BRUIXES AMB LLAPIS

Preparant el 3r Sketchcrawl
  
Aleix Art
Aquest dissabte vaig fer aquest dibuix a la sabateria de la Maria Antònia
Viñolas, que finalment ha abaixat la persiana. El dibuix, en aquest cas,
és un nou testimoni, un document personal,  per explicar i 
recordar un espai que molts hem viscut.
Centelles. Ahir es va publicar al programa del 19é Cau de Bruixes. Això serà a finals de la setmana vinent. Aquest cap de setmana, primer toca Sant Antoni. I al cap de vuit dies, barret negre i escombra: no hi ha cap proposta sonada com la del record de l’any passat. Però crec que n’hi podrem treure el suc. Ja hi ha penjats alguns cartells: com el que dóna instruccions pel divendres 22, que a les 9, hi ha el sopar. L’any passat va ser molt divertit. Sobretot si et toquen a prop algunes bruixes o bruixots que són qui realment posen la salsa, o més aviat la màgia.  Deixeu-me dir que una mica abans, entre les 7 i les 9, a El Trabuc inaugurarem o més aviat ferem una tertúlia amb Marc Tañà, artista de Manlleu, component de la Solitària, que ens ha deixat obres bàsicament de dibuix, collage i gravat que penjarem aviat. Concretament aquest dissabte, a la tarda. O sigui que tindreu una setmana per anar-ho estudiant i el divendres ell ens ho explicarà en primera persona. 
Aleix Art també aporta una altra activitat que es va renovant: l’sketchcrawl embruixat. Tercera edició. Això vol dir que tornarem a sortir al carrer amb el blog de dibuix. I aquest cop amb el propòsit de seguir més extensament la festa. L’any passat a mitja tarda ja en vam tenir prou. Però sí es vol es pot pancar molt. Per això caldrà treure suc del programa i intentar estar al lloc adequat, a l’hora correcta per tal de dibuixar i a més, capturar coses interessants. Els sketchcrawls o el dibuix urbà intensiu, s’interessa per l’espai, la gent, el murumuri del carrer i dels espais interiors. El menjar, un detall. Retratar la vida, dibuixant. I en aquest cas, el Cau.
Enguany l’sketchcrawl embruixat coincideix a més amb les trobades trimestrals de dibuix urbà que es celebren a tot el món, al mateix dia. És a dir: el mateix dissabte, 23, si volguéssiu podríeu dibuixar i trobar gent dibuixant a llocs com Nova York, París, Barcelona, Santo Domingo i Centelles. També es fa sketchcrawl a Vic. Però ells ho fan solament al matí. De manera que a la tarda es poden afegir al nostre si és que no som la primera opció. El fet és que aquell dia els dibuixants urbans propers hauran de triar on obren el quadern. Però ja sabeu que Centelles sempre és una bona opció. La ruta detallada que seguirem la publicaré un cop resolgui alguns dubtes. El que és segur és que al migdia anirem a dinar. Hem reservat lloc a un restaurant de Centelles. Menú de 15€, a base d’amanida, mongetes, patates, carn a la brasa i de tot.  Els dibuixants amateurs o avançats que vulguin venir si poden apuntar, mentre hi hagi lloc. El dinar també és temps de dibuix pels sketchers més nerviosos. Però sobretot per un gènere particular: el retrat. 
Els sketchcrawls es cosa de vidilla social, de dibuixar amb companys. Compartir. Dibuixar a mà, tranquil·lament, però amb la pressió de que al cap d’una estona es canvia d’escenari. Aquest cop posarem marges de temps d’1hora. Les trobades acaben penjant els dibuixos a internet on tothom els pots veure. Per més informació o si us voleu apuntar, us podeu dirigir al mail: ctlls@yahoo.com

BON ANY

Nadals de moltes maneres

Presentem una selecció de deu nadales, de deu anys. Tot són gravats,linóleums de José Luís Pascual ,estampats a la Impremta Moderna de Centelles. Tasca que ve de molts anys i recorda la relació de l’artista amb la vila. Fins el 15 de gener.

Centelles. Saludem el nou Any, agafant tots els desitjos i bondats que hem rebut per repartir-los pels dies que venen. A les Finestres encara hi tenim felicitacions de Nadal de paper: fer nadales és una costum molt vella. El fet de que siguin artistes que s’aprofitin d’aquesta oportunitat per contactar amb d’altres, per desitjar amb imatge pròpia, és un recurs que em sembla bonic, sincer i que serveix per aproximar l’art a persones de qualsevol situació.

José Luís Pascual és en això, no el primer, però sí un referent, almenys a petita escala: ja que aquí hem vist sovint les seves estampes, per què ha estat un artista proper. I no és difícil trobar que ha inspirat a d’altres a fer-ho similar. Però les estampes nadalenques de José Luís Pascual són inconfusibles, marca de la casa. L’exposició de Nadales que acullen les Finestres d’El Trabuc pertanyen als darrers deu anys. De fet és una selecció que l’artista va fer expressament, per poder-la penjar a Centelles i que encadena treballs en els que José Luís Pascual ha anat posant la seva imatge de Nadal. Sempre fent ús de les planxes de linòleum i estampant-les a la Impremta Moderna de Centelles. Taller gràfic, testimoni privilegiat de la relació de l’artista amb la nostra vila i que encara manté aquest lligam, editant-li, no només les felicitacions, sino també els catàlegs expositius.
Fidel a la forma
José Luís Pascual, arquitecte de formació, s’ha fet un lloc al món de l’art com escultor i també artista plàstic. A mitjans dels 80 va passar una temporada llarga vivint a Centelles, a prop del col·laborador seu en el treball del ferro, Josep Casals, “Tomaset”. Actualment l’artista, conrea anyades d’art a l’Empordà, a Saus-Camallera, on a més, gestiona un espai d’exposicions, Km 7, obert a mostrar obra pròpia i de col·legues.  A Centelles hi queden amics, seguidors, obres públiques: al Pavelló Esportiu de Centelles hi té un mosaic; a l’ajuntament, una  pintura dedicada a  la Festa del Pi.
Laura Ramos / Aleix Art

Laura Ramos

fa la nadala de l’Ajuntament
de Centelles, d’enguany

Centelles. L’Ajuntament del poble també 
segueix la costum de fer nadales de paper 
per enviar-la les institucions, entitats 
i una llista de persones, i que tots els
centellencs podem conèixer dintre 
el llibret de la Festa Major. 
Enguany l’artista convidada a fer-ho, 
ha estat la Laura Ramos Pujol, artista 
il·lustradora que ha definit amb força 
un estil personal fet d’un univers 
simpàtic, alegre i imaginatiu. 
L’estampa que ha preparat n’és un bon 
exemple. El que en principi pot ser un 
avet, es transforma en la base piramidal 
per assentar-hi una comunitat, com una 
torre de Babel, a la manera de Brueghel 
o també com passa en els carrerons 
del Mount Saint-Michel a la Normandia. 
Comunitat, poble, famílies: l’epicentre de 
les celebracions d’aquests dies i que generen 
ones de records i esperits per tot l’any. 
La Laura també ha passat aquest nou disseny 
a xapa, ampliant la col·lecció de personatges 
i personificacions d’arrel centellenca.
Pascual ha tornat sovint a Centelles: exposició al Marçó, col·laboració a la Col·lectiva Aleix Art i ara ens torna amb  aquestes seves Nadales, ben seves i també amb una porció centellenca. Però aquests papers poc tenen a veure amb les estampes tòpiques. Més aviat, l’artista aprofita aquest espai per definir una versió personal de les festes, en base al seus temes artístics. No són imatges de Nadal, però no és ben bé possible desnadalar-les del tot:  sempre tenen un punt místic o un encant còsmic. Un referent llatí, clàssic, un aire com etern o universal. En els papers de les Finestres, veiem per exemple, moltes dones. Molts rostres femenins. La dona, bella, tranquil·la, femenina, és constant en l’obra de Pascual. Però en els rostres dels papers, ¿no hi veieu com una àurea espiritual, com de dona mare, protectora dels Homes? Com una reformulació del possible rostre de Maria, “avatar” que d’alguna manera  pot recaure en tothom. Maries, Eves, Venus, etc.
Les finestres mostren també alguns temes divergents, com la dona a la platja o el toro mirant la lluna. En aquest cas, al marge de la interpretació en clau nadalenca, podem també trobar-hi l’interès de l’artista per difondre altres temes pictòrics.
Les “versions” de rostres femenins segueixen unes formes característiques però si ens prenguéssim temps per analitzar-les i comparar-les amb altres obres, veuríeu que també responen a l’evolució estètica de l’artista. Una variació que Pascual treballa en escultura, pintura i que en el gravat es redueix a una qüestió de retallar formes sobre i contra colors plans. Per als gravats amb linòleum, Pascual utilitza a més una tècnica especial, que es diu “planxa perduda”.
Això suposa que per fer tots els diferents colors de la imatge estampada, s’utiliza una única planxa matriu, que es va treballant i estampant, a mesura que es té una part i color definit. Al final, la matriu queda reduïda a l’últim estat d’impressió i no es pot repetir res. Per tant el tiratge inicial ha de ser complet i suficient. L’artista ha de tenir molt clar com vol treballar la planxa, per no pifiar-la. A les Finestres teniu un bon testimoni d’aquest tipus de treball amb linòleum.
Ara hem sabut que el mateix Pascual ha fet la mateixa  operació amb una altra col·lecció de Nadales paral·lela, de varis anys, que l’artista ha fet per als seus impressors centellencs i que aquests enviaven als seus amics i clients. Esperem poder presentar un dia, per completar aquesta aproximació a l’obra gràfica de José Luís Pascual. 
El butlletí edició paper amb aquest article sortirà juntament amb l’exposició en preparació, més relacionada amb el Cau de Bruixes i Carnestoltes, amb obra del manlleuenc Marc Tañà, que es podrà veure a partir del dissabte 16. El divendres 22 de gener, a partir de les 7 del vespre, l’artista ens parlarà del significat de la seva obra.

EL DIARI

Visions olotines

Gredera del Croscat, volcà proper a Olot, Santa Pau i origen del sòl de la Fageda de’n Jordà 
Aprofitem  una visita a Olot, per conèixer la galeria de l’Arcadi Calzada, 
que ja és una institució, però encara no haviem trapitjat. 
Actualment hi ha una col·lectiva amb obres 
de Quim Domene, Dolors Rusiñol Masramon, Jordi Pagès Traveria, Narcís Gironell, Clara Oliveras i Anna Manel·la. Fins el 17. 

Detall de la pàgina de l’Ara, amb el
dibuix fet a Girona a l’agost, que el diari català
va publicar el passat 10 de desembre,
dintre una secció que ja han fet normal entre
dibuixants que es passegin per les comarques del
nord-est.

Olot/ Centelles. Fa unes setmanes el diari Ara va publicar un dels meus dibuixos a la secció Racó Dibuixat. La pàgina en qüestió sortia només a l’edició de les comarques de Girona i vaig procurar cercar algun col·lega, que diligentment pogués adquirir un exemplar i guardar-me’l fins que anés a buscar-lo. Fer excursions sempre bé de gust: així saludem  al col·lega, recollim el diari i de pas visitem la zona i omplim de notícies el blog. 

L’excursió va ser dimarts passat, era al rovell de l’ou de la Garrotxa. Vam recollir el diari. El col·lega esta bé i augura un bon any. Vam resseguir els carrers d’Olot: Escola d’Art, parròquia, Casa Solà-Morales, Ajuntament i cap al Museu dels Volcans, que estava tancat. Després vam descobrir la vayredenca ribera del Fluvià. És romàntica  la fusió entre espais urbans i tardor, ribera i hàbitat, industria i espais reinserits i renovats. Al migdia ens vam arribar fins a Santa Pau. A la tarda encara vam apurar la claror del sol per passejar per la salvatgement bella gredera del Croscat. A peu (per què, ens havien suggerit fer la pista amb cotxe, fent cas omís de les advertències de sancions i desaprofitant un passeig assequible i impagable).  La doctrina de Sant Tomàs a vegades és una recepta.  
Fotos: Aleix Art
Vista dels quadres de Domene
A les 6 de la tarda tornàvem a ser a Olot per culminar la jornada visitant l’exposició Visions, a la galeria Arcadi Calzada. Quim Domene ens havia informat d’aquesta exposició. El lloc m’era desconegut, però en canvi el “jefe” de la galeria no, per què prou el recordem com a responsable màxim de les exposicions de la Fundació Caixa de Girona, principalment a la Fontana d’Or gironina  (no recordeu les expos de pintura barroca catalana, les plomes dels indis americans, Man Ray, Moisés Villelia, etc?).
La proposta de Clara Oliveras combina objecte i aquests
fotografiats com atrezzo en una nova “imatge poètica”
L’exposició que acull la galeria és una col·lectiva. Exposen: Dolors Rusiñol Masramon, Jordi Pagès Traveria, Narcís Gironell, Clara Oliveras, Anna Manel·la i Quim Domene. No te per què haver-hi un propòsit pactat entre els artistes: però el fet és que hi ha com un nexe: mostren una lectura desconfortant respecta  la societat i l’estratègia, si bé sempre en art hi ha crear representant o interpretant, en aquests casos, tots ells suquen bastant en la via de la simulació i la poesia transformadora de les aparences. 
Si és rar trobar artistes que es dediquin al vidre, més nou
serà passejar la mirada per aquests magmes cristal·lins de
Jordi Pagès. L’exposició mostra vàries sèries. 
Incús els vidres fosos en motlles perduts de Jordi Pagès,  mostren una opció al·lèrgica de la real
itat de la societat acomodada: el seus vidres verdosos estan més pròxims a les formes imaginatives de les explosions  volcàniques que a la bufera perfeccionista dels vidriers de Murano. I no obstant resultant tan pertorbadors: qui no voldria viure la tranquil·litat que inspiren els seus interiors? En els altres casos hi trobareu pintura, cartells, escenografies i “assemblatges” que abonen  canviar el món que un cop hagi passat Nadal, s’oblidarà en gran part del simple missatge central. La protesta s’estén. L’exposició es podrà veure fins el 17 de gener. Consulteu horaris al web. 

NOVETATS PER NADAL

Més oferta cultural, vida als carrers

Vista des del campanar del vespre d’enlairament dels Fanalets
Centelles. Les cites que han ja passat del Nadal,podem dir que han tingut una constant interessant: gent. Hi ha gent al poble, que quan ha acabat els àpats i compromisos familiars surt a veure que troba. El poble també ofereix: hi ha cinc exposicions diferents de pessebres: capella de Jesús, parròquia de Santa Coloma (grup de catequesis instruït per Norbert Gòmez), Can Manso, Xavier Prims i Ramon Vitó. Centelles és el regne de taifes dels pessebres. I encara n’hi ha més si afegissim els que es fan en llars i que encara porten a un grup de centellencs, a resseguir-los per premiar-los en un concurs, que com el dels fanalets del reis, supera els 70 anys. 
Fanalets: ahir diumenge, va ser el de l’enlairament dels fanalets que repartien els de l’Associació Contra el Càncer de Centelles. En van vendre tots els 500 que tenien per estoc. És difícil assegurar si es van llançar tots a l’aire, inflats de desitjos, perquè aquest acta tant poètic, que ja arriba a la quarta edició, ahir va anar com molt més ràpid. Però la plaça es veia plena de  gom a gom i els fanalets es van anar enfilant seguint, de manera més acurada, la pauta de la veu del micro, que explicava les instruccions i la finalitat última del llançament.



Els fanalets arribaven entre mig de les festes centrals del Nadal i de la Festa del Pi, la Diada de Santa Coloma i Cap d’Any. El Nadal, potser el més remarcable va ser que abans de la Missa del Gall, a l’església parroquial de Centelles, si va representar per primer cop –si és que mai no havia estat suspesa-, el  Cant de la Sibil·la, interpretada per la Susi Pous. Una iniciativa del director de la Societat Coral La Violeta, Pere Mas, que com a mallorquí coneix millor que nosaltres aquest cant religiós d’origen antic, que va ser suprimit de les esglésies catòliques durant el Concili de Trento, al segle XVI. En un altre post milloraré la informació sobre aquest cant mil·lenari. A  Centelles es va introduir en la versió en català antic que sigui per això o pel tipus de filigrana del cant, es feia també difícil de seguir-ne el missatge. Veus enteses en el cant coral van avalar, no obstant, la interpretació de la solista, que durant els vint minuts de versets, va mantenir sempre la mateixa altura de veu. A les frases vocals hi responia unes tecles a l’orgue, que va interpretar en Gabriel Miralles. En altres versions aquesta part la fa un petit cor. Al començament de la interpretació i al final, un bombo solemne, i dos angelets amb espelmes feien pas a la sibil·la, en tot moment guarnida de llarg i amb una espasa alçada.  Vint minuts d’una interpretació sòbria, contundent i que qui sap si és tant diferent de com la sentirien els cristians de fa 1000 anys.

Nens dels  Reis
A la sortida de la Missa del Gall es podien veure ja les exposicions de pessebres. La més propera, la de Can Manso, on a més dels diorames, aquest hivern, l’exposició documental, està dedicada als Reis de l’Orient. Gràcies a la col·laboració de les famílies, Francesc Mataró ha pogut preparar una mostra en que en bona part es mostren tres generacions de centellencs (avis, fills, néts) que, quan eren petits, van anar rebre els Reis. No tothom disposa de fotografies antigues de nens abraçant-se amb els Mags, però sí que entre uns i altres, en àlbums i caixes de sabates han anant sortint imatges ben curioses que també estan sent un bon reclam, aquests dies.
Detall general dels productes de Cent x  Cent Centelles a Can Paixet
Avui i demà són dies pont amb els de festa, però dimecres ja tenim aquí la Festa del Pi. Sembla que enguany l’arbre preparat per servir d’ofrena s’anirà a buscar a la zona de Banyeres. Ahir em van explicar que el pi que per Sant Esteve es tria, forma part d’un grup que els Galajadors, ja van guaitant, i de mica en mica, esporgant, per donar forma i preparar-lo per penjar sobre l‘altar, per  què sigui ben rodonet.  Ahir, diumenge, es preparaven els ramells de pomes, aspecte que també sembla que segueix una metodologia tècnica molt concreta i que potser convindria procurar-ne la transmissió (potser caldria fer una Escola de Galajadors, per molt més que disparar un trabuc). També m’ha arribat que els Galajadors disposaran aquest any d’un ·”estoig” nou per la pólvora, quadrat i amb dosificador, que substituirà l’espècia de cantimplora rodona que fins ara vèiem.
Mentre els galajadors i veïns siguin al bosc qui vagi arribant i passegi podrà tafanajar també  per Can Paixet –al costat del Portal- on alguns centellencs ja hi ha trobat instal·lat, temporalment, la botigueta de productes artesanals i artístics, del col·lectiu Cent x Cent Centelles. Enguany a l’equip fundador (Xavier Corominas/ Barretines, Joan Sallent/ Cervesa Terra, David Casals, Marta Postico i Eulàlia Llopart/ Viscalasanta) s’hi ha afegit altres artistes que a l’estiu participaven en l’oferta cultural dels Estudis Oberts o que s’han interessat també per mostrar els seus treballs fets a Centelles. Així ara també hi ha en Pere Mas, amb les guitarres; la Laura Ramos amb il·lustracions aplicades a xapes, bosses, imans; la Sandra Bermúdez que fa enquadernació; Jordi Sarrate, que porta gravats, collages, publicacions; i un servidor, Aleix Mataró, que presenta una carpeta de gravats dedicats a la Festa del Pi.

La Festa del Pi es vol que sigui una mica el nexe comú, però les incorporacions actuals, han estat molt ràpides i no tots han tingut temps de preparar coses fetes expressament. No obstant la botigueta ofereix productes artesanals de bona qualitat. A  part del dia  30, encara obrirà altres dies abans de Reis.