Finestres d’El Trabuc

Tria dels dibuixos de Mercè Iglesias

Centelles. L’exposició actual del Trabuc ens porta dibuixos de la Mercè Iglesias, que ella mateixa ha seleccionat i distribuït pel local. Aquesta mostra compta amb obra penjada en parets i també en la banda del revers de les peces que hi ha penjades a les finestres. L’exposició es podrà veure fins a mitjans de febrer.

Tenia la idea de que els dibuixos d’Iglesias tenien un ingredient intuïtiu, ja que les estructures arquitectòniques vistes recentment al Casino de Vic, semblaven dibuixar-se sense massa premeditació. Però al Trabuc ens porta altres temes diferents: instruments musicals i màquines que necessiten d’una part de treball objectiu. És en el farciment de les parts interiors on retrobem l’Iglesias amiga de les repeticions en les trames amb les que evoca textures i en les que no es limita a fer successió de línies sino que hi col·loca tota mena de sanefes.

Iglesias dibuixa amb punta fins de colors. Sobretot de to verd, però també vermells, blaus., que són la única nota cromàtica en un treball on l’eina mateixa fa destacar l’estructura lineal.

Preguntem a l’artista quatre qüestions per entendre millor el seu treball.

F.- Quan dibuixes instruments o similar tens l’objecte al davant o inventes?

Mercè Iglesias- Sí. És important veure i observar la mecànica de l’objecte per poder-lo entendre.

F.- Sembla q dibuixis molt. El dibuix ocupa una part important del teu treball?

M.I.- Dibuixo cada dia, forma part de la meva expressió i em diverteix molt. També em relaxa i m’allunya de les complicacions del dia a dia. De fet, és molt divertit dibuixar!

F.- En els teus dibuixos crec importa molt l’estructura i la línia.

M.I.- I la textura! L’estructura és necessària per mi. La línia un element bàsic per la construcció de qualsevol forma. No? I el buit, el ple, el ritme…Un joc!

F.- Aquests dibuixos t’ajuden en el teu treball d’escultora?

I..– M’ajuden en l’expressió. M’apassiona l’escultura, la creació amb tres dimensions, però no sempre és possible per manca de temps, espai O eines adequades. Quan deixes de crear a causa d’aquestes mancances, cal buscar altres maneres d’expressar. Amb un espai petit, una casa petita i un temps petit com el que ara disposo, busco i trobo formats i eines més petites. Es tracta de crear, fer, divertir-te. El punta fina i l’experimentació amb diferents tipus de paper (el suport és essencial) és un bona manera de crear. Però no puc deixar de fer escultura, i no la deixo, és clar. Són, però formats molt diferents.

L’exposició vol de temps per mirar els dibuixos i apreciar la proposta de la Mercè Iglesias.

El Núvol, nou aparador d’art als Hostalets

Hostalets de Balenyà/ Centelles. A principis de tardor de l’any passat es va inaugurar “El Núvol”. És un mini aparador d’art orientat cap al

carrer, aprofitant un finestral de la joieria Recién Llovido d’Hostalets de Balenyà, que porta la Sílvia Valenciano.

En el seu cas d’entrada potenciarà els artistes reunits dintre el Col·lectiu d’Art de Balenyà, però no es tanca a altres creadors. La seva idea és oferir l’espai per mostrar una obra d’un dels artistes, cada tres mesos, coincidint amb el canvi d’estació. L’obra de l’artista s’acompanyarà d’una joia nova feta per Sílvia Valenciano inspirada en el treball de l’artista.

Foto del Facebook de Sílvia Valenciano. Pintura de Gemma Ariñó

El passat octubre va inaugurar el Núvol la pintora Gemma Ariñó, autora de peces de gran format, que pinta amb ceres i pigments que ella mateixa es prepara.

En aquest moments el mini espai està de canvis expositius i l’hi toca al miniaturista Ramon Autet.

Sílvia Valenciano és joiera. Participa activament en la vida cultural dels Hostalets. També va participar en algunes Col·lectives Aleix Art, amb joieria i escultures.

El Col·lectiu d’Art de Balenyà és un grup bastant recent, format per una quinzena d’artistes de diferents disciplines. Tot just el juny passat van fer una primera exposició col·lectiva a una antiga fusteria dels Hostalets. I a finals de l’estiu també van fer una exposició a l’aire lliure, al bosc on es feia l’Aplec de Balenyà, a l’Ajuda.

Mostra d’Artistes Locals 2017

La Mostra guanya en cohesió

Obres de Ramon Vilagelium, que fa poc ens ha deixat

Centelles. Ja hem escrit alguna vegada que el fet de repetir-se any darrera any una ocasió com la de la Mostra d’Artistes Locals, permet observar una evolució pròpia dels artistes, que s’esforcen per presentar la millor obra. Havíem observat que no era tant evident l’origen de molts d’ells en l’Escola d’Adults i que florien estils cada cop més personalitzats. La Mostra d’aquest 2017 confirma aquesta idea.

Trenta-cinc artistes participen de l’exposició d’art local al Marçó vell. No crec que siguem gaires més que edicions anteriors però aquest cop les parets del Centre d’art han quedat especialment plenes. I fa l’efecte que tot queda especialment ben cohesionat, perquè les obres tenen, si fa no fa, el mateix nivell entre sí.

Destaquem algunes peces: Enguany es fa un homenatge al recentment desaparegut Ramon Vilageliu, amb tres pintures. Trobo interessant el d’un carrer nevat amb l’església, amb un grup de figures.

La Montse Font presenta un retrat fet al seu marit, fa vint-i-tres anys. Descobrim una altra obra seva en que destaca l’accentuació dels volums.

En Josep Musach ha fet l’exercici de passar a un format més gran i amb pintura, una aquarel·la dedicada al carrer Montserrat de Centelles, que enfoca cap a l’església parroquial que queda centrada en el punt de fuga i en la tela. Es tracta d’una pintura potser amb la pinzellada més aplanada i no tant de taques com el pintor ens té acostumats.

Ernest Faixedas presenta una altra grisalla, però de tons molt contrastats que van des d’un punt de llum blanc, fins a negres. El sofà sembla de textures metal·litzades. Representa una escena familiar amb els seus dos nanos jugant.

Qui també presenta obres amb grisos és en David Casals que ha prestat una de les teles paisatgístiques atacades amb carbonet. En aquesta la gama de grisos és bastant variada.

Qui també fa carbonet i els exposa és Toni Codina i M. Assumpció Marés. El primer ha prestat una sensual esquena de la model que tenen a l’Escola.

Hi ha també un grup d’obres que pertanyen a la família Relats-Puig. Hi ha en Pere, la seva dona Àngela amb una obra de punt de creu i dos fills. En Pere ha portat un tríptic amb gerros de flors bastant ben detallades.

A la mateixa sala també hi ha una pintura de Josep Girvent, que representa un port pesquer. Amb bastanta hàbilitat disposa varis plans, des del més proper, amb el port, fins el més llunyà, amb unes espectaculars muntanyes, que dóna un entorn atmosfèric. La barca que s’acosta omple de moviment la composició.

Si passem a la sala gran, destaca la pintura a l’oli de Joan Subirà, dedicada a un nen ajagut en un arbre, pintat amb gran realisme. També hi ha un collage de Jordi Sarrate que ha pintat unes fotos antigues de Centelles, amb celebracions dels gegants, on hi destaquen símbols de la dictadura franquista penjats en domasos.

Una altra peça gran l’ha fet en Lluís Xurriach, que agafa l’ampolla de sifons com a motiu per representar-ne de diferents marques i explicar-nos la història.

També qui s’atreveix amb els formats grans és Angeles Pinteño, que té l’especificitat de fer les obres pintant-les amb la boca.

La Mostra dona cabuda a pintura, dibuix i també escultura, com la de Toni Donato que presenta tres estructures punxagudes de fusta, on és difícil dir on comença la intervenció de l’home o la mà de la natura.

Nan Orriols desborda imaginació a la galeria del Carme

Vic/ Centelles. Sorprèn l’actitud atrevida de qui sense tenir una formació ni haver filtrat un procés artístic, és capaç d’agafar els pinzells, produir un grapat d’obres , penjar-les, posar-hi un preu “d’artista” i sortir cofoi de la inauguració. No se si s’ha de tractar l’episodi d’anatema o n’hi ha prou de recordar les paraules d’Andy Warhol considerant que tothom pot ser artista. Una solució de consens, per mi, passa en senzillament mirar l’obra a veure que diuen, si pesen o aguanten la mirada.

Tota aquesta parrafada introductòria va en relació amb l’exposició de Nan Orriols que és qui ha fet aquest pas ràpid cap a mostrar la seva faceta d’artista. Ell ve del terreny de la literatura i la poesia. A la galeria d’El Carme de Vic -Rbla. Davallades, 21-, és on exposa per primera vegada un conjunt de dibuixos i una sèrie de teles de mitjà format. Els dibuixos són del 2016 i han servit de base per fer un llibre de bibliófil “Indi”. Després va venir la proposta de fer l’exposició de pintures i el propòsit d’ampliar l’escala de les obres. Daten totes o la majoria d’aquest 2017. A la galeria diuen sense dissimular que Orriols es va empapar de picassos, miros. També ens han dit Basquiat, Joan Ponç. Orriols ha agafat una idea de tot, ho ha mesclat i han sortit les pintures que exposa fins el 15 de gener.

Tots aquests artistes de renom han passat un procés intens per arribar a cada obra i etapa. Orriols ja d’entrada ha tirat cap a un univers infantívol, de taques, colors i línies rotundes que dibuixen molts animals, rostres o enquadren espais pictòrics. S’ha fet seu un estil desenfadat, sense complexos, lliure i divertit. A la galeria van dir que Orriols té una visió negativa de la humanitat. Però, d’entrada les obres em comuniquen una energia alegra i positiva.

Tot l’exercici podia acabar com el rosari de l’aurora. Però per aquest cronista crec que l’obra aguanta satisfactòriament la crítica: té una sèrie de qualitats positives, com el traç segur, la composició valenta i intuïtiva de plans de color. Resulta una proposta imaginativa. Els quadres despleguen una espècia de paisatges plens d’històries, que s’han de mirar de mica en mica per descobrir els contes ocults que poden suggerir.

Comentari d’una obra:

Ens crida l’atenció una obra que porta escrita diverses vegades “Mercat del Ram”. Fons negre i al centre dues taques: una de groga i una de blanca que formen part d’uns personatges dels que se’n dibuixa el rostre. El rostre sobre el groc sembla una dona, potser una mare. Al seu costat el rostre potser d’un infant, el fill. Als angles inferiors i al costat dret hi ha dibuixats animals: ocells, cuques i com un cocodril. Altres formes pul·lulen per la tela. La relació amb el mercat del Ram no és evident, si no és que es tracta d’un record de l’artista, de quan era petit. Potser li feien pena veure els animals de granja engabiats. Tot és una interpretació.