Nova ruta per l’art de Sarrate al Marçó

  • Una trentena llarga de peces revisen la carrera de l’artista centellenc. La mostra substitueix a la que s’havia de fer de la guanyadora del Premi Centelles, que pel Covid19 es trasllada a l’octubre.
“Nena amb nina”, pintura del 1965 i “Paraules. Josep Esteve”, del 1974. Foto: Aleix Art

Centelles. Dissabte 20 de juny entràvem a l’estiu i a Centelles es tornava a inaugurar una exposició amb cava i pastes, la primera després de la pandèmia, al Centre d’art el Marçó vell. Tothom amb mascareta i vigilant l’aforament i les distàncies,  es va obrir al públic una exposició de repàs de la trajectòria de Jordi Sarrate, la segona que fa d’aquest tipus, en un any. Aquesta mostra com aquella del 2019, que es va fer a l’antiga Fonda Giol, van acompanyades per un llibret. Uns catàlegs que van aplegant la nombrosa obra de l’artista centellenc, a partir d’una selecció que fa l’editor Toni Moreno, que també ha ajudat a fer la tria per l’exposició. A la presentació hi havia Francesc Orenes que va glosar l’obra de Sarrate, seguint les línies generals del seu pròleg del llibret.

La nova aproximació a l’obra de Sarrate es titula “Ruta 80” i fa referència a l’edat que ha assolit l’artista, el passat mes de gener. Però també és un sender sinuós per etapes i estils a l’americana (obres grans, assemblages, expressionisme dels colors). Toni Moreno, que també va parlar a la inauguració, va subratllar el paper de Sarrate com a cronista de Centelles, tema de moltes de les seves obres i dibuixos. I també hi ha nombroses obres fetes amb objectes reaprofitats que tal com recorda Moreno són un altre tipus de crònica.

Entre poetes

“Sabates a 10€” una porta als paradisos de la publicitat. Foto: Aleix Art

Però a l’exposició si hi ha una temàtica que abunda són els homenatges pictòrics a poetes i creadors: Josep Esteve, Segimon Serrallonga, Palau i Fabre, i també a Perejaume, persones a qui Sarrate ha tractat personalment. També en aquest cas trobem pintures pintades i pintures amb coses enganxades, collages normals, amb papers plans,o amb objectes més tridimensionals, els assemblage.

Hi ha obres dels anys seixanta, al començament, però a l’exposició hi ha sobretot peces de finals del noranta i primers del segle XXI. Peces grans i plenes del color blau característic de Sarrate. Entre els  assemblage més destacats, hi ha la peça feta amb caixes de sabates trobades al mercat dels diumenges a Centelles –peça que ja vam veure al Temple Romà, al 2018-, que destaquen pel seus dissenys, tipografies i connotacions dels termes, aspectes molt propis de la mirada poètica de Sarrate. Entre els temes centellencs hi destaca la peça “Capella ardent” que recorda la crema de l’església parroquial durant la Guerra Civil. I també les peces que representen els punts cardinals amb el paisatge muntanyós que circumda el territori.

En el llibret que porta el mateix títol que l’exposició hi ha molta més obra i es detalla molt millor l’obra dels primers anys creatius de l’artista, en els anys seixanta. En canvi hi ha poca obra corresponent als anys setanta i els vuitanta. I n’hi torna a haver més dels noranta i de les etapes  més recents. Sarrate continua actiu i no descarta tornar a fer una altra exposició l’any vinent amb més obra que guarda a casa seva.

L’exposició “Ruta  80” substitueix en el calendari, a la que hauria de fer l’artista guanyadora del Premi Centelles, del 2019, la murciana Inés de Haro, que s’ha aplaçat a l’octubre, per les dificultats generades pel Covid19. Mentrestant, el concurs de pintura es fallarà igualment aquest mes de juliol i el resultat es podrà veure, com de costum, per la festa major, al setembre. Fonts de la comissió parlen d’una bona participació i de pretendents del premi procedents d’altres països.

Ceret dedica un monument a Manolo Hugué

Imatge general del monument que ha fet Domene dedicat al Manolo. Foto: Domene

Centelles. A l’estiu a Ceret (Vallspir), el seu Musée d’art Moderne sol fer una exposició especial. Però aquest any no anuncien res.  El que sí sembla que es va celebrar va ser la festa de la cirera, el primer cap de setmana  de juny, que inclou un mercat molt xulo amb productes al voltant del petit fruit vermell.  Ceret és agradable de visitar. Els carrers són bonics. I si no és pel Musée, també fan mercat setmanal cada dissabte. Hi ha diverses galeries i restaurants.

En una d’aquestes galeries fa un temps hi va fer una exposició en Quim Domene. A partir d’aquesta mostra va sortir la proposta de fer una escultura d’homenatge a Manolo Hugué, l’escultor. Manolo (Barcelona,  1872- Caldes de Montbuí, 1945) va ser el primer artista vanguardista que es va instal·lar a la vila, el 1910. I darrera d’ell en van venir molts més: Picasso, Braque, Gris, Chagall, inclús l’Apel·les Fenosa i també en Joan Ponç. Visites molt fructífers. D’aquí l’origen també del museu.

Detall del conjunt escultòric. Foto: Domene

Domene va acceptar l’encàrrec i aquest mes de juny –l’artista ho va anunciar dilluns 15- l’escultura “Conversation avec Manolo” s’ha instal·lat prop de l’ajuntament, a un espai arreglat de l’avinguda Clemenceau. L’obra de Domene inclou una escultura original del Manolo, “la Catalane”, de pedra, del 1923, dedicada al seu torn, al músic Déodat de Séverac. L’escultura de Manolo s’aixeca sobre un pedestal. Aquesta va precedida per un camí de ferro amb el nom siluetejat de la quarantena d’artistes, que van passar per la vila durant el segle XX. Noms que van convertir Ceret en una porta d’entrada de les noves tendències artístiques. Per això al començament del camí, s’alça una porta oberta. A la fulla s’hi disposa un poema, “L’olivier” del 1921, del Manolo i també hi ha un relleu amb una taula amb tot d’objectes relacionats amb l’artista, com les mans i eines. Domene ens precisa que la seva obra està feta de “ferro corten, ferro de foneria, acer inox i metacrilat amb llum”. Els tons rogencs del ferro i el to clar de la pedra donen un aire molt digne a aquest monument que és de dimensions humanes. És una obra interessant i una altra cita ceretana.

Quim Domene és un artista garrotxí. Algun cop hem parlat de les seves pintures, però també té escultures i ha fet obra pública, a d’altres llocs com al cementiri de Portbou.

 

Víctor Tarrés explora la plàstica digital

“Biped”, peça digital de Víctor Tarrés, d’aquest 2020

Centelles. Amb aquest article arribem a les 600 entrades des de que vaig començar el blog, primer com a Aleix Art, fa casi deu anys. Estava previst un article especial per celebrar-ho, però encara no està a punt i m’ha arribat aquesta altra informació que també em sembla interessant. Es tracta del nou treball digital que ens presenta Víctor Tarrés, un artista barceloní, nascut el 1976. En el seu web (victortarres.com) també hi ha altres treballs digitals tipus pintura i té un altre web (victorenrich.com), amb col·leccions de fotografies d’arquitectures de diferents llocs del món, que l’artista manipula de forma impressionant. Però aquí ja hi tornarem. L’artista exactament es diu Víctor Enrich Tarrés. Per les fotografies fa servir el cognom patern i pels altres treballs digitals, i els més directes, signa amb el cognom matern.

En la seva pàgina web, de treballs digitals, hi ha altres imatges com una sèrie també ben recent dedicada a líders, que s’han ben retratat amb la seva gestió del Coronavirus. Amb aquestes imatges i amb l’obra anterior sembla que partim d’uns referents més aviat figuratius. El treball que ara presenta Tarrés seria un pas cap a resultats més extrems, perquè estem parlant d’una sèrie que vol ser abstracte: la sèrie es diu “Abstracts”. Les peces, enlloc d’estar pintades amb olis o tintes ho estan amb píxels. Segons l’artista ens explica, amb aquest nou treball vol abordar els límits del món digital. L’artista genera aquestes imatges d’alta definició i un final possible, més enllà de la pantalla de l’ordenador, és acabar impresos en papers “Hahnemühle” de 60×45 cm o més grans.

Prints digitals

“Sky”, obra de la sèrie “Abstracts” de Tarrés

Tarrés qualifica les obres de “prints”, com si fossin estampacions. Efectivament es poden reproduir imatges iguals. I de fet el seu treball ja té un aire com de monotip, com quan es barregen diferents capes de tintes, interposant algun material com la tarlatana perquè sorgeixin clapes de colors i taques. En les imatges de Tarrés es veuen algunes formes, però l’objectiu no és pas ensenyar-ho sino crear textures de tons, atmosferes, equilibrar zones.

Suposo que a aquestes alçades no dubtareu pas que aquesta via digital “pictòrica” també és una forma artística. Des de que hi ha ordenadors i programes de dibuix –amb totes les eines emulant les d’un pintor- que hem d’estar oberts a que aquests siguin nous canals de comunicació. M’imagino que Tarrés passa moltes hores treballant amb les seves peces i el resultat és ben plàstic. Les obres són xules. Però si teniu temps, passegeu-vos també pel seu web dedicat a les fotografies d’arquitectures. Agafa edificis i els  planta a llocs inesperats o els doble, canvia d’orientació. Hi juga com si fos cosa de nens. Els “prints” digitals són una altra línia d’exploració per terrenys nous de llarg recorregut.

 

 

Tornem a dibuixar a fora

  • Anunciem un primer sketchcrawl post-pandèmia i entrevistem a l’Swasky
Font de Mig Prat, l’Estany, un dels escenaris del proper Sketchcrawl. Foto: Marina Berdalet

Centelles. De mica en mica tornem a la normalitat. Una prova d’això és que ben aviat podrem anar a dibuixar a altres pobles. Per començar, diumenge vinent, 7 de juny, es tira endavant el cinquè Sketchcrawl a l’Estany (Moianès). Tot físicament. Aquest cop organitzat des del Cercle Artístic del Moianès, que des de fa uns anys fa sortides de dibuix urbà per la comarca. Segons ens explica una de les organitzadores, Marina Berdalet, “començarem a les 10 del matí, a la Carretera Vella. Segons els que siguem, farem un o dos grups de quinze persones cada un. Mentre uns dibuixen a la Carretera Vella, els altres aniran a la Font del Mig Prat. Tancarà la ruta el Rec de les Nogueres”, afirma. La quantitat de gent que aplegarà la trobada, però, és una incògnita. Segons Andreu Vilardell, del Cercle Artístic, “en edicions anteriors hem arribat a la trentena, però aquest cop si som una vintena, ja serà tot un triomf”. Explicarem com anirà a la Crònica de Dibuix urbà d’aquest blog.

Vilardell ens explica també, que les sessions de retrat que es feien cada divendres primer de mes, deixaran finalment de ser virtuals, i el proper divendres 12, ja es farà una sessió mixta -virtual i física- a la Torra de Casanova. Un masia molt maca, prop de Moià, que disposa d’un espai polivalent amb una terrassa. La sessió, divendres 12 de 7 a 2/4 de 9.

Swasky: a on estem?

Les activitats del Cercle Artístic són una prova de la difusió del dibuix urbà per tot Catalunya. Una moda? Una afició que arrelarà? Fa vuit anys vam entrevistar a l’Swasky, un dels dibuixants urbans més coneguts del país, que aleshores feia un taller a Sant Lluc. L’entrevista del 2012 -que adjunto al final del present text-  ens va servir per explicar les característiques dels urban sketchers. A on passem ara? L’hi hem adreçat noves preguntes per veure a quin punt ens trobem i per on passa ell:

Autoretrat de l’Swasky

Aleix Mataró.-  Quan ens feies classe estaves en la fase d’independitzar-te i dedicar-te a viure del dibuix urbà. Ho has assolit? Què has fet?

Swasky.- He continuat fent classes i tallers que han sigut un font d’ingressos. Durant aquests anys hi han hagut bones èpoques i d’altres no tant bones. Viure només del dibuix, -i ara en aquests moments dic dibuix perquè no només faig dibuix urbà si no també il·lustració-, no ho he aconseguit. Ara he tornat a fer classes a secundària, tinc l’especialitat d’anglès i de dibuix. La docència és l’altre camp professional que m’agrada. He tornat a la docència reglada, perquè el que és la que ens trobem fora d’això s’ha convertit en un camp cols, ple de persones que fan de guies sense cap formació. Repeteixen “clichés” i no aporten més consells dels que han anat arreplegant d’altres fonts. Ara no m’hi trobo còmode fent classes en tallers a Barcelona. Crec que l’intrusisme de moltes persones ha fet mal. Estem en l’eterna discussió del control o la llibertat. I aquesta no és la meva guerra.

 A.M.- Creus que el dibuix urbà s’ha consolidat a nivell de Catalunya? Hi ha més grups i es fan sketchcrawls per tot arreu.

S.- Lligant-ho amb la resposta anterior, crec que la proliferació de totes aquestes persones, que han esdevingut “guies espirituals” i que diuen que fan classes de “dibuix urbà”, és una prova del seu èxit i consolidació a Catalunya. Dibuixar al carrer està de moda. Ja fa un temps, algunes persones em deien que aquest fenomen moriria d’èxit i que tindria poc recorregut, d’això ja fa set anys, quan vaig organitzar el Simposi de Barcelona. I ara això només fa que començar. No sé si Urban Sketchers continuarà, no puc dir-ho, del que sí que estic segur és que dibuixar al carrer serà cada cop més habitual i ho farà més gent.

Un dels temes més actuals de l’Swasky

A.M.- Continues amb contacte amb  professors i alumnes dels cursos de Sant Lluc?

S.- Continuo en contacte amb moltes persones que vàrem coincidir, d’altres ja no. Però suposo que és com tot. Tot i que, afortunadament, les xarxes socials ens ajuden a mantenir el contacte, d’una manera senzilla. Com per exemple amb tu. I aquesta part és la que em sembla de tot plegat el més interessant, la gent que he conegut, que em sembla interessant i que si puc l’ajudo. Estic content perquè he compartit moments amb aquesta gent i he vist que han anat configurant la seva vessant artística més enllà del dibuix o al dibuix. Tot això gràcies a les xarxes socials.

A.M.-  El teu dibuix també ha evolucionat. Qué t’interessa ara?

S..- Ara estic en una fase més pictòrica, vull recuperar aquella part que vaig encetar fa molts anys, quan estudiava Belles Arts. Ara estic fent més ús dels guaixos, que són opacs i em recorden al que feia. Continuo fent-ne ús dels llapis de colors i no he deixat d’utilitzar l’aquarel·la, però diria que em preocupa més el color que la línia, ara.

A.M.- T’ha afectat d’alguna manera el Coronavirus?

S.- De manera negativa m’ha afectat a nivell de feina, perquè tenia algun projecte que s’ha cancel·lat. I a nivell personal no m’agrada tot el que veig que està passant al món i que ens afecta a nosaltres o a la gent que ens envolta. El confinament tampoc m’ha ajudat en aquest aspecte, en la part social, hem hagut de separar-nos dels nostres éssers estimats i dels amics. Però m’ha ajudat a concentrar-me i encetar projectes nous. Així que diria que ho he pogut equilibrar.

A.M.- Quins projectes tens?

S.- M’han proposat fer un llibre nou i després del confinament m’agradaria poder aprofitar tot el que hem hagut d’utilitzar aquest mesos de confinament en el món de l’educació, em refereixo a les vídeo-trucades, Meets, Zooms, Skypes, Classrooms, Moodle i més plataformes que em utilitzat per fer classes a la xarxa.

Entrevista Swasky 2012