QUATRE DIES PEL MIAU

Caldes espera el bon temps per dissabte

Dibuix propi
La Parada a la tinta i l’aquarel·la
Centelles. Flashback: dissabte passat al migdia, mercat Abaceria de Gràcia. Falta una setmana pel MIAU. A la cantonada amb Travessera de Gràcia i Torrijos, exactament si troba La Parada. Això: una parada, però dedicada a obres d’art seriades o peces úniques. Sobretot tenen llibres d’artista, d’il·lustració, alguna obra gràfica, postals pensades i llibres curiosos. Obren durant la setmana, els laborables per la tarda i el dissabte a la tarda i al matí. Ho porten tres noies que el 15 de setembre passat van celebrar l’any d’existència de la seva iniciativa. Els veïns diuen que eren 300 persones per allà, el dia del “cumple”. El bacallaner del davant es va fer un fart de servir vermuts als presents, ja que les noies el tenen “fitxat”. A canvi d’un tiquet de 2 €, la bacallaneria ofereix una tapeta de formatge, olives o fuet amb vermut o cervesa, refresc, etc. El vermut es fa sobretot quan a La Parada, els dissabtes hi ha sessió “d’speaking-corner”. Això és que donen un micro de mani a algú que té algun projecte per explicar de caire sobretot artístic. Mireu http://laparada.org/
Aquest cap de setmana passat, ens va tocar parlar a alguns participants i a l’staff del MIAU –Anna, Marta, Vicenç i Helena-  de Caldes de Montbui. Hi havia alguns artistes dels que oferiran les accions. Entre tots ens vam anar passant el micro per explicar el què serà el MIAU d’enguany, que es celebra aquest proper dissabte, 28. Al davant teníem gent que ja sabien que diríem, però també d’altres que s’ho van trobar al passar pel davant. Van volar fulls i cartells i qui sap si dissabte ens en retrobarem algun. 
La proposta d’Aleix Art, ja la coneixeu: un sketchcrawl o trobada de dibuixants urbans. Sembla ser que serem una quinzena. La nostra acció s’imbrica amb les altres. Ens fixem amb les que es van presentar, com les noies de Filagarsa, que comencen la seva història “Les dents de l’aigua”, a les 11, a la Placeta de Can Rius. Mitjançant una acció participativa volen investigar i fer recordar a la gent, que l’aigua termal de Caldes influeix a l’organisme humà. Van explicar que van assistir a la visita guiada dedicada als artistes del MIAU, i es van sentir fascinats pel fet que hi ha gent gran que ha begut aigua termal, que se’ls hi ha anat oxidant les dents. Faran una història entorn aquesta marca termal, amb uns caramels amb secrets guardats. 
També van parlar el grup Tactic, format per arquitectes amb ganes d’anar més enllà. Faran servir l’espai del safareig de la Canaleta, el que és obra de’n Raspall. Hi faran una altra acció oberta a la participació de la gent. 
També hi haurà espai per la dansa, com la que proposen el grup encapçalat per Mireia Torrent i Ona Mestre, que improvitzaran uns passos coreogràfics al safareig de la Portalera. A veure que us poden explicar els dibuixos dels sketchers que tindrem. Més info: http://www.miau-termal.cat/

Es presenta 
el Circuit d’Art 
Contemporani de Barcelona

L’Associació Art Barcelona ha engegat 
una iniciativa cultural que agrupa galeries,
 museus i centres d’art en un circuit: 
un sistema de senyalització –
amb màstils de colors, segons 
el tipus d’espai-,  i l’accés a guies i 
a internet, permetrà conèixer de forma ràpida, 
la programació de les entitats d’aquest Circuit. 
Formen part de la proposta, espais barcelonins
 com el Macba, Caixaforum, Can Framis, 
les fundacions Miró, Tàpies, Suñol, 
Fotocolectania. Galeries com Marlborough, 
Adn, Eude, Estrany de la Mota, Joan Gaspar, 
H20, Taché, Trama, etc. 
S’editaran guies en varis idiomes que 
es repartiran als museus de 4 i 5 estrelles 
de la ciutat, així com als mateixos centres 
participants.  El projecte, plantejat a tres anys 
i prorrogable, compte amb un pressupost 
de 240.000€, aportat per sponsors 
privats i públics. 
Ja hi ha un lloc web: 

PREMI DE PINTURA

Trio d’accèssits 
al Vila Casas de pintura

Jordi Lafon
“Agitadors”, de Lafon, un dels accèssit del Premi
Centelles. Dilluns es va fer públic el veredicte del jurat del premi de pintura de la Fundació Vila Casas. El jurat de l’edició d’enguany, va decidir donar tres accèssits a tres obres prou destacades: “Agitadors” de Jordi Lafon, “Marseille 2” de Sílvia Martínez i “Pau” de Lídia Masllorens. Els membres del jurat van decidir no donar el primer premi únic –dotat en 12000 €-, ja que “cap obra de les seleccionades destaca suficientment”.  Els tres accèssits es reperteixen entre ells el premi i són el màxim consens per distingir unes obres del comú. Potser el jurat s’ha trobat amb aquella tendència que algú va dir respecte un altre premi, en el que el conjunt d’obres presentades, apuntaven a unes formes acadèmiques, repetitives, tot i el seu llenguatge abstracte o aparentment innovador. Estaria bé saber-ho. El jurat estava format per Miquel Alzueta, Francesc Miralles, Marta Uriach, Jordi Isern, Arcadi Calzada, Antoni Vila Casas i Glòria Bosch com a secretària. 
Tot i aquesta frenada del jurat, tenim aquests  tres pintors catalans que s’emporten una part del premi econòmic, que és per cadaun 4000 Euros,  i una exposició conjunta dels tres, a l’Espai 0 de Can Framis, prevista per la propera primavera. Hauran de treballar de valent, ja que si bé falten alguns mesos, s’ha de fer catàleg i s’ha de preparar tot amb prou-te antelació.
Fundació Vila Casas
Pintura “Marseilla 2” de Sílvia Martínez, el segon accèssit.
En Jordi Lafon, per exemple, hi vaig parlar i m’explica que ell tirarà d’obra feta. En Lafon, l’autor de l’obra “Agitadors”, és de Vic. Casualment, enguany un altre vigatà, Josep Ricart, també s’ha fet amb el premi Centelles. Lafon també va obtenir el premi centellenc fa uns vuit anys. Intento fer encaixar que en aquella ocasió, potser l’obra s’aproximava més a la que ara ha guanyat un dels accèssits del Vila Casas. Es tracta d’un “assemblage” de fustes, pintades. Els “agitadors” són de fet, pals i pals de pinzells, pintats amb varis colors –com cares pintades per anar a la guerra- que s’ordenen a la tela com si fossin manifestants. Els pals potser volen ser –ho veig així-, alegories dels artistes amb ganes de remoure les consciències. La veritat és que conec l’obra de Lafon de manera dispersa. Cap problema: justament alguna cosa seva més, podrem veure a partir divendres, en que presentarà obra al Casino de Vic –c/Verdaguer, 5-. Es tracta de l’exposició “El lloc i les coses”, que farà juntament amb Marià Dinarés i Juan Carlos Moreno. A l’exposició que el Lafon va fer a Centelles en ocasió d’haver guanyat el Premi, va presentar una sèrie de peces en que l’artista hi dibuixava, amb gran paciència, una espècia de línies orogràfiques. Aquesta obra més de grafisme, al costat dels assemblages de fustes, demostra que ens trobem davant d’un autor de recursos amplis. 
F.V.C
Pintura de Lídia Masllorens, titulada “Pau”, 
que també ha guanyat un accèssit.

Varietat
Les altres dues pintores que han merescut accèssits són Sílvia Martínez i Lidia Masllorens. Ambdues les desconec més. Martínez presentava un quadre compost per la façana d’un blog d’habitatges, d’aquests que es van fer a Marsella seguint les pautes racionalistes. Per això el quadre també té un aire geomètric i minimalista. Hi trobem grups de finestres de diferents colors, que si fan de mirall del món interior, més aviat evoquen un ambient bastant monòton.
Masllorens va presentar una pintura, de caire gràfic. Com un dibuix amb tinta d’un rostre girat, d’un jove amb els cabells llargs al vent. Una instantània expressiva i dinàmica. La mateixa peça potser també podria haver provat sort a l’Ynglada-Guillot. 

Les obres seleccionades i les guanyadores es poden veure a l’Espai 0 de Can Framis. La presència d’aquestes obres coincideix amb el temps, amb la inauguració d’unes altres quatre exposicions al mateix Can Framis i a l’altre espai de la Fundació Vila Casas, l’Espai Volart. Tot a Barcelona. En el primer, gravat i escultura de Javier Garcés.  I a l’espai del carrer Ausiàs Marc, individuals de Luis Marsans, Xavier Valls i Carla Tarruella. Fins el 15 de desembre tindrem temps d’anar-les descobrint i comentant. 

ALEIX ART AMB EL MIAU’13

Sketchcrawl 
a Caldes de Montbui
  
Centelles. Fem pública ja la convocatòria d’una trobada de dibuixants urbans –sketchcrawl- a Caldes de Montbui. Pot venir qui vulgui dibuixar, sigui iniciat o no en aquest mundillo dels anomenats “urban sketchers” o dibuixants urbans. Serà el dissabte, 28 de setembre de 2013, a partir de les 10 del matí. Hi ha molt per dibuixar i veure. Serà aquell dia perquè és quan hi ha la Mostra Internacional d’Art Urbà (MIAU), que esta programant tota una sèrie d’accions, per fer aquell dia. L’sketchcrawl resseguirà els carrers càlids i nobles de Caldes i es posarà entre mig de la programació del MIAU –de la qual també en forma part-. 

Qui vulgui venir a participar de l’sketchcrawl, seria convenient que s’inscrivis –no és obligatori- al mail ctlls@yahoo.com. És gratuït i només serveix per saber més o menys qui vindrà, i per tenir-vos informats. Així mateix rebreu dades de sobre com venir a Caldes o on podeu anar a dinar aquell dia.


Us avanço el plànning per dibuixar d’aquell dia:
ENLLAÇ AL MAPA: http://goo.gl/maps/dZkRl

10:00H                                    TROBADA i INICI
Dibuix de la parròquia i entorn. Plaça Pau Surell i Safareig de Santa Esperança.
11.00H                                   PLAÇA DE L’ÀNGEL I CARRER MAJOR
11:30H                                    PLAÇA DE LA FONT DEL LLEÓ.
Espai urbà amb les Termes romanes, els balnearis actius,
els entorns de l’Ajuntament i la plaça 11 de Setembre.
                       
                        Possibilitat de dibuixar l’antiga Farmàcia Codina.
                       
                                   MIAU: TALLER D’ART MUNICIPAL MANOLO HUGUÉ.
Plaça de l’11 de setembre.
Acció-instal·lació participativa d’escultura i fotografia.
FILAGARSA. Les dents de l’aigua
Placeta de Can Rius.  Acció d’investigació històrica participativa.
                                  
13:00H.                                   CARRER BARCELONA.     
                                   Safareig de la Portalera(I)
MIAU: MIXITÉ.La memòria musical de l’aigua
Safareig de la Portalera. Acciómusical participativa.
14:00H.                                   DINAR.
Mirar oferta. Cadascú, amb grup o individualment s’ha d’espavilar.
16:00H.                                   ANTIC BALNEARI CAN RIUS. Interior i accès al parc municipal.
17;30H.                                  SAFAREIG DE LA CANALETA
                                  
                                   MIAU: TACTIC. Aigua corrent, records per la gent
Safareig de la Canaleta. Acciólúdico-participativa.
18:00H.                                   RAVAL CANALETES (HORTES)
19:00H                                    ÚLTIMA ETAPA:
SAFAREIG DE LA PORTALERA (II)
                                  
                                   MIAU:             MIREIA TORRENT, ONA MESTRE,
MAR CÓRDOBA i CHABELA CORTÉS. Les pells de les aigües
Safareig de la Portalera. Improvisacióen dansa.

Més informació del MIAU: http://www.miau-termal.cat/.


EXPOSICIÓ DE GRAVATS

Castell d’Aro acull gravats de
Goya i tota una estela de “Disbarats”

Centelles. Donar una setmana de marge per veure una exposició, no és gaire elegant. Però em trobo que ha passat volant l’estiu i que falta just una setmana, perquè s’acabi la mostra de gravats de Goya i d’altres artistes moderns a Platja d’Aro. Exactament al medieval castell de Benedormiens, situat a Castell d’Aro. 
L’últim dia, que és el de la Diada, potser algú que vagi a la cadena a aquella zona, potser encara ho podrà aprofitar. O sino hi ha un cap de setmana entre mig (es pot visitar: dm a dv, de 6 a 10, festius, d’11 a 1 i de 6 a 10).
L’exposició té com tres parts. Per una banda el patriarca: 82 gravats de la sèrie “Los Disparates” de Goya, realitzada a la segona dècada del segle XIX. 
En segon lloc, reuneix una altra col·lecció de gravats actuals, fets pel mexicà Demian Flores. Parteix de la mateixa sèrie de Goya, per evocar la tragèdia humana i territorial que ha suposat la guerra del seu país contra el narcotràfic. Aquí de tant en tant ens arriben notícies dels nombrosos assassinats i desaparicions i atrocitats que pateixen els habitants del país centreamericà. Flores s’inspira en els gravats de Goya, inclús els reinterpreta i hi aporta la seva petjada actual.
La tercera part de la mostra, la formen un grup d’artistes ibèrics –bàsicament del segle XX-, que van contribuir amb una estampa seva, a la creació del Museo del Grabado de Fuendetodos, fundat en memòria del seu il·lustre artista natiu. Artistes com Blanca Muñoz, José Manuel Broto, Eduardo Arroyo, Joan Barbarà o Jaume Plensa, van fer gravats de nova creació, expressament i concretament inspirats en els “Disparates” de Goya. 
La suma de Goya+Flores+gravadats de Fuendetodos, es tradueixen en quasi dues-centes estampes al Castell de Benedormiens. Una quantitat altíssima per un art que vol d’una anàlisi lenta. Però al mateix temps, representativa de la qualitat i la quantitat de gravats que es poden trobar fets els últims 200 anys. 
Encara la guerra
L’amor d’uns i altres pels “Disparates” es pot deure a dues raons: en primer lloc, trobem les mateixes causes que van motivar a Goya a treballar les planxes, amb els seus disbarats. Continuen ben actives al nostre temps, les atrocitats causades per un o altres combatents sobre la població i el territori. Pensem amb Síria, Afganistan, Mali, etc. La segona raó, és que Goya va deixar inacabada la seva col·lecció i aixó li dóna un aire misteriós i convida als artistes a “acabar” l’obra del mestre.
Els “Disparates” de Goya posen sobre el paper estampat escenes de l’experiència tràgica per la gent i la societat, de la Guerra del Francès. Ja sigui per causa d’un bàndol o de l’altre. De fet, un cop acabada la guerra, sembla ser que Goya no es va veure en cor de remoure els records amb les seves estampes i va deixar el treball per acabar i les planxes de coure es van estar guardades en un calaix, ben bé 40 anys. Finalment, el 1863, l’Academia de San Fernando de Madrid, en va fer la primera edició, després de recuperar les planxes, dels hereus de l’artista. El mestre ja no era entre nosaltres. 
Avui en dia “Los disparates” figuren entre els millors treballs de gravat de la Història, fent companyia a “Los caprichos” del mateix Goya, als gravats romans de Piranesi o als treballs de Dürer, Rembrandt i poquíssims més.