CERÀMICA MODERNA

La ceràmica, com la pintura, en les mans d’Antoni Cumella

Museu Granollers
L’ovoide de Cumella
Centelles. “Poques coses i ben explicat”: Aquesta és potser la idea que sosté l’exposició del Museu de Granollers, dedicat al ceramista Antoni Cumella. De què hauria servit ajuntar centenars de peces si no per atapeir la mirada de l’espectador? L’important és  fer patent les bases del seu treball i això s’explica i s’entén reduint la mostra al mínim comú denominador.  En l’obra de Cumella importava, i encara queda clar, el concepte i també una filosofia base que pren la ceràmica com a expressió d’un nou món. I ho fa en base a unes formes que l’artista va concretar i va anar repetint en diferents solucions tècniques. Són l’ovoide, l’esfera, l’esferoide, la campana, el bust, el cilindre i el con. 
Una representació d’aquestes formes “elementals” són les que integren l’exposició temporal dedicada al gran mestre ceramista granollerí, un dels màxims exponents a Catalunya i comparable a l’altre mestre, Llorens Artigues. De fet tots dos comparteixen que van traslladar a la vessant més artística un llenguatge que li costa a vegades, sortir d’una esfera que l’infravalora entre les arts artesanals o decoratives. La ceràmica pot ser més. I és més. Ho demostren les obres d’aquests dos artistes que a més van vincular les seves produccions de fang amb les avantguardes i el discurs de la modernitat. 
M.Granollers
El bust
Antoni Cumella es va especialitzar a treballar amb gres, perquè tenia una ductilitat, una duresa i una estètica especial. Es preparava ell mateix la fórmula i després de la primera cocció, hi aplicava a les peces diferents tractaments d’esmalts, per anar cercant diferents resultats que intencionadament tenen un valor  plàstic i sobretot, estètic. Cumella anava anotant a les seves llibretes de treball aquestes troballes de resultats visuals que són difícils de produir i que molts cops resta a la sort de la voluntat del forn. 
A l’exposició del Museu, comissariada per la Glòria Fusté, s’hi poden veure uns quants grups de peces de les diferents formes que l’artista va decidir que serien la seva base de treball i generadores del nou món. A una altra part de l’exposició hi ha uns quants panells informatius que, de forma molt amena, expliquen els detalls tècnics i els detalls de les peces. També recorden el grau d’atzar i els moments en que l’artista no es pot arrepentir, com després de cada cocció, que tanca i segella una part del procés. 
En els ovoides o cilindres de Cumella, no cal cercar-hi una utilitat pràctica. Simplement són formes volumètriques de gres, ben esmaltades i en les que les mans afaiçonadores han cercat reduir la seva fisonomia a la mínima expressió. No hi ha nanses, ni elements secundaris. Les boques, gràcies que l’artista les hi deixa. Són l’únic que ens recorda que allò té una arrel llunyana amb un càntir o una ampolla. De fet el seu concepte “simplificador” guarda una estranya relació amb objectes primitius. Serà que els extrems es toquen?
Parlàvem de les “mans afaiçonadores”, però caldria precisar que les pec

es de Cumella estan fetes amb torn. Per tant, parlem d’un artista amb ganes d’experimentar amb els esmalts, però que coneixia molt bé com s’ha de treballar amb aquest aparell d’origen antic, però que no és fàcil de dominar. I menys d’aconseguir aquestes formes tant esveltes i perfectes. Els que comencem a potinejar amb fang ens rendim davant les peces extraordinàries d’aquest artista. Si visiteu l’exposició del Museu de Granollers, no deixeu de fer una volta per l’altra exposició amb fons del Museu. Em quedaria amb les obres de Benito, Tàpies, el “paisatge” de la Veronica Aguilera i sobretot amb un gravat d’un tal Orlando Pelayo. Diria que la seva estampa porta més coses que aiguafort que diu la cartel·la. 

 Fundació Vila Casas: 
quatre inauguracions 
en quinze dies
Qui està obrint tots els seus 
espais expositius amb 
material nou és la Fundació Vila 
Casas. Si Déu vol 
n’anirem parlant 
detalladament, 
però de moment us 
avanço la seva línia d’atac:
-. Xavier Grau, pintor. 

Van inaugurar dilluns a Can Framis

-. L’art de col·leccionar.

 Comissariada per
 Daniel Giralt-Miracle, reuneix material 
gràfic i publicitari col·leccionat per la 
Fundació Uriach 1838. 
A partir del dia 20 de gener, 
a l’Espai 0 de Can Framis.
-. Julio Vaquero i Joan Vilacasas, 
dues individuals a l’Espai Volart, 
a partir del 23 de gener. 

Molts projectes

Calendari aclarit

Aleix Art
Grup Baobab, amb la figura que han preparat per 
col·locar uns dies, al Baptisteri, juntament amb els escrits
Centelles. Una reunió de fa poques hores, amb Cultura de l’ajuntament ha permès aclarir el calendari per les propostes expositives promogudes des d’Aleix Art que tenen com a destinació la Capella de Jesús. La mostra Col·lectiva Aleix Art’14, ja té data: serà del dissabte, 26 de juliol al diumenge, 17 d’agost. Quatre caps de setmana, com l’any passat, a cavall dels dos mesos de ple estiu. Les dates permetran que es pugui facilitar la visita a l’exposició els dijous i els divendres, a part del cap de setmana i es cercarà completar la proposta artística visual amb accions, com concerts, gastronomia o dansa. Els detalls de l’exposició els anirem anunciant més endavant. 
De moment es pot dir que han confirmat la participació a la nova edició de la Col·lectiva, una quinzena d’artistes, tots citats al blog Aleix Art, durant el curs passat. Com l’any passat els artistes podran portar una obra de tema lliure i també una de tema “comú”. Enguany estarà dedicat “un país pel futur”. Entenent que els artistes també són actors d’un entorn que s’obra a importants moments polítics. 
La Col·lectiva ja té data i una altra proposta expositiva, també: Rosa Permanyer. L’artista de Caldes de Montbui, mestre de fotogravadors i aquarel·listes portarà la seva obra a la Capella de Jesús, just abans de la Col·lectiva, del 5 al 20 de juliol. Recentment dedicàvem un article a aquesta artista, que us convido a rellegir, per veure per on va la seva obra. 
Tornem al present: estem a la tercera setmana de gener. S’ha ben acabat el t

emps de Nadal. Aquest cap de setmana es tancava el cicle litúrgic amb la lectura del baptisme de Jesús. Per això el grup Baobab va entrar en acció, a la Missa Jove, del dissabte al vespre. Amb els nanos vam preparar un Jesús escultòric, fet de cartró, ben vestit amb una alba. Al costat s’hi troba un cavallet amb textos que reflecteixen el que per cada un del grup, creu que li significa haver estat batejat de petit. Qui vulgui pot afegir la seva aportació o sumar-se a la d’un altre, enganxant un gomet. 

Aquest cap de setmana, dissabte, també va ser el del bateig del grup de petits de Dimonis. Els Cabrons i Bruixes de Centelles han reclutat nens i nenes de pocs anys per afegir-se a la seva festa de foc i balls. Dissabte al vespre es van estrenar i segurament els tornarem a trobar pel Cau de Bruixes.
Perquè quan s’acaba el Nadal, comença per Centelles unes setmanes de moltes celebracions: aquest dissabte vinent, el dia 18, hi ha la festa de Sant Antoni. Enguany hi ha esmorzar i dinar, a més de la tradicional cercavila amb els animals i els carros. 
Al cap de quinze dies arriba el Cau de Bruixes i després el Carnestoltes. Enguany Aleix Art també aporta una activitat al Cau: serà una trobada dibuix urbà per resseguir els carrers i l’ambient del sarau embruixat. L’activitat estarà oberta a tothom, serà gratuïta i permetrà veure la festa d’un altra manera. Començarem a les 5 de la tarda al Passeig i anirem passejant dibuixant i prenent nota de tot. Qui vulgui venir es pot inscriure al mail ctlls@yahoo.com, per rebre la informació de la ruta que seguirem i les indicacions complementàries. La Laura Ramos ens ha fet el dibuix de la bruixa que dibuixa. 

FOTOGRAFIA CONTEMPORÀNIA

Joan Colom fa el cim al MNAC

Joan Colom
El carrer barceloní, cap a 1960. Imatge
donada al MNAC i que forma part de la
mostra actual sobre el seu autor
Centelles. L’exposició de Joan Colom al Museu Nacional d’art de Catalunya –MNAC– és la gran retrospectiva de la vida del fotògraf barceloní. La mostra és possible, sobretot perquè Colom, fa dos anys, va donar tot el seu arxiu de fotos i negatius al MNAC. El fons donat compte amb 9000 fotografies i 7300 negatius, i altres materials. Els responsables del departament de fotografia han “assimilat” tot aquest fons i han preparat aquesta macro mostra, que resumeix la trajectòria amb 500 imatges. 
L’etapa més coneguda de Colom són els seus reportatges en blanc i negre del Raval. Però resulta que això ocupa una part petita del seu arxiu. Les imatges en blanc i negre representen una quarta part del seu fons. En quantitat són més importants les imatges en color que el fotògraf ha fet des dels 90. Aquestes imatges, que també s’en mostren una part al MNAC, ressegueixen les traces del Raval: el lloc on mig segle abans Colom va quallar el seu estil.
Joan Colom és nascut a Barcelona, 1921. Interessat per la fotografia, se’l relaciona amb els fotògrafs de l’anomenada Nova Avantguarda –amb noms com Xavier Miserachs o Ramon Masat-. Seran els responsables de renovar la fotografia Colom s’interessarà per la gent i la gentussa del “Barri Xino” barceloní. Però el què el farà únic serà el seu estil i la seva tècnica. Per no cridar massa l’atenció, captava visualment l’objectiu, però disparava una mica a l’atzar: es posava la càmera recolzada a la cintura, mig amagada per la mà, i crick! 
Així va retratar nens, dones, lluites de carrer, prostitutes, amb el seu estil de focus baix i de detalls. El coneixem per les imatges del Raval, però també es va passejar pel Somorrostro o el Born. Aquesta etapa en Blanc i negre va del 1957 fins el 1964. Aquest any es va publicar el llibre “Izas, rabizas y colipoterras”, amb textos de Cela i foto de Colom. El llibre va tenir èxit, però hi va haver una dona que si va veure retratada i va denunciar judicialment als autors. Això va qüestionar el fer fotografies clandestinament i va traumatitzar al fotògraf fins al punt que va deixar la càmera durant uns anys. No molts, cap el 1970, ja torna a disparar. 
L’exposició del MNAC mostra les imatges de Colom, tal i com ell les va positivar en paper, de diferents formats, qualitats. Per això es mostren diferents col·leccions o com àlbums de fotos. També hi ha testimonis de l’edició en revistes o llibres de les imatges del fotògraf. 
A part de les imatges de Colom també se’n poden veure d’altres autors com els que integraven el grup El Mussol. També és el cas de la sèrie d’imatges capturades pels integrants a l’expedició a París, del 1962. Aquesta part em sembla summament interessant: l’oficina de turisme francès, va convidar a 11 fotògrafs del sud dels Pirineus a visitar la Ciutat de les Llums, perquè donessin la seva pròpia visió de la ciutat, allunyant-se dels tòpics turístics. Eugeni Forcano, també gran fotògraf va ser l’organitzador del grup, en el que també hi va anar Colom, Miserachs, Masats, Oriol Maspons o Andreu Basté (aquest el recordareu perquè fotografiava teatre de l’Espriu). Aquests van integrar el què es va anomenar “Onze fotògrafs espanyols a París”. El recull d’imatges mostra com el seus hàbits intenten familiaritzar-se amb la varietat i urbanitat que representa París. I és aquí on per exemple, veiem que es fixen amb les manifestacions o els pàrquings plens de cotxes i també retroben personatges “miserables”. 
L’exposició “Jo faig el carrer”, ha estat comissariada per David Balsells i Jorge Ribalta. Fins el 25 de maig hi ha temps per anar-la a veure. 

DIA DE REIS

La vida de Pi

Dibuix propi
Avui a la Missa de Reis hi havia dos cronistes 
gràfics: Pere Relats i un servidor. El meu croquis
resumeix dos moment: el cant de les veus del cor i
el moment en que baixen i trocegen el pi. 
Centelles. Efectivament el Pi d’aquest any era molt gros. Però quan l’han anat per despenjar, abans de tocar terra, com unes piranyes, els més neguitosos se l’han “cruspit”. L’operació ha durat ben bé deu minuts. Els primers, clar, marxaven amb les mans plenes. Però n’hi ha hagut per tothom. Un servidor també ha pogut arrencar quatre branquetes del Pi i penjar-les al lloc que els hi tinc reservat a ca meva. Això dóna sort. Llàstima que les despulles del pi, les carreguen al camió dels desperdicis i després se’l troba tirat a un racó poc afortunat. Quin destí més poc digne per un arbre a qui li hem enllestit l’existència i l’hem tingut penjat, gran ofrena, a l’església. No el podríem cremar o acabar de tallar i fer estris de fusta o amulets? 
El Pi ha estat l’últim capítol públic de les Festes de Nadal d’enguany. Just abans, la Missa de Reis: aquest dia la Missa també aplega molta gent. A les primeres files hi teníem un grup d’avis que cantaven les cançons de la celebració. Algunes molt bé. La directora semblava una mica desdenyosa: no se si perquè no la seguien com volia o perquè els Reis li havien portat carbó. La veu la tenia molt maca quan ha cantat. Però quin geni!
Els Reis s’han passejat tota la nit per les cases del poble. A mi m’han portat paciència per dibuixar. Fa varis dies que intento combinar retoladors i aquarel·les i no surt bé. Ahir al vespre vaig decidir fer com una passa endarrere i anar al segur: línia clara i pintat. Des d’aleshores els dibuixos em surten més bé, no corro i m’aporten pau. Els retoladors i l’aquarel·la hauré de fer més proves, però també ja és hora que tiri i avanci amb els recursos que ja sé i no malgasti el paper dels quaderns. 

D.p.
Reis a l’enterimat donant berenar als nens i nenes aplegats a la Plaça Major


Vaig seguir amb dibuixos la cavalcada dels Reis. Primer al Passeig, l’arribada i després a la Plaça Major. Enguany el berena el donaven a la Plaça, davant del Palau dels Comtes. Una gran roba de vellut vermell i l’escut de Centelles cobrien el balcó principal del Palau. Quin goig més gran seria que allò fos del poble i que l’alcalde podés sortir a saludar i donar la benvinguda des d’allà. Potser ho va posar a la seva carta… 
Ahir els Reis tenien molts encàrrecs. I era tanta la pressió que, sent diumenge, molts comerços van obrir fins i tot per la tarda. La nova Palmera, situada a la Plaça també rebia els primers clients. 
Aleix Mataró
Raviolis de bolets de Cal Parador, esperant per
ser cruspits per un començal malalalt de la nit de Cap d’any.
De l’establiment que estic molt content d’haver sol·licitat els serveis, és de Cal Parador. Allà hi vaig anar, ja fa dies, per encarregar pasta fresca pel dia de Cap d’Any. Raviolis amb bolets. La mestressa va fer els raviolis, la mateixa pasta inclús amb una base de fruits del terra del bosc. El cas és que eren boníssims. Ens els vam menjar acompanyats de formatge de cabre i pipes. Un deu. 
Amb la persona que vam compartir el sopar de Cap d’Any, quan van ser les 12, enlloc de córrer com “locus” a menjar-nos els raïms, vam llegir uns desitjos que havíem preparat prèviament entre tots dos. Cada desig, per l’any, un raïm cada un. Vam sentir tocar les dotze. Quan vam acabar del tot faltaven cinc minuts per un quart. Però d’aquesta manera vam subratllar que entràvem al nou curs. Hi va haver desitjos per tots i totes les necessitats.
I ara què?
Demà tornem a la batalla. Tocarà recuperar la línia i baixar els quilos de més de torrons i canalons. Aviat tocarà una caminada. Tema exposicions, ara restarem a l’espera de coses noves. L’Ajuntament també ha de fixar la programació per unes quantes dates. Com Aleix Art vaig proposar dues propostes. D’aquí quinze dies toca la Festa de Sant Antoni. I al cap d’un mes ja hi ha el Cau de Bruixes i el Carnestoltes. Enguany col·laboraré amb les activats del Cau de Bruixes, proposant una trobada de dibuixants urbans. Hi podrà venir tothom que vulgui dibuixar, però també intentarem que vinguin persones que ja fan aquest tipus de dibuix, procedents d’altres indrets. Aviat es mouran fils en aquest sentit i també es perfilaran altres temes que resten pendents. De moment demà, puntual i entrega’t a la feina.