MOSTRA D’ART URBÀ – GRANOLLERS

Més artistes i menys excavadores!

Dibuix propi
La Roca Umbert presenta uns espais formidables, molt aptes per 
deixar escapar la imaginació i la creativitat.
Centelles. Dissabte al migdia vaig fer una escapadeta a la Roca Umbert de Granollers. El pla era veure el què pogués, parlar amb la gent que hi ha al darrera de la MAU, dinar i tornar al cau. De la Mostra d’Art Urbà de Granollers, segurament l’acrònim us sonarà i teniu raó: només han hagut de treure la I de la MIAU, per generar una activitat germana a la de Caldes de Montbui, amb la que hi ha una relació com de tutela i suport. En aquest cas el poble assessora a la capital. De fet, editen els catàlegs de les activitats conjuntament. La MAU de la Roca Umbert té d’específic que s’inscriu al recinte de l’antiga fàbrica tèxtil. Però la resta és similar: un equip d’experts, comissaris, artistes residents i altres ànimes van estudiar diverses propostes de col·lectius o artistes que volien fer una activitat amb un caràcter urbà i amb un ingredient performatiu o participatiu. 
Dissabte passat es varen presentar unes cinc propostes, de les quals només en vaig poder veure una remota aproximació. La majoria tenien previst mostrar-se a la tarda, i quan vaig aparèixer  ho estaven preparant. A les dues del migdia, quan vaig arribar, s’acabava un taller o jornada de treball per artistes performatius i dedicat a l’espai fabril. Al cap d’una estona, la comitiva era asseguda al restaurant, dinant. El que sí vaig poder veure, varen ser unes cortines negres, instal·lades en un passadís d’una nau. Les cortines penjaven perpendicularment al sentit del passadís i tenien en la seva superfície uns brodats senzillets d’una noia que cosia a màquina. Per tant formaven la idea d’una fàbrica de cosits, amb les màquines alineades i totes les noies treballant a tot drap.  A cada cortina, transparent, hi havia el mateix disseny, però a mesura que s’avançava, el brodat patia una espècia de descomposició, que feia que sortissin fils. Com si de brodat, passessin a ser els pengims dels tapissos de Grau Garriga. Aquesta instal·lació era obra del col·lectiu Dedal i es titulava “Prevaricació del fil per randa”. 
Aleix Mataró
El trio d’artistes que preparava el seu projecte
interdisciplinar a la Tèrmica
A l’altre cantó del passadís hi ha la Tèrmica. I a dintre hi vaig trobar un altre trio d’artistes, un col·lectiu casi format per l’ocasió, per Carles Azcón, Meri Farnell i Angel Gama, que estava preparant una performance que ajuntava música, pintura i acció, “Re-evolució industrial”. L’espai de la Tèrmica és molt xulo, amb els altells de ferro, escales i les màquines i aparells intactes. Segur que el muntatge havia de ser impressionant, a l’hora que s’havia d’estrenar, que havia de ser en un moment més fosc del dia. Eren les dues i a la colla, no els hi molava massa haver d’avançar detalls del seu projecte, a un desconegut.
En un altre racó de la Roca Umbert hi ha els tallers dels músics i entremig de dues naus, Miquel Garcia hi havia instal·lat uns altaveus que llençaven reivindicacions de tota mena, el projecte “Nosaltres”. La que em va quedar: més artistes i menys excavadores!. D’alguna manera proclamaven a l’aire reivindicacions i desitjos que estaven relacionats amb la vida dels creadors i el mateix espai fabril de Granollers. 
En el mateix raconet, un duet femení preparava unes danses acrobàtiques, “”El jardí de les flors lletges”. Segurament recordareu a la Montse Martí i a l’Anna Rubió, les coreògrafes que a la MIAU de l’any passat (2012) feien servir la terra i l’hort, com escenari i material de la seva dansa silenciosa i fèrtil. A la Roca Umbert preparaven uns cables i, segons em van explicar, havien d’anar baixant des d’una finestra, en tirolina, a poc, a poc, i avançant al ritme del seus passos màgics. 
Art a tope
A.M.
Les cortines amb els brodats -que aquí no es veuen bé-, amb
la fàbrica autèntica com a teló de fons.
Segurament al Facebook de la Roca Umbert i especialment del seu espai d’art, trobareu les imatges més maques i informatives del MAU. Aneu a l’enllaç. De fet em sembla més important fer patent que hi ha llocs on el pols artístic es mou amb ganes i frisa per connectar i desvetllar la gent. Els responsables de l’espai d’art tenen un bon programa expositiu que els ocupa tot l’any. Estan connectats i col·laboren amb altres centres, com el TPK de l’Hospitalet. Ara preparen una exposició al voltant del tema de la violència de gènere. A la Roca Umbert tenen artistes en residència, que treballen, exposen i també ensenyen. De tant en tant, al voltant d’una exposició es fan tallerets dedicats a explorar algun aspecte i també estan posant en marxa una Escola d’Art. Va molt bé anar a veure qué es fa a altres llocs per agafar vitamines. 

MUSEU PICASSO DE BARCELONA

“La vida” s’agermana 
amb els “Terrats” a Barcelona

Centelles. Fins fa un temps s’havia generalitzat fer exposicions amb moltes obres. Les circumstàncies, sembla que fan sortir exposicions petites, però igualment intenses: dues peces, potents, són suficients per generar un debat entorn a la seva història creativa i revisar l’època blava de l’artista (1901-04). El Museu Picasso de Barcelona ha portat l’obra “La vida”, guardada al museu de Cleveland. L’amfitrió a Barcelona de la peça “americana” és l’obra “Terrats”. Els investigadors han descobert que entre les dues hi ha un lligam important i amb les dades i documents han preparat aquesta exposició que estableix i explica els lligams entre les dues teles. 
Pablo Picasso, “La Vida” ,
Barcelona,  1903. 
Oli sobre tela. 
The Cleveland Musuem of Art
Donació de Hanna Fund. 1945. 24
Successió Pablo Picasso, VEGAP, 
Madrid, 2013
L’exposició va ser inaugurada divendres passat i es podrà veure fins el 19 de gener. Forma part de la commemoració dels cinquanta anys del museu barceloní. La mostra posa sobre la paret la investigació que ha generat Reyes Jiménez, investigador del mateix museu. Les anàlisis científiques de l’obra “Terrats”, va permetre saber que sota la pintura visible a cop d’ull s’hi amaguen les traces d’una altra composició. La idea primera de Picasso representava una parella, nua. Aquest tema reelaborat per multitud de circumstàncies i imputs és el que condueix a Picasso a treballar, atacar i reformular vàries vegades la tela de “La Vida”. De fet sota aquesta tela també ja es sabia que hi havia una altra composició diferent, que va quedar tapada per la proposta definitiva. Els darrers estudis de laboratori han permès precisar els components pictòrics i estudiar els canvis tècnics i de procediment pictòric de l’autor.
L’exposició posa a l’abast del públic aquestes anàlisis de microscòpic i també els dibuixos preparatoris, que serveixen per estudiar formalment i compositivament, la preparació de “La Vida” iniciat amb l’obra subjacent als “Terrats”. 
Ambdues pintures són del 1903 i formen part de l’etapa en que Picasso viu bàsicament a Barcelona, tot i que també s’escapa a París. El 1904 s’hi instal·larà definitivament. L’etapa blava es caracteritza pel to dominant en una sèrie de teles, que inclou també obres com l’autoretrat del 1901, “Els pobres a la vora del mar” (1903) o “La Celestina” (1904). També és l’època que en gravat Picasso fa l’aiguafort “L’àpat frugal” (1904) o el dibuix amb aquarel·la “El foll” (1904). 
En aquestes teles i peces, Picasso tracta temes més de calat social i també sembla que li serveix per reflexionar sobre qüestions autobiogràfiques que l’afecten molt: la mort per suïcidi del seu amic Casagemas i una situació econòmica precària. Amb tot, sembla també que els temes tampoc no són alients a les preocupacions de la pintura europea del moment i Picasso continua plenament relacionat amb la vida artística de la Ciutat Comtal. De fet, potser us pregunteu si la tela dels “Terrats” és un tema innocent o una pintura despreocupada, que l’artista fa per tapar la de sota? Doncs resulta que els terrats com a tal eren un element arquitectònic que coneixia un increment important a la Barcelona de l’època. Picasso s’interessar per aquests terrats barcelonins, reflex de la vida urbana i també farà pintures de les taulades parisines. 
Però l’obra subjacent i els dibuixos que porten a “La vida”, parlen d’històries humanes. De persones fràgils, que sembla que necessiten protecció i ajuda. Picasso destilarà aquestes qüestions en vàries obres i “La vida” en serà una de les més importants. En dibuixos preparatoris, la idea era representar un pintor amb el cavallet representant una parella abraçada. A la  composició final, el cavallet es canvia per una maternitat dreta, vestida amb aires austers i clàssics. Té una imatge monumental. La parella, l’home acabarà sent el retrat del seu amic desaparegut Casagemas. Picasso prepararà el tipus d’abraçada, la silueta de les figures i l’expressió del cos en varies dels dibuixos previs. L’obra “Terrats” va acompanyar sempre a Picasso. “La vida” va passar aviat en mans privades. Sembla que és cap al 1905 que els col·leccionistes es comencen a interessar de manera important per les etapes blaves i rosa.

MUSEU NACIONAL D’ART DE CATALUNYA

Un curs engrescador


MNAC
Josep Tapiró, amb la peça “El santó Darcaguy” 
Centelles. Ja tenim la programació del Museu Nacional d’art de Catalunya pel curs 2013-2014. Ara falta inaugurar una mostra de petit format dedicada a Tàpies i el romànic, la gran exposició del fotògraf Joan Colom i després ja s’obrirà el calendari nou. En tema d’exposicions destaca una exposició dedicada al pintor Antoni Viladomat (1678-1755), el maig del 2014, potser el pintor més important del barroc català i actiu a l’època de la Guerra de Successió. També destaca la preparació d’una altra exposició en que es recorreran les “pràctiques artístiques a Catalunya del 1950 al 1975”. Serà per tant una avançada del MNAC cap a terrenys més propers de la creació artística.
L’exposició de Viladomat i una altra proposta que combina peces barroques amb actuals de Perejaume seran les activitats del MNAC dedicades al Tricentenari. Paral·lelament hi haurà altres exposicions: a l’article sobre Picasso, parlàvem sobre el seu amic Carles Casagemas. Doncs a l’octubre del 2014, podrem redescobrir la seva obra al museu del Palau Nacional. Abans, entre l’abril i el setembre, l’artista convidat a la sala d’exposicions serà en Josep Tapiró. Artista del XIX, de tema orientalista, parent artístic de Fortuny que s’instal·là a Tànger. 
També es preparen altres “intervencions” a les col·leccions permanents: la més important serà una revisió de la col·lecció dedicada al segle XIX i el XX –juliol del 2014. També es faran mini-exposicions: a la sala de romànic es podran veure peces del gran mestre de Cabestany, un dels escultors de més anomenada del romànic català. Això a l’abril. I a la tardor, la mateixa sala rebrà la visita de la talla de Sant Joan Evangelista, procedent del Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, de Vilafranca del Penedès, germana d’altres talles del taller d’Erill. Els de romànic també celebren un congrés internacional, a primers d’abril, dedicat a patrons i procediments artístics. Espero poder-vos-ho anar explicant. 
LLEVA ALS MIQUELETS

La Comissió d’Equipaments 

dels Miquelets de Catalunya 

ha enviat avui la convocatòria per la
 lleva de Tardor 2013. 
Va destinada a captar nous socis
 que vulguin participar 
dels esdeveniments de 
recreació històrica de la 
Guerra de Successió. 
Cara el 2014 i els actes del 
Tricentenari s’espera 
una agenda carregada. 
Els nous socis poden apuntar-se 
per fer-se vestits i participar com a 
“Fuseller de la Generalitat”, 
“Magraner de la Generalitat”, 
“Miquelet de Vilar i Ferrer”, 
“Civil” o fins hi tot 
“Cuirasser del regiment de Cavalleria 
de St. Jordi”, 
si bé que per aquest darrer 
cal disposar de muntura i 
s’ha de tractar a banda. 
També, com a novetat, 
les noies es poden apuntar i equipar 
com a aiguadera (civils). 
Podeu demanar més informació 

OBITUARI

Mor Max Cahner

Ajunt. Sant Cugat
Max Cahner en un acte a Sant Cugat,
el novembre del 2011

Centelles. Als 76 anys, ha mort aquesta matinada, Max Cahner (Bonn, 1936). Editor, historiador, polític i sobretot impulsor de nombroses iniciatives i institucions catalanes. Era de pare alemany i mare catalana. Sempre es va sentir d’aquí i sembla que de geràmnic en va mantenir la seriositat, el rigor i l’exigència. Va ser Conseller de Cultura entre 1980 i 1984, amb el primer Govern de Jordi Pujol. Va fundar Edicions 62, va impulsar la Gran Enciclopèdia Catalana. Com a conseller va engegar o impulsar la creació de nombroses infraestructures culturals: l’Arxiu Nacional, la Filmoteca, Tv3, Catalunya Ràdio. 
Diuen que ha estat un home que ha fet i empès una enorma tasca cultural i de creació d’estructures d’estat, des de l’ombra i sense cercar grans protagonismes. Un amant de la feina ben feta. Rebrà la Medalla d’Or a títol pòstum. Fa 15 dies el Govern català ho havia decidit. 
Miquel Tàpies
Avui mateix la Fundació Antoni Tàpies també ha emés un comunicat per la mort de Miquel Tàpies Barba (1960-2013), fill de l’artista i estretament vinculat amb la fundació i la divulgació de l’obra del mestre.