ECOLOGIA HUMANA

Exposició i tertúlia
Dijous, 30 de juliol, a les 8  del vespre, encetarem les tertúlies amb Núria Puigsasllosas, a la Col·lectiva sobre Ecologia Humana, de la Capella de Jesús.
Centelles. Ahir es feia difícil dir si les nuvolades que recorren el nostre cel eren més producte del temps o eren conseqüència de l’incendi a Odena. Les calors d’aquests dies: són producte del canvi climàtic provocat per l’us abusiu de l’Home, del seu planeta-hàbitat? Som nosaltres que ens passem o és ell –el planeta-, que passa de nosaltres, hi va fent el seu camí, al marge? Hi ha moltes qüestions que es podrien tocar dintre els temes de l’ecologia humana. Nosaltres, a Centelles, en el context de l’exposició Col·lectiva del blog Aleix Art, que tenim a la Capella de Jesús, dijous a les 8, encetarem la part de tertúlies ecològiques. Ho farem, començant amb un text que ha preparat la persona que hem pres com a “assessora científica” de l’exposició. La Núria Puigsaslloses és biòloga. Els centellencs més joves la vam conèixer com a professora, amb idees fresques que començava a l’Escola Sagrats Cors. Encara hi continua. Però també continua amb les antenes posades amb les coses de l’entorn. I serà amb ella i amb un text que ha preparat que començarem a abordar les preocupacions ecològiques, des d’un punt de vista més teòric, humanista i dialogat. I amb ànims de que si hi podem fer-hi alguna cosa, des del nostre petit racó de món; doncs fer-ho. La xerrada serà dijous a partir de les 8. Altres dies, si hi ha ganes i gent, repetirem i allargarem les tertúlies, aprofundint amb algun o altre tema més sucós.
Mentre l’exposició Col·lectiva avança a la capella, a les Finestres d’El Trabuc, hi tenim encara una exposició que també relaciona molt bé amb l’ecologia humana. Es tracta d’una col·lecció de dibuixos de Joan Puig, dedicat als ocells. Aquests senyors del cel que s’han acostumat tant a nosaltres!
Copiant ocells
Aleix Art / Joan Puig
Auca amb ocells dibuixats per Joan Puig Redondo
Quan ens falta espai en el Trabuc, al marge de les Finestres, algun cop hem despenjat uns dibuixos fets a llapis que representen la cafeteria d’abans i la d’ara. Finalment hem conegut a l’autor d’aquells dibuixos que hem forçat compartir-ne el ganxo. L’autor és Joan Puig Redondo. Fa catorze anys que viu a Centelles. I crec que el tenia vist. Però, evidentment, calia un contacte seriós per saber que darrera aquell home hi havia tot un “background” i que quan va entomar la jubilació, va cercar la millor manera d’optimitzar el temps amb les coses que més l’hi interessava. Ell havia estat –ens va explicar-, delineant i havia fet també de torner. Havia treballat a una fàbrica de Barcelona que feien peces per trens. Com a delineant va arribar a projectar les grans grues del port. Però d’un temps cap aquí tot allò es va quedar en el passat i van començar coses noves. De totes les coses que ha fet i que pot exposar, li he demanat que ens deixes primer gaudir dels seus dibuixos d’ocells. En Joan li costa dir que és un dibuixant o artista de la llei, perquè ell diu que el què fa és copiar. Agafa llibres o fa fotos i les passa a llapis, i hi posa colors. Però realment, s’ha de dir que té molta paciència i una habilitat sana. Potser algú pot qüestionar el nivell científic de les representacions de les aus, però trobo que és enginyós a l’hora de cercar solucions gràfiques per representar amb color o línia, característiques concretes de cada espècia. I, en general, veureu que és bastant fidel al dibuix original i que si mai fem l’examen d’ocells –desprès que els hàgim aprés a conèixer-, veureu que si posem fotos reals, són semblants.

En Joan fa els dibuixos, a vegades en fa postals i les regala –també té postals amb dibuixos de Centelles-. Per a les Fines-tres disposem dels fulls originals que en Joan va anar fent. Estan fets amb llapis, però també hi ha tinta de boli o retolador i colors de diferents tècni-ques. Hem mirat de completar l’exposició amb informació extra amb el nom concret, en català i una idea de la ubicació. No som experts, però no seria difícil modificar coses si és per millorar.

COL·LECTIVA ALEIX ART 2015

La col·lectiva ecològica 
arranca amb 15 artistes

La proposta expositiva, es complementa amb activitats performatives, tertúlies 
i mirades crítiques a diferents temes  propis de la relació de l’Home amb la Naturalesa

Centelles. L’agenda expositiva apreta: ahir inauguraven a Km7, 
a Camallera-Saus, l’exposició dual entre Francesc Artigau i Xavier Serra de Rivera. Tindrem temps  de  comentar-la si anem a veure-la abans del 16 d’agost. També tenim notícies fresques d’una exposició al  Museu d’art de Girona, dedicada a Josep Aragay. Artista pintor i també amb dots ceramistes, vinculat amb Breda i amb el noucentisme. Hi ha temps per recordar la seva petjada fins el febrer de  2016! L’exposició de Calsina a Montserrat, s’acaba  abans… I molt abans, la nostra cita a Centelles:
Ahir inauguràvem  la tercera Col·lectiva Aleix Art. El blog té quatre anys. La primera exposició ja suplia amb els artistes participants, el buit del primer any. Ara ja tenim una dinàmica participativa i la roda organitzativa, ha fet que d’acord amb la selecció i les voluntats, enguany  reunim quinze artistes, comptant autors de suports físics i els artistes d’acció. I encara cal sumar l’equip de col·laboradors que permetran  aprofundir en el tema general, amb el seu criteri, experiència i visió.
Les exposicions Col·lectives del blog, volen ser una aposta de qualitat per poder permetre tocar i veure en directa la matèria de la que es parla cibernèticament en el blog d’internet, Aleix Art i també al blog Crònica de Centelles. Enguany, 2015,  ocupen la Capella de Jesús artistes que són nous en la selecció o inclús que no havien exposat mai  a Centelles i també d’altres formen repeteixen perquè l’any que passat ja es van mostrar disposats a aportar una  proposta de qualitat per al tema marc d’enguany. Aquests  mesos d’estiu la col·lectiva estarà dedicada a l’ecologia humana. Un concepte molt ampli, difícil de concretar, però que a mesura que en surten els temes específics –recursos materials, usos dels entorns geogràfics, convivència amb éssers vius, etc-, motiva debats i reflexions  constructives per abordar el futur de l’home al planeta.
Des de sempre la relació nostra, dels humans amb el  nostre planeta. La manera com ens n’aprofitem i ens en servim. Els abusos i les malifetes. Els  crims ecològics i sovint, acompanyant aquests, els abusos sobre els drets humans, són qüestions que preocupen. En el nostre entorn més immediat potser hi  ha coses millor abordades, però no podem descuidar que tots compartim una casa global  i que tard o dora, haurem de prendre de manera més global i seriosa l’estratègia per continuar convivint tots a la Terra, amb una població humana superlativa.  L’atenció ecològica és una línea que cal revisar i actualitzar, perquè coincidirem en que és des del compromís personal-local, que es podrà incidir en la reorganització del sentit comú global que ha de conduir la relació de l’home amb la naturalesa, d’ara endavant.  
En l’exposició hi participen, com a artistes: Marta Postico, Marta Torres, Maria Picanyol, Esther Parellada, Sílvia Valenciano, Gemma Uribe, Josep Musach, Aleix Mataró, Noelia Marín, Neus Gorriz, Meritxell Codina, Núria Calsapeu, l’equip Alucinamandarinas, Pili Vila (Nouestil) i Laura Marsal. Les dues darreres i el seus equips aportaran dues coreografies.

A més de l’aportació artística, comptem amb la centellenca Núria Puigsaslloses, biòloga i docent, que actua com a assessora científica de l’exposició i encetarà el “debat ecològic” en el sí de la col·lectiva amb la presentació d’un text sobre el tema. Més endavant, altres persones participaran a la Col·lectiva amb altres propostes:  Josep Ginestet farà una demostració participativa, del que malament definim com “karate de la salut”. Aquest tipus  de  karate, així com els dos exemples d’acció coreogràfica mostren de manera molt clara i directa  la relació nostra amb el medi, a través del cos i la gestualitat “manada” pel sentit, els  sentiments, una ètica, unes impressions, etc.  Mn. Joan Torra, rector de Torelló ens explicarà les línies bàsiques de la recent encíclica del Papa Francesc, “Laudato si”, dedicada precisament al  tema de l’ecologia humana.  Volíem  també tocar el tema de l’alimentació. La nutricionista Queralt Aguilà ens permetrà reflexionar sobre com hauria de ser una cistella d’aliments bàsica, sobretot pensant amb la que caldria distribuir a través de Càritas i el Banc d’Aliments, perquè les famílies en moments difícils,  gaudissin també d’una minuta equilibrada. 

TRIANGLE EMPORDANÉS (I)

Flexibles com el bambú


Noelia Marín
Detall de les escultures de Lo a Km7
Saus-Camallera/ Centelles. Ja hem fet la primera excursió triangular a l’Empordà. Si propostes bones, alegries noves, posts cap aquí. Dissabte el primer objectiu indispensable  era visitar l’exposicio que Laurent Martin, “Lo” té a l’espai Km 7. El centre d’art que gestiona J.L. Pascual. Hi va haver més “xixa” la resta del dia, per les terres costaneres del nord, però anirem pam a pam. La nostra “logística” també fa que parlem de can Pascual quan falten quatre dies per tancar aquesta exposició. I per tant cal optimitzar el temps. Per cert: després toca l’altra exposició per la qual també esperem pujar a Camallera: Francesc Artigau i Xavier Serra de Rivera. Cada tità ocuparà mig espai del que abans era una sola sala. No estaran barrejats, com si fos una batalla entre Alien i Predator. J.L. Pascual  ha dividit l’espai i també això ara li permet dedicar a Lo, mitja sala amb un repàs de les obres, amb les que l’artista ha exposat durant deu anys, a la sala i una altra part, amb l’obra amb la que Lo, renova el seu compromís amb el lloc, amb obra nova.
Fins ara sabíem que Moisés Villela era un geni amb les escultures  fetes amb bambú. Però no és l’únic. N’hi ha que o han arribat al mateix material o l’han continuat, però l’hi han donat un impuls nou. Lo és un bon cas.  En Lo tot és molt més simplificat materialment (no pinta les peces): només sol utilitzar el bambú, un fil negre de pescar, que es veu és típic del Japó i és molt fort; i unes boles negres que havien set de metall i ara són de fang. Amb aquests tres elements bàsics, Lo, “transforma” la canya de fusta de bambú amb filaments i estructures que formen formes. No sé si ho he dit: estem parlant d’un escultor. Però és com si Lo dibuixés formes abstractes i geomètriques amb la canya “linealitzada”. El fil i un complex i estudiat joc de tensions i pesos (les boles) li permet mantenir l’estructura estable i ferma. Tant sols sensible a l’aire que pot tendir a fer-la moure com un mòbil pesat. No se si cal cercar referents reals: a vegades semblen àtoms amb els seus camps magnètics o planetes… el fet és que són formes que són ben simples, però per ser, precisen d’una “condició” física i material, ben estudiada i experimentada. Més enllà de l’’estructura general, el bon observador pot deleitar-se amb els “accents” materials del propi bambú i com l’artista aprofita la seva estructura, per fer-hi delicats forats i passar-hi o lligar-hi el fil de pescar. L’obra inspira paciència i respecta a la feina feta amb ganes. 

MNAC

FOTO NOTÍCIA:

La col·lecció de romànic i gòtic 
d’Antonio Gallardo cap al MNAC
Ahir el Museu Nacional d’Art de Catalunya 
va anunciar que la Generalitat faria entrega en aquest 
nostre museu, la col·lecció d’art donada per 
Antonio Gallardo Ballart. 
Es tracta de 17 peces d’entre els segles XII a XV,  
que inclouen obres d’artistes gòtics destacats 
com els Serra, Lluís Borrassà, Bernat Martorell, 
Martín Bernat o Nicolás  Francés. I també peces romàniques 
d’àmbit català i castellà. Segons fons del museu serà més cap 
a la tardor quan s’ingressarà efectivament aquest fons particular, 
i es podrà exposar i detallar millor el seu contingut. 
El col·leccionista Antonio Gallardo ha donat aquest fons 
i el govern català ha acceptat part d’aquesta col·lecció 
com a forma de pagament per a futurs impostos.  
El pagament d’impostos amb obres d’art és una fórmula 
legalment prevista i que ja ha estat l’origen d’algunes 
incorporacions museístiques. 
La fotografia recull el moment 
de la signatura dels compromisos i acords 
per la donació entre membres del govern, patronat 
del museu i el col·leccionista, 
feta a la sala Sert del MNAC.
Les peces noves semblen més grans i de tema còsmic. Però no sabem si això és prou important. El cas és que les obres noves són les que l’artista ha estat ultimant. I l’obra de la retrospectiva són  peces que actualment pertanyen al fons de Pascual. Entre aquestes hi ha peces que normalment es pengen al sostre –per cert, recurs comú en Lo-, però també hi ha  petites peces com de sobre-taula en les que descobrim el geni de l’artista per fer aguantar la peça, sense complicar-ho molt. Sigui en una banda o altre, les peces es fan mirar per gaudir de les seves sorpreses.

Treballs d’estiu: galeries sota la calor (i III)

Meifrén i sorpreses de dibuix a l’Artur Ramon
Artur Ramon
Un dels dibuixos impressionistes
d’Eliseu Meifrén.
Barcelona/ Centelles. La primera de les visites que vam fer el dissabte de la calorada per Barcelona, era a l’Artur Ramon. La galeria del carrer de la Palla sol ser la primera en visitar-se en les rutes bloggeres, perquè obren dora al matí. Normalment és agraït fer-hi visites perqué solen tenir la capacitat de renovar les exposicions amb material engrescador. Ara a la “capelleta d’art” hi penja obra de l’artista Eliseu Meifrén. Pintor barceloní de la generació modernista. Col·lega dels Rusiñol i Casas, el seu nom ha seguit un prestigi bastant estable en les sales d’art especialitat en pintura del canvi de segle i també en la de subhastes. El cas és que quan hom munta una exposició amb cara i ulls com la present, permet revisar millor la seva petjada. La mostra acull pintura, però sobretot dibuixos. Ambdós llenguatges ens traslladen a la marca estilística dels impressionistes. Meifrén va assimilar-ho sobretot amb les visites a París junt amb altres col·legues barcelonins, que ho aprengueren com a via per distanciar-se de l’art acadèmic. Meifrén fou alumne de l’Escola de Llotja. Tingué de professors a Ramon Martí Alsina i a Antoni Caba. Dos mestres importants. No tinc clar si la seva “oposició acadèmica” tenia res a dir contra aquests dos titans de l’art català o era una qüestió de crítica més contra l’estatus general.
El cas és que Meifrén va anar creant-se un llenguatge propi, d’arrel impressionista, en que abunden els paisatges mariners o rurals. La seva especialització és en el tractament qüestions llumíniques i atmosfèriques.  Meifrén tenia coses amb comú amb els pintors de l’escola lluminista formada a Sitges: aplicació de la llum marítima de la costa mediterrània. A l’Artur Ramon hi ha una marina important.
Però el pes més important de l’exposició són els dibuixos. La factura no és molt diferent de la d’altres artistes influenciats pels impressionistes. Era una manera per dibuixar! El cas és que Meifrén acostumava a fer-los a París  o, almenys in situ. L’artista alternava les estades a París amb les de Barcelona. Els seus dibuixos també s’exposaven ja aleshores en galeries franceses i d’altres llocs i van ser del primer material que es va “popularitzar” de l’artista. Ajudat per les seves pintures, a partir de la bona acceptació dels dibuixos es va guanyar una reputació internacional. Per tant la mostra de l’Artur Ramon revisa Meifrén, però ho fa amb el material fonamental per valorar la seva fortuna crítica.

Més dibuix

A la sala adjunta de la galeria també hi ha una esplèndida mostra de dibuix modern. És a dir des dels segles XV al XIX. A més del fantàstic esbós de Joan de Joanes per un retaule, la selecció de papers és interessant per trobar estudis preparatoris, usos de la sanguina, papers amb dibuixos reticulats per traslladar a formats grans, dibuixos per traslladar a gravat, etc. Entre altres perles, hi ha un dibuix de Piranesi que detalla una de les seves figures que com extres acompanyen i posen l’escala humana a les seves vedutes romanes.