ALEIX ART AMB EL MIAU’13

Sketchcrawl 
a Caldes de Montbui
  
Centelles. Fem pública ja la convocatòria d’una trobada de dibuixants urbans –sketchcrawl- a Caldes de Montbui. Pot venir qui vulgui dibuixar, sigui iniciat o no en aquest mundillo dels anomenats “urban sketchers” o dibuixants urbans. Serà el dissabte, 28 de setembre de 2013, a partir de les 10 del matí. Hi ha molt per dibuixar i veure. Serà aquell dia perquè és quan hi ha la Mostra Internacional d’Art Urbà (MIAU), que esta programant tota una sèrie d’accions, per fer aquell dia. L’sketchcrawl resseguirà els carrers càlids i nobles de Caldes i es posarà entre mig de la programació del MIAU –de la qual també en forma part-. 

Qui vulgui venir a participar de l’sketchcrawl, seria convenient que s’inscrivis –no és obligatori- al mail ctlls@yahoo.com. És gratuït i només serveix per saber més o menys qui vindrà, i per tenir-vos informats. Així mateix rebreu dades de sobre com venir a Caldes o on podeu anar a dinar aquell dia.


Us avanço el plànning per dibuixar d’aquell dia:
ENLLAÇ AL MAPA: http://goo.gl/maps/dZkRl

10:00H                                    TROBADA i INICI
Dibuix de la parròquia i entorn. Plaça Pau Surell i Safareig de Santa Esperança.
11.00H                                   PLAÇA DE L’ÀNGEL I CARRER MAJOR
11:30H                                    PLAÇA DE LA FONT DEL LLEÓ.
Espai urbà amb les Termes romanes, els balnearis actius,
els entorns de l’Ajuntament i la plaça 11 de Setembre.
                       
                        Possibilitat de dibuixar l’antiga Farmàcia Codina.
                       
                                   MIAU: TALLER D’ART MUNICIPAL MANOLO HUGUÉ.
Plaça de l’11 de setembre.
Acció-instal·lació participativa d’escultura i fotografia.
FILAGARSA. Les dents de l’aigua
Placeta de Can Rius.  Acció d’investigació històrica participativa.
                                  
13:00H.                                   CARRER BARCELONA.     
                                   Safareig de la Portalera(I)
MIAU: MIXITÉ.La memòria musical de l’aigua
Safareig de la Portalera. Acciómusical participativa.
14:00H.                                   DINAR.
Mirar oferta. Cadascú, amb grup o individualment s’ha d’espavilar.
16:00H.                                   ANTIC BALNEARI CAN RIUS. Interior i accès al parc municipal.
17;30H.                                  SAFAREIG DE LA CANALETA
                                  
                                   MIAU: TACTIC. Aigua corrent, records per la gent
Safareig de la Canaleta. Acciólúdico-participativa.
18:00H.                                   RAVAL CANALETES (HORTES)
19:00H                                    ÚLTIMA ETAPA:
SAFAREIG DE LA PORTALERA (II)
                                  
                                   MIAU:             MIREIA TORRENT, ONA MESTRE,
MAR CÓRDOBA i CHABELA CORTÉS. Les pells de les aigües
Safareig de la Portalera. Improvisacióen dansa.

Més informació del MIAU: http://www.miau-termal.cat/.


EXPOSICIÓ DE GRAVATS

Castell d’Aro acull gravats de
Goya i tota una estela de “Disbarats”

Centelles. Donar una setmana de marge per veure una exposició, no és gaire elegant. Però em trobo que ha passat volant l’estiu i que falta just una setmana, perquè s’acabi la mostra de gravats de Goya i d’altres artistes moderns a Platja d’Aro. Exactament al medieval castell de Benedormiens, situat a Castell d’Aro. 
L’últim dia, que és el de la Diada, potser algú que vagi a la cadena a aquella zona, potser encara ho podrà aprofitar. O sino hi ha un cap de setmana entre mig (es pot visitar: dm a dv, de 6 a 10, festius, d’11 a 1 i de 6 a 10).
L’exposició té com tres parts. Per una banda el patriarca: 82 gravats de la sèrie “Los Disparates” de Goya, realitzada a la segona dècada del segle XIX. 
En segon lloc, reuneix una altra col·lecció de gravats actuals, fets pel mexicà Demian Flores. Parteix de la mateixa sèrie de Goya, per evocar la tragèdia humana i territorial que ha suposat la guerra del seu país contra el narcotràfic. Aquí de tant en tant ens arriben notícies dels nombrosos assassinats i desaparicions i atrocitats que pateixen els habitants del país centreamericà. Flores s’inspira en els gravats de Goya, inclús els reinterpreta i hi aporta la seva petjada actual.
La tercera part de la mostra, la formen un grup d’artistes ibèrics –bàsicament del segle XX-, que van contribuir amb una estampa seva, a la creació del Museo del Grabado de Fuendetodos, fundat en memòria del seu il·lustre artista natiu. Artistes com Blanca Muñoz, José Manuel Broto, Eduardo Arroyo, Joan Barbarà o Jaume Plensa, van fer gravats de nova creació, expressament i concretament inspirats en els “Disparates” de Goya. 
La suma de Goya+Flores+gravadats de Fuendetodos, es tradueixen en quasi dues-centes estampes al Castell de Benedormiens. Una quantitat altíssima per un art que vol d’una anàlisi lenta. Però al mateix temps, representativa de la qualitat i la quantitat de gravats que es poden trobar fets els últims 200 anys. 
Encara la guerra
L’amor d’uns i altres pels “Disparates” es pot deure a dues raons: en primer lloc, trobem les mateixes causes que van motivar a Goya a treballar les planxes, amb els seus disbarats. Continuen ben actives al nostre temps, les atrocitats causades per un o altres combatents sobre la població i el territori. Pensem amb Síria, Afganistan, Mali, etc. La segona raó, és que Goya va deixar inacabada la seva col·lecció i aixó li dóna un aire misteriós i convida als artistes a “acabar” l’obra del mestre.
Els “Disparates” de Goya posen sobre el paper estampat escenes de l’experiència tràgica per la gent i la societat, de la Guerra del Francès. Ja sigui per causa d’un bàndol o de l’altre. De fet, un cop acabada la guerra, sembla ser que Goya no es va veure en cor de remoure els records amb les seves estampes i va deixar el treball per acabar i les planxes de coure es van estar guardades en un calaix, ben bé 40 anys. Finalment, el 1863, l’Academia de San Fernando de Madrid, en va fer la primera edició, després de recuperar les planxes, dels hereus de l’artista. El mestre ja no era entre nosaltres. 
Avui en dia “Los disparates” figuren entre els millors treballs de gravat de la Història, fent companyia a “Los caprichos” del mateix Goya, als gravats romans de Piranesi o als treballs de Dürer, Rembrandt i poquíssims més.

POST-AGOST

El pont de ferro que uneix Porto amb Vila Nova de Gaia és transitable per la part superior (trenvia i peatons) 
i inferior (cotxes i peatons).




Ponts d’anada i tornada

Centelles. Falta una mitja hora per anar a la cuina i preparar el dinar de Festa Major. Vull obrir un paquet de fideus que tinc per investigar com es cuina. Si m’hi veig en cor faré això. Sinó posaré a fer arròs i solucionaré l’àpat amb una bona salsa de tomàquet i un ou ferrat. Fa mitja hora que he sortit de missa de 12, de Sant Llop. I ja en fa unes 24 d’hores que he tornat a Centelles, després d’un intensiu viatge de cinc dies a Portugal. Visita a Porto, Viana del Castelo, Braga, Guimaraes i Amarante. 
Fotos: Aleix Mataró
Creu de fusta amb les obres dedicades a titelles de l’exposició dels 
artistes dels Estudis Oberts, a la Capella de Jesús.
La tornada no permet parar, ni reposar: tenim la Festa Major a tota màquina i a Can Manso, enguany obrim dos pisos: el meu pare, presenta l’exposició d’estiu dedicada a les festes de Sant Antoni. I un servidor obre el seu estudi, ben ordenat i netejat, a la visita d’amics i curiosos. Ahir dissabte va ser la primera tarda i va anar molt bé, la veritat. El meu taller s’ha incorporat un dia tard als Estudis Oberts d’enguany, per això que divendres encara era a l’altra banda de la península. Però com que m’ha agradat l’experiència i ara em sembla curta, he decidit aprofitar que el meu pare també tindrà oberta l’exposició de Can Manso, fins el 15 de setembre, per obrir paral·lelament el taller i deixar-lo visitar. El mateix 15 de setembre és també quan acaba la mostra que fem els artistes dels Estudis Oberts a la capella de Jesús. El tema comú és els titelles. 
Ahir vaig visitar aquesta exposició i haig de dir

Detall de l’exposició: peces de ceràmica de Marta Positco i
titelles de Lola Barceló, amb muntatge i altres obres 
de Pere Bruix

que em va agradar molt. Sobretot la carpeta de gravats de la Neus Gorritz i també el treball de papiroflexia del Pere Bruix. Però no puc descuidarar-me de destacar, per gust, també els titelles de la Lola Barceló, que exposa juntament amb en Bruix –és la seva dona-. Així com els bols de ceràmica de la Marta Postico. 

Els meus gravats de tema titellaire també es mostren penjats de la creu de fusta, juntament amb els altres companys. Les peces de gravat de tema lliure, es mostren a una paret de la capella. Voldria indicar que l’ordre d’exposició d’aquestes estampes, tal i com estan posades, no es correspon en el sentit cronològic que vaig indicar als companys. Però ara ja estan penjats i tampoc és tant important. La litografia de to arena, sense títol, és el primer dels primers. El gravat amb que vaig descobrir i iniciar-me en aquest mundillo de planxes, tintes i paper, que més tard vaig continuar aprenent amb altres tècniques i que ara centro en el linòleum.

TREBALLS D’ESTIU 3

Jordi Urbon: fotografia o pintura?

Fotos: Aleix Mataró


Tela que tanca la sèrie de treballs dedicats a Carmen.
Centelles. Quan a Ripoll va començar a descarregar la primera gotellada airosa, un grupet de curiosos acabàvem d’entrar al taller Jordi Urbon. Les gotes ressonaven amb força sobre la taulada d’un espai gran, una nau quadrada amb altell. A la nau hi ha l’espai de treball físic: teles, taules amb pigments i pinzells, estanteries per la reserva d’obres i objectes duchampians per aquí a allà. A l’altell hi ha el laboratori informàtic i un petit i acollidor loft. L’espai vital i de creació on el Jordi Urbon es retira després de la seva feina. Primer pintava. Feia obra amb encàustica, però i ja aleshores  li agradava enganxar coses. La visita comentada pel seu taller va començar mostrant-nos les seves “finestres” romàniques, que són com reliquiaris o “caixes secretes”. El Jordi afirma que li agradava molt fer com vitrines. Caixes tancades amb un vidre que permetia descobrir un món interior fet de colors i textures. Va fer vàries finestres i de diferents tipus. 
Jordi Urbon mostrant un dels seus treballs de les “finestres”, que són
molt xules i feia fa uns anys. En té per tots els gustos.
Però des de fa uns anys, ha abandonat aquest treball més “artesanal” i ha agafat unes altres eines amb les que també executa un altre tipus de treball creatiu, que bé podria comparar-se amb el d’un orfebre del photoshop. El seu  treball actual es basa en la manipulació infogràfica d’imatges que ell mateix captura a partir de models i objectes reals. Quan va començar aquesta etapa “digital” utilitzava de model a la “Carmen·”, una vella veïna que es va convertir en prota- gonista d’històries fabuloses. Carmen era per Urbon l’heroïna que com un nou i petit príncep, vivia sobre una roca.
Però la Carmen es va fer gran i el Jordi ha cercat un altre model: ara es posa ell mateix davant la càmera o manipula fotografies de retrats antics que pesca per aquí i allà. Les imatges entren a l’ordenador i comencen a allà un lent procés alquímic: de simples fotografies passen a una espècia de composició caracteritzades per un ambient atmosfèricament carregat i personatges “maquillats” i “disfressats” que protagonitzen noves històries. D’aquí neixen les mirades àcides d’Urbon sobre la societat i els seus perfils tronats. Però també hi ha espai pel romanticisme i el melodrama. 
Jordi Urbon explicant els detalls del seu treball al taller
Una sèrie d’imatges de les prota- gonitzades pel mateix Urbon, es va poder veure ja al Temple Romà de Vic ara fa un any i pico.  Aquesta sèrie revisada i ampliada és la que el Jordi ha estat preparant ara l’estiu per participar en una exposició patrocinada per la Diputació de Girona i que es podrà veure la propera tardor a diferents localitats de la província nord-est de Catalunya. 
Una qüestió curiosa que l’artista ens va explicar, va ser que en algun certamen no han sabut molt bé si classificar la seva obra actual, de pintura o fotografia, ja que visualment es troba a cavall entre els dos llenguatges. Un servidor no dubtaria en classificar-ho dintre la fotografia, ja que la base de treball es troba en l’ús precisament de càmeres fotogràfiques i no en la construcció abstracte d’un tema, superposant pintura o collages.  Però, en general, em sembla vàlid l’oportunitat de facilitar la participació d’aquest treball en multitud de certàmens, amb una perspectiva àmplia de la seva tècnica, ja que es tracta d’un treball interessantíssim. 
El taller del Jordi està habitat per èssers
d’origens i mides diferents.
Un altre tema que ens va explicar el Jordi Urbon i que resulta curiós, és que la majoria de les imatges que ara trobem impreses són només una mostra de qualitat menor, a les que ell preveu poder fer, de manera definitiva. Unes obres finals, subjectes només a la materialització d’encàrrecs i a uns requisits tècnics i econòmics concrets i costosos. No obstant –i això li vam dir tots els visitants-, les obres que podem veure actualment ja resulten, per si, d’una bellesa prou empàtica. Però és l’artista que té l’última paraula, i qui en definitiva sap com ha de cristalitzar el seu impuls creatiu. El “David” de Miquel Àngel, en marbre no és igual si te l’ensenyen en guix. Amb la fotografia passa el mateix.