Vic/ Centelles. Sorprèn l’actitud atrevida de qui sense tenir una formació ni haver filtrat un procés artístic, és capaç d’agafar els pinzells, produir un grapat d’obres , penjar-les, posar-hi un preu “d’artista” i sortir cofoi de la inauguració. No se si s’ha de tractar l’episodi d’anatema o n’hi ha prou de recordar les paraules d’Andy  Warhol considerant que tothom pot ser artista. Una solució de consens, per mi, passa en senzillament mirar l’obra a veure que diuen, si pesen o aguanten la mirada.

Tota aquesta parrafada introductòria va en relació amb l’exposició de Nan Orriols que és qui ha fet aquest pas ràpid cap a mostrar la seva faceta d’artista. Ell ve del terreny  de la literatura i la poesia.  A la galeria d’El Carme de Vic -Rbla. Davallades, 21-, és on exposa per primera vegada un conjunt de dibuixos i una sèrie de teles de mitjà format. Els dibuixos són del 2016 i han servit de base per fer un llibre de bibliófil “Indi”. Després va venir la proposta de fer l’exposició de pintures i el propòsit d’ampliar l’escala de les obres. Daten totes o la majoria d’aquest 2017. A la galeria diuen sense dissimular que Orriols es va empapar de picassos, miros. També ens han dit Basquiat, Joan Ponç. Orriols ha agafat una idea de tot, ho ha mesclat i han sortit les pintures que exposa fins el 15 de gener.

Tots aquests artistes de renom han passat un procés intens per arribar a cada obra i etapa. Orriols ja d’entrada ha tirat cap a un univers infantívol, de taques, colors i línies rotundes que dibuixen molts animals, rostres o enquadren espais pictòrics. S’ha fet seu un estil desenfadat, sense complexos, lliure i divertit. A la galeria van dir que Orriols té una visió negativa de la humanitat. Però, d’entrada les obres em comuniquen una energia alegra i positiva.

Tot l’exercici podia acabar com el rosari de l’aurora. Però per aquest cronista crec que l’obra aguanta satisfactòriament la crítica: té una sèrie de qualitats positives, com el traç segur, la composició valenta i intuïtiva de plans de color. Resulta una proposta imaginativa. Els quadres despleguen una espècia de paisatges plens d’històries, que s’han de mirar de mica en mica per descobrir els contes ocults que poden suggerir.

Comentari d’una obra:

Ens crida l’atenció una obra que porta escrita diverses vegades “Mercat del Ram”. Fons negre i al centre dues taques: una de groga i una de blanca que formen part d’uns personatges dels que se’n dibuixa el rostre. El rostre sobre el groc sembla una dona, potser una mare. Al seu costat el rostre potser d’un infant, el fill. Als angles inferiors i al costat dret hi ha dibuixats animals: ocells, cuques i com un cocodril. Altres formes pul·lulen per la tela. La relació amb el mercat del Ram no és evident, si no és que es tracta d’un record de l’artista, de quan era petit. Potser li feien pena veure els animals de granja engabiats. Tot és una interpretació.