Barcelona/ Centelles. Ahir a la tarda vam baixar a Barcelona per anar a la Fundació Miró i visitar l’exposició de Ito Shinsui. Vam poder aparcar a prop de l’edifici de Sert i aviat ser dintre les sales d’exposicions temporals. Shinsui (1898-1972) era un pintor japonès que pertanyia al moviment artístic “sin hanga”, inspirat en el gènere de gravat i motius tradicionals conegut com “ukiyo-e”.
La sala mostra una cinquantena de formidables papers estampats, la majoria amb dones, la majoria fent alguna acció, com penjar el fanal, caçar cuques de llum, ballar o arreglant-se el kimono. Cada estampa és un prodigi de colors i detalls, des dels motius seriats dels vestits fins les flors, o els cabells. Els gravats procedeixen de col·leccions privades nipones.
Un vídeo col·locat a l’entrada resulta de visió obligatòria per entendre la complexitat del treball del gravat sobre fusta: després de treure el motiu buidant la planxa de la matèria sobrant, cal sumar tantes planxes com calguin per poder estampar la línia i cada color. Si no s’està el cas de la tècnica emparada les obres poden semblar aquarel·les.
Hi ha dos aspectes que resulten opinables: d’acord amb el text de l’entrada Shinsui seria l’autor del motiu original i un gravador col·laborador el traslladaria sobre fusta i aquest o un altre faria tota la resta fins a tenir el paper estampat. Per això em sembla que resulta erroni identificar totes les estampes com deutores de Shinsui sense mencionar el gravador que al final és l’autor de les obres que veiem.
L’altra aspecte és que l’exposició es fa per evocar l’impacta de la cultura japonesa en l’obra de Miró sobretot a partir del seu viatge el setembre de 1966. No obstant a la sala hi ha una única pintura de Miró, del 1917, que és un retrat del xilograf Enric Cristofol Ricart. La peça, ben trobada, inclou un collage d’una estampa japonesa fet que evidencia que ja en aquella etapa Miró mínimament coneixia els gravats japonesos. Potser hauria estat bé completar l’exposició amb una altra peça mironiana de després del viatge per calibrar millor l’impacta japonès.
Tot i això l’exposició val la pena per admirar la bellesa d’aquests gravats japonesos. Fins el 20 de maig.
Centelles. Aprofitant algun viatge o excursió, Rosa Vives s’emporta obra seva i quan troba un lloc adient, la desplega, la penja per allà i fa un vídeo o fotos del lloc i del que l’obra ensenya. D’aquestes accions Vives n’ha fet unes dotze i les agrupa dintre el projecte “Migracions”. Va començar a Centelles, a la Capella de Jesús, amb rotllos immensos que penjaven des de les motllures de dalt. La intensió era fer una Migració cada estació de l’any i fer-ne catorze com si fes un viacrucis. També ha fet accions d’aquestes a Santiago de Compostel·la, Lisboa. O en esglésies romàniques més properes com a les restes de Sant Salvador del Corb a Peramola, a l’Alt Urgell o Sant Julià d’Uixols a Castellterçol, o a Sant Feliuet de Savassona.
Centelles. Fa un temps ja vam proposar al Sebastian Ruiz d’exposar a les Finestres, però era l’estiu i ens va dir que la llum del sol podia obrir esquerdes a les escultures de fusta. Ens hem esperat un temps i ara a l’entrada de la primavera hem tingut l’oportunitat de mostrar alguns dels treballs que el Sebastian fa amb motoserra.
Sebastian es presenta com un artista autodidacta. Amb les seves eines participa en fires artesanals i a més de fer-ne en directa, hi porta recipients, les escultures o les culleres. Les culleres explica que va aprendre a fer-les gràcies a un vell pastor. Però en quan a l’obra més escultòrica ens explica que porta vint anys fent-ne amb motoserra.
badaluc 