Al setembre vam assistir a la presentació de la nova orquestra inclusiva de Centelles. Més que la iniciativa en sí, que ja vam entendre que era possible, em vaig fixar en si portaven o no partitures, si les llegien o anaven tocant de memòria. No entenia massa perquè les podien necessitar o no.
I vaig rumiar preguntar-ho a algú “acreditat”. Vaig pensar amb l’Albert Guinovart, que recordava d’un any a una universitat estival. Recordava que era una persona accessible, i de pas així l’hi podria demanar per altre aspectes. Gràcies a internet, al final, el mestre Guinovart ha respost les preguntes. Cliqueu aquí
Jordi Vila ha aparcat les formes d’arquitectures industrials per formes que s’originen en el medi natural – Imatges de l’artista
Contactem amb al Premi Centelles del 2021, per uns aspectes formatius en el seu tipus de dibuix
En homenatge a Jordi Umbert Pons (+ Barcelona, 4 de gener de 2023)
Centelles. Guanyar un Premi Centelles, fer l’exposició, i desprès oblidar-se dels progressos dels artistes, no serveix de res. El Marçó vell hauria de mantenir el contacte amb els seus “premiats”, vius o morts. Resulta per exemple, que el Jordi Vila Llacer, ha canviat el formigó per natura, per formes orgàniques.
Jordi Vila (Alcoi, 1967) va guanyar el Premi Centelles, el 2021. I al juny d’enguany va fer l’exposició individual, amb una bateria d’obres de petit i de gran format. Recordeu que treballava per sèries i anava variant unes formes inspirades sobretot en alçats de naus industrials?
Vila pinta amb acrílic, creant com veladures, apropant-se així, a la pintura a l’oli. Un recurs seu és embrutar les capes de pintura, creant com un efecte d’oxidació, etc. Aspecte, aquest que cridava l’atenció en la seva pintura, guanyadora del concurs, l’any passat.
Els colors no són tan vius com a l’exposició. Suposo que està investigant – Imatges de l’artista
El que també, potser alguns vau observar, és que en el currículum, exposat a l’entrada, mencionava a dos artistes “internacionals”, com a peces clau en el seu treball. Però en el sentit que n’havien estat professors: Susana Solano i William Kentridge. La primera és una dona, artista catalana (Barcelona, 1947), actualment valorada per la seva escultura.
Kentridge és un artista d’origen sudafricà (Johannesburg, 1955), polifacètic com Solano, que també ha pintat. Durant la pandèmia, em vaig dedicar a mirar per internet, una fira de gravat que fan a Londres i em van sortir les obres de Kentridge. El seu tipus de dibuix és molt potent i descriptiu, i de tarannà narratiu. Feia dibuixos i els gravats seguien el mateix concepte.
La qüestió és que vaig demanar-li al Jordi Vila, quina mena d’ensenyament n’havia rebut. I curiosament, la relació ve pel dibuix. Vila minimitza: va ser una “relació superficial” ens diu. Però hi hauria entrat en contacte arrel d’uns tallers al MACBA, fa uns anys. Kentridge feia el 2020, una expo al CCCB. Solano està representada al museu barceloní. Jordi Vila ens explica que tots dos “van visitar el curs, van veure el que fèiem allà però sobretot ens van explicar els seus respectius procesos de treball i com entenia cadascu el dibuix”. Els artistes són persones normals, amb qui es pot parlar.
No analitzarem aquí tants aspectes. Perquè, de fet volia parlar de l’obra del Jordi, que al contestar, ens indicava també que havia canviat les arquitectures industrials, per motius naturals.
Fotografia d’una exposició de Vila a la galeria Art Enllà, la tardor del 2021 – Foto: Aleix Art
Vila va passar imatges i curiosament el motiu queda encara més difós: arbres? camps? clapes d’herba? Vila ens diu que ha “deixat de banda l’arquitectura i està treballant del natural”. Afirma que “podríem dir que el tema és el paisatge. M’interessa molt refer la natura i trobar un grau d’abstracció que d’una altra manera no podria assolir. Això resulta molt engrescador perquè em dóna molta llibertat. Trobar noves formes i més orgàniques”. Algunes obres participen en una expo col·lectiva a la galeria Esther Monturiol. I el que precisament veiem és que Vila aplana, com ja feia amb les naus, les formes. El volum hi és abscent. I juga amb superfícies planes.
El dibuix tant pot ser línia, com taca. Sobre la tela, el que canvia és el material per delimitar i pintar. Retrobem, com deia, les formes tipus patrons o esquemes planimètrics. I d’aquesta manera, l’artista fuig de formes “reconeixibles”. Potser les obres que ha enviat, els colors són com més pàl·lids i freds –déu representar l’hivern-. Suposem que quan agafi el fil al tipus de tema, trobarà nous colors i formes per reinterpretar, amb més vivor. En dos mesos, primavera.
L’Artur Ramon presentarà les peces de l’artista romànic, resultat de la cooperació entre antiquaris i museus del país
Fragments escultòrics procedents del monestir de Sant Pere de Rodes, atribuïts al Mestre de Cabestany i el seu taller – Foto: MNAC
Centelles. El canvi d’any es farà amb noves incorporacions a les col·leccions d’art romànic del Museu Nacional d’Art de Catalunya: quatre fragments de marbre blanc, esculpits pel Mestre de Cabestany. Les peces pertanyen, segons tots els estudis, a la portalada de Sant Pere de Rodes, del segle XII. El mil·lenari monestir romànic del Cap de Creus havia tingut una “portalada” esculpida (com la de Ripoll), que es va “desmuntar” i dispersar, en trocets, el segle XIX, rematant obscurs segles de desprotecció d’aquell monument.
Després d’anys d’estudis, s’ han anat localitzant fragments de marbre blanc, esculpits per aquest artista del 1100, valorat pel seu virtuosisme per esculpir i interpretar l’art clàssic. El nom de “Cabestany” li ve donat per una de les seves obres més singulars i més ben conservades: el timpà de la parròquia del municipi rossellonès de Cabestany.
Aquest dijous, el MNAC ha anunciat l’adquisició d’aquests quatre fragments, per un import de 250.000 Euros. Les peces, les ha adquirit el Departament de Cultura de la Generalitat, a les galeries barcelonines Artur Ramon, Palau d’Antiguitats, i Clavell & Morgades Antiguitats.
Els ulls del romànic
Aquestes escultures solen ser de figures i caps d’una enigmàtica bellesa i ulls incisius. Totes quatre “adquisicions”, juntament amb altres “localitzades” en col·leccions privades, com la col·lecció Barrachina, del Museu del Castell de Peralada, es presentaran en una exposició a la galeria Artur Ramon, Barcelona, a partir del 19 de gener. Jordi Camps i Manuel Castiñeiras, que han sigut conservadors del MNAC i són uns dels màxims especialistes en aquest artista, publicaran per aquesta ocasió, el llibre “Mestre de Cabestany. Espurnes de marbre “. En ell descriuran amb tots els detalls les peces, i donaran a conèixer nous estudis de l’obra d’aquest escultor. Un dels aspectes més importants, serà un esquema de distribució de la decoració escultòrica, a la portalada del monestir empordanès. Una proposta que també es tindrà en compte en la col·locació de l’exposició que preparen a la galeria barcelonina. De tot plegat en parlarem amb més propietat, d’aquí quinze dies. Bon any!
El 17 i 18, es va celebrar la Fira de la Tòfona. Al poble és preàmbul de les festes d’hivern: el dia 30 es sortirà cap al bosc a cercar un pi, per oferir-lo a Santa Coloma. Nadal cau en diumenge. Tot continua
Pessebre de Ramon Vitó amb els galejadors a la Plaça Major, amb el pi a la carreta. Al palau comtal, ens van explicar, que hi ha als balcons, tots els veïns de quan era un habitatge de pisos. Ara el restauren per instal·lar-hi una nova biblioteca – Foto: Aleix Art
Centelles. Durant la Fira de la Tòfona -17 i 18 de desembre- hi va ha ver tot tipus d’activitats: a la carpa gran de la Plaça Major si van fer tallers gastronòmics. També hi havia un “food-truck” oferint tapetes. Tallers, concursos… La tòfona sempre per tot arreu, com a ingredient destacat. Parades al Passeig: formatges, bolets, olives. No va ploure, dies de boires i sol. Però en general, hi havia gent.
Paral·lelament a les activitats amb el fong rodonet pestilent es feien activitats amb les arts plàstiques. El divendres es va inaugurar al Marçó vell, la Mostra d’Artistes Locals. Enguany som 40 participants. Més que anys passats. Tindrem temps de parlar més detalladament d’algunes peces. Entre els noms nous: Gerard Pagès, Sara Vernedas, Fraser Provan o Pep Puvill. Pintura, dibuix, escultura, fotografia, etc.
Alguns dels artistes de la Mostra tenen també parada al Mercat Artesanal de Centelles. Hem parlat d’aquest projecte a través de varis articles. I ja van començar a plantar parada, al carrer Socós, el 4 de desembre. I ho van repetir el dissabte i diumenge, 17 i 18, en el context de la fira de la tòfona i del mercat dominical. Els diumenges serà el dia més habitual.
Parades del mercat artesanal de Centelles
Han començat la Griselda Fabregó amb mosaic, Alicia Mesas, amb aquarel·la, Anna Puigdomènech, amb fotografies de llocs abandonats i Raquel Saga, amb articles tèxtils i joieria. Les quatre noies esperen reunir-se amb la resta d’interessats i amb Promoció Econòmica (els impulsors), per valorar l’arrancada i plantejar millor la repetició del mercat artístic, en el període d’un mes. Informarem. L’experiència, fins ara, sembla positiva i la gent es mostra receptiva.
El mateix dissabte 17, mentres fira i artesanes donaven vida pels carrers, a la Biblioteca va tenir lloc la conferència de Francesc Quilez, conservador del Museu Nacional d’Art de Catalunya, sobre Fortuny. L’estudiós de l’obra del reusenc va subratllar les dificultats de l’artista per fer obres més personals o d’altres més obligades per les tendències del mercat. Aquesta dualitat, Fortuny la vivia amb una actitud exigent, perfeccionista, que va fer que obres importants, com la “Batalla de Tetuan, restessin inacabades.
Ja hi ha pessebres
No és aquí el lloc per aprofundir amb els detalls de la conferència. Però haureu notat que parlem sempre de mercats i de la recepció de les obres d’artistes i artesans. El mateix que els hi passa als pessebristes, quan mostren els seus diorames per aquestes dates. Que sempre esperen que agradin i la seva màgia superi als detalls constructius. Diumenge 18, al vespre, s’inauguraven també pessebres a Centelles. L’associació local havia retardat la seva inauguració fins el dia 24. Però l’altre grup de pessebristes centellencs, com Ramon Vitó o Xavier Prims, tenien ja a punt els seus, per sorprendre als visitants, des d’espais més domèstics.
Vitó té els diorames muntats al garatge de casa seva. I diumenge ja es podia fer el recorregut, per gaudir de la seva habilitat per recrear entorns centellencs, com eren abans, com masies -El Rossell, la Llavina- o carrers com la plaça Major i la plaça Mossen Xandri, ocupades per galejadors i veïns que Vitó recorda de memòria. Esperem que a partir del dia 24, al vespre, es pugui ja fer la peregrinació completa per la resta de racons pessebristes de Centelles . Bon Nadal!
badaluc 