Amb aquesta imatge del portal web de les Jornades Europees del Patrimoni (aquest cap de setmana), adjuntem també el pdf del nou butlletí de les Finestres d’El Trabuc, en el que presentem nova proposta pels propers 30 dies.
Montecino, de Zamora, guanya el Premi Centelles del 2016
Centelles. El diumenge passat es va conèixer el fallo del jurat que va decidir qui s’emportava el Premi Centelles d’enguany. En la seva LXXIV edició, la distinció va ser per José Antonio Montecino Prada, artista de Zamora, que participava amb l’obra “Paisaje de silencio”.
A la lectura pública del veredicte i a la recollida dels premis, al Centre d’art el Marçó vell, també es van conèixer les dues Mencions Honorífiques, una per a Rosa Solano (Barcelona), amb l’obra “Seguint el Fil II” i Josep Vernedas Pinilla, artista centellenc, amb la pintura “Animalada”. En la convocatòria d’enguany actuaven de Jurat Albert Cruells, Albert Pujol, Jordi Díez, Ramon Pujol i Rosa Permanyer. Xavier Serra, com a president Comissió organitzadora i Tere Roma com a secretària.
Montecino va estar present a l’acte. Pel que sembla és artista pintor amb una trajectòria relativament recent (1993) en el que destaca la participació insistent en concursos i exposicions. De premis n’ha anat recollint bastants (una mica com el pintor de l’any passat). Casualment una de les poques exposicions sense premis, a les que ha participat, va ser a les parets del restaurant de l’Hotel NH de Vic (en el blog vam ja explicar, fa uns mesos, una exposició al mateix lloc, per part de la Núria Manent).
La pintura guanyadora, “Paisaje de silencio”, oli sobre fusta, format gran, sembla actualitzar des de l’òptica individual, els trets culturals identitaris de Zamora, amb l’expressió més moderna de la pintura. Geometria i estructures entrellaçades (visigots, musulmans, mossàrabs, etc), la voluntat de l’artista de generar una imatge “espiritual” (la forma circular recorda una cúpula vista per sota) i la seva mirada i destresa personal. Preguntant-li coses del seu Premi Centelles, ens precisa que “el silenci”, correspon a l’actitud (més o menys atenta) amb la que l’espectador es situa davant la pintura. Gaudir de l’obra que s’incorpora al fons del Marçó és el que podrem fer els visitants, de l’exposició del Premi Centelles, fins el 12 d’octubre.
El Premi mereix un respecte
Centelles. Enguany l’organització del premi havia reforçat les mesures per tal d’evitar que els guanyadors no fossin a la recollida del Premi i procurar que tot el curs culmini, tal i com estableix les bases, amb una exposició. En l’edició anterior, l’artista guanyador dels 3000€ i d’una exposició individual al Marçó, no va ser ni a la recollida del premi, ni tampoc va voler fer l’exposició, adduint raons que, més aviat, desmereixien el respecte pel Premi Pictòric del nostre poble.
No obstant, la revisió de les bases, ha permès ampliar l’àrea geogràfica de participants. I per agilitzar la selecció, va establir una pre-selecció, a través de la valoració d’obra, a partir d’imatges digitals. La mesura, no exempta de certs riscos (per la desmaterialització de l’obra), ha permés estimular artistes d’altres països –inclús del Canadà-, i permetre que gràcies a les deliberacions més o menys enceses del Jurat, el guardó, com el Gordo de la Loteria, anés cap a l’altra punta de la Península Ibérica.
En total es van enviar 117 imatges digitals, de les que es va fer una selecció de 84, de les quals se n’han presentat 77. El Jurat va fer dues tries, abans de tenir definit el grup d’obres que constitueixen l’exposició d’obres seleccionades. D’aquest grup en van sortir les tres obres més destacades, una pel Premi i les altres per a dues Mencions.
Rosa Solano, una de les “finalistes”, és com a mínim,el segon cop que aconsegueix una Menció (una el 2011). L’any passat va ser la guanyadora del Premi Paco Merino, de Granollers, amb una pintura de la mateixa sèrie que la presentada a Centelles, dedicada a P. Ayarza.
L’altra Menció, pintura titulada “Animalada” és d’un pintor veí de Centelles, Josep Vernedas (Ripoll, 1962), que també ens explica que ja va aconseguir una Menció el 1993. Llicenciat en Belles Arts per a la U.B., ens explica que ha fet diverses exposicions (Barcelona, Granollers, Centelles, Vic, Sant Cugat) i ha guanyat uns quants premis i reconeixements (Premi Col·leccionistes del XXXII Premi a la Pintura Jove de la Sala Parés, Barcelona, 1990; o artista seleccionat per a la XI Mostra d’Art Contemporani Català, el 1998). Però per diverses raons ha estat alguns anys sense pintar. Ara vol intentar dedicar-si de nou, “completament”. Feia molts anys que no participava al Premi, però li ha resultat un estímul important, tornar a guanyar un guardó, després de tant de temps. El 1991 i el 1996, va exposar a Amics de Centelles, el primer cop, a la seu de l’entitat al Palau dels Comtes.
Des del 2001, com a artistes pintors, veïns de Centelles, només han estat menció del Premi, Berta Noguer (any 2002, amb Josep Ma Cadena o Eusebi Baucells entre el jurat). El 2003, l’any següent, David Casals va guanyar el concurs (amb el crític d’art Josep Corredor Matheos entre els membres del jurat). Des del 1973, any que s’inicia la pinacoteca, de Premis Centelles, de pintors fills o veïns de Centelles, també podem gaudir de les pintures de Josep Musach (1975), Albert Pujol (1981) i Joan Subirà (1987).
El 2017 el Premi Centelles complirà 75 anys
Centelles. L’any vinent el Premi arriba als 75 anys. No se si és el més antic de Catalunya. Realment no crec que sigui molt important això, si el contingut no es fa “créixer”. A Pittsburgh, Pennsylvania, Estats Units, ciutat industrial, el 5 de novembre de 1896, ara farà 120 anys, van crear la Carnegie International, exposició amb cita anual, que volia ser i encara segueix mirant de ser un resum exemplar de la pintura contemporània internacional. La cita expositiva té associada un premi amb el que reconeixien l’artista i també es queden l’obra per completar el fons del que és el Carnegie Museum of Art de Pittsburgh. Actualment el premi econòmic és de 10.000$ i una medalla d’honor dissenyada per Tiffany & Co.
El sistema de selecció internacional funcionava d’una altra manera, diferent a la del Premi Centelles. Entre els primers premis (primer només de pintura, més tard també per escultura) des de 1896, hi trobem noms més o menys coneguts i més o menys “revaloritzats” a posteriori: John Lavery (el 1896, amb “Lady in Brown”), André Dauchez (el 1900, amb “The Kelp Gatherers”). El 1927 el premi va ser Matisse, amb “Still Life”; el 1928, André Derain; el 1930, Picasso amb “Portrait of Mme Picasso”; el 1934, Peter Blume amb “South of Scranton”; el 1937, “The Yellow Cloth” va donar el premi a George Braque. El 1958 amplien els llenguatges i Tàpies, guanya el premi de pintura amb una peça matèrica i Calder amb una escultura. El 1967, Miró. 1985, Anselm Kiefer. 1988: Rebecca Horn (escultura). 1995: premi de pintura per a Sigmar Polke. Escultura per a Richard Artschwager. La nomina artistes és interessantíssima. El premi es segueix celebrant però sembla han canviat els períodes i ara és trianual. El 2013 va ser per Nicole Eisenman. El cas és que entre artistes més desconeguts en trobem d’altres que per a nosaltres són més significatius. D’alguna manera a Pittsburgh han sabut anar connectant el seu fons amb l’art contemporani viu i el seu fons és testimoni d’ahir, de l’ara i pel demà.
Situant-nos novament a Catalunya, el 19 de setembre, sabrem també els noms dels guanyadors i seleccionats del premi de pintura de la Fundació Vila Casas.
badaluc 