Ara tocarà el Carnaval que enguany varia el final del recorregut i no acaba a la plaça sino al poli. Més enllà d’aquestes cites el que quedarà de moment a la plaça Major és l’exposició de pintura de Josep Musach. Es pot veure fins el 8 de març. Ell ha inaugurat la nova sala d’exposicions municipal Niu del Palau. Està ubicada als baixos del palau on fa uns anys hi havia hagut una oficina bancària. M’havien dit que era petita. Semblava petita. Però realment té metres de paret i és adequada per encabir una exposició amb una desena llarga d’obres de mitjà format com les que porta en Musach. El nom de la nova sala deriva d’una altra sala d’exposicions que hi havia hagut els anys seixanta a la part d’El Trabuc que dóna a la plaça.

La Bruixa de l’any 2020 és la Sílvia Roca, L’acta de proclamació es va retardar mitja hora. Potser per això quan es va celebrar va anar tot com molt ràpid.

Les obres pertanyen a una mateixa sèrie dedicada als carrers de Centelles. Una visió urbana actual, tot i que no abunden ni els cotxes, ni les persones. Musach ha estat treballant en aquesta sèrie pictòrica darrerament i l’ha fet expressament pel nou espai. La primera obra de la sèrie és del 2018 i quan la feia, encara la va veure la seva dona, la Mercè, qui li va dir: “no la toquis més”. Aquest control en la pinzellada es nota en totes les obres. Les teles no estan del tot pintades o no van  molt carregades, sino que són pinzellades lleugeres i hi ha molts blancs i taques. De fet en moltes obres és com si el pintor hagués posat primer el color i a sobre la línia. L’exercici taca-línia (que un servidor ha provat de vegades amb els dibuixos d’aquarel·la, amb bons resultats) arriba a un apogeu en el quadre dedicat al mercat, on hi ha una gran taca blava a primer terme i a sobre hi dibuixa l’ambient de persones i parades. També són molt interessants el conjunt de pintures de petit format que són els esbossos previs a la pintura definitiva, que es poden veure a la sala petita. M’agrada molt el quadret dedicat al caminet de’n Nasi. L’ampliació a pintura de mitjà format manté el clímax ambiental agradable de tons verds i roses. Per aquesta exposició i no se si serà habitual, s’ha editat un catàleg.