QUADERN DELS MIQUELETS

Passeig vuitcentista per Moià

Dibuixos de la visita amb els Miquelets per Moià, en el
nou quadern de butxaca.
Moià/ Centelles. Diumenge hi havia cita Miquelet a Moià. De fet també hi havia cita a Gaià. Aquests dies es multipliquen les cites i el dijous també els veureu per Barcelona. Els meus papers i els llapis, no aniran a la Ciutat Comtal. Massa gent. No puc dibuixar amb tanta gent i pressió. Els quaderns els omplo més aviat a poc a poc. Un dibuix vol com a mínim 5 minuts perqué sigui alguna cosa. Això ho vaig poder practicar a Moià. Ara ja no es tracta d’esbossar i fer esquemes, sino de descriure. Narrar la vida dels soldats, amb més detall. Crec que van sortint coses positives. Ara podria ser un bon moment per començar a fer dibuixos i treballs més definitius. No se si arribaré a fer xilografies. Crec que aquí els caps-recreadors crec que m’hauran de deixar fer-ho amb el linòleum. És el medi que conec. La xilografia, vull aprendre-la. Però necessito algun guia. El linóleum és el germà petit de la xilografia. És el mateix concepte de gravat, encara que sigui un material del segle XX. 

Per seguir el text i veure els dibuixos,clica aquí

COSES QUE PASSEN

Nous paons


Centelles. Heu vist aquests dies als fillets dels paons reals? Crec que n’hi ha quatre.  A veure si demà els puc comptar bé. Avui estava més per veure si es comportaven al carrer. Es veu que la seva mare, que és qui els vigila, els hi està ensenyant l’hàbitat. Ja tenen nom els pares? Ja que s’han establert, potser els hi podríem posar un nom i així seran encara més centellencs. El que sí feria també és veure com estan de salut els petits. Esbrinar si són nous mascles o femelles. Com s’ho faran per passar de família a tribu? Es poden unir entre ells?
Hi ha coses que no es fan prou bé i a vegades volen més atenció. La setmana passada vam acabar la Festa Major i ja vaig fer una espècia de raport, que ja és subjectiu i parcial perquè no parla de tot. Però tampoc parlava de fetes notables com la Tombola de Mans Unides. Un cop més l’equip de voluntaris ocupava un local cèntric ,aquest cop l’antic Zaragozà-Barclays, al rovell de la Festa Major, per canviar regals per ajudes als necessitats. Empreses, botigues i particulars havien ofert els seus productes, generosament per ser repartits a canvi del número. La tombola sempre toca, a canvi d’una petita col·laboració, que en el cas de la de Mans Unides es convertirà en ajuda en el Tercer Món. Segons ens informen els organitzadors de l’activitat solidària, enguany s’han recollit 5.025 Euros, que aniran destinats a finançar dos projectes a l’Índia: programa de formació de joves tribals i un programa de salut integral. 

La Tombola és un signe de la implicació de la comunitat. Un altre s’ha produït aquesta tarda, quan els nens i  nenes del grup Baobab, han anat a visitar els avis de la Residència. Una estona per compartir humor, jocs, cants i records. La Pilar Acin ens confirma que ha anat bé. Dijous, dia 11, Diada Nacional, hi ha missa matinal, a les 9, a Sant Antoni. Després esmorzar amb coca i xocolata. Cal portar la tassa.

Notícia d’última hora: ja tenim data confirmada per la tercera Col·lectiva Aleix Art: del 25 de juliol al 16 d’agost de 2015.  Aviat començarà la reclutació dels artistes. Hi ha una tria de quinze. Ja se que n’hi haurà un que costarà convence’l, però  cal intentar-ho. Ara ja serà la tercera exposició. També tinc tema i títol: “Ecologia humana”.

FINESTRES: PROGRAMA TRIMESTRAL

Les Finestres dels artistes
Carla Arenas
Cocció en el tòrcul dels linòleums de la Carla

Centelles. Avui plou i hem hagut de deixar per demà la trobada amb  en Pere Relats per veure els seus dibuixos dedicats a la Festa Major. Els paper no es pot mullar i no calia arriscar-se, sent demà dissabte i tenint marge. Aquesta serà l’exposició següent a les Finestres d’El Trabuc. L’aparador va molt bé per fer mostres versàtils de material lleuger. La idea és capturar material ràpidament sortit del forn. Per això la suggerencia al Pere de dedicar una sèrie als actes de la Festa Major. Així es crearà un bon feedback entre els veïns que les acaben d’acabar i aquest infalible dibuixant urbà. La mostra serà la primera que mirarem de que per la part interior de la cafeteria, també es vegin dibuixos.

Els responsables de la cafeteria d’El Trabuc s’han avingut molt bé a acollir aquestes petites exposicions. Millorat el sistema de subjecció i presentació, encara hem millorat la sintonia i així permetem que els vianants vegin l’exposició i els clients del local, gaudeixin d’un bon cafè, un bon entrepà o croissant, i poden llegir i mirar a fora al carrer, que és una de les artèries de la vila.
Apressi pel gravat
Qui també prepara i ja té a punt el material i inclús n’ha donat detalls pel Facebook és la Carla Arenas. Gravadora, docent d’aquesta especialitat a l’Escola de Llotja de Barcelona, en cercava la seva cita a les Finestres, perqué ens portés una sèrie de linòleums fets amb varis colors, que semblen com cues de drac, plenes d’escames i trossos geomètrics amb coloracions diferents. Els primers que vam veure i que van cridar l’atenció, ja els vam presentar a la secció Salonet.  Gammes taronges. Per a les Finestres prepara una nova edició amb tons més lilosos i grocs. La  cosa pinta bé. Segur que aquestes estampes faran impressió  a les Finestres. Això serà en el tram que va del 22 de novembre, al 20 de desembre.
Abans, en el tram d’octubre-novembre, tindrem la visita d’una altra gravadora. En aquest cas, Marta Torres ,que ens deixarà una col·lecció de gravats calcogràfics, de petit format, dedicats a animals i plantes. D’aquest treball ja en parlem a l’article Treball d’Estiu dedicat a aquesta artista. I en tornarem a parlar.
Aleix Art/ Mercé Serrallonga

Instal·lació d’Alda Rabionet 
a un balcó vigatà del centre

La planificació completa d’aquest trimestre per a les exposicions de les Finestres d’El Trabuc ha anat bé per ordenar la proposta d’artistes i poder-ho preparar amb temps. Es tracta d’exposicions petites, però que volen ser mimades, com tot. A finals de novembre es planificarà el segon trimestre. Amb aquest marge es pot fer una bona recol·lecta de propostes que tant inclou artistes de casa, del poble, com de fora.

L’artista que exposarà a finals d’any, té ara obra o millor dit, una proposta seva col·locada a alguns balcons de Vic, per  una empresa que es trasllada a Vic. Es tracta de l’Alda Rabionet, que ha col·locat unes piles de cadires de fusta, en uns balcons de la Ciutat dels Sants, per anunciar la inauguració d’aquest negoci a la ciutat. Rabionet va ser també l’autora d’un espai de relax pel Mercat del Ram, a la Plaça dels Màrtirs. És un artista que treballa amb l’espai i crea escenografies per  indrets oberts, urbans, o tancats, com aparadors. Per això la saba d’aquesta jove centellenca l’aprofitarem a El Trabuc perque prepari unes Finestres ben integrades en les dates nadalenques i, també, a la polvorosa festa que hi celebrem els centellencs.    

EXPO "CATALUNYA CREATIVA"

Poca canya

Aleix Art
Càntirs de  Xavier Mañosa (Apparatu) i treball
“Toponimies” de Bosch Capdeferro Arquitectures, 
al fons. Aspecte de l’exposició.
Barcelona/ Centelles. Encara hi ha tres setmanes per anar a veure la primera part de l’exposició Catalunya Creativa, 1999-2014, que es fa al Santa Mònica de Barcelona, fins el 28 de setembre. Ara toca la relació entre creativitat i tradició. Després vindran: creativitat i percepció; i creativitat i inspiració. La idea es fer visibles obres de diferents llenguatges d’artistes que han tret el cap en aquest nou mil·leni. Creadors, que conscients del ventall de tècniques i informació, treballen amb diversitat de medis per expressar-se. La mostra es situa a la planta superior de l’Arts Santa Mònica, que ara també s’anomena Centre de la Creativitat.
En el fulletó ja consta que l’exposició no vol ser exhaustiva, però en qualsevol cas penso que, com a idea de talent, dóna una imatge pobre de la creativitat. Les obres que s’hi exposen, per mi, no tenen xixa. I la relació que mostren amb la tradició és més una qüestió casual del tema, que  un caràcter intern de l’adn del treball de l’artista. Penso que és més una excusa per visualitzar grup d’artistes, que intent real de prendre el pols a la realitat creativa del país. L’exposició que vam veure en el mateix centre, fa alguns anys, d’art rus, l’hi donava mil voltes.
Just a l’entrada de l’exposició hi trobem la pintura “Las banderillas” de Sergio Mora, feta aquest mateix 2014. La narrativa de l’obra té  la seva gràcia: una barreja  entre el turonet del laberint amb el minotaure. El toro és alhora una bèstia i una bailarina de flamenc, vestida amb faldilles drapejades. En el laberint pul·lulen  personatges de la cultura pop, com el Tió, la rosa  de Sant Jordi, en Miki Mouse, un gnom, un pernil ibèric. Aquí hi ha molta tradició: el llenguatge pictòric en sí, inclús l’estil que té un aire com de pintura flamenca, l’ús de l’oli a més de l’acrílic. El tema també està inscrit en la tradició. És cert que hi dóna una lectura actual, poblant-la de personatges del nostra temps. Però és això un gran signe d’innovació i relació amb la tradició?
Pintura “Las Banderillas”, de Sergio Mora, 
just a l’entrada de l’exposició
Un dels artistes més interessants de l’exposició és Carles Congost, autor de fotografies escenogràfiques. És a dir amb un plus de narració d’una idea o una escena. En una d’elles, “Walter and the Spanish Baroque Gang in the Golden Age”, del 2008, barreja personatges vestits a la manera d’una banda de mosqueters, amb l’ambient d’una habitació d’adolescent carregada de referències a la cultura dels anys 80. Específicament al cinema i als mitjans electrònics: un cartell del film “Tron”, un prestatge ple de vídeos, una ràdio, altaveus. Habiten l’espai el jove, potser el protagonista de la imatge, vestit com de personatge de ciència-ficció i un home  madur, trajat, assegut al terra. Cada personatge fa alguna cosa: o espia o mira, o pensa. Té la seva gràcia, imaginació i es pot estirar filosòficament. Però la relació entre tradició i creativitat, es dóna només per utilitzar la fotografia i un suport super modern com l’alumini, per plantificar-hi uns personatges i un atrezzo del passat? On està el pes de la tradició? En la composició “pictòrica” de les figures? En que l’autor sempre recull o refà  imatges del passat? De moment no em sembla representatiu d’uns  signes del temps.
L’exposició també mostra cadires de fusta i vímet redissenyades en formes diferents o estores i també càntirs amb formes noves. També hi ha etiquetes d’ampolles que es retallen  formant les quatre barres o la maqueta d’una bloc d’habitatges, projectat per un estudi d’arquitectura. Vídeo-jocs, còmics, llibres d’artista.

Cadires de fusta ideades per Guillem Ferran
Una obra que mereix atenció és la del binomi Bosch Capdeferro Arquitectures, que ha fet dibuixos de detall i s’ha esplaiat en la descripció de les figures anònimes que il·lustren els plànols de projectes arquitectònics. També em semblen interessants el vídeos de Ricard Garcia Vilanova sobre les batalles d’Alep, si bé d’una gran cruesa. Està bé que l’exposició abraça disciplines a vegades excloses del concepte artístic. Els reportatges de Garcia Vilanova aporten la seva visió personal i independent del conflicte sirià, al marge dels grans mitjans de comunicació. Fer un bon reportatge és practicar un bon art. L’exposició també inclou  cartells i dissenys tipogràfics. Hi ha treballs que estan més bé que d’altres, però en conjunt no em  semblen representatius o que de forma especial combinin  de forma enriquidora tradició i creativitat. Potser falta explicar-se més o indegar més qué volem dir quan parlem de tradició i creativitat i qui realment arrisca. En aquest sentit, l’exposició del Santa Mònica, tant podria estar a allà com a un centre cultural més local o en una galeria.