MUSEU PICASSO DE BARCELONA

“La vida” s’agermana 
amb els “Terrats” a Barcelona

Centelles. Fins fa un temps s’havia generalitzat fer exposicions amb moltes obres. Les circumstàncies, sembla que fan sortir exposicions petites, però igualment intenses: dues peces, potents, són suficients per generar un debat entorn a la seva història creativa i revisar l’època blava de l’artista (1901-04). El Museu Picasso de Barcelona ha portat l’obra “La vida”, guardada al museu de Cleveland. L’amfitrió a Barcelona de la peça “americana” és l’obra “Terrats”. Els investigadors han descobert que entre les dues hi ha un lligam important i amb les dades i documents han preparat aquesta exposició que estableix i explica els lligams entre les dues teles. 
Pablo Picasso, “La Vida” ,
Barcelona,  1903. 
Oli sobre tela. 
The Cleveland Musuem of Art
Donació de Hanna Fund. 1945. 24
Successió Pablo Picasso, VEGAP, 
Madrid, 2013
L’exposició va ser inaugurada divendres passat i es podrà veure fins el 19 de gener. Forma part de la commemoració dels cinquanta anys del museu barceloní. La mostra posa sobre la paret la investigació que ha generat Reyes Jiménez, investigador del mateix museu. Les anàlisis científiques de l’obra “Terrats”, va permetre saber que sota la pintura visible a cop d’ull s’hi amaguen les traces d’una altra composició. La idea primera de Picasso representava una parella, nua. Aquest tema reelaborat per multitud de circumstàncies i imputs és el que condueix a Picasso a treballar, atacar i reformular vàries vegades la tela de “La Vida”. De fet sota aquesta tela també ja es sabia que hi havia una altra composició diferent, que va quedar tapada per la proposta definitiva. Els darrers estudis de laboratori han permès precisar els components pictòrics i estudiar els canvis tècnics i de procediment pictòric de l’autor.
L’exposició posa a l’abast del públic aquestes anàlisis de microscòpic i també els dibuixos preparatoris, que serveixen per estudiar formalment i compositivament, la preparació de “La Vida” iniciat amb l’obra subjacent als “Terrats”. 
Ambdues pintures són del 1903 i formen part de l’etapa en que Picasso viu bàsicament a Barcelona, tot i que també s’escapa a París. El 1904 s’hi instal·larà definitivament. L’etapa blava es caracteritza pel to dominant en una sèrie de teles, que inclou també obres com l’autoretrat del 1901, “Els pobres a la vora del mar” (1903) o “La Celestina” (1904). També és l’època que en gravat Picasso fa l’aiguafort “L’àpat frugal” (1904) o el dibuix amb aquarel·la “El foll” (1904). 
En aquestes teles i peces, Picasso tracta temes més de calat social i també sembla que li serveix per reflexionar sobre qüestions autobiogràfiques que l’afecten molt: la mort per suïcidi del seu amic Casagemas i una situació econòmica precària. Amb tot, sembla també que els temes tampoc no són alients a les preocupacions de la pintura europea del moment i Picasso continua plenament relacionat amb la vida artística de la Ciutat Comtal. De fet, potser us pregunteu si la tela dels “Terrats” és un tema innocent o una pintura despreocupada, que l’artista fa per tapar la de sota? Doncs resulta que els terrats com a tal eren un element arquitectònic que coneixia un increment important a la Barcelona de l’època. Picasso s’interessar per aquests terrats barcelonins, reflex de la vida urbana i també farà pintures de les taulades parisines. 
Però l’obra subjacent i els dibuixos que porten a “La vida”, parlen d’històries humanes. De persones fràgils, que sembla que necessiten protecció i ajuda. Picasso destilarà aquestes qüestions en vàries obres i “La vida” en serà una de les més importants. En dibuixos preparatoris, la idea era representar un pintor amb el cavallet representant una parella abraçada. A la  composició final, el cavallet es canvia per una maternitat dreta, vestida amb aires austers i clàssics. Té una imatge monumental. La parella, l’home acabarà sent el retrat del seu amic desaparegut Casagemas. Picasso prepararà el tipus d’abraçada, la silueta de les figures i l’expressió del cos en varies dels dibuixos previs. L’obra “Terrats” va acompanyar sempre a Picasso. “La vida” va passar aviat en mans privades. Sembla que és cap al 1905 que els col·leccionistes es comencen a interessar de manera important per les etapes blaves i rosa.

MUSEU NACIONAL D’ART DE CATALUNYA

Un curs engrescador


MNAC
Josep Tapiró, amb la peça “El santó Darcaguy” 
Centelles. Ja tenim la programació del Museu Nacional d’art de Catalunya pel curs 2013-2014. Ara falta inaugurar una mostra de petit format dedicada a Tàpies i el romànic, la gran exposició del fotògraf Joan Colom i després ja s’obrirà el calendari nou. En tema d’exposicions destaca una exposició dedicada al pintor Antoni Viladomat (1678-1755), el maig del 2014, potser el pintor més important del barroc català i actiu a l’època de la Guerra de Successió. També destaca la preparació d’una altra exposició en que es recorreran les “pràctiques artístiques a Catalunya del 1950 al 1975”. Serà per tant una avançada del MNAC cap a terrenys més propers de la creació artística.
L’exposició de Viladomat i una altra proposta que combina peces barroques amb actuals de Perejaume seran les activitats del MNAC dedicades al Tricentenari. Paral·lelament hi haurà altres exposicions: a l’article sobre Picasso, parlàvem sobre el seu amic Carles Casagemas. Doncs a l’octubre del 2014, podrem redescobrir la seva obra al museu del Palau Nacional. Abans, entre l’abril i el setembre, l’artista convidat a la sala d’exposicions serà en Josep Tapiró. Artista del XIX, de tema orientalista, parent artístic de Fortuny que s’instal·là a Tànger. 
També es preparen altres “intervencions” a les col·leccions permanents: la més important serà una revisió de la col·lecció dedicada al segle XIX i el XX –juliol del 2014. També es faran mini-exposicions: a la sala de romànic es podran veure peces del gran mestre de Cabestany, un dels escultors de més anomenada del romànic català. Això a l’abril. I a la tardor, la mateixa sala rebrà la visita de la talla de Sant Joan Evangelista, procedent del Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, de Vilafranca del Penedès, germana d’altres talles del taller d’Erill. Els de romànic també celebren un congrés internacional, a primers d’abril, dedicat a patrons i procediments artístics. Espero poder-vos-ho anar explicant. 
LLEVA ALS MIQUELETS

La Comissió d’Equipaments 

dels Miquelets de Catalunya 

ha enviat avui la convocatòria per la
 lleva de Tardor 2013. 
Va destinada a captar nous socis
 que vulguin participar 
dels esdeveniments de 
recreació històrica de la 
Guerra de Successió. 
Cara el 2014 i els actes del 
Tricentenari s’espera 
una agenda carregada. 
Els nous socis poden apuntar-se 
per fer-se vestits i participar com a 
“Fuseller de la Generalitat”, 
“Magraner de la Generalitat”, 
“Miquelet de Vilar i Ferrer”, 
“Civil” o fins hi tot 
“Cuirasser del regiment de Cavalleria 
de St. Jordi”, 
si bé que per aquest darrer 
cal disposar de muntura i 
s’ha de tractar a banda. 
També, com a novetat, 
les noies es poden apuntar i equipar 
com a aiguadera (civils). 
Podeu demanar més informació 

OBITUARI

Mor Max Cahner

Ajunt. Sant Cugat
Max Cahner en un acte a Sant Cugat,
el novembre del 2011

Centelles. Als 76 anys, ha mort aquesta matinada, Max Cahner (Bonn, 1936). Editor, historiador, polític i sobretot impulsor de nombroses iniciatives i institucions catalanes. Era de pare alemany i mare catalana. Sempre es va sentir d’aquí i sembla que de geràmnic en va mantenir la seriositat, el rigor i l’exigència. Va ser Conseller de Cultura entre 1980 i 1984, amb el primer Govern de Jordi Pujol. Va fundar Edicions 62, va impulsar la Gran Enciclopèdia Catalana. Com a conseller va engegar o impulsar la creació de nombroses infraestructures culturals: l’Arxiu Nacional, la Filmoteca, Tv3, Catalunya Ràdio. 
Diuen que ha estat un home que ha fet i empès una enorma tasca cultural i de creació d’estructures d’estat, des de l’ombra i sense cercar grans protagonismes. Un amant de la feina ben feta. Rebrà la Medalla d’Or a títol pòstum. Fa 15 dies el Govern català ho havia decidit. 
Miquel Tàpies
Avui mateix la Fundació Antoni Tàpies també ha emés un comunicat per la mort de Miquel Tàpies Barba (1960-2013), fill de l’artista i estretament vinculat amb la fundació i la divulgació de l’obra del mestre.

UN MESTRE DE LA PINTURA

Luís Marsans 
revisa obra a l’Espai Volart

Centelles. A l’Espai Volart actualment hi ha tres exposicions. La que, subjectivament, més m’atrapa i captiva és la de pintura de Luís Marsans. No és un pintor que conegui molt. I en aquesta mostra de caire revisionista –hi ha representats els seus grans temes i peces datades de fa quatre décades-, em vaig posar de ple a descobrir el tipus de pinzellada i la manera com construeix cada composició. Fins al punt que aquest concepte de la pinzellada és el que em va semblar més important. 
MNAC
Micro-mecenatge al MNAC
El Museu Nacional d’Art de Catalunya 
ha ingressat en el seu fons un dibuix 
de Marià Fortuny que han adquirit els
 Amics del Museu gràcies a una campanya 
de micro-mecenatge. 
El dibuix amb tocs de color aigualit, 
és “La Pregària”, del 1872, i correspon 
a l’etapa granadina del pintor de Reus. 
Ha costat 45.000 Euros. 
Els amics han aconseguit aquesta suma gràcies 
aportacions d’Amics i anònims, 
que anaven des dels 10 al 3000€. 
Fa casi un segle, la gran obra “La vicaria”, 
també de Fortuny, va ingressar al MNAC, 
després d’un esforç a través de subscripció pública. 
És interessant la comparació de 
“La pregària” amb l’obra de Marsans.
Es tracta d’una pintura a mig camí entre el pastel i l’aquarel·la. Deixa granets i alhora és aquosa. Segons una font fiable, es tracta de guaix i a vegades hi barreja oli. Marsans sembla jugar i controlar el tipus de pinzellada més carregada de matèria o més aigualida i va construint els seus temes: les famoses biblioteques semblen un experiment per anar graduant aquest esforç tècnic. Però hi trobem un esforç més reeixit en els paisatges i natures mortes. M’interessa assenyalar que pinta sobre cartró de color gris. I per tant amb el color de la pintura ha de dominar el fons. Ho aconsegueix amb tons vius, com blaus, fúcsies. També utilitza paper. Hi ha quadres més definits, però també n’hi ha que tenen una voluntat més despintada i desdibuixada, com el bodegó negre, amb unes teteres sense pintar, fet amb oli. En aquest capítol també hi posaria les vistes de racons arquitectònics, com en estat ruïnós, del que només en pinta la decoració i en dibuixa els elements funcionals. La presència del llapis per definir o anotar també és important en moltes obres. En general trobem tons pastelosos. En els paisatges li agrada construir temes per contrasts o faixes. 
L’obra del Luís Marsans està considerada entre els bons pintors realistes. El fet diferencial crec que està en aquest concepte de pinzellada. 
L’exposició reuneix també obres més experimentals, de caire geomètric abstracte o amb collage de papers de diari, que no sembla que hagi tingut continuïtat. Però també ens parlen de que Marsans potser va arribar als seus temes interiors i al seu tipus especial de pintura de la realitat, a través de la construcció abstracte de la composició. La idea de que la pintura realista és en el fons una construcció abstracte l’hem sentida en altres artistes i en l’obra de Marsans es veu clarament. L’exposició es pot veure a l’Espai Volart, 2, fins el 15 de desembre. C/ Ausiàs Marc, 22, Barcelona. 
LA VIDA AL PICASSO

El dia 11 s’inaugura al Museu Picasso
 de Barcelona una exposició entorn 
a l’obra “La vida” i també 
“Terrats”. 
Ambdues pertanyen a l’època blava de 
l’artista i han estat estudiades 

àmpliament, fins al punt que s’ha descobert 

una pintura sota la tela amb els terrats barcelonins. 
L’exposició comptarà amb dibuixos 
i estudis preparatoris. 
Però sobretot, 
amb la mateixa obra 
“La vida”, que prové 
del museu de Cleveland.