Roser Cruells torna a pintar

Centelles. Abans de cantar amb Els Catarres la Roser Cruells ja pintava. Ara, després de més de deu anys aparcats els pinzells, ha anat recuperant la seva faceta plàstica. Els últims mesos l’ha esperonat que la convidessin a fer una exposició al Centre d’art el Marçó vell de Centelles, a on hi porta una vintena llarga de peces sobre paper.

L’any passat ja va fer el disseny gràfic del cartell i el programa de la festa Major d’estiu de Centelles, i potser per això els del Marçó van ensumar que alguna cosa es movia. Però cartell i obra nova del Marçó tenen poc a veure -si cas la cal·ligrafia- i encara té menys a veure amb les pintures que feia fa més d’una dècada. Només hi ha un dibuix anatòmic que recorda els seus temes figuratius amb línia continua. Tot el demés semblen com una espècia de cartells on predomina la taca, la cal·ligrafia i les formes esquemàtiques. El tema de les peces és la ciència. Exactament són les explicacions que la Roser faria si es trobés amb uns extraterrestres. Els hi parla dels àtoms, de les distàncies astronòmiques, del cor humà i també de dones científiques. S’inspira amb la missió de la sonda Voyager que va equipada amb informació sobre la Terra.

La Roser pinta amb tintes de tons monocromàtics que omplen de poesia tonal les seves obres. Tons negres, turqueses, vermells, ocres. La cal·ligrafia també és d’un tipus molt personal i com hem dit és un element característic. És com si l’artista passés apunts.

El retorn de la Roser Cruells a la pintura és amb una proposta solvent. No és una tonteria d’una noia reconeguda pels èxits musicals.

L’exposició es pot veure durant els caps de setmana i el diumenge 17 de novembre, a les 12 hi ha visita guiada.

El Serra de Rivera més minimalista a Sant Cugat

Sant Cugat del Vallès/ Centelles. Ja fa una setmana que l’exposició de Xavier Serra de Rivera es pot veure a La Galeria de Sant Cugat del Vallès, al carrer Sant Jordi, 10. Una vintena de pintures a l’oli si poden veure: petit, mitjà i algun gran format. Ha portat pintures amb la model i natures mortes, els seus grans temes actuals. També hi ha peces històriques com una de gran format del 1981, “El replà de l’escala”, on representa l’escala de veïns d’un pis, il·luminada amb llum natural i una senyora baixant. També hi ha algun autoretrat seu com el fet a través d’un mirall. És la primera exposició de l’artista en aquesta galeria.

Una part de les obres són olis ben nous, fets durant aquest estiu. En el que són les natures mortes, en anteriors quadres ja havia començat a utilitzar una safata platejada sobre la qual hi col·locava objectes i que capta des d’un angle superior, una mica lateralitzat. Ara continua amb aquest perspectiva i la base metàl·lica, però hi posa un mínim d’elements: una parella de guants, dues fruites o inclús res. El mínim cercant el màxim. El pintor continua utilitzant com a superfície un cartró gris que va introduir fa uns anys. Els objectes estan representats amb un alt sentit de la realitat i sobretot de la matèria. Als préssecs grocs sembla que se’ls hi pugui acariciar la pell de vellut. També hi ha alguna pintura guardada a la reserva que val la pena, com la protagonitzada per unes magranes. Serra de Rivera és un pintor veterà enamorat de la pintura de Chardin a qui homenatja contínuament.

 

Bernat Barris pinta les vistes del tren

Corró d’Avall/ Centelles. Anar amb tren és bonic perquè al moure’t canvies de paisatge com en una pel·lícula. Bernat Barris s’ha fixat en alguns d’aquests indrets i els ha passat a pintura a l’oli. L’antiga reina de les tècniques pictòriques s’ha fet càrrec de temes ben moderns.

Les seves obres es poden veure a la galeria Artemisia al carrer Sant Ponç, 65 de Corró d’Avall, fins el 26 d’octubre. Aquesta sala continua batallant des de cor del Vallès Oriental amb l’empenta de Cristina Raquena. L’horari normal d’obertura són les tardes del divendres i el dissabte al matí. Per aquesta exposició i seguint una nova política ha editat un  llibre amb obres de l’exposició -no vol ser un catàleg-,  acompanyat de  textos dels doctors Sergio Fuentes Milà i Roser Masip Boladeras i de l’escriptor David Sánchez Rueda, que comenta poèticament algunes de les obres.

Bernat Barris és nascut a Granollers el 1986 i és aquí on torna a veure els seus pares, agafant el tren de la línia que va a França per Girona. Els paisatges de “Rodalies nord” corresponen a aquesta zona vallesana i mostren entorns rurals i industrials. Moltes planes, algunes muntanyes. Li agraden molt les fàbriques tipus la Camp, amb tubs, dipòsits metàl·lics i fumejant. Elements que amb el temps han acabat integrant-se al paisatge del nostre segle. Es  fixa amb la llum mediterrània, amb les belles postes de sol del Vallès. És molt colorista i lluminós i de pinzellada impressionista. Totes aquestes característiques es veuen ben concentrades a la deliciosa i petita tela dels “Blocs de pisos a l’entrada de Granollers”,  amb dos pisos cilíndrics.

Barris és professor titular a la Barcelona Academy of Art a l’assignatura “dibuix expressiu”. Aquesta escola d’art és la fundada i dirigida pel també pintor Jordi Díaz Alamà.

Cinc pintors a Menorca

Barcelona/ Centelles. Ses illes atrauen als artistes. Menorca també. Desconec si amb més o menys fortuna que Eivissa o Mallorca. El cas és que al Museu Diocesà de Barcelona n’han trobat cinc que han fet de Menorca el tema de pintures i inclús la relació ha anat a més. D’aquí l’exposició “Pintar (a) Menorca”, comissariada per Àlex Susanna i  Carles Jiménez.

Pepe Vives Campomar ja és de Menorca i és el que per amistat amb els altres els va portar cap a l’illa. Els altres són Francesc Artigau,  Xavier Serra de Rivera, Josep Serra Llimona i Miquel Vilà. Tots gran pintors del nostre país amb una llarga carrera a les seves espatlles. Entre ells hi ha coneixença, però les anades a la illa sembla que més aviat les han fet individualment. Serra de Rivera ens diu que ell hi va anar per primer cop, fa cinquanta anys, i al cap d’un temps s’hi va comprar una caseta petitona enmig d’unes feixes i els seus racons són el tema d’algunes obres exposades i de moltes altres que es poden veure a Instagram. També ens explica que Miquel Vilà es va casar amb una menorquina.

Francesc Artigau també va començar anar a Menorca el 1959. I hi anava cada estiu, primer convidat per en Campomar i més tard a una casa que hi tenia una antiga companya. Ens explica que Menorca ha estat l’únic lloc on ha  pintat a l’aire lliure.

Tots cinc tenen exposats paisatges dedicats a Menorca. Però també natures mortes i retrats i els comissaris han mirat que cada artista tingui els mateixos gèneres representats. La carbassa de Serra de Rivera és menorquina. Vilà i Artigau tenen peixos. De retrats hi ha el de Miquel Vilà, fet per Serra de Rivera i el retrat fet per Vilà, del Serra de Rivera, que desconeixíem. Serra de Rivera té un o dos autoretrats, un amb visera en homenatge a Chardin. Serra Llimona té un altre autoretrat de jove. L’Artigau és l’únic que te l’autoretrat amb un fons portuari.

De l’Artigau hi ha diverses pintures, però ens sorprenen els aiguaforts, faceta que desconeixíem de l’artista, però que ha practicat molt tal i com ens diu i podem constatar al seu web www.francescartigau.com. De l’exposició m’agrada l’estampa de la tempesta. Són planxes molt grans. L’exposició es pot veure de franc dintre les instal·lacions del Museu Diocesà, a la Pia Almoina i compte amb un catàleg.

Serra de Rivera inaugura una exposició, divendres a La Galeria de Sant Cugat. Artigau també té lligada una exposició al Marçó vell de Centelles, dintre aquest curs.