LLIBRE DE FOTOGRAFIA

DECONSTRUINT L’OBJECTIU

Centelles. L’autoedició de llibres és un recurs llaminer i relativament accessible per posar un projecte en paper. Ben imprés i presentat a gust, com si fos un llibre de les editorials més cuidadoses, fa goig. En aquests moments tinc dos llibres nous nascuts així. El que ara fullegem és de fotografia. Àngel Serra Jubany tota la vida ha fotografiat per passió. Recentment va decidir seleccionar algunes bastantes imatges del seu arxiu. I amb tot aquest material, que en sí ja marca una manera de fer i uns leitmotiv, ha aprofitat per pensar i posar per escrit el que per ell significa la fotografia, des d’un punt de vista teòric, tècnic, com a llenguatge i com a art amb les seves particularitats.  El volum editat a les Gràfiques Ortells,  amb disseny a cura de Natàlia González, ronda les 250 pàgines. Combina el text teòric amb part d’imatges sempre acompanyades per petites sentències del mateix autor o cites d’altres que posen la imatge dintre el concepte argumental .
La fotografia de Serra es fixa sobretot en l’altre. Abunden les imatges de viatges a llocs distants i desconeguts: Àfrica, Japó, també Vanuatu. També dintre la comarca. Sino hi ha persones, hi ha la seva petjada o el seu context paisatgístic. I també paisatges indòmits. A l’Àngel Serra li agrada descobrir món. Però entenc que la seva mirada és profundament humanista.
La base fotogràfica permet a Serra teixir el que bé podria ser un manual per a joves, sobre la naturalesa de la fotografia. L’autor aposta per fer el llibre, una mica per escapar de la rutina de molts, de guardar centenars de fotografies a l’ordenador que ningú es mirarà mai més. Es defineix com a amateur. Reconeix la fotografia que és un medi molt intuïtiu i instantani. En el llibre analitza àmpliament aquest instant previ, l’acte i el resultat.  Serra confia en la fotografia perquè li permet arxivar imatges de la memòria, capturar la bellesa, la sorpresa i empènyer a la crítica.

Potser les imatges més curioses són les que Serra ha extret de les seves visites a poblats humans d’organització tribal i pre-industrial. Per què Serra ens recorda així que la humanitat continua sent desigual en tota la seva expansió. Rica i profunda. Les marques d’arrugues en les cares de tots aquests homes em semblen més signe de la seva saviesa i cultura, que indici d’haver perdut el tren de la nostra història “revolucionaria”. I hi ha una frase que m’agrada molt: “l’arxiu en color és la partitura, i la imatge en blanc i negre, la seva interpretació”. L’esforç per a l’edició d’aquest llibre ha donat un bon volum però pocs exemplars. De manera que, amb menys de dos mesos de vida, “Escriure amb la llum” d’Àngel Serra, ja s’ha convertit en una joia de biblioteca. 

FINESTRES

Viatge fantàstic per les remescles de 
Marc Tañà
Centelles. Fa dos anys mentres la segona col·lectiva corria a la capella de Jesús, va venir en Marc Tañà a veure la proposta. Aleshores vaig saber que  ell amb uns altres companys compartien el projecte de la Solitària, a  Manlleu. Col·lectiu d’acció i creació artística que durant un bon temps van liderar l’activitat dintre el local municipal de Can Patalarga.  Al cap d’un temps els de gravat de La Farinera de Vic hi feien allà mateix una exposició. Aquest agost passat hi vaig tornar la visita, una mica en males circumstàncies per què era l’etapa final de La Solitària gestionant el local municipal. Els membres iniciaven de forma comuna una  etapa més aviat apartats de la vida manlleuenca i si bé tots porten dintre les  ganes de fer coses i crear obres d’art, no podien fer-ho amb les circumstàncies igual que les dels anys de major plenitud del projecte. De fet al Marc Tañà el vaig haver d’anar a trobar a Girona.
Per què resulta que la darrera exposició del col·lectiu subratllava un  dels seus temes preferits, que ja es va  veure clar que podria casar amb una de les dates festives de Centelles, el Cau de Bruixes: cada membre es cuidava de descriure un dimoni. L’obra de Tañà  era una de més. Però per ser pràctics, la primera aproximació del col·lectiu  manlleuenc ha iniciat de forma individual. En Marc, per si sol, ja defensa una obra forta, i la impressió de que el material vist a Manlleu, seria la punt del iceberg, es va confirmar en la  visita a Girona, on ja vam tenir l’oportunitat de triar i baixar les obres que pengen ara a les Finestres d’El Trabuc. 
La idea bàsica és que Marc Tañà és un artista plàstic, format en pintura, dibuix i també trapitja el gravat. Alguns col·legues són comuns, com la Fina Tuneu. Però cadascú hi ha arribat al seu temps. En el seu cas crec interessant subratllar que la seva obra està construïda en base a un diàleg. Una conversa amb col·legues del col·lectiu, amb el seu germà, els mestres i també amb el background literari o filosòfic que conforma el grisol des d’on evoca el seu món.
L’obra que presentem a les Finestres és de dibuix, gravat i collage. Tañà combina imatge pròpia i retalls de premsa amb els que construeix el seus “remesclats”. Línia i imatge recolzen visió de caire oníric, amb dosis de trauma. És a dir una visió d’accent psicològica del món o de la seva experiència amb aquest. Suposo que l’artista manlleuenc podria mantenir una conversa interessant amb Munch o Joan Ponç. Si  bé el tipus de dibuix no és tant espontani i embrancat com aquell. El significat últim dels papers només els coneix l’artista. Nosaltres ho podem interpretar, lliurement. Segur que les bruixes del Cau  de Centelles hi donarien la seva solució amb formules magistrals i encanteris per pacificar els seus somnis. D’entrada el que des del Trabuc esperem és que el mateix Marc  Tañà, un dia ens ho expliqui. I per això el divendres, 22 de gener, el divendres del Cau de Bruixes, al vespre, vindrà i ens ho explicarà. Això serà a partir de les 7 del vespre i fins abans  de les 9, que és quan els qui vulguem tenim cita de sopar embruixat.  Seguint la dinàmica d’un grup existent a Centelles, que ens dediquem a auto-comentar les obres d’art, el divendres de la tertúlia, esperem que la conversa amb l’artista, vagi en dues direccions.


Agenda:
Divendres, 22 de gener, de 7 a 9, tertúlia amb Marc Tañà, 
El Trabuc, Centelles, c/ Socós, 1.

PLANNING 3R SKETCHCRAWL EMBRUIXAT

Ja sabem per on anirem:

Centelles. Pels que ja dibuixeu habitualment, ja sabeu que en els sketchcrawl es segueix un itinerari marcat i controlat per un temps. No és obligatori seguir el ritme maratonià. Més que tot serveix per saber on  ens trobareu a cada franja horària. Però si seguiu l’esquema al peu de la lletra i feu dibuixos més o menys ràpids, tindreu una visió més àmplia i variopinta del que és el Cau de Centelles i els carrers de la vila, aquest dia del mes de gener. Al final de tot, cada dibuixant passa els dibuixos i nosaltres els pengem a la galeria de flickr que ja funciona des de les edicions anteriors i que us adjunto a continuació. L’esquema també va a continuació (va bé imprimir-lo) i el mapa, ens servirem del mateix  que l’organització del Cau ha disposat per marcar les activitats i llocs principals.

http://www.centelles.cat/noticies16/cau-bruixes-2016.pdf


Dibuix de l’Emma Bravo del Sk de l’any passat



Itinerari i plànning oficial:

Mapa pren referència números vermells planol Cau de Bruixes.

9:45/ 10h.-   Trobada dibuixants davant de la capella de Jesús (mapa, punt n.5). Inici marató dibuix al mateix Passeig. Espai  urbanitzat per Manel Raspall a inicis s. XX. Hi haurà part de les parades mercat màgic. Serà moment primer contacte amb Cau, primers ambient i sensacions. Temps optim de dibuix: 50 min.
11:h:              Plaça Major (mapa, punt n.1): al matí a la Plaça Major si fan tallers infantils, tipus: escola petits diables, maquillatge, racó de les herbes. Podrem copsar ambient tranquil humà, avanç marabunda del vespre. Espai urbà flanquejat per Palau dels Comtes i altres cases nobles Centelles.
12h.:                     Carrer del Vapor. (mapa, carrer proper al n. 6) Sortirem breument del recinte del Cau, per dibuixar tros del carrer del Vapor, amb fabriques al límit ruïna enfront d’altres recuperades. Racó ideal per la vida tranquil·la de fantasmes i bruixes solitàries.
13h.:                     L’hora de la bruixa. Intentarem convidar una bruixa made in Centelles, per conèixer la seva historia i documentar-ho gràficament. Lloc a concretar.
14-16h. –           Dinar al Iturri. Restaurant (mapa, punt n.10). c/ Anselm Clavé. Menú tancat. 15€. Per 10/15 px. Amanida, carn a la brasa (buti, xai, etc), mongetes, patates. Postres, pa, vi. Inscripcions al mail: aleixmatarogarriga@gmail.com o ctlls@yahoo.com
16:30h.-               c/ Sant Joan i Socós (mapa, punt n.14 i 12):activitat del programa: gran concentració de disfresses de bruixes i bruixots.           c/ Socors: carrer comercial. Dibuix ambient de tarda. Vista de les escales del Serrat. Carrer on s’ubica la capella antiga de la Mare de Déu dels Socós.
17:30h.-               Pista. C/ Anselm Clavé (mapa, punt n.10). Activitats  del programa: Bosc de les Bruixes, concursos vestits, espectacles. Conjurs
Ja es farà fosc
19:30h.-               Plaça de l’Estació (mapa, punt n.11). Espectacle del programa.
20:30h.-               Plaça Mossén Xandri i Sagrera (mapa, punt n.2) – dibuix zona mercat màgic i “sàbat de les bruixes de l’any amb la proclamació de la bruixa del 2016”

21:30h.-               Final oficial sketchcrawl.   


BRUIXES AMB LLAPIS

Preparant el 3r Sketchcrawl
  
Aleix Art
Aquest dissabte vaig fer aquest dibuix a la sabateria de la Maria Antònia
Viñolas, que finalment ha abaixat la persiana. El dibuix, en aquest cas,
és un nou testimoni, un document personal,  per explicar i 
recordar un espai que molts hem viscut.
Centelles. Ahir es va publicar al programa del 19é Cau de Bruixes. Això serà a finals de la setmana vinent. Aquest cap de setmana, primer toca Sant Antoni. I al cap de vuit dies, barret negre i escombra: no hi ha cap proposta sonada com la del record de l’any passat. Però crec que n’hi podrem treure el suc. Ja hi ha penjats alguns cartells: com el que dóna instruccions pel divendres 22, que a les 9, hi ha el sopar. L’any passat va ser molt divertit. Sobretot si et toquen a prop algunes bruixes o bruixots que són qui realment posen la salsa, o més aviat la màgia.  Deixeu-me dir que una mica abans, entre les 7 i les 9, a El Trabuc inaugurarem o més aviat ferem una tertúlia amb Marc Tañà, artista de Manlleu, component de la Solitària, que ens ha deixat obres bàsicament de dibuix, collage i gravat que penjarem aviat. Concretament aquest dissabte, a la tarda. O sigui que tindreu una setmana per anar-ho estudiant i el divendres ell ens ho explicarà en primera persona. 
Aleix Art també aporta una altra activitat que es va renovant: l’sketchcrawl embruixat. Tercera edició. Això vol dir que tornarem a sortir al carrer amb el blog de dibuix. I aquest cop amb el propòsit de seguir més extensament la festa. L’any passat a mitja tarda ja en vam tenir prou. Però sí es vol es pot pancar molt. Per això caldrà treure suc del programa i intentar estar al lloc adequat, a l’hora correcta per tal de dibuixar i a més, capturar coses interessants. Els sketchcrawls o el dibuix urbà intensiu, s’interessa per l’espai, la gent, el murumuri del carrer i dels espais interiors. El menjar, un detall. Retratar la vida, dibuixant. I en aquest cas, el Cau.
Enguany l’sketchcrawl embruixat coincideix a més amb les trobades trimestrals de dibuix urbà que es celebren a tot el món, al mateix dia. És a dir: el mateix dissabte, 23, si volguéssiu podríeu dibuixar i trobar gent dibuixant a llocs com Nova York, París, Barcelona, Santo Domingo i Centelles. També es fa sketchcrawl a Vic. Però ells ho fan solament al matí. De manera que a la tarda es poden afegir al nostre si és que no som la primera opció. El fet és que aquell dia els dibuixants urbans propers hauran de triar on obren el quadern. Però ja sabeu que Centelles sempre és una bona opció. La ruta detallada que seguirem la publicaré un cop resolgui alguns dubtes. El que és segur és que al migdia anirem a dinar. Hem reservat lloc a un restaurant de Centelles. Menú de 15€, a base d’amanida, mongetes, patates, carn a la brasa i de tot.  Els dibuixants amateurs o avançats que vulguin venir si poden apuntar, mentre hi hagi lloc. El dinar també és temps de dibuix pels sketchers més nerviosos. Però sobretot per un gènere particular: el retrat. 
Els sketchcrawls es cosa de vidilla social, de dibuixar amb companys. Compartir. Dibuixar a mà, tranquil·lament, però amb la pressió de que al cap d’una estona es canvia d’escenari. Aquest cop posarem marges de temps d’1hora. Les trobades acaben penjant els dibuixos a internet on tothom els pots veure. Per més informació o si us voleu apuntar, us podeu dirigir al mail: ctlls@yahoo.com