DIBUIX URBÀ: BARCELONA

Barcelona dibuixa


Arxiu Aleix Art

Centelles. Dintre el context de Barcelona, el dibuix urbà agafa una nova embranzida: el simposi internacional, té data, lloc i logo. I dissabte vinent comença un nou i ambiciós curs. Les classes de  “Dibuixant la ciutat” que s’impartien des del Cercle Artístic Sant Lluc seran història. Els propis professors del curs han decidit finiquitar el curs que s’ha desenvolupat durant dos cursos i mig, ja que tenen una altra cosa entre mans: amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona, engegaran la iniciativa “Barcelona dibuixa”. Els professors urban sketchers Swasky, Sagar i Freekhand es distribuiran per diferents centres cívics i des d’allà es dedicaran a dibuixar i ensenyar diferents aspectes del dibuix sobre bloc.
El nou format pedagògic del curs de dibuix urbà, té l’al·licient afegit que serà gratuït. No s’ha de pagar! Només s’ha de fer una inscripció al teléfon 608.102.065, al mail judit@zahorideideas.com o passar pel centre cívic corresponent. La primera sessió de Barcelona Dibuixa serà el proper dissabte 15, al matí. Swasky estarà al centre cívic de Sant Andreu, Freekhand al de la Sagrada Família i Sagar al Pati Llimona. El tema del dia seran els mercats de Nadal. Les diverses parades de la fira de Santa Llúcia que no només es troben a la Plaça Nova de la catedral. Les sessions de Barcelona Dibuixa es faran cada quinze dies.
Més dibuix urbà 
a l’Acadèmia
Qui també proposa fer un curs de dibuix urbà és 
la Reial Acadèmia Catalana 
de Belles Arts de Sant Jordi. 
Partint del seu llegat de dibuixos de Lluís Rigalt, 
revisaran temes i tècniques. 
El curs s’impartirà entre el 14 de gener i 
l’1 de febrer de 2013, de dilluns a divendres, 
de 10 del matí a 3 de la tarda. 
El professorat està integrat per Manuel Ruiz, 
Roser Masip, Antoni Villar i María Lería. 
Hi ha de temps per inscriure’s fins el 20 de desembre. 
Preu: 370 €. Més informació al web: www.racba.org. 
Contacte: tel. 933.192.432

Concert de Nadal i cicle:

La mateixa Acadèmia ha programat un concert de Nadal,
el proper dimarts, 18 de desembre, a un quart de nou.
Música de Bach, Vivaldi i Händel i altres clàssics, a 
càrrec de Miglena Savova, mezzosoprano, Anton Serra, 
flautes travasseres, Vasil Nikolov,  fagot i Jordi Ribell, 
clavicèmbal.

També a l’Acadèmia, el dimarts 8 de gener del nou any, 
a un quart de nou, començarà un cicle de 
concerts que es farà al saló d’actes.
Les diferents cites musicals
que s’allargaran fins l’estiu permetran
escoltar música del nostre temps, i del s. XVIII i el XIX.
Les dues primeres cites són:


Dimarts, 8 de gener, a les 20.15 h.
El “Viatge d’hivern”, en el zenit del gran Schubert 
i de la música de cambra del segle XIX
M. TERESA VERT, soprano (Terrassa)
DANIEL GARCIA, piano (Terrassa)
FRANSESC MUNTADA, diapositives (Terrassa)
Franz Schubert (Winterreise, op.89, D.911)

Dimarts, 15 de gener, a les 20.15 h.
“Màxima esplendor per a flauta travessera i piano al segle XX”
ANTON SERRA, flauta travessera (BCN)
MELANI MESTRE, piano (BCN)
Serge Prokofiev, Carlos Guastavino i Francis Poulenc
El nou format arriba en un moment feliç dels urban sketchers barcelonins, ja que tenen l’ajuntament barceloní, al seu costat per organitzar el Simposi internacional, que es celebrarà entre els dies 11 i 13 de juliol del 2013. Ja tenim seu: ni més ni menys que el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, el CCCB. Després de visitar diferents centres cívics i espais com el Conservatori de Música o el Reial Cercle Artístic, han arribat a la conclusió que l’espai del costat del MACBA serà el més adequat per encabir els urban sketchers  que a centenars assistiran a les xerrades i als tallers –si bé pels tallers necessitaran un altre espai. A més està ben situat i és un espai molt xulo, on segur que els assistents de tot el món si trobaran molt bé i es sentiran estimats per Barcelona, que els hi ofereix un lloc de prestigi.
Avui també s’ha fet públic el logo, dissenyat entre varis urban sketchers de Barcelona.. De mica en mica anirem coneixent més detalls i Aleix Art hi serà per informar-vos. El que és clar és que tenim una oportunitat única per situar el dibuix urbà barceloní en un pedestal. 

EMPRESES D’ART

Cosmos.cat ja ven art i artesania

Foto: Cosmos.cat
Centelles. Dissabte al vespre, l’artista centellenca Laura Ramos va comunicar pel Facebook, que estava a la inauguració d’un nou projecte: Cosmos.cat. Art i artesania, via on-line. Ara ja tinc més informació: es tracta d’una iniciativa engegada des de Sant Miquel de Balenyà, per Anna Cabeza i Ariadna Kozakowska, destinada a agrupar artistes i artesans del país, via on-line, per vendre les seves creacions. He parlat amb l’Anna. Com es pot veure entrant al web www.cosmos.cat, actualment tenen 11 artistes i artesans, bàsicament de la comarca. Han començat per aquests i ja tenen altres propostes. L’Anna diu que primer fan una selecció: es fixen en que estigui ben fet i sigui xulo. “Ha estat una tria molt subjectiva” –ens diu- “tant l’Ariadna, com jo compartim gust i alhora de triar els artistes coincidíem amb l’estètica i la qualitat”.
Des de dissabte que ja han fet les primeres vendes, tant on-line, com en el mateix local que tenen a Sant Miquel de Balenyà. Internet és molt pràctic, però la gent també vol poder veure i tocar. Per això, paral·lament al web, han plantejat fer el què anomenen “Cosmo-fires”. Les fires, que es faran al local de l’empresa, començaran el proper 22 de desembre. Si el projecte es consolida, potser participaran a fires d’art que es fan a altres pobles. Cosmos.cat disposa de peces en estoc dels artistes col·laboradors. Aquests s’enduen una part de les vendes, mentre Cosmos es queda un percentatge. Per donar un valor afegit a les fires que preparen, han proposat que els artistes hi participin mostrant en directe com treballen: com elaboren les peces de cuir, com fan el ganxet, etc.
Formen el primer Cosmos.cat, manetes com: Mercè Camps Pàmies, que fa sabó amb oli d’oliva verge; Josep Juanuix, que fa culleres, forquilles i espàtules de boix; Miu Mirambell, amb dibuix i il·lustracions; Roger Solé, realitza cistells de vímet; Sara Yrie fa cullerets, monederets, etc. La centellenca Laura Ramos hi aporta el seus dibuixos infantils aplicats a xapes, mirallets i altres suports. Signa com a Tushis.
Personalment em crida l’atenció el que NQUART Cuir designa com a “Llibreta medieval Vic”, una espècia de quadern de 50 pàgines, muntat no com a còdex, sino com a rotlle, envoltat i protegit per una tapa de cuir, amb la imatge de la plaça Major de Vic, pirogravada. De fet aquest equip vigatà ha presentat tota una sèrie de peces que tenen un aire “medieval”, com més quaderns, però també sabates. També fan didals. Podríem dir que Cosmos.cat obra les portes a nous móns artístics. 

EXPOSICIÓ A LE BARCARÉS

Carles Vergés tanteja França
Fotos: Aleix Mataró
Dibuixos de grans dimensions exposats
Centelles. Fa molts anys que Carles Vergés batalla al món de l’art, des del dibuix, el gravat i la pintura. Ara amb més de setanta anys, manté el desig de continuar actiu i present. Com els artistes de debó, lluita per viure de la seva obra. Últimament ha arribat a la conclusió que a casa nostre ho té molt difícil: mals temps. Per tant, ha reprès els fils que l’han portat a exposar a l’altra banda dels Pirineus, on sembla que hi ha un públic amb un gust i una atenció diferent a l’art –o això diuen.
La primera incursió de Vergés es troba a la Maison de les Arts de la població marinera de Le Barcarès, a uns vint quilòmetres a l’est de Perpinyà. No podíem perdre aquesta ocasió, volíem saber que presentava el mestre i amb una amiga pintora ens hi hem arribat. Centelles-Le Barcarès són uns 200 quilòmetres. Hem tardat tres hores a arribar-hi, però perquè enlloc de passar per l’autopista –que haurien suposat dues hores- hem pujat per les carreteretes que enllacen la Jonquera amb Bages, Elna, Canet i Le Barcarès.
Aquesta població no s’assembla ni a Cadaqués, ni a Cotlliure. És una localitat que reuneix torretes i apartaments nous, amb avingudes i carrers estirats. No és gaire maco, però té mar. Platja per ser precisos.  A l’hivern no hi ha gaires ànimes. La galeria es troba a la plaça de la República, davant del Mediterrani mateix. Es tracta d’un espai bastant nou, dedicat a exposar obra d’artistes de diferents procedències. Tenien obra sobretot dedicada a la figuració de nus femenins: escultura, pintura i l’obra de Vergés.
El mestre català hi ha portat dibuix, aiguafort i pintura. La seva obra conté, sobretot nus femenins, presentats de la seva forma ambigua i cercant la suggerència. A vegades amb un sentit més formal, a vegades amb un ingredient més eròtic. A vegades fa auto-cites a la professió d’artista: veiem el cavallet, els dibuixos preparatoris, els pinzells. 
Els seus dibuixos són esplèndids. Les obres que presenta, tant d’una tècnica com de les altres, pertanyen als últims anys i als últims mesos. Té una manera de treballar en que la trama de línies ajuda a definir, no només llums i ombres, sinó volums i formes. Les línies de trama manen. A vegades combina aquestes “trames orgàniques” amb descripcions més realistes de la qualitat matèrica d’objectes –pots de pinzells, draps, cavallets. A vegades resulta difícil explicar lògicament els límits entre objectes i trames, però de seguida l’obra ens recorda que ens trobem davant una imatge plàstica i lliure. 
Sol treballar amb negre, incloure el blanc per recrear efectes lumínics. A vegades introdueix tocs de color. Els vermells i tons vius es troben sobretot a les pintures, que segueixen la idea dels dibuixos. Els gravats, que són la gran conquesta de Vergés, són fidels a aquest estil, que ha anat madurant al llarg de molts i molts anys. Però a la col·lecció d’estampes que Vergés presenta, nova collita, hi veiem coses noves.

Vergés+Vergés

Un dibuix i un gravat. Carles Vergés domina casi tots els racons de la sala
La col·lecció d’estampes amb nus erotitzants forma part d’un treball fet amb col·laboració amb Montse Vergés, persona que no és de la família del Carles, però que comparteix amb ell l’afició per l’erotisme i que plasma a través de poemes i escrits. Els dos esperits creatius van connectar i han fet alguns passos junts, cadascú amb el seu art. Vergés presenta unes planxes carregades de sentiment i emoció. Ensenya mans que es toquen, cames que es freguen, boques que es besen. Segueix la idea d’ensenyar els cossos de manera parcial, però aquí arriba a fragmentar-los i a ensenyar-los com barrejats, de manera que cada orgue explica una història, un vers i no un cos. I aquesta idea de fragment és la que Vergés ha portat a un extrem nou. I també veiem formes de cordons i com de budells que carreguen d’organicitat, matèria i passió interior el conjunt. En quan al tractament lineal de les formes, hi retrobem el sentit orgànic de la trama, si bé aquí la forma dels trossos anatòmics està més definida i diferenciada. D’alguna manera es contraposen més les línies ondulants i que descriuen volums, amb d’altres en diagonal que descriuen formes. Vergés ha tirat les estampes amb un to lilós. També m’agradaria assenyalar que, pel que sembla a cop d’ull –i sense comprovar-, l’artista ha aconseguit la seva estampa amb molt poques cremades d’àcid. És a dir, que Vergés va cremar una o dues vegades –com a molt- i va donar idea de la llum i l’ombra, amb el seu treball sinuós i laboriós de la trama. 
En definitiva veiem una gran obra, amb un estil i temes que han arrelat en l’artista i que continua defensant sense defallir. L’estada expositiva a Le Barcarès espero que sigui un primer pas de la nova etapa en terres gales. A veure si d’aquí pocs anys, podem ja anar a una gran ciutat, com Marsella, Lyon o perquè no, París. Podeu saber més sobre el Carles Vergés mirant a la seva web: http://carlesverges.com/

EXPOSICIÓ: DIBUIXOS I PINTURES D’UN MATEIX TEMA

Essaouira: Joan Vall revisa el seu primer quadern de viatge
Fotos: A.M.
La petita mostra reuneix uns quants dibuixos (facsímils) i pintures 
derivades de les anotacions gràfiques.
Centelles. Fa set anys que Joan Vall va visitar per primer cop el Marroc. I hi ha un lloc que l’ha motivat especialment: Essaouira. Aquest poble mariner va ser l’orígen d’uns quants quaderns de viatge, amb dibuixos i anotacions. Vall assegura que portava tres quaderns i que es va estrenar aleshores amb el que ara n’hi diem dibuix urbà. Han passat set anys i ara en Joan ja és un habitual delas sketchcrawls que es fan a Vic.
Una mostra petita d’uns folis d’un del quadern d’Essaouira forma la primera part de la mostra que Vall va inaugurar dissabte passat al bar de l’Atlàntida de Vic. La segona part són una sèrie de pintures inspirades en els dibuixos del quadern. Els folis i les pintures dedicades a Essaouira formen una temàtica que Vall dóna per acabada. Ara es l’hora de compartir la revisió.
La col·lecció de dibuixos exposats comparteixen el fet de ser apunts esquemàtics. Sobretot de motius i detalls arquitectònics, com baranes, ceràmiques, finestres, arcs. També hi ha tasses. Són apunts esquemàtics i també hi ha anotacions que ens interessen: qualificatius de blaus. Perquè el color blau és molt característic d’Essaouira, ja que els seus habitants el fan servir per tot arreu.
Joan Vall, l’artista al costat dels seus dibuixos.
El blau, vull dir els blaus d’ Essaouira, que només s’anoten al quadern, es plasmen amb tota la potència possible, al conjunt de pintures. Vall diu que ataca les pintures amb taques blaves, de forma “bruta”, ·basta”. Efectivament són superposicions de gammes de blaus. Blaus que es mouen a l’òrbita de tons del mar – però no de blau marí-. Blaus com el del Mediterrani, el cel intens, inclús turqueses. M’agrada especialment una peça que es construeix sobre fons negres i vermells i que al final els blaus intenten amagar. Sobre aquests camps blavosos Vall hi distribueix les formes que havia anotat al quadern: les finestres, els arcs, etc. També de forma esquemàtica. També hi enganxa una mica de collage, si bé és bastant anecdòtic.
Vist en conjunt em sembla interessant assenyalar que els dibuixos –tants dels quaderns, com de les pintures-, tenen com un aire constructivista. Com de les pintures de Torres-Garcia. Si bé Vall prescindeix de les estructures organitzadores, sí que utilitza un tipus de dibuix que va cap a capturar l’essència formal dels objectes.
D’altra banda em sembla interessant relacionar les pintures de Vall amb les que fa, també al Marroc, la Nuri Manent. La pintora de Centelles, que fa uns mesos vaig dedicar un dels Treballs d’Estiu. Els dos artistes no es coneixen i segurament l’obra mútua els hi és desconeguda. Però Manent va al Marroc per pintar. Ella té el seu taller allà. I em sembla curiós que amb Vall comparteixen l’accent abstracte, la superposició “bruta” o “basta” dels camps de color. La importància del blau –si bé amb Manent no és exclusiu-. I també la referència a motius decoratius: Valls es fixa amb la forma de les finestres, les baranes, la ceràmica. Manent trasllada a la tela els motius decoratius de les catifes artesanals. Si es fes, per exemple, una exposició amb varis artistes catalans que s’inspiren  en el Marroc, trobaríem altres coincidències? De moment la mostra revisionista de Vall es pot veure fins a finals d’any, a una paret del bar-restaurant Clau de Fa, que posa l’accent gastronòmic al Teatre Atlàntida de Vic.