Vic/ Centelles. 
Ahir divendres volia tornar a veure l’exposició “Oliba episcopus” al Museu Episcopal de Vic. Eren un quart de set i incomprensiblement el museu a aquella hora ja tenia la reixa tancada. L’hora de tancar són les 7. És que preveuen que amb tres quarts no hi ha temps de veure res?
Així va ser impossible tornar a veure l’exposició sobre Oliba, que ja l’havia vist el dia de la inauguració, després de sentir cinc discursos i intentar veure alguna cosa entremig de molta gentada. Hi ha algunes peces i bastants textos explicatius que volien d’una segona ullada. De fet hi ha dues peces importantíssimes, dues joies del romànic català: la Bíblia de Ripoll i la de Rodes, conegudes ambdues com Bíblies de Ripoll, per què és on al segle XI van ser copiades. Realment s’ha hagut de fer un esforç per prestar aquests dos còdexs de pergamí custodiats al Vaticà (la de Ripoll) i a la Biblioteca Nacional de França (la de Rodes), ja que ambdues institucions són molt gelosos dels seus tresors. Però el Museu de Vic, amb la direcció de Mn. Riba i el comissariat de l’exposició de Marc Sureda han aconseguit ajuntar-les a Vic després de mil anys. És estrany no se n’hagi fet més ressò la premsa catalana de la presència d’aquests dos còdexs, importants tant pel text que contenen –en el passat han servit de font per revisar el text bíblic-, com per la quantitat i qualitat de pàgines il·lustrades i inicials que ocupen els seus folis.
Les dues bíblies es mostren de costat protegides per una vitrina. La de Ripoll és un totxo voluminós. La de Rodes és més prima perqué ha estat divdit en varis volums. També hi ha un tercer foli que correspon a una tercera bíblia practicament perduda, dita de Fluvià.
L’exposició explica la figura del bisbe Oliba, en relació a ell mateix i al seu temps. Orígens familiars, que significava ser bisbe fa mil anys, obra, fortuna crítica. De fet es vol posar l’accent a la seva condició de bisbe, ja que popularment sempre se’l denomina abat, Abat Oliba. Per que efectivament va ser abat de Ripoll i Cuixà, però també bisbe, faceta des d’on es va poder dedicar a impulsar la seva acció.
L’exposició reuneix altres peces de l’època prestades o pròpies, com bàculs, canelobres, pintes d’ivori, altres còdexs. També hi ha pergamins signats pel protagonista. Un astrolabi, relacionat amb els estudis astronòmics i la proximitat del Vic de l’any mil amb la cultura andalusí, fet que va portar a les nostres terres Gerbert d’Orlhac. En definitiva és una bona exposició dedicada al romànic i a conèixer millor un dels seus prohoms.
Vic/ Centelles. La Galeria del Carme de Vic té ara una nova exposició amb obra de la Núria Vall. L’extensa producció preparada, amb obres de gran i petit format, presenta encara una combinació d’elements que parlen d’un missatge ecologista. Però aquest cop les “fades” orientals s’han convertit en representants de les ètnies dels països que envolten el nord de l’esfera àrtica, les zones més fredes. Les noies d’amplis cabells i rostres clars es mostren dialogant (les mans així ho suggereixen) amb animals també nòrdics. Si hi ha un tros petit de terra blanca és per suggerir que el Pol Nord s’està fonent. Si hi ha un ocell és per simbolitzar un àngel protector. Si hi ha una flor és per evocar la Terra. En paraules de l’artista, són petits detalls que cal explicar per entendre millor com planteja les obres.
Centelles. S’han acabat les visites programades als Estudis Oberts, que aquest any presentaven una novetat singular: la participació d’obra del pintor Ignasi Arañó.
badaluc 