MARIA DEL MAR BONET A CENTELLES

Tres fotògrafs

Aleix Mataró
Assaig de l’obra dedicada al mòn de l’Espriu. Sarrate i Anna Bartolomé.
Centelles. Avui s’ha girat vent. El fred va penetrant al poble i a les cases. A veure quin dia tenim la primera glaçada. Almenys a les 7 del matí, ja és una mica clar. Aquest cop, el camí hivernal del sol miraré d’agafar-me’l amb un punt de vista positiu i constructiu. Val més. 
Els que hagueu tafanejat aquest nou blog, no se si heu provat el mailing al que et pots apuntar gratuïtament al costat. He vist que té un inconvenient: es tarda com 12 hores a rebre l’avís del nou post. Una mica lent, la veritat? I si un dia, hi ha una notícia important? Avui, afortunadament no en tenim cap. Només tinc esbossada una crònica de repàs. Al 9nou sí que ha sortit la nota de que l’Assumpta Falgueras ha deixat l’Ajuntament, enfadada per l’actitud de l’alcalde. Creu que des de fora l’oposició, podrà fer més pressió? Ha tirat definitivament la tovallola? No ho crec. 

Teatre a la Capella
A.M.
És molt interessant veure les cares que els actors posen quan entren
al interior del seu personatge.
La mateixa Assumpta, i altres persones del poble, com l’Anna Bartolomé, la Jusi, en Josep Sobrevies, l’Albert Prat i l’Arnau Casanovas han participat a la pinzellada de teatre i poesia, dirigida i presentada per Jordi Sarrate i dedicada a Espriu. L’equip es va tornar a posar a la pell dels personatges esprieuncs: destaca l’Esperanceta Trinquis en la pell de la Jusi. I sobretot la darrera cançó interpretada per l’Anna-Ariadna, que comença amb el vers “He mirat aquesta terra”. L’Anna ho canta seguint la tonada de Raimon, però encara fa posar més la pell de gallina. Trobo que tenim una artista desaprofitada, realment. Potser algú li podria proposar de fer un recital i aprofitar i gaudir tots del seu instrument natural. 
Un servidor no va poder anar a l’estrena d’ahir, però sí a l’assaig general del dissabte al vespre, càmera amb mà. Ahir sembla que va anar molt bé. Dissabte era divertit, perquè el context d’assaig donava als intèrprets la llicència d’interrompre l’oratòria, per repescar o refer alguna frase. És un moment màgic. Ja que encara que es tracta d’un error, l’actor o la vocalista, passa en un moment, de la ficció a la realitat i talla per uns moments la seva poètica. Però com és capaç de tornar-se a posar en òrbita, com si la interpretació fos també el seu fet natural. 
Ramon Xuriach
D’esquerra a dreta, l’alcalde Miquel Arisa i Pep Puvill 
i Maria del Mar Bonet, en el parlament inaugural. Al fons una idea 
de les imatges en blanc i negre que conformen l’exposició
Hem parlat del teatre entorn a l’Espriu. Ara a la Capella només queda que passin els dies fins que es clausuri l’expo-
sició. Al Marçó ja tenen disponible la nova: dissabte, al vespre van inaugurar la mostra documental entorn als inicis de la Nova Cançó. Entre els assistents hi va haver la Maria del Mar Bonet, que no és la primera vegada que ve al Marçó. Sembla que és amiga del Pep Puvill, i com que és l’organitzador i propietari del material, ho va tenir fàcil. A la inauguració hi va anar el nostre fotògraf oficial Ramon Xuriach. Amb les seves fotos podeu tenir una primera impressió. D’aquí uns dies tindreu la crònica explicativa. Mentre al Marçó es feia aquesta inauguració, un servidor era a Roda de Ter, a l’homenatge a Bac de Roda.
Castellers de colors
Diumenge al matí també hi va haver a Centelles una trobada castellera. Es veu que era la Diada dels Sagals d’Osona. Entenc la seva festa pròpia, que la van fer aquí, a la plaça de Mossen Xandri. Es veu que Centelles guanya pes com a plaça castellera, per la gent que reuneix i s’aplega per seguir les construccions humanes. Al costat dels Sagals, hi havia les colles dels Castellers de Sant Cugat, els Xerrics d’Olot i els Castellers de Berga. Els osonencs van intentar aixecar una torra de 8 folrada. No ho van lograr. En canvi sí que van aconseguir aixecar un 3 de 8. En aquest cas, teníem un fotògraf convidat seguint els esdeveniments: en Sergi Forner Resina, es va introduir entre els castellers per treure bones impressions visuals. 
Sergi Forner
Castell del 3 de 8, fet pels Sagals, diumenge a la 
Plaça Mossén Xandri. Era la Diada dels Sagals i ho 
feien al nostre poble.
En Ramon i un servidor, érem, a aquella hora, preparant una arrossada per deu persones. Un exercici, alhora examen, alhora festa, per anar practicant fer un plat similar, per més gent, en un proper dinar de carrer. L’experiment va anar força bé. Tenia una paella que em va tocar d’un sorteig i la vam estrenar ahir. Per causes circumstancials em va tocar acabar de coure la verdura la carn i el peix i fer la unió final dels elements, fins a abocar el brou i coure-ho tot plegat. La prova de que va anar bé, és que la paella va quedar buida i que tots els comensals estaven vius i contents, aquest matí. 

BREVIARI

Repàs de “la Nova Cançó” al Marçó
Ajuntament de Centelles
Aquest cap de setmana és el del Dia dels Difunts i també el de les Castanyes. Demà a la tarda m’agradaria anar al cementiri a pregar pels difunts del meu cercle familiar i també pels més propers. Un moment que anys pretèrits, em costava de fer, però que ara tinc ganes d’enfocar des d’un punt de vista nou, més asserenat i espiritual.
A l’agenda cultural destaquen dos actes: dissabte, a les 7 del vespre, s’inaugura una mostra documental, amb forces fotografies, dedicades a laa Nova Cançó. Es tracta d’imatges que formen part de l’àlbum de Pep Puvill, fotògraf centellenc que va ser membre del grup musical “Els quatre gats”. No se si formaven part del grup de cantants en català, els Setze Jutges. Ho esbrinarem.

Diumenge, a les 6 de la tarda, haurem d’anar a la Capella de Jesús, per assistir a l’acte “Teatre i poesia de Salvador Espriu”, a càrrec d’actors i actrius de Centelles. Parlarem d’això i d’altres coses a la Crònica de Centelles propera.

EXPOSICIONS A SABADELL

Maneres de fer collage


Aleix Mataró
Una de les figures fetes amb retalls de l’Om Barbarà
Centelles. Dissabte al matí havíem d’anar a Ceret. Però una indisposició important d’una amiga va posposar el viatge, sine die. Allà a les 11, però tothom es sentia en forces i vam decidir aprofitar el temps, omplint l’ànima d’art i te. L’objectiu era una exposició de l’artista Om Barbarà, a la teteria Tea and Co de Sabadell –carrer Sant Feliu, 3-. Al jove artista l’havia conegut feia poc i tenia ganes de veure el seu treball. Sabadell queda a una distància raonable de Centelles i com que dissabte ja tenia in mente que volia anar a veure coses, hi vam anar. La teteria és un espai “cool” o de disseny neo-rural-cosmopolita. Ofereix tot tipus de tes, a la tassa i a granel. A la rerabotiga hi té una taula, per fer tallers o seguir, asseguts, conferències. La cuina i unes parets que s’utilitzen per penjar-hi exposicions. Aquest dissabte hi feien un acte d’astrologia. Mentre els signes zodiacals distreien a uns, els quadres que pengen a les parets, de l’Om Barbarà, van atrapar-nos als altres. 
Es tracta d’un grup de pintures, de mides diferents. Teles pintades amb colors potents, casi diria estridents. Em fan pensar amb el món del reagge. L’artista afirma que hi ha una voluntat simbòlica i expressiva al darrera, que troba la seva base a la filosofia vital i humana, que Barbarà apunta al seu blog d’internet i també ha publicat en algun llibre. 
A totes o la majoria de pintura hi destaca una figura i sobretot el procés de “composició”. Barbarà, bàsicament utilitza retalls de papers o de cartolines o altres materials com feltre, que han sobrat d’altres treballs i els reutilitza per crear les seves figures. Utilitza també aerosols, detectem homenatges a altres pintors –Dalí, Velàzquez-. En definitiva explora un món, a través de puzles de fragments i sobreposició de formes i colors. 
Les figures solen ser siluetes estàtiques. Siluetes omplertes pels colors o camps d’altres formes. No hi ha rostres i menys, individualitzacions. En molts casos sembla que utilitza un mateix model, sobre el que va practicant diferents camins plàstics. 
Família de gravadors
Om Barbarà és net del gravador Joan Barbarà, el gravador de gravadors. L’avi va muntar fa molts anys, un taller d’estampació a Barcelona, on s’han estampat moltes obres gràfiques d’artistes contemporanis com Tàpies o Plensa. Ara té uns 80 anys. Om, el net, s’ocupa actualment de difondre l’obra de l’avi. I també de motiva a joves artistes a provar el món del gravat i fer un petit tiratge amb els tòrculs del taller familiar. 
El mateix Om, amb qui vaig parlar telefònicament per comentar la seva exposició, em va explicar que s’havia passejat per Sabadell i havia portat uns gravats de l’avi a la galeria Intel·lecte. Per això vam trobar aquest plec de gravats a aquesta galeria sabadellenca, quan la nostra visita es va acabar a la teteria, i després d’assaborir un bon té amb galetes estrellades, vam anar a passejar. La galeria es troba molt a prop de l’Ajuntament, al carrer Pedregar, 10-12. Al costat d’una antiga i històrica masia pairal, situada al mig de la capital del Vallès. A Intel·lecte, hi vam entrar perquè em van cridar l’atenció unes pintures amb unes esferes terràqüies, que em van recordar l’obra de la Rusiñol Masramon. Però en realitat es tracta de l’obra de la Gil Granero. Sobre una cadira, plàcidament descansant, hi havia els gravats –aiguaforts, aiguatintes i altres calcografies- del Joan Barbarà. Segons l’Om corresponen a un tiratge sobrant del cos d’imatges pel llibre “Eivissa esguard sobre les Pitiuses” amb poemes de Miquel Dolç, cloenda de Baltasar Porcel i Joan Triadu. Per això les estampes es troben solament signades i no tenen numeració. El cas és que són molt assequibles. Però no era un dia per invertir. 
A.M.
Pintura de Gil Granero, que es pot veure a Intel·lecte
Les obres exposades, a l’exposició d’Intel·lecte, com he dit, estan firmades per l’artista Gil Granero. En les seves pintures hi trobem un altre tipus de collage. Però més “líquid”. En el seu treball sobreposa pintura, resina, ceres, papers. Construeix un discurs pictòric per “amagar poemes” –títol de l’exposició- o suggerir-los. Algunes pintures tenen un tractament com antic. Són de tons terrossos i suaus. Les esferes parlen de geografies concretes, com Catalunya. Es tracta d’una exposició temporal que es pot veure fins el dia 20. Després, pel què va dir la propietària, faran una col·lectiva. Es tracta d’una galeria de tres dècades d’existència. 
La volta a Sabadell es va acabar al migdia, no sense passar per davant l’antiga seu modernista de la Caixa de Sabadell. Abans del “crack” dels bancs, es podia visitar i hi feien exposicions molt bones d’art, tot sovint. Ara una reixa de ferro la separa del carrer. 

INAUGUREM NOVA PLATAFORMA

Després del canvi d’hora


Centelles. Aquest cap de setmana ha fet dos anys des de que vaig començar a escriure aquesta Crònica de Centelles. El mateix dia 28 es complia l’aniversari. També ha passat que la situació s’ha fet crítica a la pàgina on  ho publicava fins ara. Ja que anava molt malament de gravar. Ahir al vespre no quedava res fixat. De manera que he hagut de buscar una solució: ara teniu la Crònica a un blog específic per ella. Ara té més espai i també una sèrie de “gadgets” per millorar l’oferiment d’informació: podrem posar una agenda, notícies breus. Les notícies fins el 20 d’octubre quedaran guardades al blog i tindran un accés directa. Però la Crònica ara sortirà a aquí. Aquest relat periodístic ha anat creixent de mica en mica: primer ho feia els divendres, i fa dos anys, corresponia al dia abans de que canviessin l’hora. Per això el títol de l’entrada era “Abans del canvi d’hora”. Les cròniques primer van néixer per explicar què passava a Centelles a la gent que havia marxat fora o que treballava lluny de la falda del Puigsagordi. Aquell 28 d’octubre parlàvem de l’exposició d’Eusebi Baucells al Marçó, del mercat anti-crisis del diumenge anterior, de la Trobada de Teatre Amateur. D’una pluja intensa que havia fet baixar un tros de marge a la via del tren, al carrer de l’Estació. També del muntatge artístic entorn als 300 anys de l’església. Els 300 anys quedaran al record. Des d’aquella data, la Crònica ha anat guanyant cos i ha deixat espai al reportatge, a entrevistes, a relats més personals. I també ha generat un grup molt maco de lectors, a qui ara mateix us agraeixo que hi sigueu. Gràcies! Des de fa ja uns dies la Crònica de Centelles és la secció més visitada del blog, molt per sobre de les entrades de la portada, en el cas de quan es tracta de que el lector cliqui un enllaç directe, per llegir el text. 
Dibuix propi
Aproximació als retoladors i als jeeps en acció

El mercat anti-crisis s’ha tornat a celebrar, justament ahir mateix. Aquest any no hi participava, però hi vaig anar a treure el cap, a les dotze. Era un formiguer de gent! La idea de les parades era la mateixa de sempre. No se si els hi va anar molt bé la venda. Però d’ensenyar segur que si que se’n van fer un fart. 

Més avall, a la Gavarra, al descampat on fa uns estius s’hi va instal·lar el Circ Twister, ahir també hi feien una trobada de jeeps i quatrexquatre, que “jugaven” a superar obstacles i sobretot, pujades de més o menys dificultat. Em va donar la idea de que algú, que tingués prous nassos i el vehícle adequat, es podia presentar i anar a seguir l’itinerari aventurer. No era el Desert de Dakar, però els marges i muntanyetes de la zona portaven la seva feina. I era curiós que, alguns jeeps, animats, primer provaven la pujada més difícil. Però o no podien o no hi posaven prou-te pebre i després havien de rebaixar expectatives i anaven a buscar una prova un marge més facilet. Hi havia també quatrexquatre de competició. Gent més preparada i seguidora d’aquestes proves. De fet la majoria de gent que hi havia semblava bastant seguidora d’aquest mundillo de cotxes corpulents, rodes amb eixos fantàstics i carrosseries plenes de fang i pols. 
En aquest ambient vaig estrenar uns retoladors que havia comprat al matí, per intentar fer un esbós ràpid del moment. L’Avelino no se si en té la culpa.  Qui sí, uns retoladors que corrien a l’aula del grup Baobab, amb els que vaig acabar el dibuix de la Roca Umbert, publicat a la portada, fa una setmana. Els retoladors són diferent que l’aquarel·la líquida i em ve de gust investigar-ho. Per això ahir, a la Gavarra vaig fer aquest esbós, que reconec té un toc naïf. A vegades es fa una passa endarrere, per fer-ne dues endavant.
Teatre per endavant
Aquest cap de setmana també hi ha hagut tres concerts de Les Vesprades. El més esperat i el que ha fet córrer més boques-orelles, és el de música flamenca del dissabte, amb la intervenció destacada, a la guitarra del centellenc Joan Asensio. A priori, es pot dir, que a Centelles hi ha una tradició desconeguda per la música flamenca, que potser de moment es queda darrera les cortines d’algunes cases. Però el cas és que la bona sensació de l’any passat va fer que dissabte al vespre hi hagués bastants més interessats de l’habitual, per anar a aquest concert en que també hi havia un bailaor, que també sembla que despertava l’entusiasme del públic. Jordi Sala, organitzador de Les Vesprades, explicava que el conjunt es va dedicar a experimentar i generar textures riques i engrescadores de ritmes i sons.  Dijous hi va haver el gospel de les Sey Sister. Divendres, els joves intèrprets i ahir, diumenge, un duet de clàssica. D’entrada sembla que Les Vesprades s’han guanyat el respecte d’uns actes ben organitzats i d’interès apte per diferents oïdes. 
A la Crònica del 28 d’octubre del 2011, també parlàvem de la Mostra de Teatre Amateur. Això enguany, sembla que serà més cap el 16 de novembre. Tenim notícia que es prepara una dramatització d’un text de l’Espriu –com no podia no ser-, que es diu alguna cosa així com “Tereseta baixant l’escaleta”. En Jordi Sarrate, explicava que és un text molt curt, però a la proposta de Centelles, posaran quaranta dones a l’escenari. Tota estranyesa s’atura de cop i s’omple d’una admiració per l’alquimista, quan et diuen que la directora és la Montse Albàs. Espriu o una dramatització de la seva obra  també toca diumenge el proper diumenge, dia 3 de novembre, la Capella de Jesús, en el context de l’exposició del Sarrate. I si el què us pregunteu és què passa amb els Pastorets, per Nadal, la meva informació és que el Triquet torna a preparar un “Nadal en blanc i negre”.