badaluc

FINESTRES D’EL TRABUC

Bicicletes de col·lecció

a les finestres del Trabuc

Fa dos anys que hem anat “ocupant” les finestres d’El Trabuc amb propostes artístiques i de creació fresques i singulars. Per aquest nou abril en el que també teníem la fira d’art més a prop, ens vam engrescar en exposar, públicament per primer cop, una petita selecció de les bicicletes que col·lecciona el centellenc Jordi Estragués. Fins el 20 de maig podreu veure diferents models del mateix tipus de vehicle amb que es va salvar l’E.T.

Bicicleta Exèrcit Suís

Fabricada a Suïssa per

a l’exèrcit suís. 1956.

Centelles. De mica en mica les Finestres d’El Trabuc han demostrat la seva versatilitat i utilitat. De mica en mica, cafè darrera cafè, de les propostes singulars, però “tradi-cionals” de penjar quadres, han anat sortint altres temes: vam tenir la dels dibuixos d’ocells i les casetes d’ocelles, les fustes de marqueteria, ceràmica, una instal·lació dedicada a la festa del pi.

Una mica tot això és possible perquè entre cafeters i clients s’expliquen coses i surten idees. I és així com va sortir la proposta o repta –segons com es miri-, de triar i penjar algunes de les bicicletes que des de fa uns quants anys, va col·leccionant el centellenc Jordi Estragués. Tal dit, tal fet. Vam passar uns dies rumiant com carai penjaríem les bicicletes, però un dimecres clarivident ho vam formular, i el divendres següent teníem cinc models diferents, perfectament exposats.

Bicicleta tot-terreny

Model Panther,

Fabricada per Derbi-Rabasa. Martorelles, 1979.

Staff de les Finestres i col·leccionista ens vam posar d’acord per triar alguns models dels molts que ha anat aconseguint incorporar, segons fossin representatives d’una funció o una característica especial. Estragués ha anat cercant models antics i representatius de la història nacional i també europea de la bicicleta. Perquè disposa d’algunes perles, com la de l’exèrcit suís, la dels carters, la de la senyoreta per anar a donar un passeig, la de carreres amb les llantes de fusta o la Panther, típica dels xavals de fa trenta anys.

La tria de les bicicletes permet detenir-nos en els detalls que deriven de la saviesa i informació aconseguida pel col·leccionista. Els vehicles de dues rodes ens fan fixar en fàbriques existents a Eibar (la B.H. o la G.A.C.) o també a Martorelles (seu de la Derbi). Però també hi ha els detalls d’observador agut, com la pintura, les etiquetes amb les marques, el tipus de frens, les cadenes, els llums amb les dinamos, el tipus de seient o els detalls per portar paquets i objectes, la manxa.

Bicicleta de passeig

Fabricada per G.A.C.,

a Eibar, els anys 80.

Totes les bicicletes es mostren “completades”, amb tots els detalls que li fan falta, responent a la paciència i cura del col·leccionista de conservar-les i completar-les, si cal, amb el detall genuí, que potser s’havia perdut quan va adquirir alguna de les bicis. Una tasca, que per altra banda, necessita de recerca d’informació que no és fàcilment accessible. Potser alguns models hom se’n recorda de memòria, però el mateix Jordi Estragués, preparant l’exposició ens recordava que no hi ha llibres compendi de la història de la bicicleta, que permetin resseguir la seva evolució i els diferents models que s’han fet a tot arreu, per tal de poder conèixer millor. Les dades que Estragués té provenen moltes vegades d’informacions de premsa o d’internet que és on, per exemple, ha aprés que la bicicleta de l’exèrcit suís, la mateixa que s’exposa que data dels anys 50, correspon a un model que es va fer de manera bàsicament invariable des dels anys 30 fins els 80.

La col·lecció és notable, li costa més ampliar-la per un tema d’espai, però ens va dir que somiava amb una bici de les que portava la Guàrdia Civil. Els Mossos també van amb bici?

Per pura xiripa, la mostra al Trabuc va coincidir amb el dia mundial de la bici –19 d’abril-, i sabem que a més de prometre exercici, és una bon tema per fotografiar o dibuixar.

POST FIRA D’ART

La fira d’art sembra bones perspectives

Detall de la fira, al voltant de les 8 del matí, quan s’acabava de muntar.

Centelles. Diumenge va ser el dia que paradistes d’antiguitats i productes artístics van prendre els voltants de l’església, per participar de la cinquena edició de la fira sectorial. La cita comercial de la primavera centellenca havia adoptat un nou emplaçament. I tot i certes limitacions en la divulgació de la publicitat, no va ser tan difícil cridar l’atenció de la gent que encreuant aquell punt neuràlgic de la vila hi trobava novetats i feia de crida. Al voltant de setze parades, hi havia molts més antiquaris que artistes. La trobada feia goig i les impressions globals van ser positives. Entre els artistes potser les vendes van ser més minses, però hi van haver contactes i també sociabilitat que també és important. Cara properes edicions caldrà mirar de remoure la consciència dels artistes que van faltar, assegurant amb certesa, de que si el producte i la seva valoració són raonables, la gent respon. No n’hi ha prou en participar. Els artistes també hi hem de posar de la nostra part, sense trair el nostre credo, per arribar als altres. I és igual si parlem d’artistes de galeristes o rasos.

Si la fira d’art i col·leccionisme redimensionés també la seva identitat, potser podria incorporar la participació d’altres entitats del poble, similarment com passarà amb la ratafia. Tenim un centre d’art amb exposicions i que per aquestes èpoques ja deu estar preparant la convocatòria del Premi Centelles. Si s’aprofités la fira per presentar les edicions noves del Premi, recordar els guanyadors, donaria un relleu diferent. I si es vinculés la fira amb les exposicions i altres ofertes similars encara millor: ara tenim el museu del Caganer, col·lecció privada de Jordi Sarrate (i amb també el seu fons d’art). I també la col·lecció de fòssils al mateix Marçó, la Sala-Museu de la parròquia i exposicions a Jesús, a les Finestres i al Celler de la NuNu i també a altres llocs (El Racó del Pi exposa obra de Joan Subirà i a Can Moreu també hi ha l’obra del seu pintor).

Amb tot això és difícil de plantejar, venint d’una fira que encara diumenge, algú confonia amb la dels trastos, i que forma part d’un sector mal tractat en els mercats. Alguna cosa més que un bon emplaçament i programar, cal fer per reactivar el comerç d’art. Algú avui deia que la música és imprescindible. Però és que les altres arts també tenen el seu valor. I cal que demostrem que és un be que es pot gaudir a casa, a través de peces originals.

L’ESPAI FIRAL

Prova de foc per a la fira d’art

Falten vuit dies per poder gaudir d’una nova fira d’art. Les coses semblen avançar de manera molt tranquil·la i per això pensava que faltava mostrar l’espai nou on es farà que és part del seu futur encant. Un espai agradable, en qualsevol moment.

Centelles. Aquest dibuix potser no és molt encertat en temes de perspectiva i l’església queda petita. Però era una manera àgil d’explicar, tot i comprimint, l’espai on diumenge vinent es celebrarà la V fira d’art i col·leccionisme. Des de l’organització han fet un canvi de xip important, canviant l’ubicació des d’allà l’Avinguda Rodolf Batlle i apostant per portar els paradistes en un lloc molt més cèntric i engrescador. Ni més ni menys que a la plaça Mn. Xandri, frontal de la zona de la sagrera, que continua cap a la zona que anomenem popularment El Triquet (la zona del costat església) on quan era de terra i pedra grisa, la canalla jugava a bales. Precisament un dels objectes col·leccionables que qui sap si podrem trobar a la fira que enguany arriba a la cinquena edició.

Des del blog ja hem animat algú a participar però ens consta més aviat una certa tebior per preparar obra per aquesta cita. Hi ha moltes coses i fa mandra. Com si les fires d’art arribessin a un final de cicle. Parlant amb unes amigues artistes que avui han vingut al poble (entre altres coses a veure la fenomenal expo de Domene), coincidien en que el mercat d’art està cremat. A Torelló durant uns anys han fet cada diumenge primer de mes una fira d’aquestes i dissabte, per Sant Jordi fan l’última.

Però això no vol dir que la crisis es contamini, ja que confio en que en el fons de tot, tot depèn de l’actitud i plantejament. A Centelles la fira d’art s’havia convertit en una versió primaveral de la fira del trasto. Ara s’ha intentant seleccionar millor. Però també hi ha la por a no vendre. Seria fenomanal que tot fos més fàcil i alegre. Però les fires d’art o les iniciatives de tipus “expositiu”, almenys per a mi i d’entrada tenen una missió divulgativa i són un bon pretext per preparar obra pensant amb una sortida, no comercial, sino pensant amb un altre genèric i fent algu, digne de sortir de l’estudi. I també treballar l’aspecte d’imatge i distribució. Explorar l’encaix dels preus per un material que per a mi representa un hobby, però per altres és la seva vida per guanyar-se el pa.

L’autor del blog ha preparat una col·lecció de dibuixos. Com que no volia desmuntar els quaderns de dibuix al carrer, he repetit alguns temes amb paper bo, però introduint el gouache com a pintura. Un exercici d’exploració que ha donat resultats engrescadors. El dibuix de la plaça mossen Xandri és del mateix tipus, però aquest esta fet in-situ.

COMPROMISOS DE CAP DE SETMANA:

Dies de solidaritat

Centelles. Aquest dissabte i el vinent concentren les activitats principals que Centelles destina a aconseguir recursos per a solidaritat social, i que d’alguna manera centren actes i esforços de molts durant tot el mes d’abril. Hi ha activitats de diferent índole: algunes botigues mostren ja els barquets fets artesanalment per mestresses centellenques, que segueixen la moguda iniciada fa dos anys amb les flors i continuada l’anterior amb els coloms. El mural definitiu amb els barquets, alusió al transport que porta, salva, ofega o expulsa els refugiats es farà per Sant Jordi, a la plaça Major.

Però avui a la tarda, dissabte 9, es córrer la cursa solidària a favor del poble del Sàhara. Córrer és a més a més. L’important és aportar els medicaments en la inscripció que s’enviaran en els campaments. Tothom, corri o no, pot aportar aquesta ajuda, que anys anteriors era en forma de paquets d’aliments, després en aliments per a celíacs. Cada any s’ha anat modificant per adaptar-se a les necessitats d’un poble que ha fet d’una situació temporal, la tònica quotidiana. Les curses han guanyat popularitat i hi participa molta gent. Això suposo que serà suficient per a què els frickies de les curses aportin desinteressadament la inscripció necessària.

Al cap de vuit dies, dissabte vinent, tenim la jornada maratoniana dedicada a recollir donacions de sang. Igual com el Festival del Càncer, la cita anual s’ha convertit en un aparador d’activitats diverses per animar i acompanyar les donacions que, com cada any, es fan a l’edifici històric de l’Escola Idelfons Cerdà. El programa d’activitats avarca tota la jornada maratoniana que s’iniciarà a les 9 del matí i culminarà al cap de dotze hores. Pels que ens fixem amb l’aportació en el terreny de les belles arts, podem ressenyar que enguany l’obra que il·lustra la propaganda és de l’Ernest Faixedas, que la va fer l’any passat. Enguany l’obra que un artista de Centelles aportarà a la col·lecció local és en Josep Musach.

Un joc per a tothom

Des del blog enguany també proposem una activitat: pensant amb la Col·lectiva que repetirem a la Capella el mes de juliol i agost, i per la qual ja comptem amb una vintena de confirmats, voldria esparonar la imaginació dels artistes amb una col·lecció de dibuixos d’animals, fets a partir de descripcions de text i urals i evitant les visuals. El recull de dibuixos que s’han de fer, el proposarem de crear entre els voluntaris de qualsevol edat, que aquest dia 16 d’abril, passin per l’Escola de baix i vulguin jugar a “interpretar, dibuixant”. Aquesta proposta d’escoltar i interpretar imaginativament, dibuixant, al seu torn reinterpreta la manera com el gran artista Albert Dürer s’ho va fer per dibuixar un rinoceront, fa cinc-cents anys. Ells i els del seu temps no havien vist mai un rinoceront. Animal de països llunyans, a Europa només en tenia un com a animal exòtic, el rei de Portugal. I encara el va voler regalar al Papa de Roma, i durant el transport, el barco que el portava, es va enfonsar i el pobre animal es va ofegar. Dürer pe dibuixar un animal que no havia vist va seguir al peu de la lletra i es va exprema el magí per interpretar les descripcions que viatgers europeus li van fer arribar sobre aquesta espècia de bou amb armadura. L’exercici que proposem en el nostre joc, que he titulat “El joc del Rinoceront de Dürer”, és el mateix, però amb altres animals més o menys curiosos. Dibuixar un animal no és fàcil. Però el que interessa no és pas fer-ho perfecte, sino intentar representar el que cadascú entengui. El regne animal, la seva realitat amb relació o al marge dels Homes, serà el tema que subratllarem en la Col·lectiva Aleix Art d’enguany. Els dibuixos fets durant aquest joc els exposarem el mes de maig al Celler de la NuNu.