Finestres d’El Trabuc

Neus Gorriz explora les tècniques del gravat

  • Cada finestra mostra una manera diferent de treballar les planxes per estampar

Centelles. Al nostre poble tenim una bona munió d’artistes. Entre aquests n’hi ha que han arribat fa poc i han despertat la nostra curiositat. És el cas de la Neus Gorriz, que podem classificar com artista multidisciplinar. Perquè d’ella em conegut pintures, dibuixos, escultures i gravats. I també cada cop que obra una carpeta surten motius nous que ha anat fent al llarg de la seva dilatada carrera.

Ara exposa a les Finestres d’El Trabuc amb una selecció de gravats de diferents tècniques. Cada obertura mostra una tècnica diferent.

Els gravats es fan pressionant una planxa treballada sobre un paper, que origina una estampa. Existeixen diferents recursos per treballar la planxa i Gorriz els ha anat provant tots.

A la finestra petita  hi tenim un gravat fet amb tècniques additives. En aquesta tècnica s’utilitzen materials que donen relleus de textures a l’estampa, com coles, pintures o materials enganxats com papers amb textures.

L’estampa de la Gorriz, obtinguda de pressionar amb el tòrcul –una premsa-. la planxa contra el paper, té un aire molt de pintura abstracta.

La finestra del mig mostra punta seques. En aquesta tècnica es fa el dibuixa ratllant la planxa amb un punxó. Normalment es fa sobre una planxa de metall, ja sigui coure, zenc o ferro. Però en aquest cas Gorriz ha utilitzat metacrilat per fer una sèrie de motius vegetals de línea clara i elegant.

La tercera finestra mostra una sèrie de gravats obtinguts a través de banyar amb àcids la planxa. Es protegeix la planxa amb vernís i es dibuixa amb el punxó sense necessitar de ratllar fort. L’àcid es menja la part dibuixada, mentre que la part que resta envernissada quedarà blanca.  En funció del temps que deixem que l’àcid actuï s’obtenen tons més intensos,  des de grisos fins a negres.

Gorriz ha fet franges lineals que representen com escorces d’arbres o motius geomètrics.

Totes tres tècniques necessiten d’una actitud inquieta, pacient i sense temor a explorar.

Fins fa uns dies hi havia una  altra exposició amb gravats de Gorri i la seva amiga Laura Herraiz a la Nunu on es relacionava obra gràfica amb vi.

En la de les Finestres tenim més exemples de les séries temàtiques que Gorriz dissenya, formant una col·lecció d’estampes. Alguns gravats es podrien completar amb haikus.

 

Finestres30

ENTREVISTA A NEUS GORRIZ

“De petita deia que de gran volia dibuixar”

Centelles. És veritat que tenim molts artistes propers i en prou feines tenim una idea precisa del seu currículum.

Amb la Neus Gorriz en passa que tenim notícies disperses sobre la seva carrera i ha arribat l’hora de posar-hi una mica d’ordre. Per això l’hi plantegem les següents preguntes:

 

F.- Quins llenguatges practiques?

Neus Gorriz – Fa molts anys que rondo i he pogut fer moltes tècniques. La  meva principal és el dibuix. Però també he fet pintura, gravat. Però el dibuix està en la base de tots.

F.- Et costa canviar  de llenguatge?

N.G.- Doncs no. No em costa. Podia treballar amb animació i després fer dibuix al carbó.

F.- Quins temes tens?

N.G.-El tema més important és la figura humana, en general. I en concret, la figura en moviment. També faig arbres. A les hores que vaig al Cloquer (a Vic), puc fer dibuix de model.

F.-Com et vas iniciar

d’artista?

Quan era petita, més que dir que volia ser, deia que volia dibuixar. Un amic de la família em va posar en contacta amb en Josep Alumar, que vivia a un  pis on a una part impartia classes. A casa però em van fer estudiar Comerç.

F.- La docència ha permès desenvolupar la teva carrera artística?

N.G.- Doncs no sempre. Abans de dedicar-me a ensenyar vaig treballar amb empreses pels qui els hi feia animació (dibuixos animats). Va arribar un moment que es van crear ensenyaments cinematogràfics, però l’animació no s’ensenyava enlloc.

Fer animació és complexa, té les seves pròpies normes per reproduir la realitat. Vaig establir un programa d’ensenyament d’animació i vaig començar a impartir-ne a la Facultat de Belles Arts. Feia la part més tècnica i  Anna Miquel feia la part d’experimentació.

F.- Què has impartit?

N.G.- He fet classes a la Facultat i també a la Llotja i a l’escola d’art Pablo Gargallo de Badalona. He ensenyat animació, dibuix i també perspectiva.

 

 

Finestres d’El Trabuc

Marta Calvo, dibuix amb passió

Centelles. L’exposició que ara tenim a les Finestres ens apropa l’obra sobre paper de Marta Calvo. Es tracta de sis dibuixos, que són sis retrats de persones pròximes a l’artista, a qui a dibuixat com a repte personal. Efectivament el retrat potser és dels gèneres més difícils ja que hi ha la condició de que ha de ser versemblant. Però amb paciència i dedicació la Marta ha aconseguit donar forma a una sèrie de la qual aquí en mostrem una selecció.

Calvo dibuixa i pinta les seves obres amb llapis, llapis de color o aquarel·la. Abans també havia treballat la figura humana o cercat analogies entre el cos humà i instruments musicals. En la sèrie que exposem, el  lligam que a l’artista li interessa treballar a part de la versemblança és el de la mirada, que és com hem titulat l’exposició.

Alguns dels dibuixos han estat fets en el taller de Carles Verges, on Calvo va setmanalment i amb qui fa uns deu anys va iniciar-se al dibuix, seguint una formació completa, des de les bases més elementals i carregada de paciència  i voluntat, aprenent del mestre els secrets de la línia i el color. No obstant, ara, amb les obres exposades podem observar que a part d’aprendre uns recursos, Calvo ha assumit un llenguatge més personal, distanciat del dibuix característic de Vergés, amb trames de línies. La línia amb Calvo està més integrada en el motiu.

 

Dibuixos intuïtius de Mercè Iglesias

Vic/ Centelles. A l’Escola  d’Art Superior de Vic i al Casino si poden veure dues exposicions de Mercè  Iglesias.

He pogut veure la del Casino on  hi hem descobert una sèrie de dibuixos que podríem situar a l’òrbita dels “dibuixos intuïtius”. Perquè es tracta d’uns treballs que mostren formes de record arquitectònic, fetes de manera mecànica i repetitiva, com deixant-se portar, sense premeditar massa.

Diem formes arquitectòniques perquè predominen formes que semblen blocs de pisos i també hi ha plantes d’espais que recorden el claustre i les aules circumdants  de l’Escola d’Art.

Iglesias treballa amb boli i punta fina negre, vermell o verd, traçant les formes i omplint els espais interiors de trames semicirculars. Com exercici de dibuix mecànic necessita de paciència i cura perquè no s’escapi la línia.

Un cop acabat el dibuix hi ha papers que Iglesias els ha enganxat en volums, convertint el treball en part de petites escultures.

Mercè Iglesias és escultora i exerceix de docent a l’EASD.