Corró d’Avall/ Centelles. No sé si realment la Carme Peirotén pateix d’una limitació física real que la paralitza. He decidit no preguntar-ho i interpretar-ho a partir de les trenta-sis pintures i trenta-cinc poemes que componen la seva exposició a la galeria Artemisia. Perquè la paràlisi tant pot ser física com figurada, he deixat que fossin les seves obres les que parlessin i treure les conclusions. Tot ve de que l’exposició es diu “En lluita contra la paràlisi” i d’algunes referències als seus textos.
Les poesies i les pintures i gravats que s’exposen van relacionats i és indiferent si ha estat escrit primer un poema o el dibuix que l’acompanya. Hi surten moltes referències als ulls. Parla de la paràlisi a l’ull dret. I també d’un mal de cap terrible –diu que el cap li centrifuga-. En el poema 4 diu que “El mal de cap se m’escapa pels ulls”. Parla de metges, de dies que des de dintre veu a fora i té dificultats per sortir, de que a vegades camina coixa, que no tanca bé la boca. També surten molts ocells, com a símbols de la llibertat i de la vida a fora.
En els poemes sempre parla d’ella sola, com si fos una vida molt solitària i el mal que l’entravessa el patís sempre oblidada per altres éssers estimats. Menys en el poema 34 que parla i dibuixa una nena que se li asseu a la falda. Però en general l’exposició és com un diari personal del seu estat i els seus mals. Si s’interpreta en sentit literal sí que sembla que la Carme pateix algun espècia de paràlisi i que l’obra seria de les coses importants que l’ajuden a superar-ho.
En quan a l’obra visual específicament, el que és l’aquarel·la està molt ben atacada. També hi ha dibuixos amb grafit. Hi ha algunes obres que tenen composicions un pel forçades o de solució pueril, com la que posa un ull barrejat amb un ocell, que em sembla forçada. Per això també fa pensar que la paràlisi no sigui de creativitat, per la dificultat a vegades d’aconseguir obres amb un cert nivell de qualitat. Mirat així les obres serien un exponent de sinceritat, sense perfeccionaments canònics. Sigui així o no, altres obres són ben boniques, com la de la balena o també els diversos autoretrats i dibuixos de figures. S’autoretrata moltes vegades en uns dibuixos i aquarel·les on sobresurt amb més detall i preeminència la representació del nas. En una de les obres amb figura destaca unes arrels que surten del cap. En el text de presentació llegim que ha estat alumna de la Rosa Permanyer, la Fina Tuneu i l Mercé Galí. La primera potser l’ha introduït en el fotogravat, com es pot veure en una de les peces amb un retrat. Retrat que també potser un autoretrat com la resta d’obres que de forma directa o indirecta ens parla d’ella.
L’exposició va acompanyada d’un llibre d’artista amb els poemes i les obres visuals reproduïdes del que se n’han fet deu exemplars. El divendres 22, es farà una sessió d’explicació de l’obra i de lectura poètica a la galeria (situada al carrer Sant Ponç, 65 de Corró d’Avall).
La directora de la galeria, Cristina Raquena ens recalca que el projecte expositiu de Peirotén ha estat triat com a finalista al premi Gregal de poesia il·lustrada d’enguany. Dissabte vinent es sabrà el veredicte.
Centelles. Abans de cantar amb Els Catarres la Roser Cruells ja pintava. Ara, després de més de deu anys aparcats els pinzells, ha anat recuperant la seva faceta plàstica. Els últims mesos l’ha esperonat que la convidessin a fer una exposició al Centre d’art el Marçó vell de Centelles, a on hi porta una vintena llarga de peces sobre paper.
ertura són les tardes del divendres i el dissabte al matí. Per aquesta exposició i seguint una nova política ha editat un llibre amb obres de l’exposició -no vol ser un catàleg-, acompanyat de textos dels doctors Sergio Fuentes Milà i Roser Masip Boladeras i de l’escriptor David Sánchez Rueda, que comenta poèticament algunes de les obres.
badaluc 