badaluc

Podeu intervenir digitalment

Entrada del Banco Español de Crédito, a Plaça de Catalunya de Barcelona, amb el requadre blanc, que es pot intervenir artísticament i digitalment. Foto: Accionescreativas

Centelles. Jaime Moroldo és un cul inquiet però li falta espai per tanta producció. De fet des de fa bastant temps i ja des molt abans de la pandèmia, ha anat traslladant la seva producció en mitjans digitals. Actualment fa unes esferes molt complexes que amb d’altres treballs, sol mostrar per Instagram i Facebook. Però amb això no en té prou.

Aquest artista veneçolà afincat a La Garriga és el primer que insta als seus col·legues a participar a exposicions i concursos aquí i allà. Quan ha d’intervenir físicament, aleshores agafa una de les imatges digitals que ha treballat i en fa unes quantes poques impressions.

Fa poquet va començar a donar senyals de vida, per Instagram, una nova iniciativa amb el nom d’Acciones Creativas de Intercambio. A darrera d’aquest nou projecte també hi ha en Moroldo. Ningú sabia que era, si per exemple, es tractaria d’enviar-nos obra. El cas és que la setmana passada ja hi havia penjada la primera “acció”, instruccions i un text de presentació.

La primera acció és l’origen del projecte: diu que, un dia, fotografiant per la Plaça Catalunya de Barcelona, es va fixar amb l’entrada principal de l’edifici del Banco Español de Crédito. Va pensar que era un edifici malaguanyat, tant abandonat i va pensar que calia fer-hi alguna cosa, per “interactuar –millor- amb l’entorn i el públic del dia a dia”. Entre que va tenir la idea i que l’ha desenvolupat, d’altres han tingut la mateixa intuïció i els panels del Banco Español, ja estan pintats amb “grafitis”. Però les “Acciones” han tirat endavant igualment. La idea va fer niu i el Covid-19 l’ha acabada de fer concretar.

Moroldo ha preparat la imatge fotogràfica de la façana amb un panell rectangular blanc que cobreix tota l’entrada, deixant a banda i banda les columnes i les dues escultures classicistes. I la seva idea és que els artistes que vulguin, intervinguin digitalment, amb el seu art, sigui quin sigui, sobre aquest espai blanc reservat. Aleix Art ja ha fet la seva intervenció. Però tant els que participin, com qui vulgui veure els resultats, s’hauran d’esperar fins a finals d’agost, quan hi hagin més participants, per veure les propostes de la primera “acció creativa de intercanvi”.

Divendres passat, 17 de juliol, la Fundació Vila Casas va donar a conèixer la guanyadora del premi de fotografia: Sophie Köhler (Essen, Alemanya, 1977), es va emportar els 6.000€ (i una exposició a Can Framis el 2021) amb el tríptic “El joven sin la perla”. L’autora que viu a Barcelona, ha fet un reportatge d’auxiliars de sala de museus barcelonins. Maria Alzamora es va endur el segon premi, valorat amb 3.000€ amb un retrat de la cantant i actriu Keeley Forsyth. La selecció de fotografies finalistes es podrà visitar al Palau Solterra, a Torroella de Montgrí, fins el 22 de novembre. Al Museu Can Mario de Palafrugell, seu de l’obra escultòrica de la fundació, des del 25 de juliol fins el 29 de novembre, s’hi podrà veure un exposició de Josep Clarà, el destacat escultor català, i una altra de l’artista Tania Font.

Fins el 31 d’agost

Amb el primer lot d’imatges penjades a les xarxes, també n’hi ha una altra amb les instruccions i una altra amb la presentació. La imatge de l’entrada es pot descarregar a alta resolució. Es prepara la intervenció (es pot fer a part i es munta sobre el panell, digitalment) i s’ha d’enviar per mail a accionescreativasdeintercambio@gmail.com. S’ha d’enviar la imatge, les dades de la peça i un vídeo o un àudio d’un minut de durada presentant-se l’artista i explicant breument el seu treball.

Moroldo explica que la seva iniciativa ha interessat a varis col·legues tant d’aquí com d’altres països, i també diu que ha cridat l’atenció de bastants crítics d’art.

Moroldo confia que a partir de la primera imatge en surtin d’altres, proposades per ell o per qui vulgui, de llocs per ser intervinguts artísticament i digitalment. Ara paciència, qui vulgui col·laborar que rumiï una peça ben original i que ho traslladi sobre el panell que és com una tela gegant.

Entre clàssics i contemporanis

EXPOSICIÓ D’ESTIU A LA MARLBOROUGH

“The bird”, de Santi Moix, del 2019, tècnica mixta sobre paper i sobre tela de 174×200 cm. Foto: Marlborough

Barcelona/ Centelles. Hi ha galeries que el mes d’agost tindran obert, com la Marlborough de Barcelona (Enric Granados, 68). Ara fan una col·lectiva d’estiu per mostrar obres del seu fons, posant l’èmfasi en els artistes peninsulars representats per la galeria. Ho engloben tot en la cinquena edició d’una sèrie de mostres que anomenen “clàssic i contemporani”. Però que és clàssic i que és contemporani en el context d’una mostra de pintura i escultura actuals?

A l’entrada reben al visitant, una taula i un llit “tunejats” per en Julio Vaquero. Dues “escultures” que són les que després dibuixa en les seves obres descomunals. Un d’aquests grans dibuixos, fets amb creta i aiguada, es pot veure a l’exposició. És de fa deu anys i està fet sobre paper vegetal de 236×330 cm. Vaquero és un artista ben contemporani, però ja fa molts anys que batalla i és un artista consagrat del panorama. Podríem dir que és un “clàssic”, per no dir que és un “habitual”.

Però per aquest camí podríem definir tota l’exposició. Tot i que l’obra que han penjat de la Soledad Sevilla (València, 1944) permet variar el sentit: és una pintura de geometria abstracte. I podríem dir que és una obra “clàssica”, com “característica” de l’etapa de l’artista dels anys setanta. L’obra és del 1978 i segurament també és un tipus de referent per molts artistes més joves, ja que en certàmens com el Premi Centelles –de pintura- arriben sovint obres amb aquest estil.

Un altre artista que està representat a l’exposició i que no podia faltar, és Juan Genovés –un altre clàssic de la pintura contemporània-, que ens ha deixat fa molt poc i que a l’exposició hi té dues pintures relativament recents, del 2017 i del 19. En aquestes obres fa amb l’acrílic, relleus que són les figuretes que omplen les seves obres de multituds.

Bacons i tot

Pintura de Soledad Sevilla del 1978. Foto: Marlborough

Altres artistes presents són Riera i Aragó, amb els seus dibuixos i escultures esquemàtiques d’avions i invents. Marta Chirino amb un dibuix espectacular d’una flor que titula “Phalaenopsis VII”, que mida 140×101 cm. També hi ha una fotografia del cineasta Pedro Almodóvar, que aquesta sí recorda una natura morta del Classicisme modern, de Zurbarán. Almodóvar ha fet exposicions a la Marlborough de Madrid mostrant la seva obra fotogràfica.

La majoria d’obres són de formats grans i com veieu hi ha bastant dibuix (o pintures semblants a dibuixos), com és el cas de la peça de Santi Moix, “The Bird”, que fa 174×200 cm. Moix és un pintor català, barceloní nascut el 1960, que des de fa uns anys resideix a Nova York. La tela exposada tradueix a línies i formes orgàniques la seva pintura plena de colors que semblen explotar. De lluny recorda una mica els dibuixos amb monstres de Joan Ponç o els dibuixos automàtics que es fan quan parlem per telèfon. Però a gran escala i es veu pensat i dibuixat amb passió.

Per cert, Moix serà el 25 de juliol, al Festival Castell de Peralada, pintant amb pintura al fresc, en directe sobre una gran superfície, mentre soni la setena de Beethoven i els Reials Focs d’Artifici de Händel. Serà en un concert a càrrec de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, sota la direcció de Joan Pons.

Passejant per l’exposició també ens podem trobar obres “invitades”, que esperen la visita d’algun client, com va ser el cas, durant la visita, de tres obres gràfiques de Francis Bacon. Avantatges de formar part d’una xarxa internacional. L’exposició de la Marlborough es podrà veure fins el 12 de setembre. També hi ha una versió on-line a la seva web.

La visió d’Art-Tra Barcelona a Corró d’Avall

EXPOSICIÓ D’ESTIU A ARTEMISIA

Mosaic amb obra dels deu artistes del grup Art-Tra. Foto: Badaluc

Corró d’Avall/ Centelles. És temps d’incerteses i de preguntes. S’acosta el 23 de juliol i ningú parla del nou Sant Jordi. Però les llibreries van fent i necessiten viure. Es va acostant el setembre, molts negocis esperen saber com serà el nou curs escolar, per saber en què podran comptar, com les galeries. De moment les que han obert presenten les seves propostes estivals, o que havien quedat parades per la pandèmia. És el cas de la galeria Artemisia, que al mes de març volien presentar una mostra del col·lectiu Art-Tra Barcelona i finalment l’ofereix ara. No han fet inauguració i per donar la dimensió humana, esperen el moment per celebrar un acte conjuntament amb els artistes. Però la seva directora, Cristina Requena espera poder-ho fer quan no calgui mascareta. Per això mateix la galeria tampoc és que hagi obert del tot. Es pot visitar l’exposició fent una reserva prèvia. I aleshores fas una visita personalitzada. La galeria, el visitant i una carpeta amb informació dels artistes per anar seguint les obres exposades i la directora al cas per respondre qualsevol pregunta. La galeria obra quan hi ha cita, i continua amb la seva política actual de fer vídeos per respondre preguntes del món de l’art i explicar el seu fons. El cinquè showroom és una visita guiada a l’exposició actual. Aquí teniu l’enllaç.

L’exposició reuneix obres del grup Art-Tra que és un col·lectiu amb deu artistes, vinculats per les ganes de renovar les arts i de fer exposicions. Són Neus Aller, Pere Bruix, Jordi Cerdà, Elvira Fustero, Martí Rom, Marta Montcada, Adelaida Murillo, Josep Pérez, Esther Porta i Laura Roca. Tenen un web: https://art-trabarcelona.blogspot.com/.

Requena ens explica que no és que hi hagi una connexió creativa especial, si bé tots són d’unes edats similars (al voltant dels 65), tenen unes carreres bastant consolidades. I a nivell estètic podríem dir que s’aparten de la figuració i les convencions. Són més aviat d’experimentar amb l’abstracció i taquen molt paper,amb pintura, collage o estampació. També hi ha escultura, que porta Martí Rom, qui aprofita ferros vells per fer les seves obres, que recorden animals esquematitzats.

Un grup divers

Neus Aller és l’artista dels collage. Però no ho fa utilitzant només paper, sino que hi enganxa planxes de ferro rovellat o pedres, cercant la poètica en el contrast de textures i tonalitats. Josep Pérez fa litografia barrejada amb monotip i gofrats. Pere Bruix, que havia viscut a Centelles molts anys, porta les seves curioses obres digitals, de línies i franges, impreses sobre planxes d’alumini. Esther Porta fa pintura abstracta d’horitzons i zones cromàtiques.

A l’obra d’Adelaida Murillo hi veiem moltes referències arquitectòniques: arcs i arcades. Preguntem a la Cristina si és que ha viatjat i ens explica que això té més a veure en el debat de l’artista amb la ciència, que li ve de les ensenyances del seu pare en el camp de les matemàtiques i amb els seus origens mallorquins.

Cada artista presenta dues o tres obres, la majoria obra recent i després hi ha una paret amb un mosaic d’obra de petit format. Totes les obres tenen preus assequibles. L’exposició es podrà veure fins el mes de setembre i segons com s’allargarà. La galeria es troba al carrer de Sant Ponç, 65, de Corró d’Avall, molt a prop de l’estació de tren i de l’església de Santa Eulàlia. Tel. 617.23.10.23

L’art modern a través del gravat

Litografia de Ramon Casas, “La vida i la riquesa de Catalunya”, dels anys vint. Foto: Diputació de Barcelona

Caldes de Montbuí/ Centelles. “De París a Nova York. Gravats de la Col·lecció Gelonch Viladegut” és una exposició que ha està itinerant per varies poblacions de la província de Barcelona. Ha passat per: Manresa, Mollet, Cerdanyola, l’Hospitalet, Granollers. Badaluc l’ha enxampat a Caldes de Montbuí, al Museu Thermalia, on s’hi estarà fins a finals d’agost. Reuneix una bona selecció de gravats de diferents artistes de mitjans del segle XIX fins mitjans del XX, per fer patent l’evolució de la història de l’art, el canvi de capital i també la introducció de noves tècniques de gravat. És una part representativa del fons de la col·lecció d’Antoni Gelonch Viladegut que també guarda obres de Piranesi o Rembrandt. Però aquesta seria una altra selecció.

Al segle XIX la principal aportació tècnica és l’aparició de la litografia. Doncs a la mostra hi ha litografies de Delacroix i també de Ramon Casas i Utrillo. Aquesta tècnica en que s’utilitza una pedra com a planxa, permet fer obres similars a les d’un dibuix amb carbonet o també de tintes. És la tècnica dels grans cartells del Tolouse-Lautrec. Va ser popular entre els artistes de París i els que com Casas van passar per la metròpolis. També és la tècnica de la peça de Josef Albers, artista europeu, mestre d’artistes als Estats Units. I la tècnica que utilitza un altre artista nord-americà, Roy Lichtenstein, present a la mostra amb una de les seves imatges de còmic. Aquest artista ja utilitzava la versió per off-set de la litografia (amb planxes d’alumini).

Al segle XX la principal aportació tècnica serà la introducció amb finalitats artístiques de la serigrafia, popularitzada per Andy Warhol, que en va fer un us extraordinari quan Nova York era ja la capital del mundillo artístic. La serigrafia permet utilitzar imatge fotogràfica i diversos colors de manera fàcil i sobretot fer grans formats. A la mostra hi ha una Mao de Warhol.

Gravat creatiu

Entremig d’aquestes dues grans aportacions tècniques hi ha els artistes d’una tendència o de l’altre que van aprendre a utilitzar les tècniques històriques, específicament la calcografia. A l’exposició hi ha molts exemples de les tècniques que utilitzen la planxa de metall: veureu molts aiguaforts, aiguatintes i inclús burins. Aquestes tècniques daten d’abans i com que ja estan inventades depèn de la capacitat de cada artista que els hi tregui el suc i aprofundeix-hi en alguna d’elles per donar idea de la seva poètica. Es poden fer avenços en profunditat. Els artistes experimenten, fan obra de nova creació o que ajuden a difondre la imatge de la seva pintura o la seva escultura. Amb aquesta tècnica veureu exemples corresponents a la majoria de tendències de l’art modern. Hi ha obra d’artistes tant importants com Corot, Rodin, Picasso.

Tant la litografia com la serigrafia són dues tècniques d’estampació on l’us de varis colors està ben acceptat, en canvi en les tècniques més antigues el negre és el rei i com a molts tons sèpies. Alguns artistes, però hi faran la seva aportació i buscaran la manera d’enriquir les tonalitats.

A la mostra també hi ha dos linòleums. Un de Hans Arp i l’altre de Matisse. Però la importància d’aquesta tècnica sembla bastant circumscrita en el grup de l’escola de Grosvenor, als volts del 1925.

“El carro de fenc”, punta seca de Pau Roig, del 1910 Foto: Diputació de Barcelona

L’exposició que comissaria el mateix col·leccionista i organitzada per la Diputació de Barcelona també té dos capítols dedicats als artistes catalans: el primer grup és el col·lectiu d’artistes que era actiu al 1900 i que va passar per París. Això es fa ben visible en l’aiguafort de Joaquim Sunyer i en els de Ricard Canals. Hi ha exemples d’un artista especialitzat en el gravat: Pau Roig.

El segon grup d’artistes catalans són els que estaven en actiu durant la post-guerra i varen entrar en contacte amb el Cercle Maillol, aixopluc d’artistes emparat per l’Institut Francès, que organitzava exposicions i oferia beques per estudiar a París, quan encara s’hi podia contactar amb l’art d’avantguarda. Parlem de Tàpies, Ràfols-Casamada, Guinovart, Clavé, Ponç o Tharrats. A la mostra també hi ha un exemplar del número especial del hivern del 1934 de la revista “D’ací i d’allà”, que tant important va ser després de la Guerra Civil.

L’aiguafort i aiguatinta de Joan Ponç amb un dels seus delicats dibuixos de personatges, és potser una de les peces més maques de l’exposició.