ÉCFRASISXXI

Aleix Mataró
Vista de part del conjunt de Sant Pau











Arquitectures estimulants


Barcelona/ Centelles. Aquest passat dissabte vam estar de visita per Barcelona amb la colla del grup ÉcfrasisXXI –dedicat a comentar obres d’art-. La missió va ser visitar l’exposició de la Fundació Miralles i l’hospital modernista de Sant Pau, després de la seva recent restauració. Amb el recinte hospitalari ideat per Domènech i Muntaner no  hi va haver cap problema. Més aviat va ser una visita positiva o una experiència enriquidora. No era el primer cop que ens passejàvem pel lloc , però és un espai que crea complicitats amb l’esperit fàcilment, amb la seva forma orgànica, la llum i color dels pavellons i tots els detalls d’art ceràmic i arts aplicades. No està del tot restaurat, però si que varis pavellons han  estat posats al dia i adequats per encabir-hi entitats  institucionals, com l’Institut dels Boscos o varis organismes  dependents de la ONU.  L’adequació per aquests nous usos no interfereix en l’arquitectura original, sino que es tracta  d’estructures de fusta, com de mecano que s’hi han afegit i creen  departaments, nivells i mobles.  El recinte principal de l’entrada és el que resta més  buit, ara sols deixat  pel  gaudi del plaer del treball arquitectònic i la decoració ideada pel seu autor. Tant sols  hi han reservat un auditori, també  insonoritzat amb els llistons de fusta  que  trobem en  altres espais condicionats per nous  usos.
A.M.
Interior d’un dels pavellons arreglats
per acollir un organisme internacional
La visita que es pot fer, en format de portes obertes, fins el proper  diumenge, permet entrar gratuïtament, a més  espais  del que serà possible a partir de dilluns, quan hi haurà ja visita de pagament, si és turística. Un dels  espais, però, que es permetrà visitar públicament, prèvia sol·licitud d’un passi, serà la nova seu de la Casa Àsia. Abans estaven a un  immoble de Puig i Cadafalch a la  Diagonal. Ara estan a un pavelló de Domènech i Muntaner. Per anar a veure les seves exposicions o consultar el  seu fons,  s’haurà d’entrar al recinte de l’antic hospital, fet  que es un plus per visitar la seu euro-asiàtica. 
Sigui com sigui, la promesa de gratuïtat, la curiositat per la reforma o el mateix boca-orella, fan que anar aquests dies a Sant Pau cridi a molta gent. Sobretot en cap de setmana. Dissabte, a la 1 del migdia, el nostre grup va anar a buscar el final de la cua, amunt del carrer Cartagena, a l’altura de la  Fundació Puigverd –això és 2/3 parts de la llargada longitudinal del recinte hospitalari-. Hi havia molta gent, però l’entrada era bastant progressiva. Amb tot vam tardar ben bé 45 minuts a passar la reixa. Però xerràvem i ens vam  distreure bé. Després a dintre començava una altra mini-cua per fer el circuit de l’edifici principal i un tros dels passadissos subterranis. Un cop es sortia al pati, la gent  s’escampava. Però hi havia  molta gent, com demostren les imatges que vaig preparar per fer un reportatge visual i que podeu veure clicant aquet link.
A.M.
Detall del pati d’entrada de la Fundació E. Miralles
Hermetisme estrany
L’Hospital de Sant Pau va superar les expectatives. L’exposició de la Fundació Miralles, les va  truncar.  La seu del desaparegut  arquitecte, es troba al Passatge de la Pau, a tocar del carrer Ample i de la part baixa de la Rambla. Es troba en un immoble centenari d’aquests, d’espais amplis i balconades lluminoses amb porticons. Fins  al mes de maig, conviden a visitar-la per veure l’exposició “Enric Miralles en tots el seus temps”. La mostra ensenya  la presència  del concepte temps, en vàries aplicacions, en alguns projectes de l’arquitecte. Es disposen a la  sala, algunes arquitectures efímeres i dues maquetes.
El material i la informació de sala resulten insuficients i opaques per copsar el significat i la potència de l’autor. De  fet la noia que vigilava la sala tampoc semblava estar molt preparada per ajudar a entendre el  concepte arquitectònic darrera el treball de Miralles. Amb col·laboració amb Benedetta  Tagliabue, ha estat autor de la reforma del mercat de Santa Caterina o el nou parlament  d’Escòcia. Si no fos perquè teníem paciència, ganes d’aprendre coses i un company arquitecte coneixedor del tema, no ens hauríem posat a fullejar els volums de “Croquis” que es mostren per vendre. Veient la quantitat de maquetes que l’equip de Miralles generava, vam lamentar que no se’n poguessin veure més a la seu de la fundació i que la proposta expositiva i qui ens ho podia  explicar fos tant poc entenedor.
Em tot, tenim pendents una nova visita del grup, al mercat barceloní, a la biblioteca  de Palafolls i al famós i proper ajuntament d’Hostalets de Balenyà, d’aquest estimulant arquitecte, que feia del seu treball un joc i un plaer.

VISITES POLÍTIQUES (2)

Marta Rovira, d’ERC: 
“Podeu tenir per segur que el 9 de novembre votarem”

Centelles. Som quarts de set del diumenge. Em sembla que no cal pas que esperi fins demà a la tarda per afegir una nova crònica. Tinc tot el material que preciso i temps. La setmana passada parlàvem de la visita del conseller Vila, que puc confessar em va crear una bona impressió.  Però crec que ja les han superat: Marta Rovira, la secretaria general d’ERC desprèn molta més energia i simpatia.  Potser hi posa salsa dramàtica en les seves paraules i la seva gesticulació. Però això m’agrada trobar-ho en la política, ja que al mateix temps demostra passió i coneixement del què toca. Inspira seguretat i confiança en tot el procés.. Segurament és el que busca. Però surts de la trobada, amb la tranquil·litat de que el procés està en bones mans.  I al menys dóna senyals de més visió de país. Amb el conseller Vila, potser vam trobar una persona educada, també amb do de paraula, però molt més prudent i qui sap si atordida pels problemes econòmics del departament. La Marta es pot dedicar amb molt més cos i ànima a somiar amb el futur i a pensar amb el present del procés. I en boca seva, tot és possible i segur.
La xerrada-colòqui amb la Marta Rovira va tenir lloc el passat divendres a la Sala de Vidre. Un acte obert a tothom, que va seduir a bastantes persones del poble. També hi havia algun alcalde, com  el de Manlleu. Rovira va revisar les fites importants del procés fins ara i va esbossar els principals punts que ens trobarem. La principal idea és que, pas, darrera pas, el govern de la Generalitat va complint amb tots els passos legals –mandat del poble, declaracions, la carta a Rajoy-, per tal de que encara que sempre ens diguin que no, generar uns arguments degudament aconseguits, legals, rigorosos  i documentats. L’última carta és la d’aprovar la llei de consultes , que permetrà als ajuntaments preguntar als veïns sobre qüestions municipals als ciutadans i que també es pot orquestrar a nivell nacional. A través d’aquesta llei, que encara no s’ha aprovat, es podria convocar el referèndum del 9N, al marge de les negatives del govern estatal.
Però el 9N encara queda una mica lluny. Abans, Rovira va recordar que venen les eleccions europees. I si bé va reconèixer que els grups minoritaris hi tindran una representació modesta –de 4 a 5 Eurodiputats entre 754-, sí que va demanar als assistents que procurem, que anem a votar a les europees, una majoria de ciutadans catalans,per tal de sorprendre a les estadístiques. En les anteriors eleccions europees, van votar el 37% de la població. Per Marta Rovira, si a Brussel·les veuen que a una zona d’Espanya ha votat un tant per cent important, podrien reconèixer  el sentiment europeista del país i la seva capacitat d’implicar-se en projectes polítics continentals.

Rovira també va parlar del futur, i va esmentar que si arribem a ser independents, també s’haurà de consultar als ciutadans si es vol continuar a la UE o no.  Rovira va esbossar la idea d’un futur país “ben fet”, amb un procés constituent que compti amb el vistiplau normalitzat de la població,  i que posi en marxa polítiques per assegurar un bon govern, que per exemple, tingui a ratlla la corrupció. En aquest sentit creu que la societat en general, no s’ha mobilitzat prou fins ara, per reclamar una llei de transparència. Un projecte que ja s’ha plantejat en el parlament i en varis grup de treball, però que mai ha arribat a generar un consens bo entre els partits. El cas és que diversos grups de treball estan estudiant les estructures i el funcionament de totes les eines d’estat que ens caldran si el país esdevé independent. M¡’agradaria molt saber què punyeta estan pensant, per exemple, sobre els temes de cultura i art.

MÉS VISITES

Retorn a les classes

Centelles. Avui l’Escola Sagrats Cors ha fet jornada de portes obertes i ho he  aprofitat per tornar entrar a l’antic cau d’ensenyament i records bons i dolents. Feia 22 anys que no  anava pels passadissos i d’aula a aula de la vella escola.

En general m’he trobat un espai de dimensions més petites del què recordava. M’han dit que era perquè jo havia crescut. He visitat la majoria d’aules on havia estat, menys la que vam tenir per primer cop a la Núria Pugseslloses, que crec que l’ampliació se l’ha cruspit. El laboratori fa olors rares, però no són de naftalina, com recordava. De fet a tot arreu domina l’olor de nens. Sobretot a les aules de més al costat del Triquet. A 4rt d’EGB havia anat a la de la punta, ben bé fins a setè o vuitè.  En els passadissos hi ha una biblioteca –abans devia ser a on ara hi ha despatxos, al costat laboratori-. També hi ha llibres d’història de l’art, com volums gruixuts dedicats als grans períodes i a les col·leccions de grans museus. També he baixat a les aules subterrànies. Allà hi ha les aules domini de la Tere Roma, on es mostren dibuixos i murals.  M’han demanat que fes, a posteriori, un comentari dels dibuixos observats.  Crec que les làmines dels passadissos estan bé, però  és com si les hagués fet la mateixa persona o n’hi hagués hagut una que dominés tota la resta. Parlo, especialment d’uns dibuixos de quartos i sales de casa. Sembla que tots els nens visquin al mateix lloc!.Suposo que l’exercici estava en representar l’espai amb la perspectiva, això bé. El que sí

m’ha agradat és el mural de les escales Representa un paisatge centellenc. En la vista del poble, es resolen bastant bé els temes de perspectiva de la Plaça Major i l’església, per enquadrar-ho i justificar-ho amb la vista al darrera de Tagamanent. El que no he sabut endevinar és quin era el poble de l’altra cantó. M’he imaginat que era Campos, però no ho crec. Colors de cera, pastosos i intensos. Cel taronja. Detalls  ben detallats. Està fet amb gust i calma. Les fruites amb volum. És molt xulo! A les aules de sota de tot –on hi ha Tecnologia-, també hi ha dos murals més. Però el dels fruits i la terra em sembla el millor. He fet dues visites: la primera sol i amb les aules buides. A la segona ja hi havia canalla amb els pares amunt i avall. He  trobat l’aula d’informàtica.  Hi havia uns dissenys de volums amb 3d en algunes pantalles. I pensar que  fa vint anys, ens limitàvem a donar ordres a una fletxa, perqué dibuixés un  quadrat! Li dèiem; avança 10 cm. Gira 90º, avança… I el profe ens deia: aprovat. La persona que em va fer conèixer els ordenadors va ser el Pere Valldeneu.  Tenia un joc molt xulo d’un  personatge que caminava com per un bosc.

VISITES POLÍTIQUES

Conseller Vila: 
“Contineu reclamant el desdoblament del tren”
Aleix Art
El conseller Vila presidint la taula, 
al costat d’altres polítics comercals, locals
i de la diputada centellenca al congrés, Carme Sayós.
Centelles. Ahir diumenge va venir a la nostra vila el conseller de territori i sostenibilitat, Santi Vila. En un dinar-tertúlia a les Brases, qui hi va anar, va tenir l’ocasió de conèixer i preguntar-li de primera mà el seu pla d’actuacions pel tema dels transports i les infraestructuras, tema de la trobada. De tarannà amable, paraula estudiada i estil jove i professional –no en va, ha estat professor a la universitat-, va desgranar les raons per les quals l’actuació de la seva consellaria s’ha de fixar en reptes prioritaris, donat l’escassetat de recursos i l’endeutament públic. Hi ha previstes actuacions puntuals al llarg de la línia de tren de Barcelona-Vic, per tal de facilitar el creuament de combois cada cinc o set quílometres i millorar el sistema. Però de moment no es plantegen començar el desdoblement definitiu de la línia, qüestió que es ve reclamant des del territori, des de fa molts anys. Alcaldes de la zona, com el d’Aiguafreda, Grub, Tona i Balenyà, així com la cap del grup centellenc de CIU, van poder confirmar així que les intervencions previstes van més en la línia de millorar el qué es té, si bé les intervencions de petits desdoblaments a Montmaló, La Garriga, Balenyà i Taradell ja van cap a la direcció dels quatre rails. Les paraules del conseller van ser: “heu de continuar reclamant el desdoblament”. Maribel Matas, també va demanar pel pont de ferro, la millora del servei a l’estació –tiquets, marquesines, etc-. Vila va comentar que tot depen una mica de la voluntat cooperativa amb el ministeri estatal, amb qui sembla que hi té bona sintonia. El conseller va parlar de que s’està estudiant subcontractar la gestió de les estacions a projectes nous de restauració, punts d’informació, etc., per tal de millor la conservació de les estacions, tal i com la Generalitat ja ha fet en la línia de tren de Lleida a la Poble de Segur. Però la Generalitat, per ara només és responsable d’una part del servei ferroviari de Rodalies i ha d’anar cercant solucions amb negociacions amb la ministra Ana Pastor.
A.A.
El Col·legi Sagrats Cors va
celebrar ahir diumenge, el 75é aniversari
de la seva fundació i el 200 del naixement
de la fundadora de la congregació.
La missa de les 12
va servir per celebrar-ho i reunir monges,
professors, alumnes i companys de la vida
de l’escola d’inspiració religiosa.
Al carrer, alumnes pintaven el dibuix fet
per Jordi Sarrate, per remmarcar l’efemeride. 
Sarrate ja va fer el cartell dels 50 anys, en que 
utilitzava la forma d’un triangle, com a símbol
de Catalunya. 
Ull crític
El que em va semblar a mi, a partir del què va dir, és que no tenen una visió real de servei de la línia per a tot el tram que abarca, que no acaba a Vic, sino a La Tour de Carol. No em va semblar que de les seves paraules hi hagués la voluntat d’apostar per assegurar una comunicació coherent. Perqué s’ha d’anar fins a Vic,  per fer transbord i arribar a Manlleu, Montesquiu, Ripoll, Puigcerdà, o viceversa?. La línia per ells sembla acabar a Vic. I enlloc d’incrementar i apostar per bones freqüències entre totes les estacions de la línia, va parlar de completar l’oferta de transport públic amb connexions a través d’autobusos. No sembla que s’adonin de la utilitat dels rails que, més bé o malament, funcionen des del segle XIX i connecten la capital amb un bon tros del interior. En canvi, tampoc ningú va parlar –i desconc realment, sí ho necessiten-, de posar o millorar busos llançadores entre Balenyà, Tona, Seva, Taradell. Els veïns d’aquestes poblacions, depenen encara de la voluntat dels familiars?
El dinar no va acabar sense les oportunes confessions del procés sobiranista. Vila parla sovint amb diputats i representants estatals i pel què explica la por que des del govern de Madrid ens volen fer, és equiparable a la que ara ells tenen de perdre l’empenta que els hi ofereix Catalunya. Vila afirma que ara ja els hi preocupa el tema, de debò. El cas és que no deixen de cercar polèmica i enfrontament, com en el tema de l’Ebre, en que es vol reduir el cabal, per afavorir zones de regadiu del nord peninsular, però a costa dels cabals que precisa el Delta.  A una pregunta d’aquest redactor, Vila va respondre que s’hi oposaran per la via legal i cercant el suport d’Europa. Per cert, Santi Vila, va arribar al poble, amb tren i va fer a peu tot el tros fins a les Brases. Va marxar en cotxe. Divendres ve la Marta Rovira, d’E.R.C.