NOVA MOSTRA A EL TRABUC

Rosa Permanyer presta tres bombons vermells

Aleix Art
Rosa Permanyer al seu estudi
Sant Feliu de Codines/ Centelles. El muntatge que vam fer amb en Jordi Sarrate –amb els seus dibuixos embruixats-, a les finestres de la cafeteria El Trabuc, de Centelles, va crear bones sensacions. Tant pels de dins del local, com pels de fora, la gent del carrer. Per això hem treballat per tornar a oferir una altra proposta artística a aquests magnífics aparadors del carrer Socors. Primer volia convença a l’artista Mohemed Moulud, perquè ens oferís un tast de la seva obra. Però sembla que està molt liat amb el seu projecte de les flors. Per tant deixem que faci i ja el retrobarem més endavant. Aleshores he sondejat entre els bons artistes que freqüento i la primera a qui vaig proposar, ha respost positivament: la Rosa Permanyer. L’artista de Caldes va aparèixer a aquest blog per la seva exposició a la Sala Dalger, ara fa uns tres mesos. Ja anava al seu darrera perquè portés a Centelles,  les obres de gravat i fotogravat, de colors potents que hi vam veure. Però el calendari de la capella de Jesús ens aplaça la seva visita fins l’any vinent.  Les finestres d’El Trabuc ens oferiran ara una petita oportunitat de  conèixer la seva obra actual, d’aquest 2014, que és el primer que volia portar. El 2015, si tot va bé, tindrem la sort de gaudir d’obra nova, potser, i segur que aprofundirem més en el discurs poètic de la Rosa Permanyer.
A la reserva d’Aleix Art  guarden ara l’espera, fins dissabte, tres gravats, degudament emmarcats. Un d’uns 40x50cm i dos de 60×90. Tots tres estampes, convinen l’ús d’una planxa de ferro erosionada pel temps i la transferència d’un fotogravat. El metall aporta el magnífic to vermell del fons, de qualitat arenosa o granulada, que dona a l’obra un caràcter imponent. Les fulles i el brancatge pertanyen a l’ajuda de la tècnica del fotogravat, de la qual l’artista n’és una experta.  Rosa Permanyer va abandonar fa anys el gravat tradicional, on s’utilitzen àcids, aiguarràs i altres productes tòxics, per cercar les possibilitats de recursos gens agressius amb la persona i també el medi.  En el gravat petit també hi ha el collage d’un retall de paper amb una part de la branca estampada. Aquest detall introdueix relleu i sobretot el contrast del blanc amb el vermell i el negre. En els gravats ara domina el vermell. Però en l’obra de gènere més pictòrica –però que també utilitza transferències-, utilitza altres tons com els turqueses, els ocres, etc.
A.A.
Proves de gravats, per les exposicions que venen
La mostra de les finestres d’El Trabuc –on s’hi estaran tot el mes d’abril- es centrarà en l’obra gràfica feta amb  vermell, negre i blanc. Aquests tricolors també reapareixen en l’obra que Permanyer ha fet després de l’exposició de Caldes. Encara hi ha la naturalesa, però apreta amb força un altre tema que ja vam veure en les seves pintures: la ciutat.  Sobretot edificis, tipus pisos, blocs, gratacels. Edificis en construcció i capturats fotogràficament des de punts de vista que potencien la relació dels edificis amb la vida urbana o la naturalesa. Per exemple, veiem la torre Agbar, des dels carrers més fabrils del Poblenou, amb les furgonetes aparcades als xamfrans i els grans arbres que encara viuen a les voreres. Aquestes obres, la Rosa, les prepara per participar en noves exposicions: Quebec i Vic. Aviat les seves obres viatjaran a aquest indret nord-americà  i més o menys al mateix temps, també veurem obra seva al Temple Romà. Exposicions col·lectives juntament amb altres artistes gravadors amics, com Alicia Gallego i Antoni P. Vidal. També prepara la participació a una fira del llibre de Brussel·les i això vol dir que ha de fer llibres d’artista.
Les obres que es mostraran a El Trabuc, les vaig anar a cercar al taller que Rosa Permanyer té a Sant Feliu de Codines. Es tracta d’un pis en una casa vella. Disposa d’un bon tòrcul. L’artista estava fent proves dels gravats que participen a aquestes exposicions. Realment és una artista que ha de mesurar molt bé el temps, ja que té l’agenda molt plena: dóna classes d’art a Caldes. Ara ha acabat les classes a Sant Lluc, però també s’ha posat en nous projectes participatius amb els seus veïns i amics. És inquieta. També li vaig proposar que un dia ens podria fer un curs intensiu d’aquarel·la, ja que també n’és una experta.  Potser serà a l’estiu.

CONTRA EL CÀNCER

Estones per gaudir
Centelles. Aquest cap de setmana ha estat  intens, culturalment. Presentació de llibre sobre Miquel Martí i Pol, exposició de mandales a la Capella, concert  de duets al Centro.  I sobretot el  festival contra el càncer, que ha ocupat els dos vespres del cap de setmana. Diumenge, a la tarda, també  hi va haver una pregària de joves a la capella de Sant Antoni, iniciativa del grup Baobab. Només puc parlar del que he vist.
Aleix Art
Joan  Planas, ahir al festival contra el càncer,
mentre posaven a punt  “Les rentadores”.
El festival  contra el càncer complia aquest cap de setmana, vint edicions. He anat a algunes i no sé perquè m’havia quedat el prejudici infundat que era un espectacle un xic pesat i amb uns presentadors xerrameques i avorrits. Ves per on ,  m’he trobat amb un xou on el conjunt dels participants demostrava haver-se preparat el número i que posaven el millor de si mateixos dalt l’escenari. Amb poques paraules: hi va haver nivell i gust. No se si m’equivoco si afirmo que respecta altres festivals, en aquest hi ha hagut més dansa i ball que cançons. Si hagués d’embarcar alguns espècimens musicals dels vistos,  a la barca de Noé, potser donaria invitacions primer a la Laura Marsal, al cor de l’escola Ildefons Cerdà, al tango de la Zenda, la màgia de l’Oriol i les parelles de ball de lindyhop de l’escola de Neus Gaja.  Van fallar alguns grups o d’altres es van presentar tard. Però em  penso, que aquest any no hi va haver tanta emigració un cop el papa o la tieta, havia vist el  seu nen/ parent. I aquests també cercaven  seient quan havien acabat. També tinc bones paraules pels speakers, Imma Puigdomenech i  Joan  Planas. Ratllen la professionalitat i es d’agrair  que el  segon ampliés el repertori d’acudits a la funció de diumenge. De fet les  millors

A.A.
Del decorat  video-projectat m’en vaig cuidar,
preparant  deu  aquarel·les sobre el tema
del menjar saludable: bàsicament fruita i 
verdures i també altres aliments molt bons,  com
la mel, l’oli, el bacallà.
La dietista  Lidia  Codina va col·laborar amb
els texts d’informació nutricional de cada
aliment. Properament a la secció Badaluc,
s’oferirà una  presentació d’aquest treball.

situacions, les dóna el directa. Just abans  de la mitja part, estem en  el diumenge, havia d’actuar l’Esbart juvenil de Tona. Però no tenien la cançó correcta preparada en el pc. Així que en Planas se les va haver d’enginyar per fer esperar al públic i treure suc del fet que el ball es deia “Les rentadores”, així com del  seu fastuós viatge a Madrid. Les noies i nois de  Tona també ho van fer molt bé. Amb un tipus de ball que combina una part més teatral –quan estenen la roba-. I de fet aquest element dramàtic el vam trobar en altres balls, com el del lindyhop, que sorpren per la llibertat de moviments que hi pot entrar. Un contrast important amb els balls de la Zenda o la Laura Marsal, que no se si és correcta afirmar que es mouen dintre uns  passos més concrets i específics. Més matemàtics. Suposo es valora per un altre cantó la contorsió i el moviment del cos. La Laura Marsal va introduir elements d’autointerpretació en el que era el ball de dansa contemporània, “Quart minvant”,  Qui es presentava en públic, va ser l’Oriol, un jove mag centellenc, que ens va deixar boca-badats amb els seus trucs de cartes i el número de l’encadenat. Va començar nerviós,  però de seguida es va fer l’amo de l’escenari i ens  va transformar a tots en mussols.

Sembla que només hi anés diumenge. Dissabte també hi vaig ser. I del què hi va passar, en puc dir que juntament amb les cançons del diumenge, no es pot pas dir que a Centelles siguem  rasis a la música en castellà: pasos dobles, boleros,  flamenc, balades, ranxeres, etc. Amb la coral  de nens, les cançons de Pla de viatge i el “Boig per tu”, amb la versió d’en Sergi, vam tenir una petita dosis de música en català.  Els dos dies hi va haver un nombre important de públic i es van repartir vint-i-set paneres, entre les dues funcions.
Can Tites
A.A.
Detall del plat verd d’inspiració francesa de la nova
vida gastronòmica de Can Tites.
Dissabte al vespre la missió era anar a descobrir un nou local, dedicat a fer sopars per a petits grups. Es tracta de Can  Tites, una casa del carrer del Sac, a la Barceloneta, que ha estat arreglada per rebre grups de persones, que un dia volen gaudir d’un àpat de cuina francesa. En  lloc de fer-te el sopar a casa te’l  fan i estàs en un lloc que és com el menjador de casa. Ho porten dos germans que ja fa un temps que viuen  aquí. Han arreglat el local i han donat forma legal a un tipus de negoci que ja es coneix a Barcelona –si bé de forma més informal-. El dissabte ho anàvem a descobrir amb uns amics.  Poden  fer menú de 15, 18 o 25 Euros.  A nosaltres ens van servir: aperitiu, patés casolans, amanida amb ou escaldat i ànec a la taronja o dorada –filetejada-. De postres una boníssima tarta Tatén. Amb molta poma. Vins francesos, formatges francesos, baguette francesa,  música francesa. Vam acabar parlant d’anar a Montpellier.  Els de can Tites ens van explicar que també  poden obrir cada dia, migdia i vespre. Inclús fer esmorzars o coses per emportar. La idea és que hom truca com a molt amb dos dies de temps. Els dijous tenen previst fer paella –menú a 8,50€-, i ho faran si tenen, com a mínim dues boques.   
A.A.
Jovent a la sortida dels minuts de pregària, 
a Sant Antoni. 
Pregària jove
Diumenge a la tarda, solapat amb el festival del Càncer, hi havia una pregària organitzada pel grup de joves del grup Baobab, destinada a joves i a públic d’altres edats que hi volgués assistir. La crida va ser  corresposta per amics de Sant Joan de les Abadesses, de La Garriga i Aiguafreda i per veïns joves i jovials de Centelles. Pel cap baix érem unes cinquanta persones. 
Hi va haver el grau esperable d’espontaneïtat i improvisació, però crec que es van generar bons feedbacks.  Es van fer cants, pregàries, es va llegir i comentar l’Evangeli –la curació d’un cec, metàfora d’ajudar a tothom-. Guitarres, veu i un acordió molt trempat van fer més fluïda l’estona. Les noies d’Aiguafreda en volen organitzar una altra.

BCN – CAPITAL CULTURA CATALANA

Segona fase en la recerca de pintures universals a Barcelona
Aleix Art
“La nena obrera”, pintura de Joan Planella,
del 1882, una de les candidates.
Barcelona/Centelles. L’organització Capital de la Cultura Catalana ha enviat aquest matí la llista de les 75 pintures candidates a optar a pintura universal situada a Barcelona. S’ha acabat així la primera fase, en la que entitats de tota mena, museus i particulars, han aportat les seves propostes de pintures situades a Barcelona, per confeccionar aquest llistat de candidats. Aleix Art també va participar en aquesta primera fase, a través d’un llistat confeccionat amb col·laboració amb els membres del grup ÉcfrasisXXI, dedicat al comentari i l’anàlisi d’obres d’art.
A partir de demà i durant un mes, s’obrirà el torn de la segona fase, en la que tots els ciutadants de Catalunya, que ho vulguin, podran votar les pintures candidates, accedint al web www.ccc.cat, on constaran les pintures amb la informació i la imatge corresponent. D’aquesta votació n’han de sortir les 10 pintures universals a Barcelona, que tant poden estar situades en museus, edificis públics o privats, esglésies, etc. La llista de les pintures és la següent, ordenada per ubicació de les obres en espais:
Ajuntament de Barcelona
Pintures murals de del Saló de cròniques de Josep M. Sert
Santa Eulàlia del Mestre d’All
Arxiu Joan Maragall
Retrat d’Erik Satie de Santiago Russinyol
Espai públic exterior
Mural anti-sida de Keith Haring al Raval de Barcelona (1989-2014)
Fundació Miró
Arbre en el vent de Joan Miró
Autoretrat de Joan Miró
Dona somiant l’evasió de Joan Miró
El guany blanc de Joan Miró
Flama en l’espai i dona de Joan Miró
Home i dona davant un munt d’excrements de Joan Miró
L’ampolla de vi de Joan Miró
L’estel matinal de Joan Miró
L’or de l’atzur de Joan Miró
Retrat d’una vaileta de Joan Miró
Fundació Antoni Tàpies
A la memòria de Salvador Puig Antich d’Antoni Tàpies
Creu de paper de diari d’Antoni Tàpies
Díptic de vernís d’Antoni Tàpies
Forma negra sobre quadrat gris d’Antoni Tàpies
Llibre-mur d’Antoni Tàpies
Matèria en forma de peu d’Antoni Tàpies
Palla i fusta d’Antoni Tàpies
Parafaragamus d’Antoni Tàpies
Porta metàl·lica i violí d’Antoni Tàpies
Zoom d’Antoni Tàpies
Fundació Vila Casas – Can Framis/Museu de Pintura contemporània
Composició de Josep Guinovart
Riu Manol de José M. Guerrero Medina
Allò que cada cosa té d’indecible d’Antoni LLena
Monestir de Pedralbes
Pintures murals del Monestir de Pedralbes de Ferran Bassa
Museu d’Història de Barcelona
Bandera de santa Eulàlia de Benet Sanxes Galindo
Genet. Anònim
Pintures murals de la conquesta de Mallorca, Anònim
Retaule del Conestable de Jaume Huguet
Museu d’Història de Catalunya
Volem l’Estatut de Joan Miró
La nena obrera de Joan Planella i Rodríguez
Museu Nacional d’Art de Catalunya
Absis de Sant Climent de Taüll del Mestre de Taüll
Absis de Santa Maria d’Àneu del Cercle del mestre de Pedret
Cala Forn de Joaquim Sunyer
Consagració de Sant Agustí de Jaume Huguet
Dona amb barret i coll de pell (Marie-Thérèse Walter) de Pablo Picasso
Frontal d’altar d’Avià, Anònim
Frontal d’altar de la Seu d’Urgell o dels Apòstols. Anònim.
La batalla de Tetuán de Marià Fortuny
La catedral dels pobres de Joaquim Mir
La Paloma d’Isidre Nonell
La vicaria de Marià Fortuny
Mare de Déu de la Humilitat de Giovanni da Fiesole
Mare de Déu dels Àngels de Pere Serra
Mare de Déu dels Consellers de Lluís Dalmau
Martiri de Sant Bartomeu de Josep de Ribera
Nativitat de Guerau Gener
Parella amorosa desigual de Lucas Cranach
Pintures murals de la conquesta de Mallorca

Ploraners. Anònim

Poble escalonat de Joaquim Mir
Printània de Josep de Togores
Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem de Ramon Casas
Retrat del meu pare de Salvador Dalí
Sant Pau de Diego Velázquez
Sant Pere i Sant Pau d “El Greco”
Museu Picasso
Blanquita Suárez de Pablo Picasso
Ciència i Caritat de Pablo Picasso
Els colomins de Pablo Picasso
La Infanta Margarita Maria de Pablo Picasso
L’Espera (Margot) de Pablo Picasso
Les Menines de Pablo Picasso
Retrat de Jaume Sabartés amb gorgera dePablo Picasso
Retrat de la senyora Canals (Benedetta Bianco) de Pablo Picasso
Riera de Sant Joan de Pablo Picasso
Terrats de Barcelona de Pablo Picasso
.
Palau de la Generalitat
Conjunt de pintures d’Antoni Clavé
Les Quatre cròniques d’Antoni Tàpies
Pintures murals de Joaquim Torres García
Palau Moja
Pintures murals del Palau Moja de Francesc Pla
Parlament de Catalunya
7 de novembre, 1971, d’Antoni Tàpies
Parròquia de Sant Andreu de Palomar
Pintures murals de la parròquia de Josep Verdaguer i Coma 





PROPOSTA PRESENTADA
A L’ORGANITZACIÓ CULTURA CATALANA, PEL GRUP ÈCFRASISXXI
PROPOSTA DE PINTURES UNIVERSALS
SITUADES A BARCELONA
ÉcfrasisXXI és un grup de persones que ens reunim per discutir i comentar obres d’art. L’última sessió, que la vam fer dissabte passat, la vam dedicar a presentar les nostres pintures potencials de tenir un valor d’universals.
La sessió va tenir lloc a Centelles. Hem participat: Roman Arañó, Marta Frattarola i Aleix Mataró.
Per considerar les pintures varem consensuar dos criteris generals bàsics:
1.- Que la pintura tingués un valor universal indiscutible, pel seu valor artístic, històric, etc.
2.- Que la pintura pugui assolir el valor universal si és prou coneguda, donat el seu valor artístic, històric, etc.
Aquesta és la nostra proposta:
1.- Pintures al fresc murals de Sant Climent de Taüll, estil romànic. Ubicades al Museu Nacional d’art de Catalunya.
2.- Retaule dels Consellers, de Lluís Dalmau, s. XV. Situada al MNAC, Barcelona.
3.- La Vicaria, de Marià Fortuny, s. XIX, situada al MNAC
4.- La nena obrera, de Joan Planella, versió del 1882, Museu d’Història de Catalunya, Barcelona.
5.- Ramon Casas i Pere Romeu amb tàndem, Ramon Casas, s. XIX. MNAC.
6.- La catedral dels pobres, de Joaquim Mir, MNAC
7.- Paviment pictòric de Joan Miró, a la Rambla de Barcelona.
8.- Mural “anti-sida” de Keith Haring al Raval de Barcelona (1989-2014).

QUADERN DELS MIQUELETS

A la torre del xiprer

Montesquiu/Centelles. Dissabte hi va haver batalla a Montesquiu. És a dir una recreació versionda, de la batalla de Montesquiu de fa 300 anys, a càrrec dels Miquelets i altres grups amics, com a recreadors.  Segons els experts la batalla real, hauria començat en un tram de l’antic camí ral que unia Vic amb Ripoll, en un punt proper al cantó sud de Montesquiu, amb el riu Ter, ben bé al costat. Els soldats sota les ordres del Marqués de Poal podien haver estat acampats en un camp proper al poble, a la banda de Sora. L’exèrcit borbònic venia de Vic i pujava cap amunt i s’haurien trobat de cop amb els Miquelets, que haurien pogut provocar una primera esbandida de soldats de les Dues  Corones, cap a l’altra banda del riu, per sobre  i per sota els ponts. Alguns s’haurien ofegat i tot. Segons els documents de l’època, la batalla hauria durat dos dies i al final l’exèrcit  borbònic s’hauria reorganit

zat i hauria provocat la fugida dels Miquelets, per no caure en una derrota segura. 

La recreació dels Miquelets del dissabte passat, la del 2014, va prendre com a escenari l’antic castell d’origen medieval –que en el 1714, hauria servit com a màxim de presó-.  Es va batallar un setge. Si bé, per seguir el resultat de la batalla real, al final  els Miquelets també es van rendir. Per organitzar l’atac, un grup d’hússars i també de Granaders van fer de borbònics. La resta d’homes, inclús els participants de cavalleria, anaven al costat dels defensors de la causa austriacista.   Aquest cronista va seguir els esdeveniments com a dibuixant. La idea era agafar nota de coses que permetessin, després a casa o en un altre moment, fer un sol dibuix explicatiu. Aquest treball més definitiu l’he arribat a començar, però com que el resultat no em sembla concloent, us presento els esbossos previs, és a dir, els treballs fets in-situ, en el camp de batalla.

La jornada miquelera va tenir dues fases: al matí, a la plaça Emili Juncadella de Montesquiu i a la tarda al castell. A la plaça s’hi va fer instrucció. Però vaig anar per altres coses que també reclamaven l’atenció, com les 9 gran olles negres, penjades d’anelles i ganxos, sobre les respectives fogueres, on els vilatans preparaven l’escudella de l’hora de dinar. També hi havia parades de mercat, amb samarretes i productes independentistes o relacionades ja amb els Miquelets:  una parada que tenia begudes com cava, refresc i licors, que ens va dir que seguia als recreadors.

Continua a: