LA RATAFIA MÉS CULTURAL AL SUSHI

Suma d’iniciatives

Centelles. Una convo al Facebook proposava fer una concentració davant el nostre ajuntament, per protestar per si de cas no hi ha referèndum per decidir si volem reis o no. Realment ens hem de preocupar per aquesta votació si la nostra ment està en que som un altre país?  Primer que ens deixin votar el 9N i després ja en parlarem.
Avui puc parlar amb propietat d’un nou projecte de suport cultural que ens hem inventat i presentem el proper 7 de juny al restaurant Sushi Osona. Tot ve de que volem que es presenti a Centelles un pastís de ratafia molt bo que fan al restaurant el Café del Centre de Caldes de Montbui. La fórmula que hem trobat per presentar-lo és introduir-lo dintre un sopar, on serà presentat com es mereix,  pels seus creadors i ànimes del centre calderí, que també és un nucli cultural.  Entorn a aquestes postres, que volgudament volíem relacionar amb les fires gastronòmiques del nostre poble, hem vist que podíem posar l’accent amb destacar coses que passen o que es preparen.  En el blog Aleix Art, intento fer això en la secció Salonet. Per això hem programat una macedònia de propostes culturals, en viu. Assentats a la taula, en el transcurs d’un deliciós sopar que prepararà l’Esther Cortiella, es presentaran fins a cinc propostes culturals: la revista de lectures “Tast” (veure Salonet), el llibre premiat i publicat de l’Anna Oliveras, l’exposició que Jordi Sarrate prepara entorn a Vinyoli amb tots els actes performatius que l’acompanyen.  Un servidor també podrá parlar de l’exposició Col·lectiva Aleix Art 14, que ja s’està apropant. L’Esther, o la seva companya Chris, també ens parlarà de la seva cuina i també d’un sopar-espectacle que preparen fer al Mas Cerdà, el pròxim 1 d’agost. Al sopar serà bo venir-hi amb l’agenda per apuntar-se els actes amb els que s’enriquirà l’oferta cultural. Evidentment, la proximitat de comensals i presentadors culturals, permetrà que hi hagi preguntes i diàleg. La idea és oferir les presentacions, al començament, entre plat i plat i a les postres. El Sushi és un lloc petit, però vint persones hi caben.
Aleix Art
Aquest diumenge va acabar l’exposició dels adults de l’EPA,
de pintura i ceràmica. Les exposicions a la Capella o obren tard
o duren poc. No gaire diferent al Marçó. Fan exposicions per
ensenyar-les o per les musaranyes?
El Sopar gastronòmic i cultural es fa aprofitant el cap de setmana de la fira de la ratafia. Això vol dir que al passeig hi hauran parades i que als locals de costum hi hauran tallers i activitats. Però  també arriben altres propostes, que apretarant l’agenda: a les 7, s’inaugura l’expo de’n Musach al Marçó. A les 8 hi ha la Missa jove amb la col·laboració del grup Baobab. Diumenge és el dia que de la capta dels del Càncer, que repartirant “banderetes” adhesives, amb les guardioles cilíndriques.     

REIVINDICANT SUBIRACHS

La llei que tanca història

Aleix Mataró
Escultura de Subirachs inspirada en la cinta de Moebius,
que es pot veure a l’Espai Regomir
Centelles. Es veu que fa uns vint anys, l’Ajuntament de Barcelona va decidir rescindir els lloguers de temps indefinit d’entitats i comerços en una sèrie d’immobles de la ciutat. No sé si m’explico amb propietat. El cas és que ara han passat aquells 20 anys i ens trobem que aquests lloguers llargs acaben d’aquí set mesos. I el fet és que tanquen establiments històrics. Però molt històrics: ara sé, la botiga de les xocolates Farga, la galeria Joan Prats, la jogueteria de la Plaça del Pi i també l’Espai Regomir. En aquest darrer s’hi instal·larà un hotel. Un altre? No cal que digueu si us agrada o no el concepte renovador de Barcelona. Les preguntes són les mateixes:  perquè han de consumar-se aquestes liquidacions, que abonen la despersonalització de la capital? Perquè no els hi tremola el pols alhora d’esborrar història així? Perquè no poden revisar aquesta llei extingidora?
L’Espai Regomir -en el carrer del mateix nom-, és un local “llogat” des de fa molts decennis per la galeria  Artur Ramon i durant aquest temps ha servit de show-room reservat, destinat a promoure entre clients interessats, l’obra de Josep Maria Subirachs: escultura, pintura, dibuixos, medalles, etc. Ara aquest espai s’ha de desallotjar i els inquilins han decidit rematar la història, obrint-ho al públic, els dimarts i dijous, de 10 a 1. El passat 17 de maig a la tarda, es van afegir a la celebració de la  Nit dels Museus. Situat al cor de Ciutat Vella, no va trigar a sumar-se a la ruta de curiosos passejants de casa o de fora. Els visitants entraven a una casa antiga, amb pati, de pedra i amb columnes, i feien cap a una espècia de sala baixa, amb bigues de fusta i parets blanques d’aire pairal.
El contingut
Artur Ramon
Josep Maria Subirachs
L’Espai Regomir mostra obra de tota la trajectòria de Subirachs. Peces pertanyents al fons  de la galeria. Però ara també inclou  fons pertanyent a l’Espai Subirachs, nucli del museu que s’havia de dedicar a l’artista amb el impuls de Caixa Penedès. Però la història econòmica ha escombrat aquesta caixa i l’Espai Subirachs ha quedat en suspens. Dit d’una altra manera: el patrimoni d’un dels artistes catalans més importants del nostre temps no troba lloc ni oportunitat, per assentar la base física pel gaudi, estudi i divulgació de l’obra. Estic d’acord en que seria un bon projecte pel Palau dels Comtes de Centelles, ara que està buit. A més, tenim motius.

El fons d’obra de Subirachs restarà a l’Espai Regomir, mentrestant. El mateix artista ha motivat una nova aproximació a la galeria matriu. L’Artur Ramon, la sala del carrer de la Palla, 23, acull una col·lecció de dibuixos. Grans dibuixos. Llapis i tinta. A mi m’agraden les tintes. Es tracta de dibuixos dedicats als volums geomètrics i metafísics que també feia en l’escultura. Judit Subirachs, filla de l’artista, ens explicarà que aquest tipus d’obra era paral·lela a la col·laboració del seu pare a la Sagrada Família. Amb l’obra metafísica, amb les piràmides, Subirachs escapava de l’ombra de Gaudí i reivindicava el seu propi camí. Una trajectòria que ve de lluny. A l’Espai Regomir hi ha una bona col·lecció d’obres de les diferents etapes. Un comú denominador –i la Judit ens ajuda a veure-ho-, és la combinació de matèria i la complementaritat entre superfícies pulides i d’altres més erosionades. El joc entre positiu i negatiu en la concreció dels volums. En els dibuixos tot el que són textures, en la pedra o el bronze, Subirachs  ho tradueix en taques i tramats lineals o més rocosos. L’exposició de dibuixos, es pot veure encara fins el 7 de juny. 

REPÀS ARTÍSTIC

Centelles explora encara més formats gastronòmics

Aleix Art
Menjador de Vatel,  al Bellesguard. Sopar del grup de pintura i ceràmica  de l’Escola d’Adults. La resta de  gent s’havia repartit entre una  sala petita i el jardí on l’aire era més aviat fred.
Centelles. Ara sabem que en Musach és el proper visitant del Marçó. Avui en  Donato hi acabava el seu estage. No se si amb gaire éxit. Crec sincerament que cal que el Marçó irradïi una veritable activitat social. i això no val solament pel Premi. 
Sarrate es prepara per la capella amb  un especial  dedicat a Vinyoli. Neus Gorritz comença a preparar material per una  exposició al novembre a la Cabanya del castell de Montesquiu. La nostra proposta d’exposició de Rosa Permanyer ja ha trobat data pel mes de març del 2015. També la Col·lectiva 2014, entra a la fase executiva.
Aleix Art
Exposició dels pintors i ceramistes de l’EPA.
Ara mateix a la capella de Jesús hi ha una mostra dels treballs dels alumnes de pintura i ceràmica. No són  treballs de final de curs, sinó peces fetes expressament per encaixar amb el  tema de la mostra: obrir els ulls. No tots els alumnes han estat prou encertats, però sí que mostren la seva virtut artística. Els de pintura manifesten en força el seu amor per auto-millorar-se en pintura d’arrel  figurativa, seguint de prop l’exemple del  mestre David Casals. Es percep la voluntat de millorar. I hi ha propostes molt dignes, com el “botanero”de l’Ernest Faixedas o la flor velada de textura pictòrica de Matavacas.
En ceràmica també  hi ha idea: destaca l’arbre de fulles  de  fang de la Sílvia Valenciano. Un bon intent de fixar-se amb les qualitats i la forma. L’escorça emmotllada de la Maria Ramos. Un servidor hi participa amb dues escultures petites.  
La inauguració de l’exposició d’alumnes d’art de l’Escola de d’Adults va ser divendres i va acabar a l’antiga porteria dels belgues Outremont, al Bellesguard on un grup  de centellencs hi ha instal·lat un espai gastronòmic anomenat Vatel –en honor al cuiner de Lluís XIV. Lloguen l’espai i paramenta, i ofereixen servei de cuina i menjador personalitzat per grups.  A nosaltres  ens van decorar la paret amb una “xarxa de mans pintores”. Menú: broixeta de peix, amanida, paella i gelat de turró, café, turbio, aigua, pa. 15 euros. Les cadires i taules per sopar eren al  jardí. Alguns ens hi vam mantenir, però feia fred i part de l’alumnat es va acabar refugiant a una  habitació petita i il·luminada per un canelobre, de tal manera que semblava que feien  una sessió d’espiritisme.  El fet que cadascú s’hagués d’espavilar a pescar la seva broixeta o porció d’arrós podia desfermar els nervis de les nostres boques famolenques, però tothom va tenir paciència i molt sentit de l’humor, alhora d’esperar torn.   
Aleix Art
Les últimes bruixetes de peix
El fet és que es multipliquen els espais o les  ofertes  destinades a oferir propostes gastronòmiques noves: vam parlar de Can Tites, ara  parlem de Vatel. També vam parlar de l’activació dels cursos  per part de la Montse del  Rebost. I encara cal afegir la proposta de Ca l’Esteve que fa unes setmanes varen parar la taula rodona, per oferir un sopar de tasts didàctics de vins catalans, acompanyat pels productes de la botiga.

Ara s’acosta la fira de la Ratafia i hi hauran molts  més tallers i presentacions concentrades en el cap de setmana del 7 i el 8 de juny. Aleix Art col·labora amb el Sushy Osona en l’organització  d’una vetllada en la  que es presentarà una cuina  basada en la  ratafia, productes propers i també es presentaran altres iniciatives culturals i artístiques. Aviat penjarem el cartell  amb el programa tancat.

LITERATURA CENTELLENCA

Les mil cares

Foto: Noèlia Marin
La gent anònima: quin gran misteri
Centelles. Una plaça plena de gent. Què  donarieu per saber quí o quina vida tenen els vianants? Cada persona és única! “Personatges” és el títol del llibre amb el que Anna Oliveras s’ha donat a conèixer públicament com a escriptora. Aquesta jove centellenca es va presentar a un concurs literari d’Ascó, fa un any, el 2013 i el va guanyar. El premi incloïa la publicació de l’escrit, a càrrec de l’editorial Cossetània.  Fa un mes el llibre  es va presentar a la Biblioteca i ara hem tingut temps de llegir-lo. Oliveras es posa en la pell de diferents personatges. Un exercici que sobretot li permet argumentar la lògica i el sentit de la vida que hi pot haver darrera de la vintena de màscares que es col·loca. Sempre en primera persona, a  vegades és un home; un telèfon.  Oliveras es transforma en maquilladora, en vell, en nen, en prostituta, en un pallasso, en un heroi, una podòloga, un pertorbat i n’explica un episodi vivencial.  Rols particulars, imaginatius servits amb una escriptura d’idees directes, naturals.  Com si tinguessis als alter-egos de l’autora compartint un cafè. A vegades em pregunto fins a quin punt la  seva imaginació per ficar-se en la pell d’un altre, li permet deixar al marge la seva visió i moralitat real.
És molt interessant el discurs descriptiu: a vegades va fent un discurs com en  espiral per desvetllar detalls de mica en  mica i anar construint els personatges de forma sorprenent. Això passa per exemple amb la podòloga, que al principi  hom pot pensar que es tracta d’una hedonista maniàtica. De fet, els rols  permeten a Oliveras escodrinyar secrets íntims i la psicologia de cada personatge, fins al fons. En aquest sentit, si bé reviu algunes situacions de  cert tipisme, com l’experiència  del nen que experimenta un trauma familiar, és de relleu la mirada original com ho escriu. Per exemple, en el cas de la prostituta, víctima d’un amant gelós, que ens escriu des de l’altre món. Un altre fet interessant és la supraestructura del relat, que uneix alguns dels personatges, per vincles molt d’ells casuals, com un gos o  el personatge fetitxista, la maquilladora-artista, que al llarg del llibre entre en  crisi i es reinventa. Un altre leit-motiv que es va tastant al llarg del text són les relacions de parella i interpersonals. Sobretot afloren les expectatives de trobar en  l’altre algú que valori i enriqueixi el jo personal. Cada personatge és una pedreta d’aquest mosaic definit per la llibertat de l’autora que van conduint a les seves pròpies conclusions. Crec que és un llibre al que val la pena donar una oportunitat i tornar-hi de tant en tant. No se si ara el  repte de l’Anna serà dedicar-se a ampliar la vida d’un sol  personatge, en una novel·la?