Poesia i matèria a l’exposició
de Marta Ballvé
 |
|
Marta Ballvé
Pintura “Aprendre a mirar”, una bona invitació per situar-se davant les obres,
nets d’esperit. Sense prejudicis. I en tot.
|
Centelles. Al diari llegia que els joves que fan aquests dies la selectivitat havien sentit pànic a l’hora d’interpretar un poema. Pànic? Així a l’hora de posar-se davant d’una obra d’art i imaginar-se els seus significats, que els hi passarà? Hi ha artistes que són molt poètics. Com la Marta Ballvé, l’artista de Sant Cugat que fa tres dies té una exposició individual, per tots nosaltres, al Centre d’art el Marçó vell. La seva obra vol molt de mirar i deixar-se dur per la intuïció i les ganes, per imaginar-se els seus significats. És igual que no coincideix-hi amb la intenció de l’artista i que ens fem nostres la seva obra. Segurament l’artista haurà aconseguit el seu objectiu, si sense dir-nos-ho, nosaltres mirem les obres i els seus colors i les seves formes ens inspiren i ho fan dintre les expectatives que l’artista hi ha dipositat.
Ballvé fa aquesta exposició al Marçó perquè va guanyar el Premi Centelles del 2012, l’any de les setanta edicions. Com els altres primers premis d’edicions interiors també li toca una exposició individual a les sales del petit museu d’art centellenc. L’obra guanyadora –“Des de la imatge retro”- ens espera a l’entrada. No era una obra aliena al que Ballvé feia fa un any, però el qué hi ha més endintre de les sales, va molt més enllà: l’artista ens proposa una fusió entre pintura i escultura. Entre el pla de la tela i el volum. Entre la matèria plàstica feta de colors i formes dibuixades i cossos i figures tridimensionals.
La mostra del Marçó reuneix molta obra nova, però també algunes peces d’un o dos anys endarrere. Tot plegat, però permet submergir-se en un univers artístic ric i original. Tot té com un cert to orgànic, com si ho fes tot amb pastalina. Però no: combina molts materials i inclús figures petites, reproduccions a escala de figures humanes d’aquelles per les maquetes dels trens. Ho fa per ajudar a convertir una o una altra peça en un cant a l’art i al servei d’alguna de les idees que li dicta el seu cap i el seu cor.
Ballvé parteix
 |
|
M.B.
Ballvé potencia la relació entre pintura
i escultura en tota la sèrie d’aquesta exposició
|
de la naturalesa humana. Dels records, del passat, de la memòria i la imaginació. De forma bastant comuna planteja diferents plans o camps cromàtics a les teles i hi intervé a sobre amb grafismes i intervencions que ajuden a potenciar el significat. Si la base de color forma part de la melodia del quadre, els elements que hi afegeix –tipografies, paraules, figures, papers, volums- en són com la lletra.
En una secció de la mostra hi podem veure caixetes petites de metacrilat. Una mica com els “reliquiaris” que presentava l’Eulàlia Llopart. Diria que s’han posat de moda aquestes caixetes amb objectes. Amb la Marta Ballvé són més com caixes de museu. Amb petits elements, aquí sí objectes, que participen d’un missatge artístic superior, d’una idea que a l’artista li interessa evocar amb aquells elements.
Ballvé treballa bastant amb colors pàl·lids, arenosos i terrosos. I en les pintures inclou també diferents tècniques, com l’acrílic i l’encàustica, a part del collage. En general les obres tenen un plantejament per tota la superfície, una composició. Però després l’artista treballa i mutliplica els detalls en fragments, que formen com petits quadrets o finestres.
Per tant invitaria als joves que fan la selectivitat a passar per aquesta exposició –i a tothom qui li vingui de gust-, per deixar-se anar i posar a prova la seva sensibilitat i la capacitat empàtica amb les obres de la Marta Ballvé, a veure què li comuniquen. Fins el 21 de juliol.
badaluc 