badaluc

Centelles. És provable que al Centre d’art el Marçó vell li costi fer-se un lloc a l’agenda de centellencs i forasters. No és cèntric, potser l’art interessa poc i s’han fet exposicions com per rutina, sense publicitar o promocionar amb prou contundència. L’exposició d’ara és molt bona. Es tracta d’una petita retrospectiva dedicada al pintor Robert Llimós (Barcelona, 1943). La mostra és una perla com a resum i exercici expositiu i evidentment el material val molt la pena. Inclús han fet un catàleg digne de l’artista que presenten, de sis pàgines, que fuig del foli doblat. La crisi ja ha passat!

Llimós  és un artista important de la pintura catalana, en el nivell d’un Viladecans o l’Artigau. Format a l’Escola Massana i a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, ha tingut taller a Nova York, Miami, Mallorca. Actualment té taller a Barcelona. La seva pintura és de naturalesa expressionista i li agrada referir-se a la figura humana. Però dintre la seva carrera hi ha moltes etapes i això és el que s’intenta resumir al Marçó. Des de les obres de formes desdibuixades del anys seixanta fins als aliens que pinta actualment, després de veure`n al Brasil. No falten escultures com una versió reduïda del “Porta-home”, del 1993 o una altra versió del Miraestels (2013). També hi ha una selecció d’estampes a l’entrada de la sala, a la venda, una cosa novedosa pel Marçó. L’exposició es pot veure fins el 2 de desembre.

Vic/ Centelles. La Galeria del Carme de Vic té ara una nova exposició amb obra de la Núria Vall. L’extensa producció preparada, amb obres de gran i petit format, presenta encara una combinació d’elements que parlen d’un missatge ecologista. Però aquest cop les “fades” orientals s’han convertit en representants de les ètnies dels països que envolten el nord de l’esfera àrtica, les zones més fredes. Les noies d’amplis cabells i rostres clars es mostren dialogant (les mans així ho suggereixen) amb animals també nòrdics. Si hi ha un tros petit de terra blanca és per suggerir que el Pol Nord s’està fonent. Si hi ha un ocell és per simbolitzar un àngel protector. Si hi ha una flor és per evocar la Terra. En paraules de l’artista, són petits detalls que cal explicar per entendre millor com planteja les obres.

Les obres parlen de la naturalesa i de respecte cap el món animal. O més aviat del franqueig de barreres entre homes i animals, que en aquestes pintures  es relacionen com a iguals, sense pors. És curiosa la tècnica que empra la  Núria Vall, que enlloc de pintar sembla tenyir la fusta. Com ja feia abans, pinta sobre la fusta al natural. És fusta de faig sense preparar, i pinta sense que es noti el pinzell. Més aviat es realcen les betes de la fusta. La pintura crec que ha guanyat en varietat de tonalitats respecte pintures precedents. Vall pinta les formes i les tanca amb una línia clara i ferma. Però és un tipus de pintura minimalista. Només hi ha l’estrictament necessari.

En una altra ocasió, Núria Vall va comentar que el seu futur passava per dedicar-se exclusivament a la pintura i no dependre de cap més ingrés. També és la penúltima exposició del Carme que té previst fer l’última dedicada a Josep Guinovart. Desprès tancaran i Vic es quedarà orfe de galeries d’art.