BCN – CAPITAL CULTURA CATALANA

Segona fase en la recerca de pintures universals a Barcelona
Aleix Art
“La nena obrera”, pintura de Joan Planella,
del 1882, una de les candidates.
Barcelona/Centelles. L’organització Capital de la Cultura Catalana ha enviat aquest matí la llista de les 75 pintures candidates a optar a pintura universal situada a Barcelona. S’ha acabat així la primera fase, en la que entitats de tota mena, museus i particulars, han aportat les seves propostes de pintures situades a Barcelona, per confeccionar aquest llistat de candidats. Aleix Art també va participar en aquesta primera fase, a través d’un llistat confeccionat amb col·laboració amb els membres del grup ÉcfrasisXXI, dedicat al comentari i l’anàlisi d’obres d’art.
A partir de demà i durant un mes, s’obrirà el torn de la segona fase, en la que tots els ciutadants de Catalunya, que ho vulguin, podran votar les pintures candidates, accedint al web www.ccc.cat, on constaran les pintures amb la informació i la imatge corresponent. D’aquesta votació n’han de sortir les 10 pintures universals a Barcelona, que tant poden estar situades en museus, edificis públics o privats, esglésies, etc. La llista de les pintures és la següent, ordenada per ubicació de les obres en espais:
Ajuntament de Barcelona
Pintures murals de del Saló de cròniques de Josep M. Sert
Santa Eulàlia del Mestre d’All
Arxiu Joan Maragall
Retrat d’Erik Satie de Santiago Russinyol
Espai públic exterior
Mural anti-sida de Keith Haring al Raval de Barcelona (1989-2014)
Fundació Miró
Arbre en el vent de Joan Miró
Autoretrat de Joan Miró
Dona somiant l’evasió de Joan Miró
El guany blanc de Joan Miró
Flama en l’espai i dona de Joan Miró
Home i dona davant un munt d’excrements de Joan Miró
L’ampolla de vi de Joan Miró
L’estel matinal de Joan Miró
L’or de l’atzur de Joan Miró
Retrat d’una vaileta de Joan Miró
Fundació Antoni Tàpies
A la memòria de Salvador Puig Antich d’Antoni Tàpies
Creu de paper de diari d’Antoni Tàpies
Díptic de vernís d’Antoni Tàpies
Forma negra sobre quadrat gris d’Antoni Tàpies
Llibre-mur d’Antoni Tàpies
Matèria en forma de peu d’Antoni Tàpies
Palla i fusta d’Antoni Tàpies
Parafaragamus d’Antoni Tàpies
Porta metàl·lica i violí d’Antoni Tàpies
Zoom d’Antoni Tàpies
Fundació Vila Casas – Can Framis/Museu de Pintura contemporània
Composició de Josep Guinovart
Riu Manol de José M. Guerrero Medina
Allò que cada cosa té d’indecible d’Antoni LLena
Monestir de Pedralbes
Pintures murals del Monestir de Pedralbes de Ferran Bassa
Museu d’Història de Barcelona
Bandera de santa Eulàlia de Benet Sanxes Galindo
Genet. Anònim
Pintures murals de la conquesta de Mallorca, Anònim
Retaule del Conestable de Jaume Huguet
Museu d’Història de Catalunya
Volem l’Estatut de Joan Miró
La nena obrera de Joan Planella i Rodríguez
Museu Nacional d’Art de Catalunya
Absis de Sant Climent de Taüll del Mestre de Taüll
Absis de Santa Maria d’Àneu del Cercle del mestre de Pedret
Cala Forn de Joaquim Sunyer
Consagració de Sant Agustí de Jaume Huguet
Dona amb barret i coll de pell (Marie-Thérèse Walter) de Pablo Picasso
Frontal d’altar d’Avià, Anònim
Frontal d’altar de la Seu d’Urgell o dels Apòstols. Anònim.
La batalla de Tetuán de Marià Fortuny
La catedral dels pobres de Joaquim Mir
La Paloma d’Isidre Nonell
La vicaria de Marià Fortuny
Mare de Déu de la Humilitat de Giovanni da Fiesole
Mare de Déu dels Àngels de Pere Serra
Mare de Déu dels Consellers de Lluís Dalmau
Martiri de Sant Bartomeu de Josep de Ribera
Nativitat de Guerau Gener
Parella amorosa desigual de Lucas Cranach
Pintures murals de la conquesta de Mallorca

Ploraners. Anònim

Poble escalonat de Joaquim Mir
Printània de Josep de Togores
Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem de Ramon Casas
Retrat del meu pare de Salvador Dalí
Sant Pau de Diego Velázquez
Sant Pere i Sant Pau d “El Greco”
Museu Picasso
Blanquita Suárez de Pablo Picasso
Ciència i Caritat de Pablo Picasso
Els colomins de Pablo Picasso
La Infanta Margarita Maria de Pablo Picasso
L’Espera (Margot) de Pablo Picasso
Les Menines de Pablo Picasso
Retrat de Jaume Sabartés amb gorgera dePablo Picasso
Retrat de la senyora Canals (Benedetta Bianco) de Pablo Picasso
Riera de Sant Joan de Pablo Picasso
Terrats de Barcelona de Pablo Picasso
.
Palau de la Generalitat
Conjunt de pintures d’Antoni Clavé
Les Quatre cròniques d’Antoni Tàpies
Pintures murals de Joaquim Torres García
Palau Moja
Pintures murals del Palau Moja de Francesc Pla
Parlament de Catalunya
7 de novembre, 1971, d’Antoni Tàpies
Parròquia de Sant Andreu de Palomar
Pintures murals de la parròquia de Josep Verdaguer i Coma 





PROPOSTA PRESENTADA
A L’ORGANITZACIÓ CULTURA CATALANA, PEL GRUP ÈCFRASISXXI
PROPOSTA DE PINTURES UNIVERSALS
SITUADES A BARCELONA
ÉcfrasisXXI és un grup de persones que ens reunim per discutir i comentar obres d’art. L’última sessió, que la vam fer dissabte passat, la vam dedicar a presentar les nostres pintures potencials de tenir un valor d’universals.
La sessió va tenir lloc a Centelles. Hem participat: Roman Arañó, Marta Frattarola i Aleix Mataró.
Per considerar les pintures varem consensuar dos criteris generals bàsics:
1.- Que la pintura tingués un valor universal indiscutible, pel seu valor artístic, històric, etc.
2.- Que la pintura pugui assolir el valor universal si és prou coneguda, donat el seu valor artístic, històric, etc.
Aquesta és la nostra proposta:
1.- Pintures al fresc murals de Sant Climent de Taüll, estil romànic. Ubicades al Museu Nacional d’art de Catalunya.
2.- Retaule dels Consellers, de Lluís Dalmau, s. XV. Situada al MNAC, Barcelona.
3.- La Vicaria, de Marià Fortuny, s. XIX, situada al MNAC
4.- La nena obrera, de Joan Planella, versió del 1882, Museu d’Història de Catalunya, Barcelona.
5.- Ramon Casas i Pere Romeu amb tàndem, Ramon Casas, s. XIX. MNAC.
6.- La catedral dels pobres, de Joaquim Mir, MNAC
7.- Paviment pictòric de Joan Miró, a la Rambla de Barcelona.
8.- Mural “anti-sida” de Keith Haring al Raval de Barcelona (1989-2014).

QUADERN DELS MIQUELETS

A la torre del xiprer

Montesquiu/Centelles. Dissabte hi va haver batalla a Montesquiu. És a dir una recreació versionda, de la batalla de Montesquiu de fa 300 anys, a càrrec dels Miquelets i altres grups amics, com a recreadors.  Segons els experts la batalla real, hauria començat en un tram de l’antic camí ral que unia Vic amb Ripoll, en un punt proper al cantó sud de Montesquiu, amb el riu Ter, ben bé al costat. Els soldats sota les ordres del Marqués de Poal podien haver estat acampats en un camp proper al poble, a la banda de Sora. L’exèrcit borbònic venia de Vic i pujava cap amunt i s’haurien trobat de cop amb els Miquelets, que haurien pogut provocar una primera esbandida de soldats de les Dues  Corones, cap a l’altra banda del riu, per sobre  i per sota els ponts. Alguns s’haurien ofegat i tot. Segons els documents de l’època, la batalla hauria durat dos dies i al final l’exèrcit  borbònic s’hauria reorganit

zat i hauria provocat la fugida dels Miquelets, per no caure en una derrota segura. 

La recreació dels Miquelets del dissabte passat, la del 2014, va prendre com a escenari l’antic castell d’origen medieval –que en el 1714, hauria servit com a màxim de presó-.  Es va batallar un setge. Si bé, per seguir el resultat de la batalla real, al final  els Miquelets també es van rendir. Per organitzar l’atac, un grup d’hússars i també de Granaders van fer de borbònics. La resta d’homes, inclús els participants de cavalleria, anaven al costat dels defensors de la causa austriacista.   Aquest cronista va seguir els esdeveniments com a dibuixant. La idea era agafar nota de coses que permetessin, després a casa o en un altre moment, fer un sol dibuix explicatiu. Aquest treball més definitiu l’he arribat a començar, però com que el resultat no em sembla concloent, us presento els esbossos previs, és a dir, els treballs fets in-situ, en el camp de batalla.

La jornada miquelera va tenir dues fases: al matí, a la plaça Emili Juncadella de Montesquiu i a la tarda al castell. A la plaça s’hi va fer instrucció. Però vaig anar per altres coses que també reclamaven l’atenció, com les 9 gran olles negres, penjades d’anelles i ganxos, sobre les respectives fogueres, on els vilatans preparaven l’escudella de l’hora de dinar. També hi havia parades de mercat, amb samarretes i productes independentistes o relacionades ja amb els Miquelets:  una parada que tenia begudes com cava, refresc i licors, que ens va dir que seguia als recreadors.

Continua a: 

FITXEM ARTISTES

Sortint del cau

Centelles. Ja som primavera. Ara mateix el Madrid ha fet el primer gol, que espero sigui l’últim. El fred no acaba de marxar i tenim els ametllers i altres arbres en flor. Espero que no pateixin molt ara. La setmana que  ve és la del Festival Contra el Càncer. Funcions dissabte i diumenge, a dos quarts de sis. Una desena d’artistes cada cop. Segon gol del Madrid.
L’exposició de fotografies de la Festa del Pi ja es va acabar, però ens ha quedat la possibilitat de conèixer els protagonistes. Especialment la Noèlia Marin, guanyadora de dos premis. És veïna de casa. Calia “fitxar” aquesta artista que promet. Una amiga comuna ens diu: les seves fotos són diferents. I és veritat, tenen un no se qué, especial. Poso la ràdio en silenci.
Vam quedar amb la Noèlia a un bar proper i em va explicar la seva vida, i el què més m’interessava, la seva relació amb la fotografia. I em va deixar veure obra!
La Noèlia prové de Vilassar de Mar. Quant va acabar els estudis de fotografia

A.M.
La Noèlia Marin amb 
la  seva carpeta de foto que
aviat podrem veure tots

, volia trobar el se lloc dintre el fotoperiodisme. Però com molts es va posar a fer casaments. Molts casaments. Fins que se’n va afartar. Però fins al punt  que va decidir vendre’s la seva ampliadora i, un dia per l’altre, anar-se’n lluny. Canviar de perspectiva vital. Va viure per Sort, Spot i Viella, treballant a les pistes d’esquí o fent de cambrera de buffet lliure. Canvi total, obertura de ment. Però la noia és valenta i sabia que hauria de retornar  a la fotografia. Quan va  reprendre la càmera, va començar a fotografiar, el que poden ser els seus temes més genuïns: fotografia de viatge. Se’n va anar de viatge a la India, a París, a Florència. I amb tot això va anar generant un arxiu fet d’imatges fetes amb el seu gust i la seva habilitat. Quan va decidir que estar darrera una barra de self-service, no era l’ho seu, se’n va tornar decidida a treballar de la fotografia. Fa nou  mesos que viu a Centelles. Es declara una admiradora de la “màgia” del nostre poble: de les festes, de la relació de i amb la gent. L’Esther del Talleret li va suggerir de participar al concurs de fotografia del Pi i també a portar a la seva botigueta  de la Plaça Major, una selecció de fotos per vendre. I podríem dir que ha estat així com les fotografies de la Noèlia han començat a sortir de l’arxiu i han començat el seu camí de divulgació de la seva obra i la seva poètica. La Noèlia no feia exposicions i pel què sembla és molt gelosa de mostrar el seu treball. Perquè és molt crítica en si mateixa, i potser tímida, i s’està més per anar practicant i disparant l’objectiu, que per mostrar-ho. Però ara resulta que s’ha obert la caixa de pàndora i això li  reporta a la Noèlia molts bons feedbacks. Es presenta per primer cop a un concurs i guanya dos premis! Qué devia veure el jurat, que no la coneixia en absolut, perquè dues imatge d’entre centenars es revelessin guanyadores?

Ara la Noèlia treballa fent maquetacions i treballant imatges comercials. Això l’ha apropat també a la via de les imatges retocades o intervingudes amb la mà del photoshop. Ha fet una línia d’obres amb aquesta eina. Però el seu fort i el  seu major treball està en la imatge natural, sense retallar-ne la captura. Com a molt altera la llum o el color per aportar el resultat cap al seu molí. La Noèlia va treure una carpeta que portava i vaig veure algunes imatges: Florència, París, la Índia. A l’artista li interessa caracteritzar els espais. La figura sempre hi és present i és l’actor  que fa que l’espai interactui amb la seva escala o l’ambient pintoresc. Em van agradar especialment unes imatges d’un home que fa acrobàcies amb una farola parisina. Es veu molt bé la contorció del cos, els plegs de la roba, el moviment i també la idea d’espectacle d’impressions, ja que l’home s’enfila molts metres amunt.  Algunes  d’aquestes imatges es podran veure aviat al Talleret, un cop la Noèlia hagi acabat de preparar la seva presentació.  Serà un dels primers lloc on s’oferiran fotografies d’autor, a Centelles. 

MÉS ART A VIC

Guinovarts 
de la reserva familiar a El Carme Vic


Vic/ Centelles. Encara hi ha una altra exposició a Vic que ens resta per recalcar. Tornem a la galeria d’El Carme. No és estrany veure entre les obres que exposa en col·lectives, peces de Guinovart. És un artista del seu fons i pel que sembla tenen bon “feeling”” amb els hereus. Fins al punt que han pogut organitzar una mostra amb peces procedents d’aquest fons familiar disponible. A l’Espai Guinovart d’Agramunt ja es cuiden de guardar per ells i pel bé de tothom, una bona part.
L’exposició de Vic acull grups d’obres de diferents anys units, cada

A.A.
Dibuixos de Guinovart, del 2007. L’artista ens va
deixar aquell any.

grup, per un motiu o tema comú. Particularment destacaria la col·lecció de grans dibuixos dedicats a la tauromaquia, del 1975, de l’entrada. I els dos dibuixos, de format més petit,  datats del 2007. Aquests últims corresponent a l’últim tram de l’artista entre nosaltres. Això són: últimes preocupacions. El 2007 la Guerra a l’Iraq tenia un altre to i era més d’actualitat –ara encara es maten, però ja no surten tan als diaris-.

Guinovart va fer un parell de dibuixos dedicats a la guerra que aixafava l’antiga ciutat de Bagdad. En el més cridaner, destaquen les lletres “museu Bagdad”, sobre un guant ple de llàgrims de vidre. Tons terrossos, aire expressiu i el seu blau intens.  La mà que roba, que provoca llàgrimes, decepció en el si de la zona on fa milers d’anys van idear l’escriptura. Aquests tons terrossos, el “blau Guinovart” i matèria real introduïda al quadre, per afegir-se a la batalla plàstica, es retroben en les altres pintures de la sala.
A.A.
En aquests altres dibuixos, del 75, Guinovart
demostra un gran domini dels recursos 
narratius gràfics.
Els dibuixos de la tauromaquia corresponen a una etapa anterior a aquest llenguatge més aclarit i alegre. Es tracta de grans dibuixos on predomina la línea del dibuix amb tinta, actor que forma l’escena, els personatges i posa la salsa dramática de cada escena. És com si la línia, volgués generar una idea de traç continu, que per si sol, es carrega de tota la narrativa i dramatisme de l’escena. El color actua més de decorat, però sempre cercant grans efectes compositius. Els de la galeria han intentat organitar una visita guiada amb la filla de l’artista, a l’exposició, però inexplicablement, no hi ha hagut cuorum.  No hem pogut revisar de viva veu, el significat d’aquestes obres, d’un dels grans artistes del nostre país. L’exposició encara hi serà fins el dissabte, 29.