LA CANDELERA HA RIGUT

Passos medievals


Centelles. La Candelera ha rigut: per tant ens ve més fred. A les Televisions de Catalunya i a la Radio pública no paren de fer vaga. I mentre estem així no paren de fer programes amb un elevat contingut social o cultural i prou interessants. A Catalunya Ràdio també podem sentir música bona, i molta catalana. No hi ha anuncis. Són dies d’emissions xules, però trobo a faltar la normalitat, encara que a vegades sigui avorrida. També m’he adonat de que al 324 i al Telenotícies sovintegen les errades: ara falta el nom d’algú, ara falta la traducció, ara falta… L’altre dia parlaven un israelita i un palestí i no ho feien pas amb anglès. Però qué deien?
Centelles: si sonen tambors procedents del Vapor, deu ser que els timbalers

Dibuix propi
“La Burra”, màquina de vapor que feia moure
els embarrats de la fàbrica que actualment acull
el MNACTEC, a Terrassa. 
També a Centelles queda 
un patrimoni important per recuperar i
llegar als nostres descendents.

dels Cabrons i les Bruixes s’estan preparant pel Cau del dia 15. Al web de l’Ajuntament ja hi ha el cartell amb el programa. Aquest cop de la imatge del pòster se n’ha ocupat en Jordi Sarrate. M’havien dit que algú havia fet “les bruixes despullades”. Creia entendre que eren imatges retocades per photoshop. Però no. Són uns dibuixets, de figures petites i alegres, tal i com el mateix Sarrate ja va fer en el tríptic de les Bruixes de Centelles que va exposar a la Col·lectiva del passat agost. El cartell és com una prolongació de la sèrie basada en el poema homònim de Miquel Desclot, però no hi té relació. És un cercle de bruixes auto-recreant-se. 

Com que amb aquest cartell obteníem com un pack, vaig proposar al Sarrate d’exposar les seves obres originals d’aquest tema a algun racó de Centelles, coincidint amb aquestes dates festives. A partir del proper dissabte, 8 de febrer, es podran veure –si no hi ha cap entrebanc-, a les finestres del bar El Trabuc. 
Són dibuixos inofensius, alegres, d’algú que es mira el tema amb bastant respecta i enamorat de la bellesa humana i del paisatge centellenc.
Com a Aleix Art també s’està organitzant una trobada de dibuixants urbans, l’Sketchcrawl Embruixat, per seguir el Cau de Bruixes. Es farà a la tarda i a la nit, per poder dibuixar el mercat, la gent, l’entorn urbà i les activitats. Està obert a qualsevol curiós o interessat en dibuixar. Qui vulgui sumar-si pot fer una inscripció al mail ctlls@yahoo.com. No s’ha de pagar res. Només serveix per tenir idea de que vindrà algú i per reenviar a cadascú, el plànning dels lloc per on passarem i una mica d’indicacions. Per dibuixar en una trobada d’aquestes es pot fer sobre paper aquarel·la o més fi, en funció del qué s’utilitzi per pintar: si és sec o porta aigua. Va bé portar un blog i un llapis o boli i colors, que poden ser de fusta o els que us vagin millor.
Sorpresa
Aleix Art
Grup i membres del grup Baobab que dissabte vam
anar a cercar un pessebre al Castell de Sant Martí
El calendari ens aproxima a festes de cert regust medieval. Però a Centelles tenim testimonis d’aquelles èpoques encara més verídics i palpables. El castell de Sant Martí és com un fantasma a qui li han rentat la cara i ens ensenya encara millor el seu poder. Des de que han tret i netejat les muralles es veu magnífic. Hem d’estar orgullosos de que encara ens vigili. O sobretot preocupar-nos de que continuï cap al futur. Encara hi estan treballant. Potser algun dia veurem bé les habitacions dels senyors, que estaven amagadetes per la runa. La Capella ja sembla acabada. Qui sap si també en un futur, podrem acabar de pujar a la roca on hi deu haver alguna resta de la part alta del castell. 
L’antiga capella té un foradet a la paret de l’absis on els del grup Baobab hi vam deixar un pessebre petit i modest, abans de Nadal. Aquest dissabte hi vam tornar per recuperar-lo i mirar si algú ens havia deixat un escrit a la llibreta de recordatoris que l’acompanyava. El castell està normalment tancat i es fa difícil imaginar de que a més d’això, puguin trobar el pessebre amb la llibreta en aquell racó tant fosc. Però sí: hi havia diversos escrits d’excursionistes procedents de varis indrets del país. Si demanen la clau….

PROPOSTES ARTÍSTIQUES

Show-room d’art i restauració
a Sant Pere més baix

A.M.
Sala principal del pis restaurat
Centelles. Diumenge, 26 de gener, 17:26 de la tarda. Ens trobem a una entrada d’un pis del 32, del carrer de Sant Pere mes baix. Truquem un timbre i d’entrada no respon ningú. Silenci. Gent diversa i desconeguda es va aplegant davant la mateixa porta on s’hi arriba per invitació. Intuïm que tots anem pel mateix. Al cap d’uns segons ens obra la Sílvia González, una de les socies de la galeria nòmada CiS Art Lodger. Aquest cop la galeria que també dirigeix Carmina Gaudes s’ha aliat amb un equip de dissenyadors-restauradors italians, que s’anomenen DiastemaDisegno, per oferir una espècia de show-room. Ells ho van anomenar: “Just a Perfect day show” . 
Els dissenyadors els “dirigeix” i els “comunica” la Francesca Regni, que juntament amb el seu equip va anar rebent els invitats a l’entrada. L’objectiu de tot plegat serà fer una presentació d’un espai reformat i aprofitar-ho per ensenyar alguns projectes o possibilitats de treball. Per una banda, Diastema ha arreglat aquest pis principal d’un immoble vellet, que abans havia servit de taller de confecció. Es veu que els taulers de les estantaries de fusta les han aprofitat per fer el terra de l’espai principal. També han deixat al descobert unes pintures murals que coronen les portes i han respectat els vidres glaçats en quadricules (així les cosidores no es distreien?). 
A.M.
Els quadres d’Anna Taratiel
L’espai en qüestió s’anomena Spazotransformer. És un espai de parets blanques, d’aire rústic i càlid. Es compon d’un sala principal frontera amb l’exterior on hi ha el balcó i el carrer. Després hi ha dues sales més petites i un passadís estret que serveix de guarda-trastos-roba. Tot el pis està decorat i ocupat per mobles que formen part dels objectes restaurats per Diastema, que serviran també per donar seient als invitats que cada cop es van multiplicant més i per servir la cata de vins. 
Els assistents es tracten, en general, d’un públic de tònica jove. D’entre 30 i 45 anys, aproximadament –no sóc gaire bo amb això-. Sospito que es tracta d’altres dissenyadors o d’amics o d’arquitectes o altres tipus d’intel·lectuals. Porten una vestimenta particularment cuidada. Hi ha més italians. Algunes persones i parelles es coneixen i d’altres semblen com un servidor, trasplantats en un ambient nou. Per mi i la meva acompanyant és tota una novetada assistir a un show-room d’aquest tipus a la Barcelona cosmopolita. 
A.M.
Sandro Dieli narrant un dels seus contes, que solien
tenir un ingredient moralitzant
DiastemoDisegno ofereix per amanir el “show”, la cata de vins i també el suport d’obres dels artistes de la CiS Art Lodgers. Aquí és on entra la galeria. CiS han portat obra dels seus artistes i l’han repartida pel pis. Obra de l’Anna Taratiel, Yang Shun, Juan Pablo Echeverri, Morcky i el duet Bigert&Bergstrom. Coneixem a Taratiel de qui veiem els seus quadres de deconstrucció de formes geomètriques constructives sota unes taules de fusta, recuperades pels dissenyadors, que serveixen com de caixes. Yang Shun també l’hem tractada al blog: fa unes pintures de formes i composicions com desenfocades.A l’Spazotransformer hi porta un grup d’homes o joves com si estiguessin esperant el torn a una classe de gimnasia.
Arquitectura, vi, art i teatre. El show el va culminar l’actuació de Sandro Dieli, membre del Teatro d’Appartamento. Dieli feia monòlegs i narrava contes a partir d’històries que havia anat recollint de retalls de diaris. 
Suposo que anar a aquests esdeveniments, es disfruta més si coneixes millor al personal. Però la veritat és que resulta interessant i suggerent per fer activitats similars molt més dedicades a compartir l’art per l’art. 

SKETCHCRAWL

Dissabte de dibuix urbà 
amb els de Vic

Dibuix propi
Una de les aules reformades del Seminari de Vic



















Centelles. Dissabte passat es va celebrar una nova edició dels sketchcrawl que es celebren cada trimestre a diverses ciutats del món. Barcelona hi va ser i Vic també. I aquest cop al mateix temps. Per tant un servidor va haver de triar: o anar amb els vells coneguts de la capital o conèixer millor els companys de l’altra capital, la de la comarca. Vaig triar aquesta segona. I per tant el dissabte a quarts de 10 era ja aparcat a prop del pont romà d’Ausa. Això convidava a fer una caminadeta, travessant el Mèder, passant per davant el Temple Romà, resseguir els carrers del centre, baixar pel carrer de l’Occità fins al Passeig i seguir cap al carrer Manlleu, fins a l’avinguda Camprodon. El punt de trobada era al bar el Garbi, just davant de l’Aliança i també del nostre objectiu del dia: el Seminari. 

Un bon grup de persones es va anar concentrant en el local, fins al punt que vam desbordar les previsions de culleretes del bar, per un dissabte qualsevol. Érem bastants dibuixants urbans. Alguns avançats, d’altres temptejaven per primer cop el terreny. 

Encaminant ja cap al Seminari, vam començar a estudiar el panorama i sobretot a notar el fred intens. Els fotògrafs que ens acompanyaven ens van indicar que ens volien fotografiar a tots a unes escales del jardí-aparcament del Seminari. Ho vam fer, primer rient lluïsos, després amb els quaderns, tal i com era casi millor. 
L’aspecte de fora del seminari és bastant imponent, però a mi el fred em feia nosa i vaig seguir els companys cap a dintre. I de fet m’hi vaig quedar i vaig anar cercant motius per dibuixar i estar a dintre. Va ser la manera de conèixer l’edifici i la seva vida social.

CANVI DE DATES

Marta Postico, 20 anys de profe de ceràmica

Centelles. Hem de modificar algunes afirmacions de Cròniques anteriors: l’exposició de la Rosa Permanyer no va bé fer-la al juliol i l’aplaçarem pel 2015. En el seu lloc hi va una altra exposició “d’un grup centellenc”. També ja m’he enterat de que al Marçó, ara venen: l’exposició del Pep Ricart, el febrer. I després Toni Donato i Musach. La programació es veu que s’avança una mica. 
Aleix Art
Marta Positco, en el sopar de celebració,
mostrant el recordatori preparat pels alumnes.
L’exposició del Pep Ricart es correspondrà amb una part dels
premis amb que va ser reconegut l’artista vigatà en l’últim Premi Centelles, a més del trofeu i els diners. En la mostra tindrem l’oportunitat d’ampliar el coneixement sobre aquest treball que ens consta que ja fa temps que l’artista té a punt. 
L’exposició del Pep Ricart a Centelles coincidirà amb la que el mateix artista té a Vic amb material escultòric. Aquesta es pot veure a l’espai de l’Albergueria. Val la pena veure-la i resseguir la trajectòria d’aquest artista amb les obres que portarà a Centelles per aprofundir encara més amb un dels artistes més importants que ha generat la nostra terra. 
Aviat també es deurà convocar el nou Premi Centelles. No és qüestió de córrer ara, sino que com en qualsevol concurs és millor presentar quelcom fet ja, i evitar així els nervis o la pressió que pot suposar treballar amb el deliri de guanyar, que siguem realistes, depèn de molts factors. És important presentar quelcom honest i ben fet, part natural d’un treball i una línia natural. 
Com fa la Marta Postico. Lentament va creant les seves obres de ceràmica i també imparteix classes. Aquest any en fa 20 que va començar a donar classes en el que ara és el taller de ceràmica de l’Escola de Persones Adultes. No podíem deixar passar l’efemèride i alumnes dels grups del matí i de la tarda, ens vam reunir el divendres passat per celebrar-ho. Vam anar a sopar a El Portal una desena d’alumnes, que no érem pas tots, però sí la majoria. 
A.A.
El grup d’alumnes i la Marta, durant el sopar dels
20 anys de professora.
És la primera activitat conjunta del taller de ceràmica d’aquest curs, que té, però

molts “repetidors” i  que també prepara obres per l’exposició de final de curs i qui sap si un dia tornarà a tenir consciència de grup, per anar a veure alguna exposició o taller. El cas és que som gent diversa, però que alhora de parlar de procediments i tècniques del fang, ens entenem i ens ho passem pipa. Almenys aquesta és la meva impressió.

Per subratllar que la Marta fa 20 anys que fa classe, els alumnes vam preparar un petit recordatori que li vam entregar a la professora, a l’acabar les postres. El desig de la Marta seria tornar-ho a celebrar encara, més endavant, juntament amb el David Casals, que també fa una quantitat d’anys importants que fa classes de dibuix i pintura. Però de moment, els alumnes, ja ho hem celebrat, no fos cas que el temps s’emporti els desitjos.
Diumenge hi havia la caminada per anar a portar la branca del Pi, a la Santa Coloma de Sasserra. Com que el sol es va aixecar content i seré, ens va deixar caminar. Un servidor va arrossegar uns amics i nens, que vam anar a l’antiga parròquia, no pujant per la Costa i passant pel Cor

ral, sino anant en cotxe fins a la casa d’abans de la Pullosa, prop de Collsuspina. Des d’allà vam anar a peu fins a Santa Coloma, això són 4 km. Vam tardar una hora a superar la distància. Feia un matí molt maco i vam anar fent. De fet no vam anar amb presses i ja anàvem tard al començar. Tot plegat va fer que arribéssim a lloc, just quan la gent entrava a l’esglesieta a fer l’ofrena. Sort que unes ànimes caritatives ens havien vist i havien avisat de que segurament arribaríem tardet, La Maria ens havia guardat buti i per aquests nosaltres toca-tardants. Gràcies, Maria!