Artigau fa un repàs de la carrera pictòrica a Castell d’Aro

Fotos: Francesc Artigau

Castell d’Aro / Centelles. Dissabte hi va haver la inauguració de l’exposició de Francesc Artigau al Castell de Benedormiens a Castell d’Aro. Els tres nivells de l’edifici de pedra permeten a l’artista mostrar l’obra nova al final d’un recorregut precedit per obra de la reserva que converteixen l’exposició en una espècia de retrospectiva de cinquanta anys de pintura. I aixís ho ha titulat. Hi ha molta obra, però peces “hits” de l’artista, com la pintura del 1962 de l’arribada dels immigrants a l’estació de França; la pintura de fons pompeià “Ariadnna” (2003-05). O dues de les “rondes” que Artigau ha pintat últimament: “La Ronda de Santa Caterina (Homenatge a Jordi Sales)”,  del 2013 i “El Taller” de 2015.

 

Aquestes peces immenses  (la del mercat fa 162×342 cm i la del Taller, 190x510cm) les tinc interioritzades una mica com l’origen del tipus de pintures que Artigau ha preparat i fet pensant en aquesta exposició.  L’artista ha seguit  la tònica d’ajuntar figures i crear com un collages de situacions i persones. Línia que es porta a un extrem a la tela del “Xiringuito entre el vici i la virtut”, però que també veiem en teles de la mateixa etapa: “La Col·leccionista”, “Xiringito a les medes”, “Georgina”, “Diumenge matí puja i baixa Sandwichez”, etc. A Benedormiens hi són totes les teles de la sèrie on us podreu esplaiar gaudint de interpretant les històries que evoquen les seves composicions. També, des dels anys seixanta, el que ha conegut un canvi important és la paleta que ha variat cap a colors brillants i clars.

 A la inauguració, acompanyat de l’alcalde i representants municipals, secundat per bastants veïns i amics, va fer un petit parlament i va dir que ell feia “magazines” de la realitat. De la realitat que ell veu i li crida l’atenció: persones maques, espais clars, menjars, etc.  Aquest signe joiós és característic de l’etapa actual i està lluny de la temàtica més social de les peces dels anys seixanta, que vèiem el començament (amb els immigrants o les teles de denuncia  ecològica).

També suposa una reformulació als temes dedicats a la mateixa pintura, com veiem en teles com “Cercant l’ombra”, del 2005. Artigau ara acull moltes més situacions i espais: surt del taller per trobar espais  costaners o interiors de bars.  Temes com el pictòric, s’integren als altres: en mig de cambreres i gent dels bars, hi descobrim referències picassianes o el retrat repetit diversos cops, com un signe de l’etapa, de l’artista alemany expressionista Max Beckmann.

A una sala més petita hi ha els dibuixos i esbossos que han servit de base per plantejar les composicions pictòriques.

En resum assistim a una exposició que dóna sensació de ser resultat d’una dedicació vigorosa i amb ganes a la pintura. L’activitat de l’Artigau no acaba amb l’exposició: actualment prepara un llibre d’aquarel·les sobre el seu barri –voltants del mercat de Santa Caterina de Barcelona–, que sortirà publicat a finals d’any.

 

L’exposició s’acompanya d’un catàleg molt ben editat, que el dia de la inauguració es regalava, on he tingut el plaer de col·laborar-hi amb un text tipus descriptiu de l’obra nova que estava preparant per l’exposició. La mostra es podrà veure fins el 17 de setembre. De dimarts a divendres, de 6 a 9. Caps de setmana i festius, d’11 a 1 i de 6 a 9.

Torné Esquius al MNAC

Torné Esquius al MNAC

 

Barcelona/ Centelles. Una de les exposicions més xules i importants que es poden veure aquesta temporada a Barcelona, és la dedicada a Pere Torné Esquius (1879-1936), al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Feia anys que calia fer-la, per reivindicar un artista molt creatiu i també respectat entre experts i amants de l’art. Situació que s’assembla a la d’altres artistes sobre els que caldria treure la pols del temps.

Fins el 9 de juliol al Palau Nacional, si poden veure dibuixos, pintures i material preparat per les seves col·laboracions en llibres. Podríem situar  Torné Esquius, a cavall del Modernisme i del Noucentisme. Destaca l’exemplar del llibre de bibliòfil “Els dolços indrets de  Catalunya”, que reuneix uns deliciosos dibuixos dedicats a espais  arquetípics del interior o el litoral del país. No semblen dibuixos de llocs concrets, sino  petits “capritxos” que evoquen  un país antic, noble i de costums arraigades. Una cosa similar passa amb les seves pintures, que amb tons apastelats, representen interiors domèstics amb la representació de vaixelles, mobles i tots els objectes que si poden trobar a cases de poble o masies catalanes. Tot plegat fa pensar amb la voluntat de l’artista de reivindicar la cultura catalana a través de l’ambient i les tradicions, una mica com feia l’artista del XVIII, Piranesi amb les seves “vedutes” teoritzant sobre les restes de la Roma antiga.

 

Adjunto l’enllaç al pdf de les Finestres dedicades a l’exposició actual de Markus’ Sperling.

Finestres25

Pintures paral·leles

Quan estava a punt d’inaugurar-se l’exposició de José Antonio Montecino al Marçó vell de Centelles, vaig adreçar a l’artista unes poques preguntes per poder precisar les característiques de la seva pintura. Les seves respostes es van fer servir per un article pel 9nou, el diari comarcal. Però no vaig utilitzar-les directament i crec que tenien apreciacions o respostes prou interessants. Al mateix temps també vaig tenir notícies de la inauguració d’una exposició de l’Hugo Fontela, a la galeria Marlborough de Barcelona. Els de la galeria el presentaven com un artista reconegut i especialment “jove” (1986). Vaig pensar enviar-li també les mateixes preguntes, lleument adaptades. Ja  que tots dos artistes són de dues zones properes entre sí, d’Espanya:  Montecino és de Zàmora, mentre que Fontela, de Grado, Astúries. Tots dos  van respondre el petit test. M’hauria agradat publicar-ne una tercera, però no he obtingut les respostes. I per tant aquí sota segueixen les respostes dels dos artistes de l’oest peninsular, i les deixo tal i com les han respost ells amb castellà.

 

Cuestionario a José Antonio Montecino

¿Qué texto o textos tuyos apoyan  o resumen mejor el discurso de tu pintura actual o de la expo?

Te dejo este texto que escribí para una de las últimas exposiciones. Espero que te sirva:
“A la hora de contemplar un cuadro, independientemente de su estilo o tendencia, o de los elementos que configuran su estructura (la composición, los colores, el ritmo, el equilibrio, etc.), hay también algo espiritual e inexplicable, que convierte la contemplación en un acto en el que se funden, inevitablemente, el juicio espontáneo y los sentimientos más diversos, propiciando, en ocasiones, un vínculo sorprendente e inesperado con aquel que lo contempla. No se trata tanto de buscar como de dejarnos encontrar, entendiendo que cada cuadro, al igual que un paisaje al aire libre, es un territorio abierto, capaz de atraernos de una manera especial o de dejarnos, simplemente, indiferentes.
 La propuesta de esta serie de pinturas no es otra que la de mostrarse como espacios que apenas se insinúan, para que sea el observador el que acabe de completarlos, descubriendo frente a ellos sus propios paisajes.”

¿Las obras presentadas forman parte misma serie Premio Centelles o esta pieza marcó un punto de revisión?

Las obras de esta exposición pertenecen a distintas etapas de la serie Paisajes de silencio que, como es lógico,  ha ido evolucionando y haciéndose más compleja en el aspecto formal, aunque no en su esencia: la sencillez formal, un cromatismo limitado y el querer jugar con las posibilidades que ofrece el primer plano y aquello que “late” detrás de él.

En tu obra entreveo como una referencia a los entrelazados de origen celta. ¿Hay por ahí algún intento de actualizar herencias visigodas? 

Los entrelazados han estado presentes en la historia de la humanidad desde sus inicios, como herramienta, como utensilios y como ornamento.  Además de la textura visual que crean, los entramados de algunas de estas obras buscan una visión más poética que invite al espectador a descubrir la metáfora, indudablemente subjetiva, que el cuadro le ofrece.

¿Te es fácil abrirte camino y evolucionar como artista en Zamora? 

Desde mi punto de vista, es posible evolucionar, independientemente del lugar en el que uno viva. Es más bien una cuestión de actitud y dedicación. Lo difícil en una ciudad  pequeña es, a veces, poder mostrar el trabajo realizado y que este tenga repercusión. La forma que yo he encontrado para mostrar y poner a prueba ese trabajo es a través de diferentes premios de pintura en los que un jurado cualificado e independiente valora esa obra. En mi caso el noventa y ocho por ciento de las exposiciones en las que he participado han sido fuera de mi ciudad.
 ¿Ha mejorado la profesionalización del artista?

Hoy en día, los artistas están tremendamente condicionados por un gran número de circunstancias que impiden la dedicación plena a ese trabajo artístico. Entre ellas están la situación económica general o la falta de una apuesta real por parte de las galerías. Yo sigo considerándome un simple aficionado que, cuando pinta, trata de realizar su labor creativa de la manera más profesional posible.

 ¿Han ayudado en eso los museos o centros arte moderno?

Los museos y los centros de arte hacen una buena labor de difusión, pero, en mi opinión, no de promoción suficiente de todos aquellos artistas que buscan su espacio en este complicado panorama de la creación en cualquiera de sus ámbitos.

¿Qué significa para ti exponer en Centelles?

Esta exposición cierra el círculo que uno abre cuando decide presentar una obra a un premio pictórico de primer nivel como el de Centelles, sabiendo de antemano lo difícil de esa empresa. Ganar ese premio y, además, tener la posibilidad de mostrar y dar a conocer una parte del resto del trabajo realizado en los últimos años supera las expectativas más optimistas.


Cuestionario a Hugo Fontela.

 

En tú obra es más importante la observación de la realidad o una realidad inspirada por algún texto?

En mi trabajo parto de una imagen que descubro, de un paisaje o escenario que me impresiona y que es el que hace que comience a trabajar, obsesionado por el imagen y por llegar a la intensidad es su representación tal y como la he percibido en la realidad. Leo mucho y de temas muy diversos y eso también alimenta mi trabajo.

¿Las obras presentadas suponen, en alguna medida, una evolución o actualización de las obras presentadas en tu anterior muestra?

Es una continuación de mi trabajo anterior, que estuvo bien representado en mi última muestra “pinturas extrañas” en la galería Marlborough de Barcelona, pero también entronca con series de años anteriores bastante representativas de mi trabajo, como pudo ser la serie de pinturas inspirada en los muelles de Nueva York.

¿Te es fácil abrirte camino y evolucionar como artista? ¿Según tu experiencia o tu percepción, crees que ha mejorado la profesionalización del artista? ¿Han ayudado en eso los museos o centros arte moderno?

Evolucionar como artista depende de un mismo, mientras que abrirse camino en el mundo del arte operan más factores, la evolución viene acelerada por el trabajo, cuanto más uno explora es uno mismo pintando, a mas conclusiones puede llegar y mas se puede demostrar la fuerza de la obra. Y abrirse camino es una suma de muchas cosas, donde el trabajo constante tiene especial protagonismo. La profesionalización del artista, alejada de estereotipos, ha sido importante sobre todo en mi generación, aunque aún queda mucho por hacer a ese respecto, y los museos y centros de arte han contribuido de forma positiva.

¿Qué significa para ti exponer en Marlborough? ¿Y en Barcelona?

Un lugar donde mi trabajo llegue a más público, y una oportunidad -Barcelona- de estar es una ciudad culta, interesada por el arte e integrada en el circuito cultural europeo e internacional.

 

 

Sant Jordi, també a Centelles

Centelles. Avui és Sant Jordi, dia dels llibres i de les roses. O de les roses i els llibres. A Centelles possiblement trobareu de tot, com a d’altres indrets del nostre país i dels llocs on es celebra Sant Jordi. No és només al nostre raconet. Però a la vila comtal, situada a la falda del Puigsagordi, avui, a part del mercat setmanal, també trobareu el que pertoca.

A nivell cultural i artístic, cal ara destacar la inauguració de la primera exposició dels 75 anys del Premi Centelles, al Centre d’art el Marçó vell, amb deu dels artistes premiats, que bàsicament agafen des del 1978 fins el 1998. L’últim Premi és el de la pintura de José Manuel Aznar Díaz, dedicada als mil-cent anys de la fundació de la nostra vila. La seva pintura amb l’escut dels Centelles i bandera de l’Ajuntament és la imatge del cartell de la mostra.

Hi ha altres artistes, Premi Centelles: Pedro Roldán, Pablo Rodríguez, Josep Prim, etc. També els pintors fills o veïns de la vila, com Albert Pujol, Joan Subirà. Ja tindrem ocasió d’ampliar la informació i explicar millor les obres.

Avui també hi trobareu una fira d’art i tota mena d’activitats que per un cantó o altre, de manera “programada” o no, assenyalarant que avui, particularment al nostre país, celebrem una festa prou important on, de manera especial hi surt guanyant l’amor i la cultura.

També es pot encara veure l’exposició a les Finestres d’El Trabuc, dedicada a recordar el puzzle de fusta, de 1908 peces, dedicat al cavaller i al drac, amb el que Centelles va assolir un rècord històric –durant un temps-, al construir el puzzle més gran del món.  Era un puzzle de 1908 peces que muntades van permetre mesurar un total de 767,35m2.

Adjuntem el pdf  del butlletí de les Finestres. El número 24, amb aquesta i altres informacions.

 

Finestres24