PLANNING 3R SKETCHCRAWL EMBRUIXAT

Ja sabem per on anirem:

Centelles. Pels que ja dibuixeu habitualment, ja sabeu que en els sketchcrawl es segueix un itinerari marcat i controlat per un temps. No és obligatori seguir el ritme maratonià. Més que tot serveix per saber on  ens trobareu a cada franja horària. Però si seguiu l’esquema al peu de la lletra i feu dibuixos més o menys ràpids, tindreu una visió més àmplia i variopinta del que és el Cau de Centelles i els carrers de la vila, aquest dia del mes de gener. Al final de tot, cada dibuixant passa els dibuixos i nosaltres els pengem a la galeria de flickr que ja funciona des de les edicions anteriors i que us adjunto a continuació. L’esquema també va a continuació (va bé imprimir-lo) i el mapa, ens servirem del mateix  que l’organització del Cau ha disposat per marcar les activitats i llocs principals.

http://www.centelles.cat/noticies16/cau-bruixes-2016.pdf


Dibuix de l’Emma Bravo del Sk de l’any passat



Itinerari i plànning oficial:

Mapa pren referència números vermells planol Cau de Bruixes.

9:45/ 10h.-   Trobada dibuixants davant de la capella de Jesús (mapa, punt n.5). Inici marató dibuix al mateix Passeig. Espai  urbanitzat per Manel Raspall a inicis s. XX. Hi haurà part de les parades mercat màgic. Serà moment primer contacte amb Cau, primers ambient i sensacions. Temps optim de dibuix: 50 min.
11:h:              Plaça Major (mapa, punt n.1): al matí a la Plaça Major si fan tallers infantils, tipus: escola petits diables, maquillatge, racó de les herbes. Podrem copsar ambient tranquil humà, avanç marabunda del vespre. Espai urbà flanquejat per Palau dels Comtes i altres cases nobles Centelles.
12h.:                     Carrer del Vapor. (mapa, carrer proper al n. 6) Sortirem breument del recinte del Cau, per dibuixar tros del carrer del Vapor, amb fabriques al límit ruïna enfront d’altres recuperades. Racó ideal per la vida tranquil·la de fantasmes i bruixes solitàries.
13h.:                     L’hora de la bruixa. Intentarem convidar una bruixa made in Centelles, per conèixer la seva historia i documentar-ho gràficament. Lloc a concretar.
14-16h. –           Dinar al Iturri. Restaurant (mapa, punt n.10). c/ Anselm Clavé. Menú tancat. 15€. Per 10/15 px. Amanida, carn a la brasa (buti, xai, etc), mongetes, patates. Postres, pa, vi. Inscripcions al mail: aleixmatarogarriga@gmail.com o ctlls@yahoo.com
16:30h.-               c/ Sant Joan i Socós (mapa, punt n.14 i 12):activitat del programa: gran concentració de disfresses de bruixes i bruixots.           c/ Socors: carrer comercial. Dibuix ambient de tarda. Vista de les escales del Serrat. Carrer on s’ubica la capella antiga de la Mare de Déu dels Socós.
17:30h.-               Pista. C/ Anselm Clavé (mapa, punt n.10). Activitats  del programa: Bosc de les Bruixes, concursos vestits, espectacles. Conjurs
Ja es farà fosc
19:30h.-               Plaça de l’Estació (mapa, punt n.11). Espectacle del programa.
20:30h.-               Plaça Mossén Xandri i Sagrera (mapa, punt n.2) – dibuix zona mercat màgic i “sàbat de les bruixes de l’any amb la proclamació de la bruixa del 2016”

21:30h.-               Final oficial sketchcrawl.   


BRUIXES AMB LLAPIS

Preparant el 3r Sketchcrawl
  
Aleix Art
Aquest dissabte vaig fer aquest dibuix a la sabateria de la Maria Antònia
Viñolas, que finalment ha abaixat la persiana. El dibuix, en aquest cas,
és un nou testimoni, un document personal,  per explicar i 
recordar un espai que molts hem viscut.
Centelles. Ahir es va publicar al programa del 19é Cau de Bruixes. Això serà a finals de la setmana vinent. Aquest cap de setmana, primer toca Sant Antoni. I al cap de vuit dies, barret negre i escombra: no hi ha cap proposta sonada com la del record de l’any passat. Però crec que n’hi podrem treure el suc. Ja hi ha penjats alguns cartells: com el que dóna instruccions pel divendres 22, que a les 9, hi ha el sopar. L’any passat va ser molt divertit. Sobretot si et toquen a prop algunes bruixes o bruixots que són qui realment posen la salsa, o més aviat la màgia.  Deixeu-me dir que una mica abans, entre les 7 i les 9, a El Trabuc inaugurarem o més aviat ferem una tertúlia amb Marc Tañà, artista de Manlleu, component de la Solitària, que ens ha deixat obres bàsicament de dibuix, collage i gravat que penjarem aviat. Concretament aquest dissabte, a la tarda. O sigui que tindreu una setmana per anar-ho estudiant i el divendres ell ens ho explicarà en primera persona. 
Aleix Art també aporta una altra activitat que es va renovant: l’sketchcrawl embruixat. Tercera edició. Això vol dir que tornarem a sortir al carrer amb el blog de dibuix. I aquest cop amb el propòsit de seguir més extensament la festa. L’any passat a mitja tarda ja en vam tenir prou. Però sí es vol es pot pancar molt. Per això caldrà treure suc del programa i intentar estar al lloc adequat, a l’hora correcta per tal de dibuixar i a més, capturar coses interessants. Els sketchcrawls o el dibuix urbà intensiu, s’interessa per l’espai, la gent, el murumuri del carrer i dels espais interiors. El menjar, un detall. Retratar la vida, dibuixant. I en aquest cas, el Cau.
Enguany l’sketchcrawl embruixat coincideix a més amb les trobades trimestrals de dibuix urbà que es celebren a tot el món, al mateix dia. És a dir: el mateix dissabte, 23, si volguéssiu podríeu dibuixar i trobar gent dibuixant a llocs com Nova York, París, Barcelona, Santo Domingo i Centelles. També es fa sketchcrawl a Vic. Però ells ho fan solament al matí. De manera que a la tarda es poden afegir al nostre si és que no som la primera opció. El fet és que aquell dia els dibuixants urbans propers hauran de triar on obren el quadern. Però ja sabeu que Centelles sempre és una bona opció. La ruta detallada que seguirem la publicaré un cop resolgui alguns dubtes. El que és segur és que al migdia anirem a dinar. Hem reservat lloc a un restaurant de Centelles. Menú de 15€, a base d’amanida, mongetes, patates, carn a la brasa i de tot.  Els dibuixants amateurs o avançats que vulguin venir si poden apuntar, mentre hi hagi lloc. El dinar també és temps de dibuix pels sketchers més nerviosos. Però sobretot per un gènere particular: el retrat. 
Els sketchcrawls es cosa de vidilla social, de dibuixar amb companys. Compartir. Dibuixar a mà, tranquil·lament, però amb la pressió de que al cap d’una estona es canvia d’escenari. Aquest cop posarem marges de temps d’1hora. Les trobades acaben penjant els dibuixos a internet on tothom els pots veure. Per més informació o si us voleu apuntar, us podeu dirigir al mail: ctlls@yahoo.com

BON ANY

Nadals de moltes maneres

Presentem una selecció de deu nadales, de deu anys. Tot són gravats,linóleums de José Luís Pascual ,estampats a la Impremta Moderna de Centelles. Tasca que ve de molts anys i recorda la relació de l’artista amb la vila. Fins el 15 de gener.

Centelles. Saludem el nou Any, agafant tots els desitjos i bondats que hem rebut per repartir-los pels dies que venen. A les Finestres encara hi tenim felicitacions de Nadal de paper: fer nadales és una costum molt vella. El fet de que siguin artistes que s’aprofitin d’aquesta oportunitat per contactar amb d’altres, per desitjar amb imatge pròpia, és un recurs que em sembla bonic, sincer i que serveix per aproximar l’art a persones de qualsevol situació.

José Luís Pascual és en això, no el primer, però sí un referent, almenys a petita escala: ja que aquí hem vist sovint les seves estampes, per què ha estat un artista proper. I no és difícil trobar que ha inspirat a d’altres a fer-ho similar. Però les estampes nadalenques de José Luís Pascual són inconfusibles, marca de la casa. L’exposició de Nadales que acullen les Finestres d’El Trabuc pertanyen als darrers deu anys. De fet és una selecció que l’artista va fer expressament, per poder-la penjar a Centelles i que encadena treballs en els que José Luís Pascual ha anat posant la seva imatge de Nadal. Sempre fent ús de les planxes de linòleum i estampant-les a la Impremta Moderna de Centelles. Taller gràfic, testimoni privilegiat de la relació de l’artista amb la nostra vila i que encara manté aquest lligam, editant-li, no només les felicitacions, sino també els catàlegs expositius.
Fidel a la forma
José Luís Pascual, arquitecte de formació, s’ha fet un lloc al món de l’art com escultor i també artista plàstic. A mitjans dels 80 va passar una temporada llarga vivint a Centelles, a prop del col·laborador seu en el treball del ferro, Josep Casals, “Tomaset”. Actualment l’artista, conrea anyades d’art a l’Empordà, a Saus-Camallera, on a més, gestiona un espai d’exposicions, Km 7, obert a mostrar obra pròpia i de col·legues.  A Centelles hi queden amics, seguidors, obres públiques: al Pavelló Esportiu de Centelles hi té un mosaic; a l’ajuntament, una  pintura dedicada a  la Festa del Pi.
Laura Ramos / Aleix Art

Laura Ramos

fa la nadala de l’Ajuntament
de Centelles, d’enguany

Centelles. L’Ajuntament del poble també 
segueix la costum de fer nadales de paper 
per enviar-la les institucions, entitats 
i una llista de persones, i que tots els
centellencs podem conèixer dintre 
el llibret de la Festa Major. 
Enguany l’artista convidada a fer-ho, 
ha estat la Laura Ramos Pujol, artista 
il·lustradora que ha definit amb força 
un estil personal fet d’un univers 
simpàtic, alegre i imaginatiu. 
L’estampa que ha preparat n’és un bon 
exemple. El que en principi pot ser un 
avet, es transforma en la base piramidal 
per assentar-hi una comunitat, com una 
torre de Babel, a la manera de Brueghel 
o també com passa en els carrerons 
del Mount Saint-Michel a la Normandia. 
Comunitat, poble, famílies: l’epicentre de 
les celebracions d’aquests dies i que generen 
ones de records i esperits per tot l’any. 
La Laura també ha passat aquest nou disseny 
a xapa, ampliant la col·lecció de personatges 
i personificacions d’arrel centellenca.
Pascual ha tornat sovint a Centelles: exposició al Marçó, col·laboració a la Col·lectiva Aleix Art i ara ens torna amb  aquestes seves Nadales, ben seves i també amb una porció centellenca. Però aquests papers poc tenen a veure amb les estampes tòpiques. Més aviat, l’artista aprofita aquest espai per definir una versió personal de les festes, en base al seus temes artístics. No són imatges de Nadal, però no és ben bé possible desnadalar-les del tot:  sempre tenen un punt místic o un encant còsmic. Un referent llatí, clàssic, un aire com etern o universal. En els papers de les Finestres, veiem per exemple, moltes dones. Molts rostres femenins. La dona, bella, tranquil·la, femenina, és constant en l’obra de Pascual. Però en els rostres dels papers, ¿no hi veieu com una àurea espiritual, com de dona mare, protectora dels Homes? Com una reformulació del possible rostre de Maria, “avatar” que d’alguna manera  pot recaure en tothom. Maries, Eves, Venus, etc.
Les finestres mostren també alguns temes divergents, com la dona a la platja o el toro mirant la lluna. En aquest cas, al marge de la interpretació en clau nadalenca, podem també trobar-hi l’interès de l’artista per difondre altres temes pictòrics.
Les “versions” de rostres femenins segueixen unes formes característiques però si ens prenguéssim temps per analitzar-les i comparar-les amb altres obres, veuríeu que també responen a l’evolució estètica de l’artista. Una variació que Pascual treballa en escultura, pintura i que en el gravat es redueix a una qüestió de retallar formes sobre i contra colors plans. Per als gravats amb linòleum, Pascual utilitza a més una tècnica especial, que es diu “planxa perduda”.
Això suposa que per fer tots els diferents colors de la imatge estampada, s’utiliza una única planxa matriu, que es va treballant i estampant, a mesura que es té una part i color definit. Al final, la matriu queda reduïda a l’últim estat d’impressió i no es pot repetir res. Per tant el tiratge inicial ha de ser complet i suficient. L’artista ha de tenir molt clar com vol treballar la planxa, per no pifiar-la. A les Finestres teniu un bon testimoni d’aquest tipus de treball amb linòleum.
Ara hem sabut que el mateix Pascual ha fet la mateixa  operació amb una altra col·lecció de Nadales paral·lela, de varis anys, que l’artista ha fet per als seus impressors centellencs i que aquests enviaven als seus amics i clients. Esperem poder presentar un dia, per completar aquesta aproximació a l’obra gràfica de José Luís Pascual. 
El butlletí edició paper amb aquest article sortirà juntament amb l’exposició en preparació, més relacionada amb el Cau de Bruixes i Carnestoltes, amb obra del manlleuenc Marc Tañà, que es podrà veure a partir del dissabte 16. El divendres 22 de gener, a partir de les 7 del vespre, l’artista ens parlarà del significat de la seva obra.

EL DIARI

Visions olotines

Gredera del Croscat, volcà proper a Olot, Santa Pau i origen del sòl de la Fageda de’n Jordà 
Aprofitem  una visita a Olot, per conèixer la galeria de l’Arcadi Calzada, 
que ja és una institució, però encara no haviem trapitjat. 
Actualment hi ha una col·lectiva amb obres 
de Quim Domene, Dolors Rusiñol Masramon, Jordi Pagès Traveria, Narcís Gironell, Clara Oliveras i Anna Manel·la. Fins el 17. 

Detall de la pàgina de l’Ara, amb el
dibuix fet a Girona a l’agost, que el diari català
va publicar el passat 10 de desembre,
dintre una secció que ja han fet normal entre
dibuixants que es passegin per les comarques del
nord-est.

Olot/ Centelles. Fa unes setmanes el diari Ara va publicar un dels meus dibuixos a la secció Racó Dibuixat. La pàgina en qüestió sortia només a l’edició de les comarques de Girona i vaig procurar cercar algun col·lega, que diligentment pogués adquirir un exemplar i guardar-me’l fins que anés a buscar-lo. Fer excursions sempre bé de gust: així saludem  al col·lega, recollim el diari i de pas visitem la zona i omplim de notícies el blog. 

L’excursió va ser dimarts passat, era al rovell de l’ou de la Garrotxa. Vam recollir el diari. El col·lega esta bé i augura un bon any. Vam resseguir els carrers d’Olot: Escola d’Art, parròquia, Casa Solà-Morales, Ajuntament i cap al Museu dels Volcans, que estava tancat. Després vam descobrir la vayredenca ribera del Fluvià. És romàntica  la fusió entre espais urbans i tardor, ribera i hàbitat, industria i espais reinserits i renovats. Al migdia ens vam arribar fins a Santa Pau. A la tarda encara vam apurar la claror del sol per passejar per la salvatgement bella gredera del Croscat. A peu (per què, ens havien suggerit fer la pista amb cotxe, fent cas omís de les advertències de sancions i desaprofitant un passeig assequible i impagable).  La doctrina de Sant Tomàs a vegades és una recepta.  
Fotos: Aleix Art
Vista dels quadres de Domene
A les 6 de la tarda tornàvem a ser a Olot per culminar la jornada visitant l’exposició Visions, a la galeria Arcadi Calzada. Quim Domene ens havia informat d’aquesta exposició. El lloc m’era desconegut, però en canvi el “jefe” de la galeria no, per què prou el recordem com a responsable màxim de les exposicions de la Fundació Caixa de Girona, principalment a la Fontana d’Or gironina  (no recordeu les expos de pintura barroca catalana, les plomes dels indis americans, Man Ray, Moisés Villelia, etc?).
La proposta de Clara Oliveras combina objecte i aquests
fotografiats com atrezzo en una nova “imatge poètica”
L’exposició que acull la galeria és una col·lectiva. Exposen: Dolors Rusiñol Masramon, Jordi Pagès Traveria, Narcís Gironell, Clara Oliveras, Anna Manel·la i Quim Domene. No te per què haver-hi un propòsit pactat entre els artistes: però el fet és que hi ha com un nexe: mostren una lectura desconfortant respecta  la societat i l’estratègia, si bé sempre en art hi ha crear representant o interpretant, en aquests casos, tots ells suquen bastant en la via de la simulació i la poesia transformadora de les aparences. 
Si és rar trobar artistes que es dediquin al vidre, més nou
serà passejar la mirada per aquests magmes cristal·lins de
Jordi Pagès. L’exposició mostra vàries sèries. 
Incús els vidres fosos en motlles perduts de Jordi Pagès,  mostren una opció al·lèrgica de la real
itat de la societat acomodada: el seus vidres verdosos estan més pròxims a les formes imaginatives de les explosions  volcàniques que a la bufera perfeccionista dels vidriers de Murano. I no obstant resultant tan pertorbadors: qui no voldria viure la tranquil·litat que inspiren els seus interiors? En els altres casos hi trobareu pintura, cartells, escenografies i “assemblatges” que abonen  canviar el món que un cop hagi passat Nadal, s’oblidarà en gran part del simple missatge central. La protesta s’estén. L’exposició es podrà veure fins el 17 de gener. Consulteu horaris al web.