VIC CONSOLIDA EL DIBUIX URBÀ

Repàs dels Sketchcrawls 

Centelles. Avui al vespre s’ha inaugurat a la seu del Col·legi d’Arquitectes de Vic una exposició amb quaderns originals de dibuix urbà. Hi participen dibuixants urbans de Vic i rodalies, els mateixos que solen participar a les convocatòries d’Sketchcrawl, que es fan a la mateixa capital osonenca. 
Aleix Mataró
Aspecte dels plafons amb els quaderns
L’exposició es va plantejar fa menys d’un mes, i com explica un dels seus organitzadors, Ferran Blancafort, creuant un parell de mails amb la gent d’aquest “mundillo”, de seguida ha disposat dels quaderns. No els he comptat, però hi poden haver ben bé una vintena d’artistes, i el nombre de quaderns és superior, ja que hi ha autors que n’han deixat dos. L’exposició mostra els quaderns, aguantats i fixats per bagues, de manera molt austera i elegant, sobre uns plafons foscos. Una proposta low-cost, ben trobada.
Cadascun dels participants, havia de triar un dibuix, preferentment dedicat a Vic. Per això n’hi ha varis que han triat l’esbós de l’Atlàntida, que va ser l’escenari del darrer sketchcrawl, fa poques setmanes. Hi trobem quaderns d’artistes com Marià Dinarés, Joan Valls, Bernadet Fontseré, Toni Granero, Josep Lázaro-Leri. Hi ha dibuixos d’estils molt diferents: més lineals, més pictòrics, més d’aquaral·lista pur. Inclús col·lage.
Un servidor hi participa amb un quadern on hi ha dibuixos de l’edifici del Sucre, fets durant l’sketchcrawl de l’estiu del 2012. L’altre quadern és més petit i recull una actuació rockera, a la Central, una sala de Vic on s’hi reuneixen els Segals d’Osona per assajar.  
A.M.
Abunden els quaderns apaisats, en tota l’exposició
A l’exposició també s’hi pot veure un quadern del mentor de dibuixants urbans, Víctor Martínez-Swasky, amb un dibuix d’un altre sketchcrawl vigatà. En aquella ocasió el grup de dibuixants urbans de Barcelona van visitar per primer cop la comarca. Crec que era l’abril del 2012. 
Durant la inauguració, Ferran Blancafort ha assenyalat que el grup de dibuixants urbans de Vic està prenent força, i que potser era ja hora de “fer alguna cosa sèrie”. Ha parlat d’una proposta que córrer, d’anar a dibuixar a Girona. I també ha deixat anar el desig, d’un dia, publicar algun llibre amb dibuixos de la Ciutat dels Sants. Material i ganes de dibuixar pels carrers, ja n’hi comença a haver.
El Col·legi d’Arquitectes de Vic està a la plaça Bisbe Oliba. Té de veïns al Museu Episcopal i la Catedral. Els horaris de visita de l’exposició són bastant reduïts -matí i tarda- i ja no obren els dissabtes i menys els diumenges al matí. La crisi s’ha emportat aquesta possibilitat… Es podrà veure durant un mes.

POESIA, TEATRE I SÀHARA

Salvar les paraules

Ramon Xuriach

Les fotos pertanyen a l’acte de presentació
de la cursa i les activitats per
ajudar als saharauis.
Xerrada sobre la celiaquia al primer i al tercer món

Centelles. Ahir al matí, un grup d’uns 30 centellencs i amics, estàvem caminant per la zona de Can Miqueló. Es tractava d’una de les caminades mensuals de les que organitza l’Albert Prat. Però tenia un accent especial. Feia una dia molt bo. Vam rodejar una mica l’esplèndida casa del Pou. Vam veure els teixos que ens havien promès. Aquest era un punt important. Però encara ho va ser més quan vam arribar al Mas Blanc, lloc noble i espiritual, amb aquella llum tan clara i especial. Després d’esmorzar en aquell indret, la Montserrat Grau ens va fer recordar la figura de Màrius Torres, poeta, que va passar l’etapa final de la seva vida a Puigdolena i al Mas Blanc mateix, sobrevisquen fins que 
va poder a la tuberculosi i a les penes del nostre país en guerra. Es va recordar la seva vida, el seu pensament i al final, alguns excursionistes van recitar poemes seus. El mes que ve fa 71 anys de la seva mort. 

Al mateix temps a la Capella de Jesús, a Centelles, es preparava una espècia de pregó de la Mostra de Teatre d’Osona que tindrà lloc la setmana que ve: hi haurà les nits de teatre-cabaret, sessions didàctiques de teatre musical. Un dels espectacles estrelles serà sobre un text d’Espriu, de “Teresina baixant les escaletes”. Per recordar Espriu sembla que per això hi ha un titella penjat amb unes agulles, en el cartell, que recorda a l’Esperanceta Trinquis, que però surt en una altra obra. 
R.X.

Explicacions sobre la campanya i la cursa a favor del Sàhara
La presentació a la Capella va anar a càrrec de Lluís Solà. Nosaltres estàvem caminant, però allà hi teníem el nostre amic, Jordi Sarrate, que al vespre ens va fer un resum: Solà, ens el defineix com a poeta, dramaturg, actor i teòric de la literatura. Responsable de la revista de poesia “Reduccions”. Ha de ser una persona amb el do de parla i sembla que amb aquest caràcter va ser com va discursar sobre la llengua: de la situació, de la funció. Va parlar d’Espriu i va recordar el vers que diu “hem viscut per salvar-vos els mots”. Va parlar també de la “comunió o el pensament comú” entre els escriptors quan utilitzen la mateixa llengua. Torres, Espriu, Solà, salven. Per cert, l’exposició del Sarrate no s’acaba fins diumenge vinent.
Sàhara latent
Qui també vol salvar i ajudar als que tenen mancances és el grup de centellencs que organitza activitats i recull material per ajudar als saharauis, “abandonats” als refugis del desert. Dissabte a la tarda es va presentar la cursa pro-Sàhara que es farà pel poble el mes d’abril que ve. Tampoc hi vaig ser, però Pere Viñolas, ànima del grup, també ens ho ha resumit: com ja sabeu la gràcia de la cursa, és que les inscripcions es fan amb kilos de menjar per celíacs, que després s’envien als camps de refugiats. Inclús hi ha un dorsal 0 perquè no vulgui córrer, però que vulgui participar amb la causa. El CAP de Centelles també ajuda en el tema i aporten material més complex. 
En l’acte de dissabte, una de les metgesses del centre de salut local, va també pronunciar una xerrada entorn a les dificultats que tenen els celíacs, comparant el primer amb el tercer món. 
R.X.

Tast de cuscus preparat per la Montse 
En el raport d’ahir, Viñolas també va explicar que es preparen altres activitats: la principal, la que anomenen “Per una mina, una flor”. Zones del desert saharaui. Estan emmurallades o ocupades per mines. Des de fa un temps, hi ha una campanya de denúncia, en què s’enganxen flors als murs. Aquestes flors són de pasta de paper o altres materials de plàstica. Fa uns anys hi van participar persones de Gavà. I l’abril que ve es vol fer a Centelles: alumnes de les escoles, la gent gran i qui vulgui ha de fer o dibuixar una flor, i portar-la al lloc que es dirà, des d’on s’enviaran als camps de refugiats i ampliaran el mosaic de flors de denúncia. En l’acte del dissabte, a la sala de baix de la Violeta el Rebost de la Montse va oferir un tast de cuscus. 
Salvar els poetes, ajudar als saharauis i als celíacs i també salvar els llibres: ahir al vespre, una ànima piadosa del barri va donar a la biblioteca Aleix Art un lot important de llibres que ell no necessitava i que són molt interessants: n’hi ha d’aquests de butxaca tipus “Què és la relativitat” o “Introducció a la meteorologia”. Llibres científics. I també n’hi ha tota una altra sèrie d’una editorial que té una col·lecció de llibres de grans viatges i exploracions: viatges a Pèrsia, redescobriment de Grècia, Antic Egipte, els Viatges del Capità Cook, Challenger… tinc feina a catalogar. Moltes gràcies!

BREVIARI

Campanyes i esperits

Centelles. Aquest cap de setmana toca el torn al grup de joves Baobab, de participar en la missa del dissabte al vespre. Ens toca un cop al mes i cada cop hi ha alguna sorpresa en forma de moral o aportació artística. Demà serà una cosa petita, però molt portable. També s’han preparat unes frases moralitzant que es podran llegir, penjades als pilars de l’esglèsia.  Les Misses van molt bé per revisar actituds morals, la relació amb l’Etern i compartir uns moments amb la comunitat.

El mateix dissabte, a les 7, ala sala de baix de la Violeta, hi ha la presentació de la 3ª cursa urbana a favor del Sàhara. Hi haurà, dintre d’aquest acte, una xerrada sobre celiaquia al primer i al tercer món, a càrrec de Queralt Aguilà, dietista nutricionista del CAP de Centelles. Ja podem començar a preparar el kilo de menjar per celíacs. Però per donar-ho a la primavera, crec: potser es podrien concentrar més materials amb tot aquest temps que hi ha.
Qui també prepara campanya de recollida és Càrites pel Banc dels Aliments (final de mes).
Diumenge al matí hi ha una de les caminades tant maques que organitza mensualment l’Albert Prat. Aquest cop es va per la zona del Mas Blanc. Ens ensenyarà l’ubicació d’uns teixos. I també es faran lectures de poesia de Màrius Torres. Potser també caurà algun vers de Martí Pol o Espriu, que estan d’efemèrida.
Diumenge també és dia de presentacions: a les 12 del migdia, Lluís Solà presentarà la Mostra de Teatre d’Osona, que es celebra el cap de setmana següent als teatres del poble. A la mateixa Capella es pot continuar veient l’exposició de Sarrate dedicada a Espriu. Al Marçó hi ha la mostra documental sobre la Nova Cançó, amb fotografies de Pep Puvill.

ANY ESPRIU – 2013

ESPRIU I ELS ARTISTES VIII

Espriu i l’astrofísica

Centelles. Les noves aportacions al monogràfic “Espriu i els artistes” parlen de propostes en actiu  i amb material nou. Estem de ple en actes generats en motiu de l’homenatge. En tenim un altre exemple. 
Aleix Mataró
Tres obres de Neus Aller, dedicades a tres poemes d’Espriu
Ahir era a Barcelona per motius de feina i em va tocar passar a prop del carrer Ganduxer. Davant la perspectiva d’un proper dissabte barceloní atapaït, no ho podia deixar passar : vaig posar el cotxe rumb a aquest carrer en pendent. Al cap de dos minuts era dintre al Centre Cívic Pere Pruna –Ganduxer, 130-, i al cap d’uns cinc, tornava a ser a fora. El vigilant devia pensar que passava en Correcaminos. La feina obliga i no és qüestió de fer “excursos”. Però l’estona breu dintre aquella espècia d’església amb vitralls decorats, va ser suficient per connectar les neurones amb l’art que es proposa des de les parets del Pere Pruna, fins el proper 15 de novembre. 
La mostra “Espriu, un poema, una imatge”, reuneix al grup Alter-Art, on hi trobem les artistes Neus Aller, Laura Roca i també l’artista, veí de Centelles, Pere Bruix. Les obres s’exposen al costat de poemes seleccionats del poeta. L’exposició és de pintura i fotografia digital i ocupa el gran pavelló i una sala allargada annexa. Com a persona experimentada amb l’art puc donar entrada a diversos tipus de relacions, però el fet que tot siguin obres abstractes, va motivar que al vespre truqués al Bruix i li demanés si les obres estaven fetes expressament pels poemes o eren relacionades a posteriori.
Aller i Roca han treballat les obres pensant amb poemes concrets d’Espriu. Aller inclús ha recuperat una sèrie anterior dedicada el vers X del poemari “Final del Laberint”, el que comença: “Nua llum d’alba”. Bruix, en canvi, ha agafat obres fetes fa uns deu anys i l’ha posada en relació empàtica amb poemes triats ara. Ell mateix accepta la idea de que les obres abstractes –com les seves-, poden significar qualsevol cosa. Si bé, a l’anar parlant amb ell, s’acaba admeten que les obres tenen un origen concret i un perquè.
Hermetisme
A.M.
Aquesta obra de Laura Roca està dedicada al poema “Sí a la cendra”.
Els tres artistes s’agrupen i es relacionen, perquè comparteixen l’interès per un art de tendència abstracta, amb cert ingredient hermètic. Cada un ho fa a la seva manera. Roca fa com pinzellades modulars per crear textures i fons. Aller també planteja fons neutres més o menys expressius i vistosos, però la seva força està en les formes geomètriques en tres volums, que dibuixa i centren les peces. 
Bruix fa unes obres que produeix amb ordenador: faixes de línies de diferents colors, que es van repetint, com si fossin un teixit amb fils de diferents colors. A vegades hi ha una tonalitat que domina. Al parlar amb ell em va explicar que parteix de qüestions astrofísiques.  Bruix està interessat per aquestes qüestions i des de fa anys que, artísticament, ha anat explorant la manera de traslladar els conceptes d’espai, temps i les realitats subatòmiques i moleculars a les dues dimensions. Fa temps que desenvolupa aquesta línia de pintura digital de línies. Però abans ja feia instal·lacions amb teles pintades per les dues bandes i escultures, que eren reflex d’aquestes preocupacions astrals. 
A.M.
A Pere Bruix un dels poemes de “La Pell de Brau”, 
el número X, li suggereix relacionar-ho 
amb aquesta obra feta abans.
Casualment, Bruix va assistir a una conferència on es parlava de les molècules primeres, les del començament de tot, i que van ser capaces de generar les primeres matèries. Bruix m’explica que va veure els esquemes de les proves que s’havien fet sobre els àtoms, i que tenien un aspecte molt similar al de les pintures que plantejava, de les línies de color. Fet que el va motivar a continuar per aquesta via. 
Per tant, en el seu cas, la relació de l’obra amb Espriu és a posteriori. Però està amb el seu dret de dir que aquesta o aquella composició, pels colors o la successió de formes li recorden el sentit d’aquest o aquell poema. A mi el que m’interessa, és que gràcies a aquesta exposició he conegut la punta de l’iceberg d’un altre artista interessant. Suposo que hauria de fer el mateix amb Aller i Roure, ja que darrera les seves propostes conjuguen qüestions més complexes, per relacionar la creativitat amb els poemes de l’Espriu. Podria especular i imaginar relacions. Però crec que vull anar més enllà. No pas que expliquin el significat últim, però sí les brases creatives. Però ara ho deixem per un altre moment.