EXPOSICIÓ DE PINTURA

La potència d’Arribas a la Tecla Sala
Centelles. Els incomprensius potser veuran en l’obra d’Albert Arribas una barreja de pinzellades, però si es mira en calma i es fa un repàs en el catàleg més recent de les seves obres descobrim un pintor d’una força extraordinària, que tot just ha superat les primeres etapes de la seva carrera. Parlo d’un artista nascut a Blanes el 1981, que protagonitza una exposició a l’espai de la Tecla Sala de l’Hospitalet administrat per la Fundació Arranz-Bravo.Aquesta entitat, dipositaria del patrimoni d’un dels pintor catalans més importants dels nostres temps, promociona també artistes de les noves fornades sortides d’escoles i belles arts. Aquest és el cas d’Arribas que el 2003 va passar per la Massanai el 2008 es va llicenciar a la facultat de la UB.
La mostra que es podrà veure a la Tecla Salades del dijous 23 de febrer reuneix obra realitzada entre el 2007 i el 2011, uns anys en els que clarament trobem dues etapes: la primera que s’estén més o menys fins el 2010 l’ocupen una sèrie de pintures caracteritzades per unes composicions com de camps i zones agrícoles vistes des del cel, aplanades i de formes imbricades, pintades amb colors vius i primaris, amb un especial predomini del verd.. L’hi agrada molt el color verd, perquè és present en casi tots els quadres de l’exposició. Són quadres que denoten com una base en la naturalesa, en les formes orgàniques. Obres com “Conte d’estiu” o “Metamorfosí”. Semblen paisatges aeris, però també poden ser composicions merament abstractes destinades a descriure el paisatge interior. Si voleu parlar de referents estilístics, a mi em fa pensar una mica amb Miró, pels colors plans i primaris, la presència també de vermells i les formes geomètriques delineades a mà. Datades a partir del 2008 veiem uns “paisatges” construïts a partir d’una base quadriculada, en la que ha anat delimitant i afegint àrees de colors –obres com “To sit on Fence”. El 2009, dintre aquesta etapa quadriculada, participa al Premi Centelles de pintura i és reconegut amb una menció honorífica.
Si prenem les obres de la mostra com a base per un repàs cronològic diria que el 2010 es produeix una petita inflexió amb l’obra “Naixement” on hi ha un tastet de l’etapa següent. Però encara continuarà fent obres “paisatgístiques” ben bé fins que ens trobem en el 2011. En l’oli “Naixement” comença a experimentar amb una idea de pintura que forma com una xarxa quadriculada d’un sol color, pintat sobre un fons més fosc també fet a base de franges d’aquestes xarxes, que poden recordar plànols urbans. En aquest cas els laterals estan presidits per unes grans àrees verdes. Després trobem obres del mateix any i posteriors que encara són paisatges, però va introduint com una idea clarament més de planta urbanística i geografia.
Però aquestes obres s’aturen i apareixen les pintures que dominen l’última part de la mostra. De fet es tracta de grans composicions i díptics en que hi destaquen aquelles xarxes de colors que contrasten amb el fons d’un color viu o clar. Apareixen altres gammes de colors –verds pàl·lids, torrats, negres-, tons com més dramàtics. Finalment seran les mateixes xarxes les que jugaran amb tons diferents crean com una espècia d’aurores boreals. No he vist encara l’exposició, però fotografies de detall permeten veure que gasta bastanta pasta pictòrica. En l’obra d’Arribas, trobem per tant un discurs cronològic clar, expressiu i potent. La mostra es pot veure fins el 29 d’abril.La Tecla Sala és una antiga fàbrica tèxtil reconvertida en biblioteca –crec que és la més gran de la Diputació-i espai d’exposicions. Està ubicada a l’avinguda Josep Tarradellas, 44 de L’Hospitalet.

EUGÈNE DELACROIX

Delacroix espera a Goya a Barcelona
Centelles. Marxen els impressionistes francesos del Caixaforum de Barcelona i allà mateix hi arriba un altre gran revolucionari: ni més ni menys que Eugène Delacroix (1798-1863), el gran pintor romàntic francès, autor d’obres com “La llibertat guiant el poble”. Aquesta obra no serà a Barcelona, però n’hi trobarem d’altres d’importants claus per revisar la trajectòria de l’artista amb la retrospectiva que reuneix cent-trenta obres, entre pintures, dibuixos, litografies i gravats.
L’obra és representativa dels diferents interessos artístics i temàtics de Delacroix: temes literaris, al·legories de la independència de Grècia, temes orientals, etc. Ja als seus inicis trobem una incursió al camp de la il·lustració d’un text, com és el de “Faust” de Goethe, que Delacroix fa seva a través d’una tècnica jove aleshores: la litografia, inventada el 1796.
A la dècada del 1820 s’interessa per la pintura anglesa i la literatura d’autors més antics com Dante i Cervantes, però també de més actuals per ell com Chateaubriand, Walter Scott i sobretot Lord Byron. Aquest altre romàntic influirà en l’interès de Delacroix per la independència de Grècia i l’hi suggerirà algunes obres fins i tot.
Una de les obres més importants que es pot veure a l’exposició, pertany a aquesta etapa, es tracte de “Grècia expirant sobre les ruïnes de Missolonghi” (1826), una al·legoria de l’actualitat grega que feia referència a la resistència del poble autòcton. L’obra es va presentar a una exposició benèfica per ajudar als revolucionaris hel·lens.
Visita ibèrica
El 1832 Delacroix viatge al Marroc i per això ha de creuar la Península Ibèrica i visita ciutats com Sevilla o Algecires  i sobretot fa aquarel·les del seu viatge. En aquest sentit la mostra de Caixaforum també vol incidir en la relació del pintor francès amb Espanya cercant les influències i paral·lelismes. Una d’aquestes referències espanyoles és Goya, de qui Delacroix coneixia els gravats i va inspirar-se en aquests en la seva producció. Per rematar aquest paral·lelisme Caixaforum inaugurarà el 16 de març una altra retrospectiva dedicada al gran Goya. Ambdues exposicions representen una aposta ambiciosa i es fan per commemorar els deus anys de l’estrena de Caixaforum a Barcelona, en aquella bonica fàbrica modernista de Puig i Cadafalch.
Però retornem a Delacroix i al Marroc, que visita el 1832. Una visita que serà l’origen de tota una sèrie de quadres que farà al llarg de la seva vida. A partir del 1830 també comença l’etapa de Delacroix dedicada a fer les grans pintures murals per edificis públics francesos. Paral·lelament també comença a fer pintura de temàtica mitològica i religiosa, com són quadres dedicats a Medea i Sant Sebastià. També pinta Crucifixions, que no és que representin un gran passió de l’artista, si no que són temes que l’artista identifica amb la lluita de l’individuo amb el seu destí i la mort.
En una data més avançada, el 1855, Delacroix va formar part d’una retrospectiva a París, on va presentar una obra de grans dimensions en la que investigava la pintura de temàtica zoològica: “La caça dels lleons”. L’obra s’inspira en Rubens, a qui Delacroix volia emular. A la mostra de Caixaforum es presenta un esbós d’aquesta obra. A la década dels 50 també seran importants els paisatges interessats pels efectes atmosfèrics.
En definitiva l’exposició permet revisar la carrera d’un dels grans artistes de la història de l’art. La mostra s’ha organitzat amb col·laboració amb el Museu del Louvre, i és el projecte expositiu sobre Delacroix més important en mig segle. Es podrà veure fins el 20 de maig.

SALVAR EL PATRIMONI

Gravats de Vila Arrufat per restaurar l’ermita de Montmajor
Centelles. La Sala Delger de Caldes de Montbuí ha organitzat una exposició de gravats d’Antoni Vila Arrufat que es posaran a la venda amb la finalitat de finançar les obres de restauració de la teulada de l’església de Sant Sebastià de Montmajor, que es troben en molt mal estat i són clau per protegir l’edifici i entre altres coses les pintures al fresc del mateix Vila Arrufat i el retaule de Sant Silvestre. La mostra-venda es celebrarà del dia 10 al 19 de febrer, a la sala Delger, que es troba al carrer del Forn número 8.
Antoni Vila Arrufat (Sabadell, 1894- Barcelona, 1989) pertany a la família d’artistes sabadallencs dels Vila. El seu pare era Joan Vila i Cinca (fundador de l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, el 1876) i el seu fill és Joan Vila-Grau, també pintor. Vila Arrufat, es va formar amb el seu pare i a l’escola de Llotja de Barcelona i també a Madrid. Es va decantar cap a la pintura mural i per això va pintar moltes pintures de tema religiós, com és el cas dels fresc de l’ermita d’origen romànic de Sant Sebastià de Montmajor, que es troba dintre el municipi de Caldes. Com a gravador va arribar a impartir classes a l’escola de Belles Arts, origen de l’actual facultat.

EXPOSICIÓ DE GRAVAT

Eva Pujol, col·lectiva a Salamanca
Centelles. Fa uns quatre anys l’Eva Pujol es va iniciar al gravat al taller de la Casa Masferrer de Vic, amb la Fina Tuneu com a mestre. Es va llençar amb molta curiositat a les diferents tècniques i ha arribat a apuntar-se a cursos impartits a les Espanyes per aprofundir en algun dels mitjans. El cas més recent va ser un curs de fotogravat i tècniques tradicionals a Encina de San Silvestre, un poble a quaranta quilometres de Salamanca. Allà hi ha les instal·lacions de aLfaRa StuDio, un taller de creació, pedagogia i intercanvi d’art que dirigeix Dulce Pérez. El juliol de 2011 l’Eva se’n va anar cap allà a seguir les classes que va impartir Paco Aguilar, un mestre gravador. Eva va ser sel·leccionada entre cinquanta sol·licituds i va compartir el taller amb 17 artistes més. Noms com Boris Lugovskoy, May Hermann, Natalia Marin, Carmen Guerrero. Entre la llista em crida l’atenció un tal Francisco Ruiz que suspitem podria ser l’artista que ha exposat algun cop a Santa Mònica o al Museu d’art de Sabadell i que fa dibuixos de fons negre, com en tintes planes, carregats de figures que transmeten algun missatge general. Ho justifico per l’explicació que he llegit en el text de la mostra “… rebuscar el mensaje de los personajes de Francisco Ruiz”. I quina mostra?
Resulta que aquests disset artistes i, és clar, l’Eva Pujol, ara comparteixen una exposició a la sala La Salina, de Salamanca. Fins el 26 d’aquest mes es poden veure les obres que van fer en fotogravat, que és una técnica en la que s’utilitza una planxa que s’insol·la en un foco de llum. No tinc imatge de l’obra de l’Eva, però es movia bastant en l’òrbita d’una abstracció geomètrica, si és que no ha introduït les aranyes i criatures que poblen els seus llibres d’artista.