GUERRA DE SUCCESSIÓ

El 1714 en gravats


Efadós
El nou llibre d’Agustí Alcoberro i l’equip que dirigeix,
madeix 26×22 i costa 39€. 
Centelles. La imatge “periodística” més propera a una foto, en el segle XVIII, eren els gravats. Les pintures podien servir per remarcar un fet. Els gravats podien fer el mateix, però sobretot, en tant que art reproduïble podien i poden, arribar a més interessats i són més manejables. La Guerra de Successió i especialment els setges de Barcelona van ser captats per artistes-enginyers de l’època i traduïts a l’aiguafort per gravadors de tot Europa. Un fet que demostra l’interès que el conflicte generava a l’època. 
Agustí Alcoberro ha dirigit un equip d’investigació format per Santi Barjau, Elisa Regueiro i Eloïsa Sendra, que han fet una tria d’aquests gravats del 1700 i els han aplegat en una publicació monogràfica: “Barcelona 1714. Els gravats de la guerra de Successió”, presentat el passat setembre per Efadós, una editorial d’El Papiol (Barcelona).
De la Barcelona en guerra, de l’època del 1714 se’n conserven nombroses plantes i vistes urbanes gravades, guardades a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, a la Biblioteca de Catalunya, l’Institut Cartogràfic i també les biblioteques nacionals de França i Espanya o institucions de Viena i Amsterdam. 
El flamant llibre recull alguns d’aquests tresors, revisats en part, gràcies a les pesquisses per preparar l’exposició “Catalunya i la guerra de Successió” (MHC, 2007), comissariada pel mateix Alcoberro. El llibre amplia aquelles recerques amb gravats procedents d’institucions internacionals. 
El llibre recull gravats que il·lustren la vida de la cort de Carles III a Barcelona, el setge aliat de 1705 a Barcelona, el setge borbònic de 1706, i el setge final del 1713-14. Alguns gravats mostren plantes esquemàtiques de la ciutat i entorn. D’altres la mostren des de la costa o des de les muntanyes. A l’hora de representar els edificis n’hi ha que són més simplistes i dibuixen torres de qualsevol manera i d’altres que volen ser més fidedignes. La tasca primera de fer el dibuix inicial de l’espai o l’urbanisme, encara és força desconegut. Però se sap que per preparar el gravat final hi podien prendre part geògrafs i enginyers militars que donaven a l’estampa, no només un aire divulgatiu, sinó també un retrat de caire estratègic. 
En tot, el llibre d’Alcoberro presenta un dibuix amb tinta i aquarel·la, de 52×69 cm., d’autor desconegut, que mostra una planta de la ciutat el 1697. Es conserva a l’Arxiu Històric. 
Molts gravats presenten la posició dels morters, la trajectòria de les bombes, les trinxeres que feien els soldats i sobretot els estols de vaixells tancant la sortida per mar. La majoria de gravats són aiguaforts. N’hi ha de gravadors anglesos, francesos, holandesos… Els francesos són els que més n’hi ha i Alcoberro, en alguna banda diu que eren els que tenien els geògrafs més avançats. 
Hi ha gravats “borbònics” i també “d’austricistes”. En una

PREMI ESCULTURA MANEL BATLLE

Per Centelles i suposo altres llocs han aparegut
uns cartells que anuncien un Premi d’Escultura
organitzat pels Amics de la Ciutat de Granollers.
Dues categories de participants: de 14 a 18 
i més de 19 anys. Tema lliure. 
Mides màx.: 50×150 cm.
Premi de 2500 € (adults) i ensenyament escultura 
(joves). Termini: 20 de novembre.
Expo obres seleccionades a la llibreria La Gralla.
Més info: BASES

doble pàgina hi trobem un gravat de Franz Ambros Dietell, dibuixat per l’enginyer català Francesc de Santacruz, exiliat a Viena. Publicat el 1718, per ordre del Consell d’Espanya, Alcoberro el considera “el millor relat il·lustrat del setge de Barcelona”. L’estampa que amida 91×139 cm, mostra Barcelona amb tots els seus camps del voltant –i les petites parròquies-. El mar amb l’armada borbònica. I a través d’una extensa llegenda explica els diferents punts marcats sobre la vista geogràfica i els episodis bèl·lics. 

El llibre també mostra alguna curiositat com una altra doble pàgina, amb una aquarel·la de Guillem Reig, del 1709, que representa la processó de la Bona Mort. Es mostren els diferents estrats socials i en destaca el Palau Reial, residència dels reis austricistes, en aquell moment.
També es mostra un gravat francès de començaments de la guerra, que plantegen ja una ciutadella per fer al costat de Barcelona. 
El franc Jacques Rigaud va ser qui va fer el relat més complet del setge, amb producció d’una sèrie de sis gravats, impresos a París entre el 1720 i el 1738. Per això mereixen un capítol propi al llibre. Els gravats barcelonins formen part d’un gran llibre d’estampes dedicat a castells i cases reials parisines i són com un extra que es troba en el sisè i últim capítol de l’àlbum, en que es descriuen les “accions més remarcables del setge i l’atac a una plaça”. Rigaud descriu la guerra de trinxeres i l’avanç de les tropes. Fa com un relat pas a pas del setge i, com les tropes, es va aproximant a la ciutat. Sempre agafa un punt de vista  ampli, que permet veure les muralles, l’edifici i l’espai. Però la seva mirada bella, urbana i ambiental es basava en descripcions i informacions d’altres que sí van estar a Barcelona. Amb tot, l’obra va ser distribuïda a Alemanya i Anglaterra, fet que demostra el gran interès que hi havia sobre el tema. L’únic lloc on no es podien distribuir ni tenir aquests gravats de la història recent era a Espanya de Felip V. Ara aquest llibre d’Efadós, d’esplèndida edició i contingut, ens recupera aquest relat gràfic oblidat.

.

BON DIA A CALDES

Els dibuixos bullen al MIAU

Foto: Ramon Xuriach
Dibuixants urbans a l’atac a la Plaça de la Font del Lleó de Caldes de Montbui (28.09.13)

Centelles. Tenim ja omplint-se el grup de Flickr amb els dibuixos que han fet els participants de l’sketchcrawl de dissabte, a Caldes de Montbui. La convocatòria va ser contestada per una quinzena de persones provinents d’altres poblacions i de Caldes mateix. El gruix de dibuixants van seguir el plànning mercat fins a les 6 de la tarda, quan vam veure i prendre nota de l’activitat al safareig de Canaletes. Després la majoria ja va marxar. Abans havíem dibuixat per la plaça de l’església, la de l’Àngel, la de la Font del Lleó. Al safareig de la Portalera hi vam trobar una altra activitat que aprofitava l’aigua termal per una de les accions previstes per la Mostra Internacional d’Art Urbà d’enguany. L’sketchcrawl formava part del Miau i completava la part de dibuix més urbà amb el seguiment de les accions del certamen. 

Foto: R.X.
A la plaça de l’Àngel
La celebració del MIAU va portar gent a veure el què passava i era bonica la barreja d’artistes, dibuixants i públic, movent-se pels carrers del centre i sobretot als punts d’acció. 
Els dibuixants urbans són d’una naturalesa que els hi pots espiar els dibuixos, demanar que te n’ensenyi més i preguntar per la tècnica. Entre els urban sketchers hi vam trobar veritables cracks, que fa molts anys que s’hi dediquen i fan els dibuixos com qui es posa a pelar un plàtan. L’sketchcrawl va seguir de forma bastant “rígida” l’horari previst i això va fer que alguns no acabessin els seus elaborats dibuixos. Però també va permetre que s’endinsessin més a Caldes, descobrissin racons nous i veiessin la veritable naturalesa del MIAU. Els del Crew, ens ho deixaran repetir l’any que ve?

QUATRE DIES PEL MIAU

Caldes espera el bon temps per dissabte

Dibuix propi
La Parada a la tinta i l’aquarel·la
Centelles. Flashback: dissabte passat al migdia, mercat Abaceria de Gràcia. Falta una setmana pel MIAU. A la cantonada amb Travessera de Gràcia i Torrijos, exactament si troba La Parada. Això: una parada, però dedicada a obres d’art seriades o peces úniques. Sobretot tenen llibres d’artista, d’il·lustració, alguna obra gràfica, postals pensades i llibres curiosos. Obren durant la setmana, els laborables per la tarda i el dissabte a la tarda i al matí. Ho porten tres noies que el 15 de setembre passat van celebrar l’any d’existència de la seva iniciativa. Els veïns diuen que eren 300 persones per allà, el dia del “cumple”. El bacallaner del davant es va fer un fart de servir vermuts als presents, ja que les noies el tenen “fitxat”. A canvi d’un tiquet de 2 €, la bacallaneria ofereix una tapeta de formatge, olives o fuet amb vermut o cervesa, refresc, etc. El vermut es fa sobretot quan a La Parada, els dissabtes hi ha sessió “d’speaking-corner”. Això és que donen un micro de mani a algú que té algun projecte per explicar de caire sobretot artístic. Mireu http://laparada.org/
Aquest cap de setmana passat, ens va tocar parlar a alguns participants i a l’staff del MIAU –Anna, Marta, Vicenç i Helena-  de Caldes de Montbui. Hi havia alguns artistes dels que oferiran les accions. Entre tots ens vam anar passant el micro per explicar el què serà el MIAU d’enguany, que es celebra aquest proper dissabte, 28. Al davant teníem gent que ja sabien que diríem, però també d’altres que s’ho van trobar al passar pel davant. Van volar fulls i cartells i qui sap si dissabte ens en retrobarem algun. 
La proposta d’Aleix Art, ja la coneixeu: un sketchcrawl o trobada de dibuixants urbans. Sembla ser que serem una quinzena. La nostra acció s’imbrica amb les altres. Ens fixem amb les que es van presentar, com les noies de Filagarsa, que comencen la seva història “Les dents de l’aigua”, a les 11, a la Placeta de Can Rius. Mitjançant una acció participativa volen investigar i fer recordar a la gent, que l’aigua termal de Caldes influeix a l’organisme humà. Van explicar que van assistir a la visita guiada dedicada als artistes del MIAU, i es van sentir fascinats pel fet que hi ha gent gran que ha begut aigua termal, que se’ls hi ha anat oxidant les dents. Faran una història entorn aquesta marca termal, amb uns caramels amb secrets guardats. 
També van parlar el grup Tactic, format per arquitectes amb ganes d’anar més enllà. Faran servir l’espai del safareig de la Canaleta, el que és obra de’n Raspall. Hi faran una altra acció oberta a la participació de la gent. 
També hi haurà espai per la dansa, com la que proposen el grup encapçalat per Mireia Torrent i Ona Mestre, que improvitzaran uns passos coreogràfics al safareig de la Portalera. A veure que us poden explicar els dibuixos dels sketchers que tindrem. Més info: http://www.miau-termal.cat/

Es presenta 
el Circuit d’Art 
Contemporani de Barcelona

L’Associació Art Barcelona ha engegat 
una iniciativa cultural que agrupa galeries,
 museus i centres d’art en un circuit: 
un sistema de senyalització –
amb màstils de colors, segons 
el tipus d’espai-,  i l’accés a guies i 
a internet, permetrà conèixer de forma ràpida, 
la programació de les entitats d’aquest Circuit. 
Formen part de la proposta, espais barcelonins
 com el Macba, Caixaforum, Can Framis, 
les fundacions Miró, Tàpies, Suñol, 
Fotocolectania. Galeries com Marlborough, 
Adn, Eude, Estrany de la Mota, Joan Gaspar, 
H20, Taché, Trama, etc. 
S’editaran guies en varis idiomes que 
es repartiran als museus de 4 i 5 estrelles 
de la ciutat, així com als mateixos centres 
participants.  El projecte, plantejat a tres anys 
i prorrogable, compte amb un pressupost 
de 240.000€, aportat per sponsors 
privats i públics. 
Ja hi ha un lloc web: 

PREMI DE PINTURA

Trio d’accèssits 
al Vila Casas de pintura

Jordi Lafon
“Agitadors”, de Lafon, un dels accèssit del Premi
Centelles. Dilluns es va fer públic el veredicte del jurat del premi de pintura de la Fundació Vila Casas. El jurat de l’edició d’enguany, va decidir donar tres accèssits a tres obres prou destacades: “Agitadors” de Jordi Lafon, “Marseille 2” de Sílvia Martínez i “Pau” de Lídia Masllorens. Els membres del jurat van decidir no donar el primer premi únic –dotat en 12000 €-, ja que “cap obra de les seleccionades destaca suficientment”.  Els tres accèssits es reperteixen entre ells el premi i són el màxim consens per distingir unes obres del comú. Potser el jurat s’ha trobat amb aquella tendència que algú va dir respecte un altre premi, en el que el conjunt d’obres presentades, apuntaven a unes formes acadèmiques, repetitives, tot i el seu llenguatge abstracte o aparentment innovador. Estaria bé saber-ho. El jurat estava format per Miquel Alzueta, Francesc Miralles, Marta Uriach, Jordi Isern, Arcadi Calzada, Antoni Vila Casas i Glòria Bosch com a secretària. 
Tot i aquesta frenada del jurat, tenim aquests  tres pintors catalans que s’emporten una part del premi econòmic, que és per cadaun 4000 Euros,  i una exposició conjunta dels tres, a l’Espai 0 de Can Framis, prevista per la propera primavera. Hauran de treballar de valent, ja que si bé falten alguns mesos, s’ha de fer catàleg i s’ha de preparar tot amb prou-te antelació.
Fundació Vila Casas
Pintura “Marseilla 2” de Sílvia Martínez, el segon accèssit.
En Jordi Lafon, per exemple, hi vaig parlar i m’explica que ell tirarà d’obra feta. En Lafon, l’autor de l’obra “Agitadors”, és de Vic. Casualment, enguany un altre vigatà, Josep Ricart, també s’ha fet amb el premi Centelles. Lafon també va obtenir el premi centellenc fa uns vuit anys. Intento fer encaixar que en aquella ocasió, potser l’obra s’aproximava més a la que ara ha guanyat un dels accèssits del Vila Casas. Es tracta d’un “assemblage” de fustes, pintades. Els “agitadors” són de fet, pals i pals de pinzells, pintats amb varis colors –com cares pintades per anar a la guerra- que s’ordenen a la tela com si fossin manifestants. Els pals potser volen ser –ho veig així-, alegories dels artistes amb ganes de remoure les consciències. La veritat és que conec l’obra de Lafon de manera dispersa. Cap problema: justament alguna cosa seva més, podrem veure a partir divendres, en que presentarà obra al Casino de Vic –c/Verdaguer, 5-. Es tracta de l’exposició “El lloc i les coses”, que farà juntament amb Marià Dinarés i Juan Carlos Moreno. A l’exposició que el Lafon va fer a Centelles en ocasió d’haver guanyat el Premi, va presentar una sèrie de peces en que l’artista hi dibuixava, amb gran paciència, una espècia de línies orogràfiques. Aquesta obra més de grafisme, al costat dels assemblages de fustes, demostra que ens trobem davant d’un autor de recursos amplis. 
F.V.C
Pintura de Lídia Masllorens, titulada “Pau”, 
que també ha guanyat un accèssit.

Varietat
Les altres dues pintores que han merescut accèssits són Sílvia Martínez i Lidia Masllorens. Ambdues les desconec més. Martínez presentava un quadre compost per la façana d’un blog d’habitatges, d’aquests que es van fer a Marsella seguint les pautes racionalistes. Per això el quadre també té un aire geomètric i minimalista. Hi trobem grups de finestres de diferents colors, que si fan de mirall del món interior, més aviat evoquen un ambient bastant monòton.
Masllorens va presentar una pintura, de caire gràfic. Com un dibuix amb tinta d’un rostre girat, d’un jove amb els cabells llargs al vent. Una instantània expressiva i dinàmica. La mateixa peça potser també podria haver provat sort a l’Ynglada-Guillot. 

Les obres seleccionades i les guanyadores es poden veure a l’Espai 0 de Can Framis. La presència d’aquestes obres coincideix amb el temps, amb la inauguració d’unes altres quatre exposicions al mateix Can Framis i a l’altre espai de la Fundació Vila Casas, l’Espai Volart. Tot a Barcelona. En el primer, gravat i escultura de Javier Garcés.  I a l’espai del carrer Ausiàs Marc, individuals de Luis Marsans, Xavier Valls i Carla Tarruella. Fins el 15 de desembre tindrem temps d’anar-les descobrint i comentant.