El Sarrate més pop art al Temple Romà de Vic

Vic/Centelles. Jordi  Sarrate és un enamorat de les paraules, els colors i la poètica de les coses. Així ho recorda i ho precisa la seva exposició, que fins aquest 4 de març està al Temple Romà de Vic.

L’artista centellenc s’ha centrat en la línia de collages amb “objectes trobats”, bàsicament pertanyents a l’àmbit de dissenys gràfics. Les sopes de tomàquet d’Andy Warhol són amb Sarrate les caixes de préssecs o les bossetes d’embolicar taronges. Sarrate  col·lecciona  aquest material real, recuperats del mercat i botigues, no tant pel seu referent comercial, si no per la capacitat de les paraules i dissenys tipogràfics d’evocar referents de la cultura catalana o associar poèticament idees de qualsevol mena.

Tota la cel·la del Temple Romà està ocupada amb aquest tipus de collages i també alguna peça que  conté esqueles intervingudes artísticament.

També hi ha unes taules amb les llibretes treballades i omplertes d’esbossos, cantera d’idees  de dibuixos i collages que Sarrate crea. Aquí hi trobem els caganers  que són  un subtema de Sarrate, i  que interessen a l’artista fins al punt de reunir una col·lecció de figuretes amb les que ha dotat el museu que acull casa seva.

Casi bé es diria que els quadres pop art de Sarrate i especialment els més grans han conegut un procés de minimització. Ja que Sarrate disposa el collage sobre un fons de color, sense intervenir gaire més la composició. En els quadres més grans hi veiem un record clar de Warhol pels fons amb tons de tons bàsics  –magentes, cians, grocs, roses– disposats en caselles, com en les Marilyns. Sarrate ja havia fet obra pop art, però aquest cop tot queda més conceptual i minimalista.

 

Petits formats de pintura a El Carme de Vic

Vic/ Centelles. De tan t en tant la galeria El Carme de Vic organitza una col·lectiva amb peces de petit format. És un bon moment per revisar alguns noms de la sala d’art.

En l’actual proposta m’he fixat en les obres d’artistes com Jesús Ramos, que recentment s’ha incorporat a la galeria. Ramos combina formes  orgàniques amb geomètriques.Koyama ja hi era l’any passat i crec seria interessant una mostra individual per conèixer millor aquest artista de tons foscos i formes allargades.

Núria Grygos combina imatge fotogràfica amb dibuix. Trobem també unes petites i potents pintures de Vernis, Quim Domene. De Marià Dinares es mostren composicions amb contrasts de formes de colors. Retrobem Núria Valls amb les seves fades amb animals del bosc.

També hi ha obra de Pilarin Baayés, que serà la propera protagonista d’una individual a la galeria.

David Casals hi té uns quadrets caracteritzats per la llum de caire florescent. Un altre artista que seria bo conèixer millor amb una individual és Josep Beulas, autor d’unes aquarel·les molt delicades.

Altres artistes presents són prou importants: Guinovart, Ricart.  També hi ha obra de Nan Orriols.

En conjunt assistim a una bona proposta d’aquesta valenta galeria activa des de la Plana de Vic.

 

 

Finestres d’El Trabuc

Tria dels dibuixos de Mercè Iglesias

Centelles.  L’exposició actual del Trabuc ens porta dibuixos de la Mercè Iglesias,  que ella mateixa ha seleccionat i distribuït pel local. Aquesta mostra compta amb obra penjada en parets i també en la banda del revers de les peces que hi ha penjades a les finestres. L’exposició es podrà veure fins  a mitjans de febrer.

Tenia la idea de que els dibuixos d’Iglesias tenien un ingredient intuïtiu, ja que les estructures arquitectòniques vistes recentment al Casino de Vic, semblaven dibuixar-se sense massa premeditació. Però al Trabuc ens porta altres temes diferents: instruments musicals i màquines que necessiten d’una part de treball objectiu. És en el farciment de les parts interiors on retrobem l’Iglesias amiga de les repeticions en les trames amb les que evoca textures i en les que no es limita a fer successió de línies sino que hi col·loca tota mena de sanefes.

 

Iglesias dibuixa amb punta fins de colors. Sobretot de to verd, però també vermells, blaus., que són la única nota cromàtica en un treball on l’eina mateixa fa destacar l’estructura lineal.

Preguntem a l’artista quatre qüestions per entendre millor el seu treball.

F.- Quan dibuixes instruments o similar tens l’objecte al davant o inventes?

Mercè Iglesias- Sí. És important veure i observar la mecànica de l’objecte per poder-lo entendre.

F.- Sembla q dibuixis molt. El dibuix ocupa una part important del teu treball?

M.I.- Dibuixo cada dia,  forma part de la meva expressió i em diverteix molt. També em relaxa i m’allunya de les complicacions del dia a dia. De fet, és molt divertit dibuixar!

F.- En els teus dibuixos crec importa molt l’estructura i la línia.

M.I.- I la textura! L’estructura és necessària per mi. La línia un element bàsic per la construcció de qualsevol forma. No? I el buit, el ple, el ritme…Un joc!

F.-  Aquests dibuixos t’ajuden en el teu treball d’escultora?

  1. I..– M’ajuden en l’expressió. M’apassiona l’escultura, la creació amb tres dimensions, però no sempre és possible per manca de temps, espai O eines adequades. Quan deixes de crear a causa d’aquestes mancances, cal buscar altres maneres d’expressar. Amb un espai petit, una casa petita i un temps petit com el que ara disposo, busco i trobo formats i eines més petites. Es tracta de crear, fer, divertir-te. El punta fina i l’experimentació amb diferents tipus de paper (el suport és essencial) és un bona manera de crear. Però no puc deixar de fer escultura, i no la deixo, és clar. Són, però formats molt diferents.

L’exposició vol de temps per mirar els dibuixos i apreciar la proposta de la Mercè Iglesias.

 

El Núvol, nou aparador d’art als Hostalets

Hostalets de Balenyà/ Centelles. A principis de tardor de l’any passat es va inaugurar “El Núvol”. És un mini aparador d’art orientat cap al

 

carrer, aprofitant un finestral de la joieria Recién Llovido d’Hostalets de Balenyà, que porta la Sílvia Valenciano.

En el seu cas d’entrada potenciarà els artistes reunits dintre el Col·lectiu d’Art de Balenyà, però no es tanca a altres creadors. La seva idea és oferir l’espai per mostrar una obra d’un dels artistes, cada tres mesos, coincidint amb el canvi d’estació. L’obra de l’artista s’acompanyarà d’una joia nova feta per Sílvia Valenciano inspirada en el treball de l’artista.

Foto del Facebook de Sílvia Valenciano. Pintura de Gemma Ariñó

 

El passat octubre va inaugurar el Núvol la pintora Gemma Ariñó, autora de peces de gran format, que pinta amb ceres i pigments que ella mateixa es prepara.

En aquest moments el mini espai està de canvis expositius i l’hi toca al miniaturista Ramon Autet.

Sílvia Valenciano és joiera. Participa activament en la vida cultural dels Hostalets. També va participar en algunes Col·lectives Aleix Art, amb joieria i escultures.

El Col·lectiu d’Art de Balenyà és un grup bastant recent, format per una quinzena d’artistes de diferents disciplines. Tot just el juny passat van fer una primera exposició col·lectiva a una antiga fusteria dels Hostalets. I a finals de l’estiu també van fer una exposició a l’aire lliure, al bosc on es feia l’Aplec de Balenyà, a l’Ajuda.